Més de mig miler de persones descobreixen Alcoi durant el 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans

1

Muntanyers de Mallorca, Menorca, Catalunya, País Valencià i fins i tot de la Catalunya del Nord ompliren la comarca de senderisme i germanor del 2 al 6 de desembre.

Alcoi acollí amb èxit el 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans durant el pont de desembre. Malgrat la pluja, més de 600 persones vingudes d’arreu del territori de parla catalana gaudiren d’uns dies de natura, música en directe, rutes culturals, humor… però sobretot, germanor amb altres persones que estimen la llengua i el territori. Una delícia escoltar totes les tonalitats de la nostra llengua, repartides per Alcoi, durant aquest 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans.

Aplec Excursionista Països Catalans Alcoi
Una de les rutes realitzades durant l’Aplec Excursionista dels Països Catalans

La darrera edició de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans comptava enguany amb rutes arreu d’Alcoi i els paratges propers (Serrella, Aitana, Benicadell, Mariola…) rutes culturals que encisaren els assistents com «Els Lluitadors» de Francesc Gisbert, «Ovidi Montllor, Els Espais de la Memòria», a càrrec de Jordi Tormo, o la Ruta Modernista.

A banda de camejar, els muntanyers gaudiren també de música en directe a càrrec d’Andreu Valor o Tres Fan Ball, l’humor sense complexos de Xavi Castillo, l’actuació de la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina. També danses populars, concert de la colla de dolçainers La Cordeta, exposicions, xerrades, o el teatre de titelles del Tirisiti… uns dies que, sens dubte, quedaran per al record de tots els participants.

Més de mig miler de persones descobreixen Alcoi durant el 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans
Xavi Castillo durant la seua potent actuació

Per culminar aquest 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans, es plantà un arbre commemoratiu i es descobrí una placa al Passeig Ovidi Montllor. Hiroshi Fujii fou l’encarregat de posar el punt i final a l’Aplec d’Alcoi.

L’any vinent, Olot (la Garrotxa) serà el municipi encarregat d’organitzar el 45é Aplec Excursionista dels Països Catalans. Si sou muntanyeres o muntanyers, us convidem a gaudir d’aquesta experiència inoblidable.

Podeu veure l’àlbum complet que hem fet del 44é Aplec Excursionista dels Països Catalans, al següent enllaç.

Jota de la Serra – Sarau Popular Valencià a la Vall d’Ebo

0

La Rondalla «La Comarcal» ompli de festa la Vall d’Ebo en solidaritat pels incendis d’aquest estiu.

La Jota de la Serra és un dels moments més brillants d’aquest Sarau Popular Valencià a benefici dels afectats pels incendis de la Vall d’Ebo d’estiu de 2022.

Aquest Sarau Popular Valencià comptà amb la participació de grups de danses d’arreu de les comarques: El Grup Geograns de la Universitat de València, Grup de Danses El Campello, Grup de Danses de Daimús, Racó de Serradura de Xeresa, Grup de Danses La Delicà de Gandia, Grup de Danses La Forca de Bellreguard, Grup de Danses d’Ontinyent,Grup de Danses El Revol de l’Olleria, Grup de Danses de Planes, Grup de Danses El Convent de Cocentaina, Diània Dansa de Dénia, Grup de Danses Salpassa, Grup de Danses Trapig de Beniarjó, Grup Faltriquera d’Ador, Grup de Danses l’Esvaraeta de Benimaclet, La Font de la Figuera, Grup de Danses Baladre de Muro, El Cressol d’Alacant, Llutxent, Pedreguer, Gaianes, Alcoi, Rebombori de Gandia, Xàtiva, Beneixama, Agres…

‘Ja Ve l’Aire!’ Botifarra avança un senzill del nou disc amb Noelia Llorens Titana

El cantaor ha estrenat la nova cançó «Ja Ve l’Aire», del seu futur disc homònim.

Pep Gimeno Botifarra ha estrenat hui «Ja Ve l’Aire«, una cançó que compta amb la col·laboració de Noelia Llorens «Titana» i que serveix de preludi del disc del mateix nom.

