«DOLÇ CINEMA» obra del compositor Antonio de la Asunción Andrés, que podrem gaudir a l’Auditori de Castalla de la mà de la Colla de Dolçainers i Percussió El Sogall, el proper 12 d’abril a les 19:00 hores.
VII Homenatge a Joan Pellicer a la Font dels Madallars
Sí, digueu, digueu, què s’ha fet
de les florides séquies i els frondosos valls,
els puríssims nenúfars i els borbollejants ullals,
les pletòriques sénies, els samarucs, les anguiles
i els sucosos prats de la marjal?
Però on són els estius d’abans?
Joan Pellicer
Eixa Olor teua
Tot fa olor a tu, la terra fa olor a tu, els llençols fan olor a tu, l’aire també fa olor a tu. Mai has marxat, mai marxaràs. T’has quedat als meus intersticis i ahi vull que estigues, protegit, a gust i ben present. Sóc la terra, sóc les arrels, sóc la mar i els núvols, sóc teua, eres meu.
He tornat després de molt de temps, després de molta lluita, per a reprendre-la, per a seguir cridant a la plaça amb Xavi, per escoltar el teu clarinet, per a llegir els teus textos i gaudir amb els teus dibuixos. He tornat perquè així un dia m’ho vas ensenyar i ho vaig fer meu; essència de lluita, de creació, de ganes, de no rendir-se mai. Força i ànims, mai desistiré. Mai desistirem.
Recordarem junts a aquells necis que no volen escoltar, aquells que no entenen, i junts oblidarem. Entendrem que un món més just per a totes és necessari, i el seguirem construint, tu amb mi i jo amb tu. Seguirem tenint curiositat per les coses que ens envolten, perquè són la vida nostra. Gaudirem d’un plat d’arrós caldós, i tallarem les penques al bancal. Exprimirem el suc de les Clemenvilles, i ens el beurem felices, perquè serà de la nostra sang.
Seguirem venint a la teua pedra cada dia una estoneta, perquè mai has marxat.
Tot fa olor a tu, les pedres, les arrels, els arbres…tot fa eixa olor.
A Toni, de Yesmina – 2 de març de 2014
EGM – Bolsillos (en viu a l’Escarabat)
EGM (El Gos Musaranya) ens delecten amb un temà inèdit, «Bolsillos«, al IV Concert Solidàri amb el Poble Saharauí a l’Escarabat d’Or de Castalla.
“Bruixes, dimonis i misteris” ens apropa a la cultura popular del País Valencià
“Bruixes, Dimonis i Misteris”, un recull de relats basats a la literatura de tradició oral, pretén donar a conéixer la cultura popular del País Valencià. Les històries i llegendes, emmarcades entre la imaginació i la vida diària, s’han extret de nombroses fonts literàries, de documents de segles passats, o bé, l’autor les ha viscut en primera persona i, per tant, aporta la seua experiència personal.
Àlvar Monferrer, doctor en Filosofia i Lletres en la Universitat de Barcelona, i especialista a l’àmbit de l’Etnologia (la ciència que estudia els diferents pobles i cultures al món antic i actual), va guanyar el 15é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular per aquesta obra el passat novembre.
Edicions del Bullent, com a col·laboradors amb el guardó, editaran el llibre, que eixirà a la venda “oficialment” el pròxim mes d’abril. Com a oferta “pre-publicació”, l’editorial ens convida a descobrir la cultura popular pròpia al preu exclusiu de 11,90€, fins el 20 de març.
L’objectiu d’aquesta publicació no és altre que el d’apropar lo insòlit de la nostra cultura, tot allò que, per no contar-se i difondre’s, queda a l’oblit.
Actualment és ben conegut què és això de la Santa Companya gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran Manitú. D’aquestes històries en tenim tantes com els gallecs, els pobles foscos de l’Europa del nord i del centre, o els indis americans.
El Carnestoltes aplega a la Foia de Castalla
Els inicis de la festa del Carnestoltes els podem trobar a les antigues festes paganes d’hivern dels grecs i romans. En concret, es pensa que el seu origen es troba principalment a les festes en honor a Saturn o Saturnàlies dels romans, originalment celebrades durant la setmana de l’actual Nadal. Tot i que aquesta és la principal influencia, es creu que s’ha barrejat amb moltes altres com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat), les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.
Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.
Més informació: El Carnestoltes // De les Saturnalia romanes al nostre Carnestoltes
La Safor homenatja a Joan Pellicer i Toni Mascarell a la Font dels Madallars
La Plataforma pels Pobles de La Safor i la UPG entre altres col·lectius i grups excursionistes, organitzaren el VII Homenatge a Joan Pellicer i Bataller, on es recordà al també desaparegut Toni Mascarell.
El recorregut s’inicià des de la Font Nova de les Foies, a Simat de la Valldigna, fins aplegar a la Font dels Malladars a les faldes del Mondúver, on hi hagué un esmorzar popular. Un paratge acollidor, amb la mar Mediterrània de fons, on es troben les dues escultures dedicades al metge etnobotànic Pellicer, i altra a Toni Mascarell, defensor del nostre territori i membre de la Plataforma pels Pobles de La Safor, serviren d’escenari per a l’emotiu acte.
Durant l’assolellat i primaveral matí, va sonar «La Muixeranga», interpretada per la Colla de dolçainers i tabaleters de Vilallonga, es feren diverses reflexions entorn a la conservació del nostre patrimoni, i es llegiren textos en homenatge als dos incansables lluitadors del territori diànic: «Cant Perdut», del llibre «Bellreguard, verd esguard» de Pellicer, a càrrec de Josep Maria, i la poesia «Eixa olor teua», recitada per Yesmina, neboda de Mascarell.
En breus tindrem també l’acte sencer en vídeo.
Homenatge a Francisco Aura i als republicans deportats als camps d’extermini nazi
Homenatge a Francisco Aura Boronat, juntament amb els altres 21 alcoians deportats majoritàriament al camp d’extermini nazi de Mauthausen, així com la commemoració dels 75 anys de la fi de la Guerra Civil
“la seua majoria van ser deportats al camp de Mauthausen-Gusen (Àustria), on van conèixer la por, la tortura, la mort i el genocidi, sobrevivint en les condicions més precàries a la barbàrie del nacionalsocialisme fins a l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945 per part de l’XI Divisió Blindada de l’exèrcit nord-americà”
Jordi Tormo
Grups de dolçaines i tabals d’Alcoi – l’Estaca
«L’Estaca» de Lluís Llach, interpretada per les colles de dolçaines i tabals d’Alcoi: Barxell, El Rebuig, La Cordeta i La Degollà, dirigides per Hipòlit Agulló, autor de l’arranjament i membre de la Colla «Mal Passet» de Cocentaina.
L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.Siset, que no veus l’estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant:Si estirem tots, ella caurà…
Si jo l’estiro fort per aquí…L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.Si estirem tots, ella caurà…
Si jo l’estiro fort per aquí…
«Arxipèlag: un viatge ple de bellesa, sensualitat i simbolisme», entrevista a Mercè Climent i Jordi Botella
Jordi Botella, un dels autors del llibre «Archipiélago – Arxipèlag» junt a Joan. A Climent Fullana, i Mercè Climent, traductora i filla de l’autor, ens parlen sobre el llibre la seua traducció al valencià, i la presentació a Muro quasi 40 anys després.

















