El Carnestoltes aplega a la Foia de Castalla

0

El Carnestoltes aplega a la Foia de Castalla

Els inicis de la festa del Carnestoltes els podem trobar a les antigues festes paganes d’hivern dels grecs i romans. En concret, es pensa que el seu origen es troba principalment a les festes en honor a Saturn o Saturnàlies dels romans, originalment celebrades durant la setmana de l’actual Nadal. Tot i que aquesta és la principal influencia, es creu que s’ha barrejat amb moltes altres com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

Carnestoltes a Ibi

Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

Més informació: El Carnestoltes // De les Saturnalia romanes al nostre Carnestoltes

La Safor homenatja a Joan Pellicer i Toni Mascarell a la Font dels Madallars

0

La Plataforma pels Pobles de La Safor i la UPG entre altres col·lectius i grups excursionistes, organitzaren el VII Homenatge a Joan Pellicer i Bataller, on es recordà al també desaparegut Toni Mascarell.

La Safor homenatja a Joan Pellicer i Toni Mascarell a la Font dels Madallars

El recorregut s’inicià des de la Font Nova de les Foies, a Simat de la Valldigna, fins aplegar a la Font dels Malladars a les faldes del Mondúver, on hi hagué un esmorzar popular.  Un paratge acollidor, amb la mar Mediterrània de fons, on es troben les dues escultures dedicades al metge etnobotànic Pellicer, i  altra a Toni Mascarell, defensor del nostre territori i membre de la Plataforma pels Pobles de La Safor, serviren d’escenari per a l’emotiu acte.

VII Homenatge a PellicerDurant l’assolellat i primaveral matí, va sonar «La Muixeranga», interpretada per la Colla de dolçainers i tabaleters de Vilallonga, es feren diverses reflexions entorn a la conservació del nostre patrimoni, i es llegiren textos en homenatge als dos incansables lluitadors del territori diànic: «Cant Perdut»,  del llibre «Bellreguard, verd esguard» de Pellicer, a càrrec de Josep Maria, i la poesia «Eixa olor teua», recitada per Yesmina, neboda de Mascarell.

En breus tindrem també l’acte sencer en vídeo.

Homenatge a Francisco Aura i als republicans deportats als camps d’extermini nazi

0

Homenatge a Francisco Aura Boronat, juntament amb els altres 21 alcoians deportats majoritàriament al camp d’extermini nazi de Mauthausen, així com la commemoració dels 75 anys de la fi de la Guerra Civil

“la seua majoria van ser deportats al camp de Mauthausen-Gusen (Àustria), on van conèixer la por, la tortura, la mort i el genocidi, sobrevivint en les condicions més precàries a la barbàrie del nacionalsocialisme fins a l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945 per part de l’XI Divisió Blindada de l’exèrcit nord-americà”

Jordi Tormo

Homenatge a Francisco Aura i als republicans deportats als camps d'extermini nazi

Grups de dolçaines i tabals d’Alcoi – l’Estaca

0

«L’Estaca» de Lluís Llach, interpretada per les colles de dolçaines i tabals d’Alcoi: Barxell, El Rebuig, La Cordeta i La Degollà, dirigides per Hipòlit Agulló, autor de l’arranjament i membre de la Colla «Mal Passet» de Cocentaina.

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà…
Si jo l’estiro fort per aquí…

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà…
Si jo l’estiro fort per aquí…

Grups de dolçaines i tabals d'Alcoi - l'Estaca

«Arxipèlag: un viatge ple de bellesa, sensualitat i simbolisme», entrevista a Mercè Climent i Jordi Botella

0

Jordi Botella, un dels autors del llibre «Archipiélago – Arxipèlag» junt a Joan. A Climent Fullana, i Mercè Climent, traductora i filla de l’autor, ens parlen sobre el llibre la seua traducció al valencià, i la presentació a Muro quasi 40 anys després.

