Lluís Seguí, de l’Associació «Amics del Boscarró» ens condueix a través de la Vall de Barxeta i ens explica tot alló relacionat amb la història i els paratges d’aquesta contrada de La Costera. Com ell mateix diu, «Un lloc no és mesura per la seua llargària, sinó per la biodiversitat que hi podem trobar«.
Música: «First night at the Wood Elf Forest» de Zero Project, música lliure amb llicència Creative Commons.
El Sogall, amb la col·laboració de Judith Sànchez i Àlvaro Seva del Grup de Danses i Cançons de Castalla, interpreten «La Jota del Castellut«, en un arranjament de Kiko Juan Rodríguez al Palau de la Música de València el passat diumenge 10 de novembre.
«Te la Dec«, cançó del darrer treball dels ontinyentins Auxili, «Dolç Atac«, en directe a la festa proFia d’Alfafara organitzada pels Joves de la Serra de Mariola, dins dels actes en honor a Santa Cecília, el passat 22 de novembre.
Torna la sintonia
d’esta puta monotonia.
I és la merda del dia a dia que em fa pres a babilòniaTorna la sintonia.
Done la volta al llit,
les hores em pesen
i em trobe buit.M’alce de mala gana,
encara es de matinada.
Somnis pertorbadors no em deixen dormir. I altra calada…
Fum de marihuana, retorna el panorama.
Records directes al cor, els teus ulls somrient.
I altra calada, altra calada…Perquè saps que te la dec.
Quan bec, dibuixe els teus ulls a la paret.
No puc dormir sense mirar-te i recordar-te.
Tornaré a la babilònia per ser el teu xiquet.Exiliat per oblidar,
massa joves per no pecar.
Tristes són les nits que ens queden per passar,
tristes les mirades que haurem d’intercanviar,
tristes les paraules que vaig a pronunciar.
Tant de temps al cel, ben a prop del sol.
Sobreviuré a l’infern, guardant-te a dins del cor.
I si follem fallem, resistirem, s’estimarem.
Sobren les ganes i ens falta la moral.
Tu la perla dolça que em feres madurar,
jo el crio que t’estima i no para de cantar.Perquè saps que te la dec.
Quan bec, dibuixe els teus ulls a la paret.
No puc dormir sense mirar-te i recordar-te.
Tornaré a la babilònia per ser el teu xiquet.Perquè saps que tornaré…
Perquè saps que te la dec…
«Ganes de festa», tema del darrer EP del grup Karra-ska’l al festival ProFia, organitzat pels Joves de la Serra Mariola, el passat divendres 22 de novembre, dins de les festes en honor a Santa Cecília 2013 d’Alfafara.
Els grups Auxili i Karra-ska’l protagonitzaren la festa “proFIA” que van organitzar els Joves de la Serra de Mariola amb motiu de la celebració de Santa Cecília el passat divendres 22 de novembre a Alfafara.
La nit començà vora les 9:30 amb un sopar de baix braç al Centre Cultural El Patronat de la localitat, on gent de totes les edats va voler gaudir la bona companyia i el caliu del personal, i d’un ambient genial.. Per escalfar motors abans dels concerts, la xaranga que tocà les primeres notes de la nit, va fer ballar a tots els assistents a ritme de música festera.
Els primers en pujar a l’escenari foren els xics i xiques del grup Karra-ska’l , d’Alfafara. Ens van presentar el seu nou EP, que inclou els temes “Projecte kaki”, “Alfafara ska”, «Respecte”, “És a tu” i “Ganes de festa”, dels quals vam poder gaudir al concert. Potser un dels moments més extraordinaris ens l’oferiren fent sonar la mítica cançó de Lluís Llach “Que tinguem sort”, versionada pel grup de forma molt original.
Per posar punt i final a la festa, els ontinyentins d’Auxili també ens presentaren el seu darrer treball, “Dolç Atac”, un disc on es veuen reflectides les seues influències reggae i ska. A aquest projecte han col·laborat músics de grups rellevants al panorama valencià, com La Gossa Sorda, Obrint Pas, La Raíz o Tashkenti. Amb temes com “Rude Girl”, “Revoltes”, “Abismes” o “Te la dec”, Auxili va aconseguir animar a tot un públic que ballava sense parar.
Gràcies al col·lectiu de Joves de la Serra de Mariola per aquestes iniciatives, estarem esperant la pròxima.
«Animal de la noche» tema de l’últim disc de Pipo, «Actitud de Rock and Roll», a l’Auditori de Castalla, el passat 15 de novembre.
«Ladrones» de Mesa Para Dos a a la Casa de Cultura de Castalla, amb la col·laboració de David, del grup castellut Síntesi, el passat 9 de novembre.
Amàlia Garrigós, llicenciada en periodisme i treballadora a RTVV durant 23 anys, acabà la seua intervenció al pub l’Escenari d’Alcoi amb un crit de guerra a favor de la lluita per la televisió de tots els valencians, que esdevé «un reflex de com funciona la nostra pròpia societat». A l’acte del passat dimecres 20 de novembre, van intervenir més treballadors i extreballadors de la tele pública valenciana, com Alfons Llorenç, treballador de RTVE, Joan Gadea, actor de la sèrie l’Alqueria Blanca, Natxo Lara, director de comunicació de RTVV, Xavi Cortés, Pepa Miralles i Pep Sellés, actors d’Autoindefinits, A flor de pell, Socarrats i Singles.
Garrigós començava la seua intervenció explicant els diversos intents per part del Partit Popular de negar el dret de la ciutadania valenciana a rebre la informació de qualitat que caracteritza a un ens públic, de fet el partit ha intentat privatitzar la cadena en nombroses ocasions des de 1995 i va propiciar la vaga que varen protagonitzar els treballadors de l’entitat l’any 2003.
Sobre el silenci dels treballadors, Amàlia Garrigós ens va explicar l’intent dels periodistes per assegurar la pluralitat i llibertat de la informació amb la creació de l’Estatut de Redacció al 1994, passant per l’assetjament laboral als qui lluitaven, la contractació de persones afins al partit que governava… «Almenys un sector dels treballadors de RTVV sí que ha lluitat, però han estat arraconats i minimitzats», i finalment amb la suspensió d’aquest estatut l’any 2004 a mans del Partit Popular d’Eduardo Zaplana.
Sobre l’ERO, que ha estat declarat nul pel TSJCV , els tertulians van manifestar que els criteris per acomiadar als treballadors es van aplicar «sense cap tipus de vergonya», deixant fora de l’ens a les persones per motius ideològics, vulnerant drets fonamentals.
Tots ells estaven d’acord en què és necessària una televisió per a tots els valencians, en la que es crega en els artistes i periodistes de la nostra terra, i sense cap tipus de manipulació o censura per motius polítics.
A pesar de la visió negativa d’alguns dels protagonistes de la tertúlia, Garrigós assegurava amb optimisme que hi ha moltes possibilitats de tombar el tancament de RTVV mitjançant el Tribunal Constitucional o fins i tot a Europa.
“Bogeries meues” naix l’any 2007, després de la fi de l’etapa universitària i el pas al món laboral i dels adults. A través d’un bloc a la xarxa, Sole va trobar la seua via d’escapament a tots els problemes que comportava aquest nou període en la seua vida. Sole Pérez ens conta com han anat tots eixos anys i com aquesta aventura digital s’ha convertit en un llibre físic que no deixarà a ningú indiferent.
«Bogeries Meues» es troba entre la realitat i la ficció, Sole, relat rere relat, barreja la narració de situacions quotidianes amb l’aparició d’elements fantàstics i significatius per a ella, com els fantasmes, el tren de vapor que va enlloc o les seues sabates de punta blanca que porta posades cada volta que passa algun a cosa important al seu entorn.
El llibre el podeu comprar a partir d’aquest dissabte 23 de novembre en Papeleria Sempere, Espiral Còpies o demanant-lo al correu «bogeriesmeues@gmail.com«
Homenatge a les nostres serres cremades
Al Setembre del 2010, les nostres serres sofriren un dels majors incendis que es recorden, destrossant gran part de les nostres muntanyes i paratges. Mai havia vist a tot un poble tan trist com aquells dies, on veiérem sense poder fer res com se’ns cremava tot.
Aquesta humil obra intenta expressar el lament de la gent, la tristor i ràbia que sentirem pel que havia passat.
L’obra comença amb un Solo de dolçaina que intenta musicar l’imatge d’un arbre cremat. Aquest solo no és més que una introducció a l’inici real de l’obra on tot el grup ens dibuixa el tema principal de la peça, que intenta simbolitzar les nostres serres abans de ser cremades. Una mena de viatge a vista d’au. Finalitzat aquest viatge comença l’incendi a partir d’uns sorolls que evoquen l’inici de les flames, continuant amb una llarga secció frenètica que evoca la crema. Una secció que intenta plasmar l’angoixa de sentir-se dintre del foc, així com la velocitat amb la que es desbordaren les flames. Finalitzat l’incendi s’inicia la pluja que acaba d’apagar el foc, donant lloc a la desolació, al lament….
Aquest lament es converteix en ràbia al vore com possiblement hi havien interessos darrere dels focs (autovia d’agres, torres d’alta tensió al Torrater d’Ontinyent….). Ho intente simbolitzar reexposant la melodia de l’arbre cremat que és «xafada» pels especuladors, representats per els forts colps de la percussió i acords dissonants a les dolçaines.
No ens queda més que esperar que passe el temps i fer tot el que estiga al nostre abast per a que amb el transcurs dels anys les nostres muntanyes tornen a pintar-se de verd. Aquesta espera es simbolitzada pel sonar d’un metrònom (de vares i no digital) que es situarà al centre de l’escenari a la velocitat de 60 negres per minut (velocitat dels segons del rellotge). L’obra finalitza amb el dibuix de les nostres serres ja de nou vestides de verd reexpossant el tema inicial.
Pepe Pérez «Pipo» i la seua banda ens toquen una versió molt rockera del tema «La Reina del Underground«, a l’Auditori de Castalla el passat 15 de novembre. Tema que que podeu escoltar al seu primer disc en solitari «Actitud de Rock and Roll«.
«Tombeau pour Mesdemoiselles» de Robert De Visée, interpretat a la Tiorba per César Hualde, membre del la Coral «El Canto» i del Coro Nacional de España i de grups com Barroc-Jazz Ensemble, dins de la I Biennal «Emilio Valdés Perlasia» organitzada per la Capella de l’Assumpció de Castalla.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
