This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La primera edició del Travafest amb calçotada popular fou un èxit.
El Travafest de Millena es reinventa després de la pandèmia i renaix de les cendres amb una exitosa calçotada popular que aplegà centenars de persones d’arreu de les comarques i que penjà el cartell d'»entrades esgotades». Fou tanta la demanda, que per a les pròximes edicions es vol ampliar l’aforament.
El Col·lectiu Cultural «La Rabosa» organitzà un tardeo musical que començà amb el grup Suite Rumba, que ens delectà amb éxits del rock i el pop nacional, però amb el toc rumbero. Festa assegurada per iniciar un dia que seria memorable.
Tot i que es trobaren a faltar mostres de cultura popular com danses, pilota valenciana o la tradicional fireta de productes artesans, aquesta edició del Travafest fou un encert, i la calçotada el fil conductor d’un dia per al record. Una calçotada que comptà amb opció vegana i que omplí de gom a gom la Plaça de l’Om de Millena.
Seguidament, el grup La Trocamba Matanusca encengué l’espurna de la festa popular amb el seu balkan gipsy de bancal. El grup de la Vall d’Albaida organitzà una autèntica bacanal musical amb cançons com «Adobat» , «Boruca» o «A pic i Pala».
Vinguts des de Califòrnia, el grup Bacora aterrà en Milleneta per presentar el seu darrer disc, «Antifans». Temes com «Go Home», «Alacant», «Poble Apitxat» o la versió de «Millonària» de Rosalia convertiren la Plaça de l’Olm en una orgia punk-rock en valencià.
Finalment, i mentre queia la nit, DJ Mateu delectà als assistents amb una sessió de música «de la terreta» que ens feu ballar fins a esgotar les últimes forces. Un Travafest memorable que esperem que torne en 2023!
«Causa» és el segon disc de Xavi Sarrià, on col·laboren, entre d’altres, Pep Gimeno Botifarra.
«Causa» (2022) és el nou disc de l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià. Un disc amb 10 noves cançons farcides de lluita, tendresa i festa; de música, ràbia i amor. El relleu d’ «Amb l’esperança entre les dents» (2017) cavalca a ritme d’ska, rock i reggae, sense deixar de banda la música tradicional valenciana.
Xavi Sarrià s’envolta de col·laboracions de luxe com les de Pep Gimeno Botifarra, Rafel Arnal, Sandra Monfort, Anna Millo o Ahmed Touzani. Un sarau valencià combatiu que canta a cançons com «Balansiya«, «La Nit Ferida» o «La Cantaora«, els temes més folk del disc.
«i a la merda tot si encara somrius»
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Però en «Causa» també trobem el vessant més personal de Xavi Sarrià , que ens rapeja les seues pors i alegries en cançons com «Metròpolis» o «Autodefensa«. Dues crítiques a la societat actual i dues de les cançons més potents del disc. En elles ens parla dels problemes més actuals com la hiperconnexió a les xarxes socials. Ens convida a apagar la pantalla i connectar amb la realitat i amb les persones que ens envolten.
També ens retrobem amb la música d’Obrint Pas en cançons com «Un foc que creix«, amb vents i dolçaina i referències a les muntanyes valencianes; «Presagi«, un reggae que podria estar al disc «Benvinguts al Paradís» i que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, o en «Música, ràbia i amor«, on Xavi ens desperta sentiments de nostàlgia, tendresa i ganes de viure, com ja ho feu en «Viure» o «Si tanque els ulls». Un autèntic canó per als directes.
«Causa» s’obri amb el senzill homònim, on col·labora la rapera Elane i clou amb «No s’apaguen les estreles«, la cançó que inspirà tot el disc i que ja s’ha convertit en tot un himne. Cal lluitar per la «Causa» i esperem gaudir-la ben prompte als directes!
entre tant soroll, una veu em contesta
apaga la pantalla, escolta com batega
«Causa» cançó a cançó
CAUSA
La història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra gent humil i treballadora. Recordar quina és la nostra causa entre la confusió i les crisis del món actual. Que venim de lluny i ens tenim a prop.