Actualització a 28 de desembre: Finalment, el disc «Ja Ve l’Aire» s’ha enlairat un 28 de desembre i ja es pot escoltar online i comprar físicament al web oficial de Botifarra. Al següent enllaç podeu trobar tota la informació al voltant del disc sencer de «Ja Ve L’Aire».

«Ja ve l’Aire» parla de les dones treballadores als magatzems, i el seu anhel d’acabar la jornada, mentre «l’amo» volia que feren hores extres. Una cançó amb una forta presència femenina, amb la potent veu de Titana. No debades, «gràcies a les dones estic cantant«, ha afirmat Botifarra en una entrevista en Ràdio À Punt. També ha assegurat que al nou disc, «Ja ve l’Aire«, escoltarem moltes dones cantant.

El cantaor Pep Botifarra recopila cançons populars valencians des dels onze anys, i se sap de memòria més de 50 romanços. Durant l’entrevista en À Punt ha ressaltat la figura de Vicent Torrent, que «alçà una casa enderrocà pedra a pedra» . La llavor ja està sembrada, i esperem que perdure amb la nova fornada de música popular valenciana.

Botifarra Ja Ve L'Aire

El videoclip de «Ja Ve L’Aire» ha estat produït per El Mico Entreteniment i enregistrat durant el mes de novembre de 2022. L’escenari és el mas restaurat per Botifarra a Xàtiva, Ca Cuesa, on el cantaor pretén fer actuacions i esdeveniments populars de cara al futur.

El cantaor, com és habitual, ha utilitzat els nostres refranys populars per anunciar «Ja Ve l’Aire» a les xarxes socials.

Diuen que per Sant Andreu, aigua o neu, però jo espere que demà ni ploga ni neve, que tinc molta roba per estendre!

Demà 30 de novembre a les 12.00 obrirem la porta i deixarem eixir la primera cançó del nou disc, eixe que tantes suoretes ens porta últimament! «Ja ve l’aire», amb Noelia Llorens «Titana», i sí que ve, sí, mare meua quina ventà!

Esperem amb ganes aquest nou disc de Botifarra. Que isca l’aire de les músiques antigues!

Vaire reivindica la distorsió en ‘Hamparte’

El grup ha presentat un nou videoclip enregistrat durant els concerts a Euskal Herria.

«Gain not found». Vaire torna amb un so contundent que exalta l’escena underground i critica el mercat musical més «comercial», on es margina la «distor i el gain» i els sons més explosius. El headbanging torna de nou amb Hamparte per rebentar l’algoritme.

Els hem fet alguns preguntes ben interessants sobre aquesta nova etapa:

De què parla ‘Hamparte’?

Hamparte és un tema en el qual posem damunt la taula una seria reflexió sobre: què significa ser un artista, què és l’art i què deixa de ser art. Volem que la gent reflexione lliurement aquest concepte.


Per què heu fet els vídeos de llançament?

Ens divertim ideant i creant contingut que puga cridar l’atenció a la gent que envolta les xarxes socials. Al final, estes tenen una part bona i altra molt dolenta, però volem intentar utilitzar-les per ser un altaveu i mostrar la realitat dels grups underground. És a dir, que no som mainstream. D’ahí, la crítica a aspectes com cobrar 100 euros.

(podeu veure els divertits vídeos al seu Instagram oficial).

Creieu que el panorama musical català exclou la música més canyera del circuit “oficial” ?

La crítica va més enfocada a qui pot pagar més, però no valora el treball d’un grup. Bandes com nosaltres i moltes altres, no ens dediquem sols a fer música. També dediquem moltes hores a assajar, a fer reunions per estar creant contínuament, molts kilòmetres (tant al local com per als concerts) i un llarg etcètera. El que ens pareix vergonyós és permetre que un grup haja de perdre diners per a fer un concert. El local, la gasolina i els complements dels instruments no es paguen soles. I molt menys, els discos i el lloguer d’un estudi i productor.

El sector cultural tendeix a ser vist com un «hobby» i no com un ofici, i no remunerar-lo degudament no ajuda. Ni molt menys.

I respecte a la música canyera, sols fa falta veure els cartells constants dels festivals. Pràcticament, tots els anys són els mateixos noms i mai apareixen noms de bandes «menudes» (que mira que té mala llet aquest sobrenom).

