«Causa» és el segon disc de Xavi Sarrià, on col·laboren, entre d’altres, Pep Gimeno Botifarra.

«Causa» (2022) és el nou disc de l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià. Un disc amb 10 noves cançons farcides de lluita, tendresa i festa; de música, ràbia i amor. El relleu d’ «Amb l’esperança entre les dents» (2017) cavalca a ritme d’ska, rock i reggae, sense deixar de banda la música tradicional valenciana.

Xavi Sarrià s’envolta de col·laboracions de luxe com les de Pep Gimeno Botifarra, Rafel Arnal, Sandra Monfort, Anna Millo o Ahmed Touzani. Un sarau valencià combatiu que canta a cançons com «Balansiya«, «La Nit Ferida» o «La Cantaora«, els temes més folk del disc.

«i a la merda tot si encara somrius»

Però en «Causa» també trobem el vessant més personal de Xavi Sarrià , que ens rapeja les seues pors i alegries en cançons com «Metròpolis» o «Autodefensa«. Dues crítiques a la societat actual i dues de les cançons més potents del disc. En elles ens parla dels problemes més actuals com la hiperconnexió a les xarxes socials. Ens convida a apagar la pantalla i connectar amb la realitat i amb les persones que ens envolten.

També ens retrobem amb la música d’Obrint Pas en cançons com «Un foc que creix«, amb vents i dolçaina i referències a les muntanyes valencianes; «Presagi«, un reggae que podria estar al disc «Benvinguts al Paradís» i que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, o en «Música, ràbia i amor«, on Xavi ens desperta sentiments de nostàlgia, tendresa i ganes de viure, com ja ho feu en «Viure» o «Si tanque els ulls». Un autèntic canó per als directes.

«Causa» s’obri amb el senzill homònim, on col·labora la rapera Elane i clou amb «No s’apaguen les estreles«, la cançó que inspirà tot el disc i que ja s’ha convertit en tot un himne. Cal lluitar per la «Causa» i esperem gaudir-la ben prompte als directes!

entre tant soroll, una veu em contesta

apaga la pantalla, escolta com batega

«Causa» cançó a cançó

CAUSA

La història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra gent humil i treballadora. Recordar quina és la nostra causa entre la confusió i les crisis del món actual. Que venim de lluny i ens tenim a prop.

LA NIT FERIDA

La resistència llauradora morisca com a metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius, clandestins, batallant per un demà millor.

UN FOC QUE CREIX

Tornar al poble. Retrobar-te amb la teua gent. Tocar mare amb el teu paisatge. Cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes.

PRESAGI

El foc com a metàfora de la nostra ràbia en un món que s ’ enfonsa. Lluitar pel que creus entre la impotència de les crisis socials que ens colpegen.

LA CANTAORA

La història d ’ una jove que troba en la música el seu motiu vital. Però també és una cançó d’època. La d ’ una jove cantaora, obrera i de poble que s ’ ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’ amo. Comença amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d ’ Uixó.

MÚSICA, RÀBIA I AMOR

La música com al motor de les nostres vides. Com ens ha ajudat a sobreviure des que érem adolescents fins ara. Com em vaig cosir dos ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. Història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts.

METRÒPOLIS

Com lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials, egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrés, pressió, aparentar… I com sobrevivim ja no per viure en plenitud sinó per plantar cara a la seua violència.

BALANSIYA

A partir d ’ una festa en un alqueria, un sarau, s ’ explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut. El de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d ’ amagar les seus arrels i la seua cultura popular. Com a sobreviscut fins als nostres dies eixe cant del dolor i l ’ emoció expressat en el cant de batre i en altres cançons populars. I com, quan ens trobem per a cantar junts, estem cantant eixe llegat mil·lenari sense saber-ho: les cançons del mil colors de les nostres tantes arrels tan desconegudes com mestisses i profundes.

AUTODEFENSA

És la cançó més personal. Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com sóc i com això m ’ ajuda viure. I apagar més la pantalla i escoltar la vida que tenim al nostre entorn.

NO S’APAGUEN LES ESTRELES

La cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, un cant a la perseverança de la nostra gent

El grup d’Ontinyent torna als escenaris després d’un descans de 2 anys.

Auxili presenta el seu particular «Guaret«. Un disc que han deixat reposar durant dos anys, com un autèntic guaret, per a que germinen algunes de les seues millors cançons. Una collita d’himnes que els consolida com un dels grups capdavanters del territori de llengua catalana.

«Guaret» comença com un suau plugim que esdevé tempesta amb l’atronadora i dolça veu de Maria Bertomeu (La Maria). Un cant de batre que posa els pèls de punta, amb un poderós missatge «que el pou s’ompliga de pau, que la terra tinga una treva«. Cant tradicional valencià 2.0 amb l’inconfusible toc d’Auxili.

I després de la temporada de collites, arriba la festa. «Diga-li!» és un himne que omplirà de cants les places dels nostres pobles durant la pròxima gira. Un reggae a mode de bàndol popular per anunciar a crits que les feines del camp han finalitzat i comencen les saturnals. Seguidament, «El Vici» continua la festa amb una metàfora entre les relacions personals i l’herba. Una cançó pausada, d’amor als vicis, amb un punt d’enyorança i tendresa.