LA NIT FERIDA
La resistència llauradora morisca com a metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius, clandestins, batallant per un demà millor.
UN FOC QUE CREIX
Tornar al poble. Retrobar-te amb la teua gent. Tocar mare amb el teu paisatge. Cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes.
PRESAGI
El foc com a metàfora de la nostra ràbia en un món que s ’ enfonsa. Lluitar pel que creus entre la impotència de les crisis socials que ens colpegen.
LA CANTAORA
La història d ’ una jove que troba en la música el seu motiu vital. Però també és una cançó d’època. La d ’ una jove cantaora, obrera i de poble que s ’ ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’ amo. Comença amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d ’ Uixó.
MÚSICA, RÀBIA I AMOR
La música com al motor de les nostres vides. Com ens ha ajudat a sobreviure des que érem adolescents fins ara. Com em vaig cosir dos ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. Història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts.
METRÒPOLIS
Com lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials, egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrés, pressió, aparentar… I com sobrevivim ja no per viure en plenitud sinó per plantar cara a la seua violència.
BALANSIYA
A partir d ’ una festa en un alqueria, un sarau, s ’ explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut. El de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d ’ amagar les seus arrels i la seua cultura popular. Com a sobreviscut fins als nostres dies eixe cant del dolor i l ’ emoció expressat en el cant de batre i en altres cançons populars. I com, quan ens trobem per a cantar junts, estem cantant eixe llegat mil·lenari sense saber-ho: les cançons del mil colors de les nostres tantes arrels tan desconegudes com mestisses i profundes.
AUTODEFENSA
És la cançó més personal. Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com sóc i com això m ’ ajuda viure. I apagar més la pantalla i escoltar la vida que tenim al nostre entorn.
NO S’APAGUEN LES ESTRELES
La cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, un cant a la perseverança de la nostra gent
Pots enviar les teues fotografies fins al 23 de setembre de 2022.
Ibi et convida a participar en un concurs on els fongs i bolets són els protagonistes, i en el que pot participar tot el món, sense límit d’edat, sexe o nacionalitat.
El Concurs de Fotografia Micològica 2022 serà gratuït i podràs enviar fins a 3 fotografies originals sobre el món dels bolets i fongs silvestres. El primer premi serà de 200 euros, i el guanyador es farà públic el 16 d’octubre de 2022, amb una entrega de premis el 20 de novembre a la Fàbrica Rico d’Ibi. Participa!
El Concurs de Fotografia Micològica ha estat organitzat per L’Associació Micològica Alacantina (ASOMA) amb la col·laboració del Museu de la Biodiversitat d’Ibi, el Jardí Botànic de l’Estació Biològica de Torretes, l’Ajuntament d’Ibi i el Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la UA.
BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA MICOLÒGICA 2022
Es tracta d’un concurs obert, hi poden participar totes les persones que ho desitgen, sense límit d’edat, sexe o nacionalitat.
La inscripció serà gratuïta.
El tema de les fotografies versarà sobre el món de la micologia (bolets silvestres).
Totes les imatges han de ser originals.
Les fotografies presentades en aquest concurs no hauran estat premiades a cap altre concurs, ni publicades a cap document escrit (llibre, revista, etc.).
Les fotografies es presentaran en color o en blanc i negre. La tècnica serà digital. Els treballs es presentaran amb una resolució de 300 ppp i 3508 px al costat major.
Cada autor podrà presentar un màxim de tres fotografies, podent obtenir com a màxim un premi. Els treballs hauran de ser remesos en format JPEG, abans de les 00:00 hores del 23 de setembre de 2022, a la següent adreça de correu electrònic: museo.bio@ibi.es
Al correu electrònic on s’envien els treballs presentats, s’ha d’incloure la informació següent: Nom i cognoms de l’autor. – Adreça i Telèfon. – Títol de la/les obra/es. – Nom de l’espècie (si es coneix).
Els socis han de fer constar la seua condició de tal.
Les imatges guanyadores passaran a ser propietat de l’Organització.
Els participants autoritzen l’Organització a la impressió, així com la difusió a qualsevol mitjà que tinga a veure amb aquest concurs o per a la promoció de futures edicions, fent constar el seu nom.
Hi haurà un Jurat d’admissió i un altre de classificació, designats tots dos per ASOMA, i estaran formats per experts relacionats amb el món de la fotografia i la micologia.
El veredicte del Jurat serà inapel·lable i el fet de participar en aquest concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases.
Categories i premis: 1. General (per a socis i no socis): -1° premi: 200 € – 2° premi:100 € 2. Associats (només per a socis): -1° premi: Dues invitacions per al Taller Gastronòmic i detall. – 2n premi: Dues invitacions per al Taller Gastronòmic.
El veredicte del Jurat es farà públic el 16 d’octubre del 2022 a les 12.00h al Museu de la Biodiversitat d’Ibi.
El lliurament de premis s’efectuarà el 20 de novembre del 2022 a la Planta de la Fàbrica Rico d’Ibi.
Les fotografies estaran exposades al Museu de la Biodiversitat d’Ibi des del 14 d’octubre fins al 13 de novembre del 2022.
El grup d’Ontinyent torna als escenaris després d’un descans de 2 anys.
Auxili presenta el seu particular «Guaret«. Un disc que han deixat reposar durant dos anys, com un autèntic guaret, per a que germinen algunes de les seues millors cançons. Una collita d’himnes que els consolida com un dels grups capdavanters del territori de llengua catalana.
«Guaret» comença com un suau plugim que esdevé tempesta amb l’atronadora i dolça veu de Maria Bertomeu (La Maria). Un cant de batre que posa els pèls de punta, amb un poderós missatge «que el pou s’ompliga de pau, que la terra tinga una treva«. Cant tradicional valencià 2.0 amb l’inconfusible toc d’Auxili.
I després de la temporada de collites, arriba la festa. «Diga-li!» és un himne que omplirà de cants les places dels nostres pobles durant la pròxima gira. Un reggae a mode de bàndol popular per anunciar a crits que les feines del camp han finalitzat i comencen les saturnals. Seguidament, «El Vici» continua la festa amb una metàfora entre les relacions personals i l’herba. Una cançó pausada, d’amor als vicis, amb un punt d’enyorança i tendresa.
Però aquest «Guaret» té poc repòs. «Música i Manta» és un dancehall barrejat amb mambo per deixar clar que Auxili no abandona els seus principis ni el seu compromís amb la llengua i la cultura del nostre país. Una cançó ben ballable que compta amb la col·laboració de les catalanes Tribade, i que serà una autèntica festa en directe.
«Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades» també és tota una declaració de principis. «Valentes jugades» és un funky-reggae que, sens dubte, prendrà forma d’himne als seus directes. Cançó de braços enlaire i cants de victòria i guitarres per apostar per la continuïtat d’un projecte de vida com el d’Auxili.
Ska i rocksteady per llaurar una de les seues cançons amb més estima del disc. «La Brúixola» és un bonic homenatge a les germanes d’alguns dels membres del grup. Referents combatius, feministes i de vida que enlluernen aquesta cançó, també amb les seues veus. «Podria haver-me vençut, però tinc una germana que em senyala el nord».
I la festa no pot acabar si no ho fem amb un bon àpat. Una «Moussaka» ben divertida amb la col·laboració de Los Chikos del Maiz, on rostim els rics en una autèntica «Cena de los idiotas», film de Francis Veber que ha servit d’inspiració per a aquesta bacanal festivalera. «Moussaka d’idiotes, per a tots i per a totes!«.
I ara sí. Auxili trau la rella i prepara el terreny per a uns anys de guaret compositiu amb «Parèntesi«. Una de les cançons més boniques que ha fet mai el grup, tanca amb calma, dolçor i tendresa aquest quart disc dels d’Ontinyent. Esperem amb ganes una nova collita.
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
GUARET COMENTAT PER AUXILI
GUARET
És la introducció del disc, una representació musical del que significa tot el concepte de Guaret, un poema en forma de cant de batre( cant tradicional a la terra i a la sembra), escrit per Marc Guardiola i cantat per Maria Bertomeu (una de les veus més joves del cant tradicional valencià). Tot sobre una base progressiva d’elements electrònics i reggae, que acaba rebentant en una melodia de metalls cent per cent auxiliana i una tornada melòdica molt descriptiva amb una lletra que barreja el concepte del GUARET del camp i el nostre GUARET musical. Un tema amb molta força per començar el disc.
DIGA-LI!
És la nostra carta de presentació en esta tornada als escenaris, una lletra escrita a mode bàndol popular, per anunciar-hi a tothom que venim de nou per fer ballar, cantar i despertar alguna consciència. Un base reggae amb pegada amb una tornada potent per contar-li a la gent que estem famolencs i aganats per reprendre la nostra manera d’entendre la vida, la música A la primera estrofa deixem clar el concepte (GUARET) del disc una vegada més: “Mala herba, mai mor, creix silent i trau la flor, per molt que la tallen rebrota dins del cor”. Al videoclip que l’acompanya també li vam voler fer una picada d’ullet al concepte guaret (mitjançant les neveres i eixe procés de descongelació)- Repòs, silenci, espera i represa.
EL VICI
Una de les primeres cançons que vam fer al baixar dels escenaris, amb un tempo molt pausat però amb un toc d’electrònica que et fa que la base t’arribe a l’interior del coret. Una lletra que amaga metàfores i paral·lelismes amb el mal hàbit que tenim molts membres de la banda amb el fum i l’herba, però que sembla que parle d’una relació “tòxica”, de dependència emocional. Una cançó d’amor, d’amor als nostres vicis. També ,com no, el nostre vici son els concerts i les cançons, i en aquest Guaret em trobat a faltar a molta gent i molts moments que a la cançó també intentem representar.
MÚSICA I MANTA
És una de les cançons més personals del disc, una barreja musical de Dancehall amb Mambo, una fusió molt ballable que amb un reforç electrònic es un autèntic canó. Una lletra trista però a la vegada motivadora en la que intentem explicar tot allò al que renunciem per fer música crítica i en valencià. Les coses que deixem a banda per tenir un grup compromès entre amics. Sabem que fent altres estils o altres lletres en altra llengua, tal vegada podríem arribar a més gent o a altres esferes artístiques. Però som feliços fent la nostra música i les nostres lletres i així volem seguir. En la cançó comptem amb la col·laboració de les Tribade, un dels grups de rap feminista i combatiu més sincers i reals que coneguem. Una connexió realment interesant que teníem ganes de fer i que ens ha quedat d’allò més original. Pensem que es una de les cançons més festives del disc.
VALENTES JUGADES
És un dels temes més orgànics del disc, hem obert una mica el nostre ventall estilístic, una fusió de funky-reggae molt agradable que surt d’un rift de guitarra i que l’acompanya una lletra ben bonica. Hem volgut fer-li una segona part a la nostra cançó “Si tu vols” de darrer disc Tresors. En “Si tu vols”, els membres de la banda ens preguntàvem entre nosaltres si volíem continuar en este projecte musical i de vida. Ara en aquesta segona part “Valentes jugades” ens confirmem que anem a jugar-se-la pel del costat que anem a saltar a la piscina sense saber si hi ha aigua però que anem amb tot per continuar gaudint d’Auxili i les nostres cançons. De vegades val la pena jugar-se-la i apostar-ho tot pels teus.
LA BRÚIXOLA
No volem deixar de banda les nostres arrels estilístiques, volíem recuperar eixe ska i rocksteady dels nostres inicis que també ens representa i que a cada disc deixem la nostra pinzellada. Una melodia de metalls molt alegre que ve acompanyada d’una lletra molt interessant. I es que més de 4 membres del grup tenim germanes majors, referents feministes i de vida a les que volíem dedicar un apartat en este disc, ja que sense elles no seriem com som. Al tema han col·laborat totes elles cantant una tornada i a la lletra apareixen els seus noms d’una manera poètica. Molta estima en poc més de tres minuts de cançó.
MOUSSAKA
Possiblement, el tema més festiu i desenfrenat del disc, una lletra completament irònica on fem referència a la peli i obra de teatre. “La cena de los idiotas” (Ja en la intro del tema sona un fragment de la pel·li), però en aquest sopar assistim els pobres i ens riem dels rics (al contrari de la pel·li). No sols que ens riguem d’ells sinó que preparem un sopar amb la seua carn. En concret una Mussaca, un menjar grec per recalcar l’etimologia grega de la paraula idiota (persona que no mira pel bé social i el benestar col·lectiu). Com bé diu la tornada “Mussaca d’idiotes pa tots i pa totes”. Per si no n’hi hagués prou, hem pogut comptar amb una col·laboració de luxe en el tema, LosChikos del Maíz. Una cançó festivalera i combativa per posar del revés els festivals.
PARÈNTESI
L’última cançó del disc, tornem a fer referència al concepte general, el Guaret és un bran parèntesi, un temps mort. Ens semblava genial poder acabar el disc tancant este parèntesi i acabant el guaret, tornar als escenaris i reprendre la nostra vida com a grup. Un reggae del coret cent per cent Auxili amb una lletra molt sincera i bonica, escrita a mitjan confinament, que parla del poble, del pare i de la mare, de casa. I de com els hem trobat a faltar en esta llarga pandèmia. Com no, també parla de tots i totes els nostres seguidors i seguidores i de les ganes que tenim de retrobar-se amb ells i elles. Una de les cançons més boniques que mai hem fet i que al videoclip que l’acompanya hem intentat reflectir eixa enyorança familiar i casolana. Tanquem el parèntesi i s’acaba el Guaret.
L’Últim Anhel és un dels tres temes de l’EP del mateix nom.
Arsènic completa l’ «Últim Anhel«, el seu darrer EP que inclou tres noves cançons: La Senda, Pols i Bora i aquest l’Últim Anhel. El grup de Xàbia compta amb la col·laboració de La Fúmiga en aquest nou senzill, que s’estrenarà aquesta vesprada a les huit de la nit.
L’Últim Anhel parla del món interior de les persones i la seua lluita interna amb nosaltres mateixa, els problemes mentals i les seues contradiccions.
Per al videoclip amb comptat amb l’empresa deniera Pacífic Films, amb la direcció de Cristian J. Costa.
LLETRA L’ÚLTIM ANHEL DE ARSÈNIC
Esmola el ganivet explota la reixa Tot per dins s’enlaira menys la ràbia i la incertesa Agafar respiració i onejar la cresta Qui no coneix la mort a qualsevol sant li resa
Males sensacions que tornen cap a casa Bones sensacions es veuen des de la distancia Aprendre les lliçons i viure en ignorància Mil i pico relacions i que siguen totes fal·làcia
Cauen tots els murs Sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls I rebentar les cadenes
Des de dins l’infern Esclata la fera dins de mi Defensant la seua llar I diuen que mai pararà I mai pararà
Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi Retronant crits en el cel
Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir Desitjant l’últim anhel
Llançar un crit al vent o pegar un tir al aire Pensar en el present i veure el futur ben agre
Encendre’s mentalment i desitjar que s’apague Sentinr per dins calent i que siga el cor qui mane
Tinc un exercit que mai més recolzará la guerra Per molt més que alçe el vol sempre tinc els peus a terra
Tinc una flota de vaixells que els agrada la serra Nadar contracorrent del mar d’estigmes que ens aterra
Cauen tots els murs I sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls I rebentar les cadenes
Des de dins l’infern Esclata la fera dins de mi Defensant la seua llar I diuen que mai pararà I mai pararà
Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi Retronant crits en el cel
Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir Desitjant l’últim anhel
Soc un mar de dubtes Tinc massa preguntes Respostes abruptes d’un infern totalment buit
Perquè seguir i no fugir Si no crec jo qui creurà en mi Què faig ací
Desperte fort D’un bon malson Que em recorda tot allò Que tu em vas dir
I que tot passarà Que tot s’arreglarà Si no és hui ja ho deixem per a demà
No m’espera ningú El camí serà dur La ferida que tancarà amb la llum
Buscant una manera Lluitant contra l’espera I que tot passarà Que tot s’arreglarà Si no és hui serà demà
Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi Retronant crits en el cel
Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir Desitjant l’últim anhel
Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi Retronant crits en el cel
Fart ja de fugir, d’aquell monstre que m’intenta conquerir Desitjant l’últim anhel
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La Casa de Cultura d’Alcoi, plena de gom a gom durant la presentació d’Al-Azraq, el Malson de Jaume I.
Just Sellés i Daniel Olmo presentaren, el proppassat divendres 25 de març, la novel·la gràfica «Al-Azraq, el Malson de Jaume I» . Una presentació dinàmica on s’explicà qui és el visir Al-Azraq, el procés de creació de la novel·la i la recreació dels paisatges i se signaren els primers exemplars entre el nombrós públic assistent a la Casa de Cultura d’Alcoi.
També gaudirem de valent durant la projecció de l’audiovisual que acompanyarà totes les presentacions d’aquesta novel·la gràfica. Un vídeo colpidor sobre la batalla d’Alcoi en la qual trobà la mort el visir al-Azraq. Durant l’audiovisual podem veure imatges de la novel·la acompanyades de la potent veu de Joan Femenia (entre d’altres) amb música lliure de Sergo Wind.
Al-Azraq, el malson de Jaume I és una adaptació gràfica de la novel·la històrica «Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya«. En ella ens endinsarem en els darrers anys d’al-Àndalus oriental, els escenaris de la Muntanya on musulmans i cristians dirimiren les seues diferències. Una adaptació gràfica , amb més de 400 pàgines, de la mà de l’il·lustrador alcoià Daniel Olmo i l’escriptor beniarresí Just Sellés.
This content is blocked
This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.
Loading it allows Vimeo on this site.
Just Sellés ens convidà a la commemoració del 750 aniversari de la mort d’Al-Azraq dins d’uns anys, el 5 de maig de 2026.
Just Sellés emplaçà a les institucions alcoianes a commemorar la mort del visir Al-Azraq dins d’uns anys, el 5 de maig de 2026. «El Blau» caigué en combat en Alcoi un 5 de maig de 1276, durant l’anomenat «lo desbarat de La Canal«. Una batalla entre els cristians i les tropes andalusines del visir, que acabà amb una amarga derrota cristiana.
L’escriptor aprofità per a convidar als assistents a un homenatge que es realitzarà aquest dia al castell de Benissili per rememorar el 750 aniversari de la mort del visir Al-Azraq. Vindràs?
El cantant ha iniciat un verkami per finançar el seu nové treball.
Ja pots participar al projecte de micromecenatge per fer realitat el nou disc d’Andreu Valor, anomenat «Un nou món«. Aquest serà el seu nové treball i inclourà cançons com «Tretze roses», «Valenta», «Si no som poble» o la mateixa «Un nou món».
«Un nou món» comptarà amb la música i lletra d‘Andreu Valor i la producció i arranjaments de Blai A. Vañó i Hèctor Tirado, músics que acompanyaran al cantant socarrat juntament amb Josep Bas, Berta Iñíguez, Carles Carbonell i Vicent Colonques.
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Amb les aportacions, es preveu produir i gravar el disc, fotografies i dissenys personals, masterització, escenografia i fabricar els mateixos discs, tant en format digital com en vinil. Pots col·laborar mitjançant recompenses que van des del mateix disc d’ «Un nou món» en format digital o físic, fins a packs amb samarretes i bosses de tela, i les més interessants amb entrades a concerts que es realitzaran a partir de juny de 2022.
Pots participar al Verkami d’ «Un nou món» d’Andreu Valor al següent enllaç.
«A la valenciana» és un preludi alegre i festiu del pròxim disc «Mode Avió».
Cactus ens delecta amb «A la valenciana«, avançament del seu pròxim disc, «Mode Avió«, que sortirà aquesta primavera. Una cançó que expressa el tarannà dels valencians i les seves ganes de viure, en un moment ideal de «ressorgiment festiu«. «A la valenciana» sonarà a totes les festes valencianes, sens dubte!
El seu nou disc, «Mode avió» serà un crit a la desconnexió en un món amb una constant cacofonia informativa que ens afecta mentalment. Un treball que continuarà amb el característic so urbà de la banda, però explorant noves sonoritats. «Mode avió» barrejarà instruments de vent i percussions amb ritmes electrònics i hip hop i ha comptat amb les col·laboracions de Pep Gimeno Botifarra i The Tyets.
El videoclip de «A la valenciana» ha estat dirigit i produït per ICÒNIC FILMS i protagonitzat per l’actor valencià Carles Sanchís. L’actor personifica el missatge que el grup vol transmetre en aquesta cançó. Senzillament, fer les coses “a la valenciana” és el millor que mai els ha pogut passar, com deia aquell: “imperfeccions són reals, i són nostres”.
Viure en un cap de setmana, fer el que ens dona la gana, going bananas! A-a la valenciana. Doblar l’esquena per la faena saps que no paga la pena. El que ens done la gana, a-a la valenciana.
Ni som perfectes ni volem ser-ho, ni prototip ni ser exemple ni modelo. Si som autèntics, un terratrèmol, si som poquets, però som bons, seguirem sent-ho.
Diuen que el curro compensa, tens a la penya contenta, jo dic que aixina no renta guarda la plata no estem en venda.
Busca una feina que tinga futur, estudia ben dur, després a l’atur, o un curro de full en el Carre…
Viure en un cap de setmana, fer el que ens dona la gana, going bananas! A-a la valenciana. Doblar l’esquena per la faena saps que no paga la pena. El que ens done la gana, a-a la valenciana.
Ni som perfectes ni volem ser-ho, ni prototip ni ser exemple ni modelo. Si som autèntics, un terratrèmol, si som poquets, però som bons, seguirem sent-ho.
Mira-mira que és divendres i el cos ho sap, gira el pany tu tens la clau, i és que tu eres original, però volen fer-te convencional. I no! No! estem per atendre a raons, no! Ni obeir a patrons, (no!) ‘mone de vacacions, i menos pressions.
Ni som perfectes ni volem ser-ho, ni prototip ni ser exemple ni modelo. Si som autèntics, un terratrèmol, si som poquets, però som bons, seguirem sent-ho.
Viure en un cap de setmana… Viure en un capde… Viure en un ca-ca-ca-capde
Viure en un cap de setmana, fer el que ens dona la gana, going bananas! A-a la valenciana. Doblar l’esquena per la faena saps que no paga la pena. El que ens done la gana. a-a la valenciana.
El grup de La Marina i l’Alcoià ens delecta amb un nou pogo de rock alternatiu.
Vaire tornen amb un nou senzill i videoclip, que podràs cridar a la gira amb Smoking Souls que han començat fa uns dies.
«Les meues veus» és un canó de rock alternatiu que se’t clavarà dins del cap i no deixaràs d’escoltar-la. Una lletra que convida a pensar la mateixa existència i el nostre pas pel món. Mentre ens ho preguntem, res millor que escoltar les guitarres esmolades i els ritmes trepidants de Vaire!
No sé si soc feliç en aquest món de verí, no trobe respostes… A què volem jugar? En què creiem pensar, quan la incertesa t’agafa la mà? Vivim distorsionant la nostra realitat, enfrontar aquest relat, dis-me la veritat…
Insensible a aquesta societat que dictamina què és felicitat. Són les hores, els dies i setmanes les que veig que no tenen trellat.
Com venim? Com marxem, si no hem estat? Obres amb veus inexplicables, paranoia amb cara i identitat Somnolències de nits inabordables, escapem de l’infern artificial
Tu m’ajudes amb força immesurable, jo entropesse i torne a entropessar A què volem jugar? En què creiem pensar quan la incertesa t’agafa la mà? La llum cega i no veig la distancia Vivim distorsionant la nostra realitat, enfrontar aquest relat, dis-me la veritat…
Com venim? Com marxem si no hem estat? Obres amb veus inexplicables, paranoia amb cara i identitat Somnolències de nits inabordables, escapem de l’infern artificial
Com venim? Com marxem si no hem estat? Obres amb veus inexplicables, paranoia amb cara i identitat Somnolències de nits inabordables, escapem de l’infern artificial
Com venim? Com marxem si no hem estat? Obres amb veus inexplicables…
La cantant alcoiana sorprèn amb un disc de pop-rock en valencià farcit de senzills.
Neus Ferri ens obre les portes de bat a bat amb «Llar«, huit cançons ben potents que sonen com huit ‘singles’ sonant a totes les emissores.
L’artista, que es donà a conèixer al popular programa «La Voz«, ens conta històries ben íntimes i personals, escrites i composades durant els últims 2 anys. «En ‘Llar’ Ferri li canta a la família, a l’amor, a l’esperança, al dol i a la vida. Cançons com «Tremole» la potent i roent «La Flama» o els senzills «Llar» i «Dol» ens presenten textures pop i rock barrejades amb el torrent de veu de l’alcoiana, un combinat de dolçor amb notes amargues, com un bon café licor.
«Llar» és sens dubte una tornada a casa. Un disc 100% valencià amb producció i arranjaments de Blai Vanyó i Héctor Tirado i un lluminós enregistrament a càrrec de l’alcoià Adrià Sempere.
El grup de La Marina ha estrenat diversos senzills aquesta setmana.
Jazzmatics ens delecten amb el «Mambo dels infidels«, enregistrat per Mark Dasousa als Atòmic Studios d’Ondara. Nou senzill i videoclip que han estrenat juntament amb «Quan deixe d’estimar-te, una versió de Joe McCoy que hem pogut escoltar pel Dia Internacional de la Dona Treballadora.
El videoclip ha estat produït per El Hombre Viento, artista que ha treballat també amb grups com ZOO, Cactus, La Fúmiga o Celtas Cortos.
Lletra «Mambo dels infidels»
Mambo és per tu aquest mambo Per riure de la culpa i la mel i arrepentir-nos després
T’estimo digues t’estime I seré per tu aquesta nit, un clavell obscé
Mai t’he dit la veritat, per tant mai t’he mentit Besem la lluna i oblida ser tu
Mambo balle per tu aquest Mambo, Balla amb mi aquesta nit el Mambo dels infidels
Orbitant els teus llunars, sota un silenci blanc, Amb lentes mans despertant un final
Mambo, és per tu aquest Mambo, Com un arrap del cel, el Mambo dels infidels, El Mambo dels infidels, el Mambo dels infidels, El Mambo dels… infidels
Localitats d’arreu del territori reivindiquen un any més els drets de les dones.
A Diània Televisió commemorem i reivindiquem el 8 de març de 1857 i la lluita de les dones treballadores. No ens val la llibertat si no és també de classe, de país i des de la valentia rural. Les dones a Diània són 4 voltes rebels.
Fem un recull d’algunes de les activitats que es duen a terme en algunes localitats de Diània durant el 8 de març i els dies que envolten al Dia de la Dona Treballadora.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.