Botifarra canta en el nou i corprenedor senzill de Xavi Sarrià

Jordi Juan Pérez
-
0
Botifarra canta en el nou i corprenedor senzill de Xavi Sarrià

«No s’apaguen les estreles» pertany a la banda sonora del film sobre l’assassinat de Guillem Agulló.

Xavi Sarrià i Pep Gimeno Botifarra, juntament amb l’Escoleta del Cor de l’Eliana canten a «La Mort de Guilem«, un film sobre l‘assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló.  La pel·lícula ha estat dirigida per Carlos Marqués-Marcet i s’estrenarà a les tres televisions públiques dels Països Catalans el pròxim 2 d’octubre de manera simultània.

Tant la lletra com la música de «No s’apaguen les estreles» ha estat composada per Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas.  Una lletra emotiva que parla del nostre país, el país que lluitava Guillem Agulló,  que podeu llegir a continuació.

Podeu aprofundir amb la lletra de la mà del fotògraf David Segarra.

 

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
el treball incansable
caure i alçar-te
alçar-te i caure
i tornar renàixer
Vinc d’un oasi
un desert i un verger
illes de pobles
entre tarongers
vinc del que ensenya
Vicent Martí
la terra és sagrada
i sagrats els seus fruits
Vinc dels silencis
de les serralades
la remor suau
de barrancs i canyes
potser ens van tallar
les nostres ales
però seguim dempeus
a l’ombra dels arbres
un aljub d’argamassa
i l’argila roja
la pedra seca
i la font secreta
Vinc d’un tresor
d’accents i paraules
enigmes d’amor
indesxifrables

Vinc de la pena
i també de la festa
les portes obertes
sopar a la fresca
un raig d’oli i sal
un sabor ancestral
cridar-nos besar-nos
deixar-nos endur
pel batec col·lectiu
que ens encén cada estiu
el misteri del foc
incendis d’amor
música de banda
i joves que canten
t’estime, t’estimo, t’estim
amb La Gossa
Vinc del misteri
que amaga la moma
jupetins i espardenyes
fandangos i jotes
vinc de Malaguenyes
vinc de l’u d’Aielo
tabals a l’albada
el cor del Botifarra
i sóc aigua i sóc flama
elements sempre en guerra
l’arma i l’escut
de la nostra terra
vinc de la xiqueta
l’ama del carrer
la flor de la parra
i del taronger

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint

Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles

Vinc d’un llegat
de lluita inesgotable
històries prohibides
que no ens explicaren
Al-Mansur Al-Azraq
Maulets en armes
els guetos jueus
i les bruixes cremades
segles resistint
a la Nova Planta
guardar la llengua
de la burla i la vara
Vinc de la saviesa
de les masoveres
els sabers populars
que sempre perseveren
vinc de la mort
l’exili i la pena
els camps d’extermini
les fosses de Paterna
les mestres d’escola
que mai claudicaren
el fusell de La Pastora
a les nostres muntanyes
vinc del puny alçat
d’Alejandra Soler
l’etern somriure
de Carme Miquel
les cançons de lluita
de Vicent Torrent
el batec immortal
de milers de Guillems

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint

Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles

Cactus estrena un nou single, «No Osaríais Vestir mi Piel»

Jordi Juan Pérez
-
0
Cactus estrena un nou single, «No Osaríais Vestir mi Piel»

Cactus, amb ElDeMuro com a principal protagonista, ens porten una punyent cançó feta des dels budells: «No osaríais vestir mi piel«.

Aquest és el tercer senzill amb el que ens delecta el grup de l’Alcoià i El Comtat, sota el títol de»Shots»: composicions directes i colpidores per amenitzar la pandèmia.

Cada día estoy peor,
alterno esta presión con esta sensación de vacío tron.
Dime que soy el mejor,
Que esta mierda de camino que he elegido no va a ser mi ruina por favor.
Cada día me arrepiento, ¡soy un mierda, sí!
¡Que alguien me escriba y me diga que confía en mí!
¿Cuál es la jodida razón que me mantiene aquí?
Este puto ego que me come y me hace ser así.
Y controla mi porvenir y me convence de que valgo,
I’m such a fucking prick!
Inseguridades vuelven, welcome back.
Me atropellan hacen mella en mi integridad.
¡Ya no tienes 20 man!
El tiempo aprieta, el dinero aprieta, tu autosuficiencia en la cuneta.
¡Hortera! Este sueño es una furgoneta
sin frenos, directa a estamparse ¡contra tu puta jeta!
Has conseguido tanto, cualquiera estaría orgulloso.
Sí, ya, pero yo no. Nunca suficiente.
Nada de esto me saca de muerto de hambre, en mi mente un muerto viviente.
No autosuficiente. Yo hago estupideces.
Sois bobos o no veis lo que este nota ofrece,
en forma y contenido, en cualquier estilo,
es versátil este tipo, checkead mi repertorio people
y yo sí confío en mi talento, en quienes no confío es en vosotros,
¡putas bolsas de excremento!
Vais a permitir que este portento
tire la toalla rendido, ya falto y sin aliento.
Mira todo lo que invento, me sobra creatividad
pero la rentabilidad es otro cuento
y eso que yo no soy de lamentos,
nuestros sueños son también nuestra guillotina créelo.
Bébelo, siéntelo, que me lo monto consciente de lo que no conviene,
tengo la sensación del que teme no ser capaz de volver a vuestra vida de peleles,
la mierda de siempre, buscar currele.
Colega que mal huele.
No entraba en mis opciones. Dime si es un error tener altas aspiraciones,
ser exigente de cojones, feliz con mis canciones,
sin música empalmo las depresiones.
Soy un loser, ¡te jodes! me aterra estar aquí,
quedarme a medias, a mitad de camino, no ser capaz de asumir
que he fracasado en lo único que sé que soy el mejor, no poder admitir.
Me aterra, esta vida perra.
Antes que vuestra vida de mediocres prefiero estar bajo tierra.
Miedo a no poder encajar el golpe
y a volver a una vida que no deseo para nada brother.
¡Si no tenéis ni puta idea! ¡Ni puta idea!
¡De las batallas internas que libro en mi azotea!
¡De lo que he luchado! ¡El esfuerzo dado!
¡Dejando felicidad y salud mental de lado!
¡Si nadie sabe nada! ¡Nada! ¡Ahora juzgadme!
Que si me vendo, que si me compro,
¡Pues qué me embarguen!
¡Cuestionad mi arte! Si os atrevéis a cuestionarme,
y no osaríais vestir mi piel por un instante.

Agullent posa en marxa el III Concurs de Microrelats

Jordi Juan Pérez
-
0
Agullent posa en marxa el III Concurs de Microrelats

El premi són 100€ en metàl·lic i una sessió de massatge i spa per a dues persones.

Ja pots participar en el III Concurs de Microrelats «Molí Fariner d’Agullent». Un concurs on es pretén activar el talent i l’enginy dels concursants, així com promocionar el molí fariner d’Agullent.

Els participants hauran de ser majors d’edat i sols podran presentar una història per persona. Els relats hauran de tenir una extensió màxima de 1400 caràcters i haurà d’aparèixer la frase «S’equivocava. Però al molí d’Agullent…«.

Podeu participar i llegir les bases al següent enllaç.

Mal Passet- Joc de Trons (Arr. Luis Seguí)

Jordi Juan Pérez
-
0
Mal Passet- Joc de Trons (Arr. Luis Seguí)

La Colla Mal Passet de Cocentaina interpreta un arranjament de la popular sèrie «Joc de Trons» durant el XVI Concert de Festes al Pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina.

L’obra, de Ramin Djawadi, ha estat arranjada per Luis Seguí per a colla de dolçaines, percussió i vent-metalls.

 

Samantha Gilabert canta en valencià «Espere que Tornes»

Jordi Juan Pérez
-
1
Samantha Gilabert canta en valencià «Espere que Tornes»

La cantant de Beniarrés, una de les concursants més destacades d’ Operación Triunfo, ha estrenat hui la cançó «Espere que tornes«, tot un éxit viral en la nostra llengua.

Samantha Gilabert arrasa amb el seu nou tema,  «Espere que Tornes». Una cançó d’amor en valencià que ja s’ha posat número 1 en plataformes com Amazon o ITunes. També ha entrat a la llista de les cançons més venudes o escoltades en països com Argentina (on és número 1), Perú (número 3), Brasil…

Samantha Gilabert canta en valencià "Espere que Tornes"

La cantant ha posat la nostra llengua en el mapa amb una cançó pop ben bonica on es parla de les relacions i del perdó. Del retrobament amb les persones estimades, malgrat els errors comesos.

Podeu llegir la lletra sencera a continuació. Què us sembla? A nosaltres ens encanta!

 

Sent escriure’t ara
però vull que em llegeixes
t’he de dir que jo
encara pense en tu
no espere que em contestes
només que m’entengues
escolta’m per favor

I és que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertes
però ara ja ho sé

Sé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//

Reconec que vaig cometre
molts errors que ara em desperten
les ganes de retrocedir
i enamorar-me a cada moment
no pretenc que tornes ara
ni que respongues els missatges
només vull parlar-te de cor

I és que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertes
però ara ja ho sé

Sé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
Necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//

I es que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertes

Sé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
Necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//

Sent escriure’t ara
però vull que em llegeixes
t’he de dir que jo
encara pense en tu

Pau Anduix – Recital de Dolçaina

Jordi Juan Pérez
-
0
Pau Anduix – Recital de Dolçaina

El dolçainer Pau Anduix, membre de la Colla Mal Passet de Cocentaina, oferí un recital de dolçaina al Palau Comtal el passat 9 de juliol, envoltat de bons amics.

Durant el festival també participen Hipòlit Agulló, Alfonso Sánchez i Ferran Mora (dolçaines)
Mateo Barrachina (redoblant) , Joan Agulló (tabal),  Carles Carbonell (baix) i Juan Antonio Recuerda (teclat).

L’actuació estigué marcada per les mesures de seguretat per la COVID-19 i fou presentada per Alba Colomer i Moisès Gil.

Les obres interpretades foren les següents:

  1. 0:22 – La Ratlla · Xavier Richart
  2. 8:29 – Jota de Concert · Adapt. Xavier Richart
  3. 12:12 – Cant de l’enyor · Lluís Llach
  4. 16:45 – Per la del 7 i el 8 · Blas Coscollar
  5. 19:46 – Dolçaines II · Vicent Ferragut
  6. 24:17 – Improptu de l’enyorança perduda · Juan Giménez Cerezo
  7. 34:20 – Sonata Aborigen · Marcel Casellas
  8. 48:25 – Muixeranga d’Algemesí

Malditeria ens regala «Sólo quería jugar»

Jordi Juan Pérez
-
0
Malditeria ens regala «Sólo quería jugar»

Aquest nou senzill és l’últim avançament del seu pròxim disc «Zozobra».

Malditeria ens presenta el quart i últim avançament del seu primer disc d’estudi «Zozobra», que veurà la llum el pròxim 14 d’octubre i que pretén demostrar que en l’actualitat encara es continua fent bon Rock and Roll a la vila d’Ibi.

«Sólo quería jugar» és un tema descarat que evoca la «malditeria» que tots portem a dins i que pretén fer tremolar de manera insolent l’escena del rocanrol actual.

El videoclip, enregistrat al Pub de Colp d’Ibi amb amics de tota la comarca,  ha estat realitzat per CSG Works, sota la direcció dels també iberuts Carlos Serrano i Aquil·les Iváñez.

«Zozobra» és un treball uniforme ple de vivències i històries que inspiren els membres de la banda i es deixa notar en cada un dels 11 temes que componen aquest disc. Amb aquest avançament , la banda vol fer ballar i cridar a tot aquell que els escolte. Malditeria vénen trepitjant fort, amb actitud i pocs tabús en els seus cervells. No faltes als seus directes!

 

En las noches frías con la última calada
Recuerdo aquella mirada y mi pecho ardiendo…
Yo tirado en la basura, tú desplegando tus alas
Cuando el vértigo se apaga ya no existe el miedo.
Yo sólo era un crío y todo me daba igual
Prestado tomé aquel coche y mentí sobre mi edad.
Juntos en el precipicio, no dudamos en saltar
Bajo el techo del garaje nos hicimos estallar.

Yo sólo quería jugar
A ese juego en particular
Mis ganas de ellas nunca fueron cautas
Pero es que yo soy así,
No me pude aguantar.

Su fuego me quemaba y yo no puse atención
Pues el morbo en su mirada me nublaba la razón
Y subido en esa noria a puntito de caer,
Embriagado de un deseo que no me dejaba ver
Ni dudaba ni dudé, yo que era experto en cagarla,
Sólo pensaba en besarla y no vi venir el tren
Como iba yo a saber, el pastel que me esperaba
Cuando tras esa ventana le vimos aparecer

Yo sólo quería jugar
A ese juego en particular
Mis ganas de ella nunca fueron cautas
Pero es que yo soy así
No me pude aguantar.

Tito Pontet estrena «La Fera»

Jordi Juan Pérez
-
0
Tito Pontet estrena «La Fera»

El nou senzill compta amb la col·laboració del músic nigerià Joe Psalmist.

El grup alcoià de música llatina i jamaicana Tito Pontet estrenen aquest dijous «La Fera«, una nova cançó enregistrada amb el multi-instrumentista Joe Psalmist del grup Alma Afrobeat Ensemble. 

 

Fa molt de temps que la van tancar,
presa i quieta no pot molestar.
Volen mirar-la des de dalt,
però ha fet per tornar-se a escapar.

Li han promés el millor menjar,
sembla que ni les sobres li han deixat.
No és només ella qui no té
ni casa ni cotxe ni cap veu.

Per tota la fam (que té),
pel fred a l’hivern (que té),
per les condicions (que té),
no busca la sort que té.

If man na God, we go dey pay for the moonlight.
If man na God, we go dey pay for the sunlight.
If man na God, we go dey pay for the air we dey breathe.
If man na God, we go dey pay for everything.

Thank God say man no be God. (Otitor)
Thank God say man no be God.

We go dey pay for light,
pay for moon,
pay for life,
pay for health,
pay for breath,
pay for evertything
if man na God.

Per tota la fam (que té),
pel fred a l’hivern (que té),
per les condicions (que té),
no busca la sort que té.

Life can’t be in the hands of them, God.

I say, I say, I say, I say turnin’ around.

We gotta get it,
we gotta get it,
you gotta get it,
you gotta get it.

Per tota la fam que té,
pel fred a l’hivern que té,
per les condicions que té,
no busca la sort que té.

Man no fi be God

Allioli – Sense Fer Soroll

Jordi Juan Pérez
-
0
Allioli – Sense Fer Soroll

Allioli estrena el videoclip de la cançó «SENSE FER SOROLL«. Enregistrada en gener de 2020 i estrenada el passat 13 de setembre. La cançó ha estat gravada i mesclada per Joan Agulló i produïda per Andreu Barceló. El vídeo ha estat produït per Anmorsígol.

Caminava pel món sense fer soroll,
tancant els carrers, secant els bars,
guardava l’esperança a una butxaca forada,
cada dia dedicava el seu esforç
a sobreviure, sortir del gris,
deixar de ser l’invisible, compartir
les seues utopies
amb la gent de mirada estranya.

No, hui no s’ha vençut, no,
No, no, no, no
hui no s’ha vençut, no
No!

Era imprescindible el seu coratge
per mantindre viu el poble,
pintar de colors tot el raval. (x2)

Portava dins seu
una guerra entre el passat i el present,
fent que oblidara tot el futur
que podria dibuixar, si canviara la llum del far,
a una nova direcció, sense fam ni pols,
sense cap malson, ni dol, fort,
suportava tots els cops.

No, hui no s’ha vençut, no,
No, no, no, no
hui no s’ha vençut, no
No!

Era imprescindible el seu coratge
per mantindre viu el poble,
pintar de colors tot el raval. (x2)

ÒWIX – Mort al Mediterrani

Jordi Juan Pérez
-
0
ÒWIX – Mort al Mediterrani

«MORT AL MEDITERRANI» és el nou senzill i videoclip del grup de Callosa d’En Sarrià ÒWIX.  El videoclip ha estat gravat a l’Alfàs del Pi ( l’Albir) per Jaume Soriano Sivera i Marta Asensi.

ÒWIX és un grup de folk-rock que començà a tocar l’any 1994. Aquest any guanyaren el premi Tirant de Rock, organitzat per ACPV. Compta amb 3 discs d’estudis: La senda del cel , Al País Valencià i Bullirà el mar, a banda d’un recopilatori i un concert en directe.

Les Festes de Sant Agustí de Bocairent presenten un cartell de festes marcat per la Covid-19

Jordi Juan Pérez
-
0
Les Festes de Sant Agustí de Bocairent presenten un cartell de festes marcat per la Covid-19

El cartell, carregat de simbolisme, és obra de l’artista bocairentí Vicent Ramón Pascual Giner.

La Junta de Majorals de Sant Agustí no han volgut deixat buit el cartell de festes d’enguany. Malgrat que les tradicionals danses i la cavalcada dels Cabolos no se celebren aquest 2020, aquest any negre per a la cultura i les tradicions passarà a l’arxiu de les Festes de Sant Agustí. Convé no oblidar el que estem passant per la pandèmia originada per la Covid-19 i les repercussions per a les pròximes generacions.

El cartell, realitzat per Vicent Ramón Pascual Giner,  té un concepte carregat de simbolisme. En ell apareix un únic cabolo «El Mestre» (amb motiu del distanciament social), amb la mascareta per protegir-se del virus i dins de casa. L’interior de la casa està més fosc i «El Mestre» eixint pel balcó a la llum del carrer ens dóna un alè d’esperança emplaçant a tots els bocairentins i bocairentines a les festes de 2021.

Festes Sant Agustí 2022

El Sogall – Concert de Música Festera 2020 (Resum)

Jordi Juan Pérez
-
0
El Sogall – Concert de Música Festera 2020 (Resum)

Vídeo-resum del concert de Música Festera de la Colla de Dolçainers i Percussió «El Sogall» de Castalla. Un concert marcat per les mesures de seguretat per la Covid-19, i els mesos de confinament.  Malgrat tot, cal reivindicar la cultura més que mai, amb iniciatives com aquesta.  La cultura és segura!

1...212223...146Pàgina 22 de 146