Però aquest «Guaret» té poc repòs. «Música i Manta» és un dancehall barrejat amb mambo per deixar clar que Auxili no abandona els seus principis ni el seu compromís amb la llengua i la cultura del nostre país. Una cançó ben ballable que compta amb la col·laboració de les catalanes Tribade, i que serà una autèntica festa en directe.

«Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades» també és tota una declaració de principis. «Valentes jugades» és un funky-reggae que, sens dubte, prendrà forma d’himne als seus directes. Cançó de braços enlaire i cants de victòria i guitarres per apostar per la continuïtat d’un projecte de vida com el d’Auxili.

Ska i rocksteady per llaurar una de les seues cançons amb més estima del disc. «La Brúixola» és un bonic homenatge a les germanes d’alguns dels membres del grup. Referents combatius, feministes i de vida que enlluernen aquesta cançó, també amb les seues veus. «Podria haver-me vençut, però tinc una germana que em senyala el nord».

I la festa no pot acabar si no ho fem amb un bon àpat. Una «Moussaka» ben divertida amb la col·laboració de Los Chikos del Maiz, on rostim els rics en una autèntica «Cena de los idiotas», film de Francis Veber que ha servit d’inspiració per a aquesta bacanal festivalera. «Moussaka d’idiotes, per a tots i per a totes!«.

I ara sí. Auxili trau la rella i prepara el terreny per a uns anys de guaret compositiu amb «Parèntesi«. Una de les cançons més boniques que ha fet mai el grup, tanca amb calma, dolçor i tendresa aquest quart disc dels d’Ontinyent. Esperem amb ganes una nova collita.

GUARET COMENTAT PER AUXILI

GUARET

És la introducció del disc, una representació musical del que significa tot el concepte de Guaret, un poema en forma de cant de batre(
cant tradicional a la terra i a la sembra), escrit per Marc Guardiola i cantat per Maria Bertomeu (una de les veus més joves del cant tradicional valencià). Tot sobre una base progressiva d’elements electrònics i reggae, que acaba rebentant en una melodia de metalls cent per cent auxiliana i una tornada melòdica molt descriptiva amb una lletra que barreja el concepte del GUARET del camp i el nostre GUARET musical. Un tema amb molta força per començar el disc.

DIGA-LI!

És la nostra carta de presentació en esta tornada als escenaris, una lletra escrita a mode bàndol popular, per anunciar-hi a tothom que venim de nou per fer ballar, cantar i despertar alguna consciència. Un base reggae amb pegada amb una tornada potent per contar-li a la gent que estem famolencs i aganats per reprendre la nostra manera d’entendre la vida, la música A la primera estrofa deixem clar el concepte (GUARET) del disc una vegada més: “Mala herba, mai mor, creix silent i trau la flor, per molt que la tallen rebrota dins del cor”. Al videoclip que l’acompanya també li vam voler fer una picada d’ullet al concepte guaret (mitjançant les neveres i eixe procés de descongelació)- Repòs, silenci, espera i represa.

EL VICI

Una de les primeres cançons que vam fer al baixar dels escenaris, amb un tempo molt pausat però amb un toc d’electrònica que et fa que la base t’arribe a l’interior del coret. Una lletra que amaga metàfores i paral·lelismes amb el mal hàbit que tenim molts membres de la banda amb el fum i l’herba, però que sembla que parle d’una relació “tòxica”, de dependència emocional. Una cançó d’amor, d’amor als nostres vicis. També ,com no, el nostre vici son els concerts i les cançons, i en aquest Guaret em trobat a faltar a molta gent i molts moments que a la cançó també intentem representar.

MÚSICA I MANTA

És una de les cançons més personals del disc, una barreja musical de Dancehall amb Mambo, una fusió molt ballable que amb un reforç electrònic es un autèntic canó. Una lletra trista però a la vegada motivadora en la que intentem explicar tot allò al que renunciem per fer música crítica i en valencià. Les coses que deixem a banda per tenir un grup compromès entre amics. Sabem que fent altres estils o altres lletres en altra llengua, tal vegada podríem arribar a més gent o a altres esferes artístiques. Però som feliços fent la nostra música i les nostres lletres i així volem seguir. En la cançó comptem amb la col·laboració de les Tribade, un dels grups de rap feminista i combatiu més sincers i reals que coneguem. Una connexió realment interesant que teníem ganes de fer i que ens ha quedat d’allò més original. Pensem que es una de les cançons més festives del disc.

VALENTES JUGADES

És un dels temes més orgànics del disc, hem obert una mica el nostre ventall estilístic, una fusió de funky-reggae molt agradable que surt d’un rift de guitarra i que l’acompanya una lletra ben bonica. Hem volgut fer-li una segona part a la nostra cançó “Si tu vols” de darrer disc Tresors. En “Si tu vols”, els membres de la banda ens preguntàvem entre nosaltres si volíem continuar en este projecte musical i de vida. Ara en aquesta segona part “Valentes jugades” ens confirmem que anem a jugar-se-la pel del costat que anem a saltar a la piscina sense saber si hi ha aigua però que anem amb tot per continuar gaudint d’Auxili i les nostres cançons. De vegades val la pena jugar-se-la i apostar-ho tot pels teus.