"Arxipèlag: un viatge ple de bellesa, sensualitat i simbolisme", entrevista a Mercè Climent i Jordi Botella

«Archipiélago/Arxipèlag» amb Manolo Pérez, Jordi Botella i Mercè Climent

0

Manolo Pérez Berenguer,  Jordi Botella, un dels autors del llibre, i Mercè Climent, traductora i filla de Joan. A. Climent Fullana, ens presenten el llibre «Archipiélago / Arxipièlag» a la biblioteca Francesc de Paula de Muro.

Archipiélago/Arxipèlag es presenta a la biblioteca de Muro

Síntesi – Flores secas (en viu a l’Escarabat)

«Flores Secas» del darrer disc del grup castellut Síntesi, «Pedazos de una entelequia», en viu al concert Solidari pel Sàhara a l’Escarabat d’Or de Castalla.

Síntesi - Flores secas (en viu a l'Escarabat)

Sanchís Palacios ens parla de la Banca Ética, una alternativa sostenible a la banca tradicional

0

La Banca Social Responsable, una alternativa solvent econòmica i tècnicamentEl passat divendres 21 de febrer, Joan Ramón Sanchís Palacios, doctor en Economia d’Empresa, i director de l’Institut Universitari d’Economia Social i Corporativa de la Universitat de València, donà la primera de les xerrades inclosa a les Jornades de Sostenibilitat, organitzades pel Centre Cultural Castellut: “De la crisi bancària a la banca ètica. Una alternativa socialment sostenible”. Aquests actes, que estan pensats per aportar solucions alternatives al moment de crisi al qual ens trobem, es desenvoluparan entre els mesos de febrer i abril a la Casa de Cultura de Castalla.

Sanchís Palacios ens parlà sobre la importància de potenciar i mantenir l’alternativa de la “Banca socialment responsable”,  on s’inclouen les modalitats dels Bancs Cooperatius de crèdits, i les Caixes Rurals o d’estalvis, que van desapareixent vertiginosament. Aquest tipus de banca social realitza un treball molt important per a la sostenibilitat del territori des de fa més de 100 anys, fet que apunta que no parlem de projectes experimentals, si no de models ja consolidats i amb tradició al territori espanyol i valencià, donada la seua solvència econòmica i tècnica, si es troben ben gestionats.

1

Des dels anys 90 fins ara, aquestes entitats van sofrir un procés de “bancarització” que ha desembocat en una crisi financera molt greu, és a dir, van evolucionar en la mateixa direcció que els grans bancs privats: les seues estructures es van polititzar notablement i, a més, invertiren en sectors de l’economia especulativa, com l’immobiliari.

Segons apuntà l’expert, davant el pèssim panorama financer actual, és necessària una reforma integral del sistema financer, que centre els seus objectius en la bona gestió dels bancs, i que no es limite a capitalitzar-los quan tinguen necessitat. No es tracta de donar recursos, si no d’aprendre a gestionar-los correctament.

Casa de Cultura de CastallaLa banca socialment responsable, caracteritzada per la transparència, les inversions en projectes socials i mediambientals, el caràcter democràtic i participatiu, la igualtat entre els treballadors pertanyents a les entitats, i la proximitat real, esdevé una alternativa realment interessant davant la realitat que ens ofereixen els bancs tradicionals.  Aquests es caracteritzen per tot lo contrari: opacitat en les seues inversions, especulació amb elements de primera necessitat, com els aliments o l’habitatge, i  per la nul·la voluntat per tindre cura amb el territori o amb la població (inversió en armament, en empreses contaminants…).

Sanchís Palacios finalitzà la seua intervenció amb una interessant i necessària reflexió: volem, nosaltres els ciutadans, fomentar tots els aspectes negatius en que es basen els bancs tradicionals privats, i convertir en ordinària la precarització? O seria més coherent dipositar la nostra confiança a la banca ètica?

[avatar user=»patri» /]

«Arxipèlag» es torna a presentar a Muro 36 anys després, traduït al català per Mercè Climent

0

El passat 20 de febrer, dins del cicle cultural dels “Dijous literaris a Muro”, Jordi Botella i Mercè Climent, coautor i traductora, presentaren “Archipiélago”/ “Arxipèlag”, la reedició bilingüe de l’obra que Botella i Joan A. Climent Fullana crearen a quatre mans fa 36 anys.