I atenció, això no és culpa dels grups mainstream. Ells fan el seu treball igual que tots i ajuden a visibilitzar el panorama. El problema és de qui fa de la música un negoci i l’única cosa que li importa és guanyar diners. Ací és quan les oportunitats de bandes com nosaltres s’esfumen, per molt que lluitem i treballem.

Quan gaudirem del nou disc?


És massa prompte per parlar de dates, ja que recentment hem acabat l’enregistrament. El que podem dir és que, per primera vegada, hem canviat de productor. Hem treballat amb Alberto Marín (guitarrista de Def Con Dos i Mónica Naranjo) i ha sigut tota una experiència.

Als comandaments del so continuem comptant amb Raúl Abellán (The Mixtery i productor del disc ‘Introspecció’ i els singles ‘Egos’, ‘Hamparte’ i ‘Les Meues Veus’), ja que ens fa sonar com un avió.

El disc sonarà molt fresc, això segur. El que podem assegurar és que les cabotaes continuen intactes.

Qui ha dirigit el nou videoclip i on ha estat rodat?

El videoclip és un resum del nostre viatge a Nafarroa on vam poder actuar en Irurtzun amb els companys de Katez, i Lekunberri. Si, a casa dels Berri Txarrak.
Ha estat produit pel nostre company Víktor Ruiz, qui últimament està posant vida i imatge al nostre viatge.

Vaire Sou els mateixos components?

A part del disc, aquesta és el nostre gran canvi. Després de 4 anys sent quatre membres, hem decidit apostar per integrar un segon guitarrista a la formació.

Ens abellia i sentíem que era el moment, perquè pensem que podrem aportar un directe nou i fresc. Més potent, o com el vulgues cridar.
Pepo és amic de la banda, i s’ha integrat perfectament des del dia un. Ja ens direu que opineu dels nous directes!

Lletra Hamparte Vaire

Disparant-me bales
Esquivant les hòsties,
Si fora sols per mi, vos arrancaria les cares.
Desfogant el meu odi entre la tinta d’un boli,
Es creuen ser un hit, però parlen per ells soles
Si no fora per paiola no eixirien de les seues putes cases.
Desgarren els timpans d’orelles cansades…


La teua tramoia està més que vista,
El sofre de la teua estètica em crema la vista
VAIRE crea, sent l’escena,
Fa que sone molt millor qualsevol PA.


Som els hereus de la vella escola,
Suor i sang, dolor i amor constant
Que trenque l’algoritme que esprimeix el cervell
Joder, són ells,
El seu missatge buit trencant el subconscient,
Fins al coll de fem, si donareu què fer,
Pena capital a la distor i al gain!
Desgarren els timpans d’orelles cansades…


La teua tramoia està més que vista,
El sofre de la teua estètica em crema la vista
VAIRE crea, sent l’escena,
Fa que sone molt millor qualsevol PA.


Què és ser un artista?
Quina és la mentida?

Fuck you!

Èxit de participació en la ruta guiada a Polop Alt on Iberdrola pretén instal·lar una macroplanta solar

0

50 persones participen en l’excursió guiada a Polop Alt, organitzada La Carrasca-Ecologistes en Acció.

Aquest diumenge ha tingut lloc una excursió guiada a la partida alcoiana de Polop Alt organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció. L’activitat ha comptat amb la participació d’unes 50 persones que, al llarg d’un recorregut de 7 km, han pogut conéixer de primera mà el paisatge i els valors ambientals de la zona, i també el valor patrimonial dels seus masos: l’Alqueria Vella, l’Alqueria Nova, l’Alquerieta, Don Pedro, la Menora Nova, el Xocolater, etc.

La partida de Polop Alt, situada a l’extrem de ponent del terme municipal d’Alcoi, és un espai agroforestal amb una alta qualitat ambiental i paisatgística. Es troba entre els dos parcs naturals que té Alcoi -la serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja- i abraçada per la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de les serres de Mariola i el Carrascal de la Font Roja, que formen part de la Xarxa europea Natura 2000.

Powered by Wikiloc

La qualitat del paisatge agrícola de la Vall de Polop és molt alta, tal com ho reconeixen diversos estudis. Forma part del Paisatge de Rellevància Regional Serres de l’Interior d’Alacant, Mariola, el Maigmó i la Penya Roja, que té entre els seus objectius «conservar els valuosos paisatges agroforestals situats als voltants del barranc del Troncal, al peu del carrascar de la Font Roja». A pesar d’això, no gaudeix de cap protecció urbanística, ja que gran part dels terrenys agraris de la partida estan qualificats de sòl no urbanitzable comú; és més, el Pla General Estructural d’Alcoi, actualment en tramitació, redueix els terrenys d’aquesta partida que tenien la qualificació de sòl no urbanitzable protegit.

Aquesta circumstància fa que cada cert temps s’hi plantegen actuacions que podrien posar en perill la seua conservació. Membres de l’organització han donat a conéixer la informació disponible sobre el projecte d’Iberdrola d’instal·lació a Polop Alt d’una macroplanta solar fotovoltaica que, segons sembla, ocuparia unes 275 hectàrees de superfície. A l’impacte ambiental i paisatgístic directe de la implantació de les plaques solars, caldria afegir el que tindria la línia d’evacuació de l’energia produïda.

Ruta Fotovoltaiques Polop Alt
Un moment de la ruta guiada a Polop Alt on s’explica l’abast de les macroplantes fotovoltàiques.

El geògraf Enric Moltó Mantero ha explicat el gran valor ecològic i paisatgístic del mosaic agroforestal, que alberga una alta biodiversitat, que a més en aquesta zona actua com a connector ambiental entre la serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja i les serres de la Foia de Castalla. Així mateix, ha destacat l’absurditat de destruir unes terres agrícoles que segueixen cultivant-se «de manera pràcticament heroica».

Anna Faus, coordinadora dels voluntaris que participen en el projecte de reintroducció del xoriguer petit, ha exposat quin és el treball que un grup d’unes 20 persones realitza des de fa 4 anys per a fer possible que es consolide la presència d’aquesta espècie al nostre territori.

Per acabar, Àlvar Seguí Llopis (exguarda forestal i molt bon coneixedor de la nostra fauna) ha descrit als participants les característiques del xoriguer petit i la vinculació d’aquesta espècie a les zones de cultiu de cereals, on pot trobar el seu aliment: principalment d’insectes i petits rosegadors.

La Carrasca-Ecologistes en Acció valora molt positivament la realització d’aquesta excursió, amb la qual ha pogut donar a conéixer la importància d’una zona del municipi d’Alcoi que en general és molt ignorada.

Text: Ecologistes en Acció La Carrasca

Feliu Ventura revisita «Història d’un Sofà» amb Ovidi4

La «Història d’un sofà» continua al Principal de València amb una exquisida adaptació amb Mireia Vives, David Caño, Borja Penalba i David Fernàndez.

Feliu Ventura torna a seure al seu mític sofà onze anys després, i aquesta vegada amb convidats de luxe. La seua clàssica cançó del disc «Música i Lletra», aquesta vegada enregistrada en directe al Teatre Principal de València, inclou una corprenedora introducció de Mireia Vives, un nostàlgic i brillant poema de David Caño, i les guitarres de Borja Penalba i David Fernàndez.

«Història d’un Sofà» en paraules de Feliu Ventura,»parla del país de la infantesa a través d’un objecte domèstic, que ha enregistrat molts moments de les nostres vides. És la cerca del mateix lloc al món. Fer pujar als Davids, a Mire i a Borja en aquest sofà no és un artifici, ells han format part de molts dels moments vitals registrats en la història d’aquest sofà«.

Feliu Ventura Historia Sofa Ovidi 4
Feliu Ventura, Foto de Xepo WS

La «Història d’un Sofà» dels Ovidi4

Els components de l’extinta formació Ovidi4, que va rodar quasi deu anys arreu dels Països Catalans, també la defensen com una peça única, d’un caràcter atemporal. Una cançó que, com explica Borja Penalba, productor d’aquesta, està feta «de la manera més crua, tendra i íntima possible» i que «ens dóna pau«. Mireia Vives en destaca que “hi ha cançons que arriben per a quedar-se i esdevenen la banda sonora dels moments més bonics de la teua vida”. David fernàndez esgrimeix que «el sofà d’en Feliu és la utopia, el bon lloc, on encara ens ho podem dir tot per poder tornar a començar un altre cop, de les cendres de cada Xàtiva del món. I una lliçoneta feta divisa: que per anar lluny a vegades només cal anar més a prop”.

La poesia que es recita a «Història d’un Sofà» és ‘Des de la platja d’en Goixa’ de David Caño. El poeta i rapsode en desgrana el significat: “La platja d’en Goixa també es coneix popularment com La platja dels morts. El nom és degut al fet que fins al 1900 Portbou no va tenir cementiri i hi deixaven els difunts, que arribaven per mar [els corrents hi portaven sovint ofegats], per ser enterrats a Colera. Escriure un poema des d’allà, un vespre qualsevol d’hivern, per fer balanç de tots aquests anys, d’una vida… [és] una mica com en el sofà d’en Feliu, vam veure que el vers ens duia al mateix lloc: Algú, sol, mirant cap endins des de la solitud d’alguna cosa que comença”.

L’espectacle va ser pensat com una celebració de l’amistat i el tancament de gira del darrer disc de Feliu Ventura, “Convocatòria”, i per això el cantautor va posar un sofà a l’escenari del Teatre Principal pels seus imprescindibles. Si el llibre-disc “Convocatòria” era una assemblea oberta amb textos de diversos pensadors i amics, entre ells alguns dels presents al concert, la trobada al Principal va ser la fi de festa a la cuina, de matinada. Una celebració per cantar a l’amor i al demà, i retrobar-nos a través dels himnes xicotets, domèstics i assemblearis de Feliu Ventura, però també de les veus que ell admira i estima.

Nou disc en directe el 2 de desembre

El disc en directe “Feliu Ventura, Amics i Referents” s’enregistrà al Teatre Principal de València el desembre passat. El nou vinil presenta una selecció molt acurada de cançons del cantautor re-versionades amb les col·laboracions del directe; i el disc digital tindrà quasi tot l’espectacle íntegre, editat i remasteritzat. El treball es presenta com recull antològic de Feliu Ventura, amb cançons que no havien estat enregistrades abans i peces versionades amb les veus de: Pep Gimeno «Botifarra», Carles Caselles, Sandra Monfort, Miquel Gil, Xiomara Abello, Cor de L’Eliana, i també, els Ovidi4. El disc digital sortirà a totes les plataformes el 2 de desembre, i el vinil ja està disponible en precomanda.

Escolta ‘Brunzit d’Amor’, la nova adaptació de Verdcel a ritme de grunge i flamenc

Estrenem en exclusiva ‘Brunzit d’amor (La reina mora)’ un batec grunge amb ànima flamenca que completen el viatge vital del disc Verdsions.

Verdcel continuen la presentació de «Verdsions» amb la publicació d’un nou senzill, estrenat en exclusiva a Diània Televisió. «Brunzit d’amor» és una adaptació creativa i sorprenent de la cançó ‘Love Buzz‘ de la banda neerlandesa Shocking Blue. De segur que els coneixeu pel seu mega-hit Venus.

«Brunzit d’Amor» és un tema que també versionaren Nirvana al seu àlbum ‘Bleach’ de 1989, i és la referència que pren l’alcoià Alfons Olmo per a portar-la al seu terreny. Nirvana fou un dels grups més inspiradors i fonamentals de la seua adolescència i a Verdsions podeu trobar dues adaptacions de la banda amb tota l’essència de Verdcel. L’altra, «Alguna cosa en el camí» (Something in the Way, de l’Àlbum Nevermind), la podeu trobar a l’edició física de l’àlbum.

La verdSió que presentem hui estira el fil d’aroma flamenc original, recreant-se, i aprofita la pulsació «grunge» de la interpretació que en va fer la banda de Seattle. «Brunzit d’Amor» està produïda amb Toni Medialdea i la col·laboració a les veus de Tànit Navarro. Es presenta amb un videoclip psicodèlic de la mà de Laura Vaughan a la direcció i la càmera d’Albert de la Rosa, que podeu gaudir a partir d’avui.

Verdcel Love Buzz Nirvana

Aquest viatge sonor continua al llibre-disc Verdsions, amb adaptacions en català de grups mítics com Smashing Pumpkins, Depeche Mode o Los Planetas. Un àlbum que ve acompanyat d’una novel·la fragmentada que narra la vinculació de les cançons en la vida d’Alfons Olmo, i poderosament enriquit amb il·lustracions de Daniel Olmo i fotografies de Juan Miguel Morales. Tota una banda sonora vital amb 13 versions que ja podeu escoltar a totes les plataformes digitals. També podeu aconseguir el llibre-disc en format físic amb 6 cançons més, en llibreries i tendes de discos o en la botiga de Verdcel.

Lletra de Brunzit d’Amor (La Reina Mora)

Em creuràs si et dic que tu m’has captivat el cor?
No m’enganyes quan et faça mal, si us plau,
no és el que et pot semblar.

Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?
Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?

Et necessite, pluja al desert,
ets la reina del meu cor.
Em fa mal no tindre’t a prop,
estén ales i a volar.

Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?
Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?

La Maria evoluciona el cant valencià amb «Món vetlatori»

La cantant d’Oliva ens presenta el primer senzill del seu esperat debut discogràfic.

La Maria continua revolucionant el cant valencià amb «Món Vetlatori» un any després de la popularització de la versió d’ «Arranquen vinyes«. Una cançó que es feu ràpidament viral a les xarxes socials valencianes i que impactà per la seua hipnòtica interpretació vocal.

Maria Bertomeu ens delecta ara amb «Món Vetlatori«, el primer avançament del pròxim disc d’estudi produït per Tono Hurtado i amb la discogràfica Propaganda pel Fet. Un treball on gaudirem de 5 peces pròpies, una revisió d’ «Arranquem Vinyes», i dues sorpreses en forma de pròleg i epíleg en homenatge a les seues iaies, de nom també Maria. Les cançons del seu debut discogràfic estan inspirades en estructures del cant valencià i motius de la música tradicional. Una coherència folklòrica, la qual evoluciona, convertit-se en la inconfusible i irresistible proposta que La Maria rega amb una veu hipnòtica.

Món Vetlatori’ és una cançó que narra el soterrament d’una Maria xiqueta, jove, que en viure la viralització d’una cançó pròpia i patir una allau de crítiques de tota mena, en alguns casos al límit de l’assetjament, li toca madurar de forma ràpida. Empoderar-se davant del seu projecte i defensar-lo com millor sap, cantant. A ‘Món Vetlatori’ Maria es recrea, es pareix, s’afirma.

La Maria Mon Vetlatori

Jove però alhora inclassificable sota els paràmetres de la corrua de trets definitoris generacionals, La Maria trenca els motlles artístics que sovint atribuïm al cant d’estil valencià. Amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels sis anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori Professional de Catarroja José Manuel Izquierdo, amb Xavier de Bétera com a mestre. La Maria ens brinda amb aquest primer senzill una oportunitat única de desfer-nos dels clixés del fet tradicional valencià tal com l’hem entés fins ara. Alhora, ens obre la porta a esperar amb delit el seu debut discogràfic complet i s’inscriu en una nova fornada d’artistes que arreu dels Països Catalans assumeix la tradició com la millor eina d’avui dia per la innovació, i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.

LLETRA MÓN VETLATORI LA MARIA

A la plaça ploren que t’han vist marxar
A la plaça parlen que t’han vist cantar

No

Al cel t’han demanat
Al cel t’han demanat

Amb flors li han vestit
els cabells rulls i rissats
que moria per albirar
que moria per albirar

El cel dibuixa núvols
que volen plorar
i vinyes assaonar
i vinyes assaonar

Hi ha estrelles al cel
que ploren esperant
esperant el teu compàs
esperant el teu compàs

A la plaça ploren que t’han vist somiar

Espinetes al cor
Espinetes al cor

Nota de premsa de Laia Gordi, modificada pe Jordi Juan (Diània Televisió).

Diània Televisió celebra el seu 10é aniversari

Un 26 d’octubre de 2012 naixia el projecte cultural Diània Televisió.

Diània Televisió, el projecte cultural i audiovisual del territori diànic, compleix 10 anys. Una aventura que s’iniciava un 26 d’octubre de 2012, data on comprarem el domini «diania.tv» i començarem a publicar en aquest lloc web. La nostra primera publicació a Twitter fou aquest bonic Tuit, un 5 de novembre de 2012:

Primer Tuit de Diània TV

10 anys i 2.900 publicacions després, continuem amb noves propostes culturals per a, com diu el nostre primer Tuit, contar històries mentre escrivim la nostra pròpia.

El nostre primer vídeo publicat a Youtube fou la xerrada de Ricardo Almenar. Uns mesos després obríem el compte de Vimeo i pujàvem aquest anunci d’El Diluvi per al seu espectacle «No me’n vaig, sóc qui torna». El fragment amb Paco Muñoz es feu viral poc després i ja forma part dels acudits dels valencians:

—Yo el valenciano lo entiendo, pero no lo hablo…

—Xè mira, com el meu gos!

¿Com i per què nasqué Diània Televisió?

Com a resposta a l’enèsima crisi econòmica del capitalisme, i després d’uns anys participant en altres projectes com Fes Xarxa, o diversos blogs personals, ens endinsàvem en els boscos de Diània la dolça tardor de 2012. Ho férem completament enamorats d’aquest concepte, d’aquest país: Diània. Tot, mentre llegíem i rellegíem el llibre «Meravelles de Dània» de Joan Pellicer. Fou una autèntica sageta de Sant Dionís directa al cor, que tindríem clavada per sempre més.

Començaments Diània Televisió
Començarem amb un portàtil amb Linux, una videocàmera Canon i un micro ZOOM H1

També engegarem aquest projecte gràcies a la inspiració familiar (creadora de la televisió local castelluda Movitel als anys huitanta) i ben acompanyats de la música d‘El Diluvi. De fet, durant el mes de novembre de 2012 publicarem «Als Companys», el primer videoclip oficial del grup. Foren les primeres gravacions que realitzarem i publicarem en aquest lloc web.

També restaurarem i recuperarem el vídeo Ovidi Montllor a Castalla per al Centre Cultural Castellut (entre altres). . que fou tot un èxit! Ja supera les 20.000 reproduccions.

Diània Televisió celebra el seu 10é aniversari
Gravació de la xerrada de Ricardo Almenar, amb un trípode de fusta, en l’Ametlla de Palla de Carrícola

Visitarem pobles encisadors com Carrícola, durant un esdeveniment organitzat per l’Ametlla de Palla o enregistrarem la presentació de la novel·la eròtica «Somiant amb Aleixa» de Mercè Climent.

Durant aquests breus, però intensos mesos de vida de 2012, també gaudirem dels directes de Miquel Gil, Andreu Valor i Bertomeu, i participarem en l’homenatge a Joan Fuster del Centre Cultural Castellut, entre moltes altres coses.

També visitarem les Festes d’Hivern d’Ibi (amb les Festes Calentes d’Hivern!) i el Sopar d’Hivern al Tio Cuc d’Alacant, enregistrats la darrera setmana de 2012. Les festes populars del territori diànic sempre han tingut un pes significatiu, també les més «underground».

Fins i tot, Edicions Bullent es feia ressó del nostre projecte. Sens dubte, un bon començament per a un projecte com Diània Televisió!

El futur de Diània Televisió

«I soles conteu la història de Diània de l’any 2012?» Farem un vídeo d’aquests 10 anys, encara que ens hem vist aclaparats per tant material audiovisual. En total, guardem en la nostra col·lecció uns 20 TB! Sí, sí, tera bytes!

Hauríem de fer una sèrie inacabable de publicacions i vídeos per contar aquests 10 anys de Diània Televisió. 10 anys on hem conegut infinitat de persones i associacions que continuen defenent la cultura i tradicions del nostre país. 10 anys on hem viscut mil i una aventures. 10 anys on, definitivament, hem contat infinitat d’històries, mentre escrivíem la rondalla de la nostra vida. Una vida de conte! Esperem que siguen moltes més històries, i si és amb vosaltres, infinitament millor. Ens acompanyeu?

Botifarra i Hilari Alonso – Jota de Xàtiva

0

La «Jota de Xàtiva» fou una de les cançons que cantaren Pep Gimeno «Botifarra» i Hilari Alonso, amb l’acompanyament a la guitarra de Miquel Pérez, durant la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern 2022

Una jota «socarrà» al Barranc de l’Infern. Ben Ballat!

LLETRA JOTA DE XÀTIVA

Dos alcaldes es barallen
per un hortet que tinc jo
per a fer xalets de luxe
i plantar-me un camp de golf.

Vés tranquil·leta filleta,
no em picarà pollastret,
que la terreta dels iaios
no la vendré a un foraster.

Ma mare m’envia a escola
per a aprendre valencià,
i ara que ja sé parlar-lo
ningú me’l deixa parlar.

La de la panxa pelà
ja no la vorem més.
S’ha fet nòvio a Mallorca
i parlen per internet.

L’ofici de cantaor:
passar gana i tindre set.
Apague el mòbil senyora
i destape’m el vinet.

A ton pare l’han vist
en el barranc de l’assut
amb les cames obertes
i pelant un tramús (o ensenyant la «palput»).

Diània celebra la Diada del Nou d’Octubre 2022

Diània celebra un nou d’octubre amb total normalitat amb infinitat de festes i cultura popular.

Les comarques de Diània preparen activitats per la diada del Nou d’Octubre de 2022. Festes, fires, esport, música al carrer, danses, correfocs, piloTa valenciana i cultura popular per celebrar que som un poble.

Podeu visitar «Onil es Mostra«, «Gata al Carrer«, les festes d’Albaida, l’Ateneu Popular La Gavarnera i la seua festa reggae antifeixista, aprofitar els darrers dies de la Ruta de Contacontes de l’Alcoià-Comtat, visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna durant l’encontre de gastronomia monàstica… infinitat d’activitats per aprofitar aquestos dies de primavera d’hivern amb amics i família.

La Fúmiga ha tret una versió de simfònica de «Llavors», enregistrada a Ondara (Diània) per celebrar la Diada del País Valencià.

9 d’Octubre i Jaume I

Què celebrem cada 9 d’octubre? Aquesta data commemora l’entrada a la ciutat de València de Jaume I i les tropes cristianes, l’any 1238. Segons alguns historiadors, aquesta data seria el primer pas del naixement del poble valencià. Tot i aixó, som valencians també pels qui van ser expulsats de la nostra terra i l’enorme quantitat de cultura i saber popular que ens deixaren com a valuosa herència a perpetuïtat. No cregueu?

El dia dels enamorats

També se celebra Sant Dionís, el dia dels enamorats valencians. Les parelles es regalen un mocador (La mocadorà) per al coll amb dolços de massapà cru embolicats, de diferents formes i colors, que representen fruites i hortalisses. Aquestes, envolten dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Diada del Nou d’Octubre a Diània

Els municipis de Diània preparen la seua propia Diada del Nou d’Octubre de 2022. Sovint hi ha la tradicional lectura del manifest o discurs institucional, la flama del Correllengua i activitats de tota mena, on podem trobar les tradicions valencians més arrelades (correfocs, danses, paelles, pilota valenciana…) i altres més modernes que complementen l’oferta cultural.

Diània Televiisó hem tractat de fer un recull d’activitats arreu de les comarques de l’AlcoiàEl ComtatLa Costera, La Foia de Xixona, La Vall d’Albaida, La Marina Alta, La Marina Baixa i La Safor. Baixa al carrer i participa!

Turballos celebra les Festes en honor a Sant Francesc de Paula

0

Vídeo-resum de les Festes de Turballos, el diumenge 18 de setembre de 2022.

Turballos celebra les festes patronals en honor de Sant Francesc de Paula amb fireta, jocs populars, dolços, dinar de germanor, muixerangues, missa i processó. Sarau i danses a la plaça com a colofó a les Festes de Turballos 2022 a càrrec del Grup de Danses Baladre de Muro.

Música: La Jota de Muro, en directe a la plaça de Turballos.