LA BRÚIXOLA

No volem deixar de banda les nostres arrels estilístiques, volíem recuperar eixe ska i rocksteady dels nostres inicis que també ens representa i que a cada disc deixem la nostra pinzellada. Una melodia de metalls molt alegre que ve acompanyada d’una lletra molt interessant. I es que més de 4 membres del grup tenim germanes majors, referents feministes i de vida a les que volíem dedicar un apartat en este disc, ja que sense elles no seriem com som. Al tema han col·laborat totes elles cantant una tornada i a la lletra apareixen els seus noms d’una manera poètica. Molta estima en poc més de tres minuts de cançó.

MOUSSAKA

Possiblement, el tema més festiu i desenfrenat del disc, una lletra completament irònica on fem referència a la peli i obra de teatre. “La cena de los idiotas” (Ja en la intro del tema sona un fragment de la pel·li), però en aquest sopar assistim els pobres i ens riem dels rics (al contrari de la pel·li). No sols que ens riguem d’ells sinó que preparem un sopar amb la seua carn. En concret una Mussaca, un menjar grec per recalcar l’etimologia grega de la paraula idiota (persona que no mira pel bé social i el benestar col·lectiu). Com bé diu la tornada “Mussaca d’idiotes pa tots i pa totes”. Per si no n’hi hagués prou, hem pogut comptar amb una col·laboració de luxe en el tema, LosChikos del Maíz. Una cançó festivalera i combativa per posar del revés els festivals.

PARÈNTESI

L’última cançó del disc, tornem a fer referència al concepte general, el Guaret és un bran parèntesi, un temps mort. Ens semblava genial poder acabar el disc tancant este parèntesi i acabant el guaret, tornar als escenaris i reprendre la nostra vida com a grup. Un reggae del coret cent per cent Auxili amb una lletra molt sincera i bonica, escrita a mitjan confinament, que parla del poble, del pare i de la mare, de casa. I de com els hem trobat a faltar en esta llarga pandèmia. Com no, també parla de tots i totes els nostres seguidors i seguidores i de les ganes que tenim de retrobar-se amb ells i elles. Una de les cançons més boniques que mai hem fet i que al videoclip que l’acompanya hem intentat reflectir eixa enyorança familiar i casolana. Tanquem el parèntesi i s’acaba el Guaret.

L’Últim Anhel és un dels tres temes de l’EP del mateix nom.

Arsènic completa l’ «Últim Anhel«, el seu darrer EP que inclou tres noves cançons: La Senda, Pols i Bora i aquest l’Últim Anhel. El grup de Xàbia compta amb la col·laboració de La Fúmiga en aquest nou senzill, que s’estrenarà aquesta vesprada a les huit de la nit.

L’Últim Anhel parla del món interior de les persones i la seua lluita interna amb nosaltres mateixa, els problemes mentals i les seues contradiccions.

Per al videoclip amb comptat amb l’empresa deniera Pacífic Films, amb la direcció de Cristian J. Costa.

LLETRA L’ÚLTIM ANHEL DE ARSÈNIC

Esmola el ganivet explota la reixa
Tot per dins s’enlaira menys la ràbia i la incertesa
Agafar respiració i onejar la cresta
Qui no coneix la mort a qualsevol sant li resa

Males sensacions que tornen cap a casa
Bones sensacions es veuen des de la distancia
Aprendre les lliçons i viure en ignorància
Mil i pico relacions i que siguen totes fal·làcia

Cauen tots els murs
Sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls
I rebentar les cadenes

Des de dins l’infern
Esclata la fera dins de mi
Defensant la seua llar
I diuen que mai pararà
I mai pararà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Llançar un crit al vent o pegar un tir al aire
Pensar en el present i veure el futur ben agre

Encendre’s mentalment i desitjar que s’apague
Sentinr per dins calent i que siga el cor qui mane

Tinc un exercit que mai més recolzará la guerra
Per molt més que alçe el vol sempre tinc els peus a terra

Tinc una flota de vaixells que els agrada la serra
Nadar contracorrent del mar d’estigmes que ens aterra

Cauen tots els murs
I sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls
I rebentar les cadenes

Des de dins l’infern
Esclata la fera dins de mi
Defensant la seua llar
I diuen que mai pararà
I mai pararà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Soc un mar de dubtes
Tinc massa preguntes
Respostes abruptes d’un infern totalment buit

Perquè seguir i no fugir
Si no crec jo qui creurà en mi
Què faig ací

Desperte fort
D’un bon malson
Que em recorda tot allò
Que tu em vas dir

I que tot passarà
Que tot s’arreglarà
Si no és hui ja ho deixem per a demà

No m’espera ningú
El camí serà dur
La ferida que tancarà amb la llum

Buscant una manera
Lluitant contra l’espera
I que tot passarà
Que tot s’arreglarà
Si no és hui serà demà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Fart ja de fugir, d’aquell monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel