'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
L‘Ateneu Musical Sant Roc de Castalla interpreta «Arcum«, marxa cristiana dedicada a José Luís Ballester Sanchís, Capità Cristià 2018 de la Filà Arquers de Benigànim. Interpretada durant el Concert-Homenatge a Andrés Brotons el 30 de març de 2019.
La Casa Rural Valor de Penàguila celebra les huitenes jornades gastronòmiques de la tardor
La Casa Rural Valor ha preparat un menú amb els fruits més exquisits de la tardor: els bolets.
L’edició 2020 de les Jornades Gastronòmiques de la Tardor se celebraran durant tots els caps de setmana de novembre, per a dinar i sopar. Els aperitius, plats i postres estaran marcats per bolets de tota classe, un dels fruits per excel·lència de la tardor a les nostres terres.
Els formatges són tots de La Despensa d’Andrés, on podeu degustar els millors formatges cada setmana al mercat d’Ibi.
Podeu reservar l’habitació Esclafamuntanyes, El Dimoni Fumador o Els Guants de la Felicitat i passar un cap de setmana de rondalla a la Casa Rural Valor de Penàguila. Reserves al telèfon 628114102, o al correu casaruralvalor@gmail.com
MENÚ 2020 JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA TARDOR
Aperitiu
*Variat de formatge de la despensa diantres
*Pericana amb bolets de xop
*Esclatasangs torrats amb base de creíbles amb salsa verda
*Orelles de judes amb allets
*Amanida de salmó i endívies amb crema de formatge blau
Plat a triar
*Crema de dacsa amb boletus ediles
*Fideua d’anec amb boletus edulis
*Secret ibèric amb salsa de boletus i trufa
Postre
*Pastís de formatge amb confitura de bolets
Beguda i café
24 euros per persona
Miquel Puig – El Dimoni de la Llàntia (VI Trobada de Contacontes de Penàguila)
El contacontes Miquel Puig ens narra la divertida història «El Dimoni de la Llàntia» durant la sisena Trobada de Contacontes de Penàguila, l’any 2019.
Ja disponible ‘Zozobra’ el primer disc del grup iberut Malditeria
‘Zozobra’ Ja es pot escoltar a les principals plataformes, així com aconseguir-lo físicament al seu lloc web.
Malditeria estrenà el proppassat 14 d’octubre el seu primer disc d’estudi, després de 4 avançaments en format senzill i vídeoclips.
‘Zozobra’ s’ha fet pregar, però per fi ha arribat per deixar la seva empremta en l’escena del Rock and Roll. El disc ve carregat d’un rock sonor, despreocupat i enèrgic buscant envoltar i inspirar des de la primera fins a l’última cançó.
Junts han aconseguit un so definit i un treball uniforme compost d’11 temes que il·luminen l’estil personal i fresc de la banda, atorgant a cada cançó la seva pròpia personalitat perquè aquestes conten les vivències i històries que inspiren els membres de Malditeria.
Un disc que ha estat produït per Agustín Amat i Raúl Egido (Guitarra solista de la banda) i que suposa la consolidació de la banda per donar molta guerra al panorama musical actual.
En resum, un disc molt recomanable. La seua potència, frescor i atreviment no deixaran indiferent ningú.
Spotify: https://open.spotify.com/album/3ayWa3foE1qFGt1KTTojWc?si=shA39VtFScmfHkHMMvCExQ
YouTube: https://youtu.be/RxO00xm9OJM
Al seu lloc web podeu comprar un disc físic de ‘Zozobra».
Andreu Valor canta a Guillem Agulló al seu nou senzill
«Un 11 d’abril del 93» pertany al seu darrer disc Insurrecte.
El cantautor Andreu Valor reivindica a Guillem Agulló al seu nou senzill, que es publica coincidint amb l’emissió del documental «La Mort de Guillem«. El film es podrà veure aquesta nit a partir de les 21,30 hores a les tres televisions públiques en llengua catalana, una fita històrica per a la nostra cultura.
Guillem Agulló fou militant de l’associació independentista Maulets, assassinat un 11 d’abril de l’any 1993 a mans d’un grup d’extrema-dreta, únicament per la seva forma de pensar.
La cançó és «un cant que alça la veu en contra de la impunitat que la societat i la cultura pròpia sofreixen a causa de la ultradreta. Un crit que vol alçar la veu per unir llaços d’humanitat i plantar-nos fermament contra la por.«, en paraules del mateix cantant.
La gira d’Insurrecte continua hui a Alcoi i passarà per pobles com Penàguila o Potries, coincidint amb la celebració dels seus 1000 concerts en directe.
Botifarra canta en el nou i corprenedor senzill de Xavi Sarrià
«No s’apaguen les estreles» pertany a la banda sonora del film sobre l’assassinat de Guillem Agulló.
Xavi Sarrià i Pep Gimeno Botifarra, juntament amb l’Escoleta del Cor de l’Eliana canten a «La Mort de Guilem«, un film sobre l‘assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló. La pel·lícula ha estat dirigida per Carlos Marqués-Marcet i s’estrenarà a les tres televisions públiques dels Països Catalans el pròxim 2 d’octubre de manera simultània.
Tant la lletra com la música de «No s’apaguen les estreles» ha estat composada per Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas. Una lletra emotiva que parla del nostre país, el país que lluitava Guillem Agulló, que podeu llegir a continuació.
Podeu aprofundir amb la lletra de la mà del fotògraf David Segarra.
Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
el treball incansable
caure i alçar-te
alçar-te i caure
i tornar renàixer
Vinc d’un oasi
un desert i un verger
illes de pobles
entre tarongers
vinc del que ensenya
Vicent Martí
la terra és sagrada
i sagrats els seus fruits
Vinc dels silencis
de les serralades
la remor suau
de barrancs i canyes
potser ens van tallar
les nostres ales
però seguim dempeus
a l’ombra dels arbres
un aljub d’argamassa
i l’argila roja
la pedra seca
i la font secreta
Vinc d’un tresor
d’accents i paraules
enigmes d’amor
indesxifrablesVinc de la pena
i també de la festa
les portes obertes
sopar a la fresca
un raig d’oli i sal
un sabor ancestral
cridar-nos besar-nos
deixar-nos endur
pel batec col·lectiu
que ens encén cada estiu
el misteri del foc
incendis d’amor
música de banda
i joves que canten
t’estime, t’estimo, t’estim
amb La Gossa
Vinc del misteri
que amaga la moma
jupetins i espardenyes
fandangos i jotes
vinc de Malaguenyes
vinc de l’u d’Aielo
tabals a l’albada
el cor del Botifarra
i sóc aigua i sóc flama
elements sempre en guerra
l’arma i l’escut
de la nostra terra
vinc de la xiqueta
l’ama del carrer
la flor de la parra
i del tarongerVinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistintPer molt que bufe el vent
no s’apaguen les estrelesVinc d’un llegat
de lluita inesgotable
històries prohibides
que no ens explicaren
Al-Mansur Al-Azraq
Maulets en armes
els guetos jueus
i les bruixes cremades
segles resistint
a la Nova Planta
guardar la llengua
de la burla i la vara
Vinc de la saviesa
de les masoveres
els sabers populars
que sempre perseveren
vinc de la mort
l’exili i la pena
els camps d’extermini
les fosses de Paterna
les mestres d’escola
que mai claudicaren
el fusell de La Pastora
a les nostres muntanyes
vinc del puny alçat
d’Alejandra Soler
l’etern somriure
de Carme Miquel
les cançons de lluita
de Vicent Torrent
el batec immortal
de milers de GuillemsVinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistintPer molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles
Cactus estrena un nou single, «No Osaríais Vestir mi Piel»
Cactus, amb ElDeMuro com a principal protagonista, ens porten una punyent cançó feta des dels budells: «No osaríais vestir mi piel«.
Aquest és el tercer senzill amb el que ens delecta el grup de l’Alcoià i El Comtat, sota el títol de»Shots»: composicions directes i colpidores per amenitzar la pandèmia.
Cada día estoy peor,
alterno esta presión con esta sensación de vacío tron.
Dime que soy el mejor,
Que esta mierda de camino que he elegido no va a ser mi ruina por favor.
Cada día me arrepiento, ¡soy un mierda, sí!
¡Que alguien me escriba y me diga que confía en mí!
¿Cuál es la jodida razón que me mantiene aquí?
Este puto ego que me come y me hace ser así.
Y controla mi porvenir y me convence de que valgo,
I’m such a fucking prick!
Inseguridades vuelven, welcome back.
Me atropellan hacen mella en mi integridad.
¡Ya no tienes 20 man!
El tiempo aprieta, el dinero aprieta, tu autosuficiencia en la cuneta.
¡Hortera! Este sueño es una furgoneta
sin frenos, directa a estamparse ¡contra tu puta jeta!
Has conseguido tanto, cualquiera estaría orgulloso.
Sí, ya, pero yo no. Nunca suficiente.
Nada de esto me saca de muerto de hambre, en mi mente un muerto viviente.
No autosuficiente. Yo hago estupideces.
Sois bobos o no veis lo que este nota ofrece,
en forma y contenido, en cualquier estilo,
es versátil este tipo, checkead mi repertorio people
y yo sí confío en mi talento, en quienes no confío es en vosotros,
¡putas bolsas de excremento!
Vais a permitir que este portento
tire la toalla rendido, ya falto y sin aliento.
Mira todo lo que invento, me sobra creatividad
pero la rentabilidad es otro cuento
y eso que yo no soy de lamentos,
nuestros sueños son también nuestra guillotina créelo.
Bébelo, siéntelo, que me lo monto consciente de lo que no conviene,
tengo la sensación del que teme no ser capaz de volver a vuestra vida de peleles,
la mierda de siempre, buscar currele.
Colega que mal huele.
No entraba en mis opciones. Dime si es un error tener altas aspiraciones,
ser exigente de cojones, feliz con mis canciones,
sin música empalmo las depresiones.
Soy un loser, ¡te jodes! me aterra estar aquí,
quedarme a medias, a mitad de camino, no ser capaz de asumir
que he fracasado en lo único que sé que soy el mejor, no poder admitir.
Me aterra, esta vida perra.
Antes que vuestra vida de mediocres prefiero estar bajo tierra.
Miedo a no poder encajar el golpe
y a volver a una vida que no deseo para nada brother.
¡Si no tenéis ni puta idea! ¡Ni puta idea!
¡De las batallas internas que libro en mi azotea!
¡De lo que he luchado! ¡El esfuerzo dado!
¡Dejando felicidad y salud mental de lado!
¡Si nadie sabe nada! ¡Nada! ¡Ahora juzgadme!
Que si me vendo, que si me compro,
¡Pues qué me embarguen!
¡Cuestionad mi arte! Si os atrevéis a cuestionarme,
y no osaríais vestir mi piel por un instante.
Agullent posa en marxa el III Concurs de Microrelats
El premi són 100€ en metàl·lic i una sessió de massatge i spa per a dues persones.
Ja pots participar en el III Concurs de Microrelats «Molí Fariner d’Agullent». Un concurs on es pretén activar el talent i l’enginy dels concursants, així com promocionar el molí fariner d’Agullent.
Els participants hauran de ser majors d’edat i sols podran presentar una història per persona. Els relats hauran de tenir una extensió màxima de 1400 caràcters i haurà d’aparèixer la frase «S’equivocava. Però al molí d’Agullent…«.
Podeu participar i llegir les bases al següent enllaç.
Mal Passet- Joc de Trons (Arr. Luis Seguí)
La Colla Mal Passet de Cocentaina interpreta un arranjament de la popular sèrie «Joc de Trons» durant el XVI Concert de Festes al Pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina.
L’obra, de Ramin Djawadi, ha estat arranjada per Luis Seguí per a colla de dolçaines, percussió i vent-metalls.
Samantha Gilabert canta en valencià «Espere que Tornes»
La cantant de Beniarrés, una de les concursants més destacades d’ Operación Triunfo, ha estrenat hui la cançó «Espere que tornes«, tot un éxit viral en la nostra llengua.
Samantha Gilabert arrasa amb el seu nou tema, «Espere que Tornes». Una cançó d’amor en valencià que ja s’ha posat número 1 en plataformes com Amazon o ITunes. També ha entrat a la llista de les cançons més venudes o escoltades en països com Argentina (on és número 1), Perú (número 3), Brasil…
La cantant ha posat la nostra llengua en el mapa amb una cançó pop ben bonica on es parla de les relacions i del perdó. Del retrobament amb les persones estimades, malgrat els errors comesos.
Podeu llegir la lletra sencera a continuació. Què us sembla? A nosaltres ens encanta!
Sent escriure’t ara
però vull que em llegeixes
t’he de dir que jo
encara pense en tu
no espere que em contestes
només que m’entengues
escolta’m per favorI és que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertes
però ara ja ho séSé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//Reconec que vaig cometre
molts errors que ara em desperten
les ganes de retrocedir
i enamorar-me a cada moment
no pretenc que tornes ara
ni que respongues els missatges
només vull parlar-te de corI és que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertes
però ara ja ho séSé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
Necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//I es que jo no sé si tu
podràs tornar a veure en mi
aquella persona que un dia vas conèixer
ho vaig fer tot malament
vaig posar la por primer
hi havia ferides
que estaven molt obertesSé que tu i jo ens havíem de
trobar, de trobar
tot el que ens ha passat
ens ha anat bé, ho sé
Necessitava temps per //creure en mi//
potser és massa tard però t’ho he de dir
//que espere que tornes//Sent escriure’t ara
però vull que em llegeixes
t’he de dir que jo
encara pense en tu
Pau Anduix – Recital de Dolçaina
El dolçainer Pau Anduix, membre de la Colla Mal Passet de Cocentaina, oferí un recital de dolçaina al Palau Comtal el passat 9 de juliol, envoltat de bons amics.
Durant el festival també participen Hipòlit Agulló, Alfonso Sánchez i Ferran Mora (dolçaines)
Mateo Barrachina (redoblant) , Joan Agulló (tabal), Carles Carbonell (baix) i Juan Antonio Recuerda (teclat).
L’actuació estigué marcada per les mesures de seguretat per la COVID-19 i fou presentada per Alba Colomer i Moisès Gil.
Les obres interpretades foren les següents:
- 0:22 – La Ratlla · Xavier Richart
- 8:29 – Jota de Concert · Adapt. Xavier Richart
- 12:12 – Cant de l’enyor · Lluís Llach
- 16:45 – Per la del 7 i el 8 · Blas Coscollar
- 19:46 – Dolçaines II · Vicent Ferragut
- 24:17 – Improptu de l’enyorança perduda · Juan Giménez Cerezo
- 34:20 – Sonata Aborigen · Marcel Casellas
- 48:25 – Muixeranga d’Algemesí
Malditeria ens regala «Sólo quería jugar»
Aquest nou senzill és l’últim avançament del seu pròxim disc «Zozobra».
Malditeria ens presenta el quart i últim avançament del seu primer disc d’estudi «Zozobra», que veurà la llum el pròxim 14 d’octubre i que pretén demostrar que en l’actualitat encara es continua fent bon Rock and Roll a la vila d’Ibi.
«Sólo quería jugar» és un tema descarat que evoca la «malditeria» que tots portem a dins i que pretén fer tremolar de manera insolent l’escena del rocanrol actual.
El videoclip, enregistrat al Pub de Colp d’Ibi amb amics de tota la comarca, ha estat realitzat per CSG Works, sota la direcció dels també iberuts Carlos Serrano i Aquil·les Iváñez.
«Zozobra» és un treball uniforme ple de vivències i històries que inspiren els membres de la banda i es deixa notar en cada un dels 11 temes que componen aquest disc. Amb aquest avançament , la banda vol fer ballar i cridar a tot aquell que els escolte. Malditeria vénen trepitjant fort, amb actitud i pocs tabús en els seus cervells. No faltes als seus directes!
En las noches frías con la última calada
Recuerdo aquella mirada y mi pecho ardiendo…
Yo tirado en la basura, tú desplegando tus alas
Cuando el vértigo se apaga ya no existe el miedo.
Yo sólo era un crío y todo me daba igual
Prestado tomé aquel coche y mentí sobre mi edad.
Juntos en el precipicio, no dudamos en saltar
Bajo el techo del garaje nos hicimos estallar.Yo sólo quería jugar
A ese juego en particular
Mis ganas de ellas nunca fueron cautas
Pero es que yo soy así,
No me pude aguantar.Su fuego me quemaba y yo no puse atención
Pues el morbo en su mirada me nublaba la razón
Y subido en esa noria a puntito de caer,
Embriagado de un deseo que no me dejaba ver
Ni dudaba ni dudé, yo que era experto en cagarla,
Sólo pensaba en besarla y no vi venir el tren
Como iba yo a saber, el pastel que me esperaba
Cuando tras esa ventana le vimos aparecerYo sólo quería jugar
A ese juego en particular
Mis ganas de ella nunca fueron cautas
Pero es que yo soy así
No me pude aguantar.
