Escolta la contundència de Pellikana en directe al velòdrom de Castalla l’any 2010.

Us porten una bona mostra de la potència de Pellikana en directe els seus primers anys.  Cançons com Resistirem, Jandro, Segueix La Paraula, Explota, Milers d’Estels o Aquesta Nit sonaven contundents i ben autèntiques al velòdrom després d’un temps de censura al seu poble.

L’alcalde d’aleshores, José Luís Prats (PP), prohibí un concert de Pellikana i Entelèkia per a la Trobada d’Escoles en Valencià de l’any 2008 i intentà per tots els mitjans que el grup no pogués tocar a Castalla. Fins i tot es realitzà un concert clandestí al Pub La Torre.  Malgrat tot, el grup no parà de tocar per tota la «contornà», tal i com indica la introducció en clau d’humor del propi concert.

Pellikana publicava el seu primer disc Titelles l’any 2011, amb algunes de les canços que podeu escoltar en aquest vídeo, però amb la veu de Flora Domènech (Pellikana, El Diluvi). Al web de Diània Televisió podeu escoltar més cançons de Pellikana.

«Trocòvit Sarsanusca» és el nou tema de La Trocamba Matanusca, creat des de la distància per la pandèmia del Coronavirus.

La banda de gypsy, klezmer, swing i altres músiques (Balkan Gipsy de bancal) de la Vall d’Albaida ens delecta amb una nova cançó. «Trocòvit Sarsanusca» és música instrumental ben refrescant per animar el confinament i alegrar l’ànima. La banda ha volgut dedicar aquest tema a tota la gent que ha compartit l’aventura de La Trocamba des dels seus inicis allà per l’any 2009.

La mescla ha estat realitzada per Xavi Torró i l’edició de vídeo per Anmorsigol.

La Plorona és una versió de la mítica cançó mexicana, amb tota l’essència i l’estil de La tia figa. La polifacètica artista de Benigànim anuncia més novetats musicals i una possible gira. La valenciana se suma així a l’extensa llista de dones que irrompen al panorama musical per exposar el seu art.

Un mes després d’encetar-se aquest confinament, arriba el nou single d’Elisa Borredà. La tia figa presenta La Plorona, una cançó que versa entre el trap i el hip-hop amb sonoritats electròniques. L’artista valenciana versiona la mítica cançó popular mexicana convertida en himne per Chavela Vargas.

“El suposat motiu pel qual deien que plorava, era per tractar-se de la primera de totes les mares que va morir al parir. Tot i això, la meua versió res té a veure amb la maternitat”. En aquest cas, la de Benigànim l’ha volgut dur a un territori més impersonal i ambigu: «per mi és una reivindicació al plor, al dol, al deixar-se doldre quan cal. Plorar no és sinònim de debilitat», assenyala.

La tia figa torna al panorama musical amb moltes col·laboracions

A banda de la veu d’Elisa, en La Plorona trobem també les bases de Pasqu Giner (Aspencat) i les guitarres de Sandra Monfort, creant una melodia que, tot i ser totalment nova, no deixa de resultar familiar. “Ho tenia gravat a l’estudi des de novembre passat, i ho anava deixant per a més endavant, però ara amb el confinament he vist el moment idoni per aprendre a editar vídeos. M’he motivat, i he obtingut un resultat que m’ha agradat i ho he tret”. Aquesta cançó, barrejada a l’Atomic Studio per Mark Dasousa, significa el retorn de La Tia Figa al panorama de la música: “Jo diria que mai me n’he anat de la música, perquè sempre he viscut en ella, però de cara a la galeria havia desaparegut uns anys, necessaris per ‘envalentonant-me’ i plantar-li cara a les inseguretats de mostrar allò que sóc”.

Reivindicacions emocionals, protagonistes al vídeoclip

Amb el seu videoclip ha volgut mostrar l’aigua de pluja com allò que representa la fluïdesa del plor al dol. “Sempre he gaudit molt la pluja, i al contrari que la societat actual en certes zones la relacionen amb coses negatives, jo no ho faig. L’aigua dóna vida, nodreix a fauna i flora i hauríem d’apreciar-la com un regal”. Aquest videoclip és «cosí germà· del Trap brut, el seu anterior single. Als dos vídeos podem veure efectes com el Glitch, que denoten la generació dels noranta i la millenial de les quals prové, i amb les que se sent identificada.  Amb un videoclip dirigit i editat per ella mateixa, ens explica: “Les reivindicacions de caràcter emocional de les dues cançons són també el factor comú d’ambdós videoclips”.

La valenciana se suma a la llarga llista de dones que decideixen irrompre al panorama musical per exposar el seu art.

Al maig del 2017 va publicar la seua primera cançó en solitari Trap brut, que pera ella va ser com un joc, una performance en forma de trap destacada pel seu caràcter reivindicatiu i missatge de feminisme rural, que va tenir un gran èxit entre el públic més jove del País Valencià. Mai ha actuat en solitari, però va formar part durant més de dos anys del grup de funky fussion Funkiwis, fent-la arribar a centenars d’escenaris i festivals com el Viñarock o el Rototom Sunsplash.

Als darrers temps l’hem vist col·laborant a La Cançò de l’estiu d’Apunt (2018), també al disc de Fran Yera titulat Cuidados Violentos (2019) la podem trobar junt a Arnau Giménez (Zoo) en la cançó “Matar al pare”, i darrerament amb l’exitós single de cançó homònima Empoderades (2019) junt a Mireia Matoses (Pupil·les) i Làuder.

També podeu escoltar La Plorona a Spotify. Gaudiu-la!