Manolo Pérez BerenguerManolo Pérez Berenguer fou l’encarregat de presentar als dos autors, mitjançant un escrit que anava molt més enllà d’una convencional llista amb dades biogràfiques, potser característica dels actes d’aquest tipus. “Els amics amants”, així va decidir titular la seua presentació Pérez Berenguer, irradiava amistat i afecte, un retrat personal d’ambdós escriptors i poetes fet des de la més absoluta estima, i amb l’objectiu de mantenir per sempre el record de Fullana, malauradament absent des de 2005.

"Arxipèlag" es torna a presentar a Muro 36 anys després, traduït al català per Mercè ClimentPer la seua part, Jordi Botella ens va explicar, amb tota mena de detalls, fent gala de la seua senzillesa, com va conéxer el seu amic Fullana, i com dos joves companys de pis a la ciutat de València van crear “Archipiélago” de forma completament autònoma. L’obra està composta per una sèrie de poemes que, tot junts, formen una història d’amor, també plena d’erotisme. Botella suscità més d’un somriure a un públic completament captivat amb l’aventura que suposà, per aquella època, la publicació del primer llibre de dos joves inexperts, però amb molt per transmetre al món.

Mercè Climent i Jordi Botella

Mercè Climent, traductora al català del conjunt d’illes que formen “l’Arxipèlag”, i filla de Fullana, ens va relatar la dificultosa tasca que ha suposat traduir el llibre: gràcies al seu bon treball, complementat amb la inestimable ajuda de Jordi Botella, s’ha aconseguit traslladar d’una llengua a altra, del castellà al català, l’essència de cada vers, i el sentit de cada paraula. Climent actualment treballa, “amb ulls d’escriptora”, en la recuperació, selecció i traducció de tot el llegat literari de son pare, un merescut homenatge per a ell, que “habitava” la nostra llengua.

Finalment, l’acte conclogué amb un tast dels poemes d’Arxipèlag: els 3 participants a la presentació recitaren diverses peces del llibre, finalitzant una càlida vetllada amb la bellesa, erotisme i passió de la poesia.

“La gira Arxipelàgica” començà a Muro, lloc que esdevé un símbol, ja que la primera presentació, 36 anys abans, es va fer al mateix lloc.

«Archipiélago/Arxipèlag és un viatge per la pell del desig i per la pell de les paraules, on el viatger haurà de recórrer cada vers, cada tacte, cada illa, fins conquerir el poema, el cos, l’arxipèlag sencers. Un llibre fet de terra i d’aigua, d’illes i de mar; però també de silencis i d’absència, que destaca per la frescor i la potència dels seus versos, on la joguina va de la mà de la bellesa, la sensualitat i el simbolisme. Els poemes habiten un espaitemps palpable, real i, alhora, de natura mítica, insondable. Els jocs de paraules impossibles ens possibiliten més d’un sentit, de la mateixa manera que l’estructura (disposició del poema en la pàgina) ens permet infinites lectures, infinits viatges. Un poemari que, quasi quatre dècades després de ser escrit, aguanta les envestides inclement del temps».

Mercè Climent

[avatar user=»patri» /]

Castalla es bolca amb el Sàhara en la IV edició del Concert Solidari amb el Poble Saharauí

3

«Dakar» d’ Obrint Pas — Àfrica al meu cor

Castalla va acollir la IV edició del Festival Solidari amb el Poble Saharauí, organitzat per Cecílio Càrceles, delegat de l’Associació Dajla , amb molt bona acollida i molta participació per part dels músics i comerços de tota la comarca.

Castalla amb el Sàhara al cor en la IV edició del Concert Solidari amb el Poble SaharauíCap a les nou i mitja de la nit començava un passacarrers després d’una «picaeta» al Pub «OtherTime«,  amb batucada a càrrec de la Kolla d’Alterne i Percussió, de Banyeres de Mariola, i el grup de malabars Art de Circ. Durant tot el recorregut, poguérem gaudir del Ballet d’ Isabel Bellot amb una espectacular coreografia amb la bandera del Sàhara com a eix central de l’espectacle.

A meitat del recorregut, el café-bar M’agrada ens oferí altre aperitiu amb refrescos i tastàrem les pizzes oferides per Pronto Pizza. El passacarrers va finalitzar a l’Escarabat d’Or, on es feia el concert amb els grups El Gos Mussaranya,  Libertad Kondizional, Malson i Síntesis. Les polseres per accedir al concert foren confeccionades per la botiga «Las manos de Solita«.

El grup de Biar, EGM (El Gos Musaranya) foren els primers en començar amb les seues cançons més populars i algunes de noves, amb el públic botant des del primer acord. Molt especial  fou el concert que oferiren els banyeruts Libertad Kondizional,  on deien adéu al seu baixista de sempre, Javier Sosa, i on poguérem escoltar el que serà el seu primer vídeoclip, «Rock en Vena» .

SíntesiSíntesi presentaren el seu darrer treball «Pedazos de una entelequia» , amb cançons com «Flores Secas» o  «Con las alas rotas» , així com temes mítics de la seua anterior banda, Entelèkia, que entusiasmaren a un públic entregat fins al darrer minut. Per finalitzar, el grup colivenc Malson ens oferia un repertori basat sobretot en  la seua primera maqueta,com «Nubes Negras» o «La Paraula», cançó amb la que donaren per finalitzat aquest festival solidari.

L’acte i el concert van quedar immortalitzats amb les fotografies d’ Àlvaro de Tucaptura.com, i els vídeos que oferirem properament.

«Un pont cap a la memòria»: l’homenatge d’Alcoi als republicans deportats als camps d’extermini nazis

0

«Un pont cap a la memòria» com va dir el mateix Francisco Aura, un dels lluitadors republicans deportats a Mauthausen i el que dóna nom al pont reinaugurat a Alcoi el passat 23 de febrer. Aura no va ser l’únic homenatjat,  un monòlit amb la inscripció del nom dels 22 republicans empresonats, ens recordava que mai es deu oblidar l’horror perpetrat pel nazisme durant la segona guerra mundial.

El Cor de la Universitat Sènior obria l’acte interpretant el «Cant dels Ocells» de Pau Casals, amb Àngel Lluís Ferrando a la batuta, seguit d’unes paraules de Jordi Tormo, regidor de Solidaritat i Pau a Alcoi, que va presentar a tots els participants i va ser l’encarregat de llegir el nom dels 22 alcoians deportats, seguit d’un fort aplaudiment per part de totes les persones allí congregades.

Adrià Garcia i Moisés Pulido, dos exalumnes de l’institut Andreu Sempere d’Alcoi, foren els encarregats de recordar el jurament que signaren els supervivents a Mauthausen, una vegada alliberats per l’exèrcit nord-americà. Aquest jurament consistia, entre altres coses, en contar tot el que havien vist i patit en aquell camp d’extermini fins als seus últims dies i en treballar per la pau i la fraternitat entre els pobles.

Els 22 Alcoians als camps d'extermini nazi

També participaren Àlex Agulló, membre del  COCUPANCA (Col·lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i l’Alcoià) i alguns familiars dels deportats. Mila Bravo, neta del republicà Pedro Ruiz, també ens va oferir unes emotives paraules recordant la lluita del seu avi i dels altres alcoians, «cuyo único crímen fue defender un gobierno legítimo: la República«.

 

Miquel Abras i Cesk Freixas – Crida (en viu al COM)

«Crida» interpretada per Miquel Abras i Cesk Freixas al Centre Ovidi Montllor d’ Alcoi el passat 14 de febrer.

 

Si tens la sensació
de que no vius
la vida que voldries tenir
i no has arribat ni a la meitat
dels objectius desitjats

Quan la pressió i la por
et convencin que ja estàs acabat
no et deixis que et trepitgin els fantasmes del passat

no vulguis ser un més
per mi tu ets especial
recorda
ningú ha dit que això fos fàcil
ningú ho ha dit
però abans de pensar

Crida!
Crida ben fort!
Fins que tothom et senti
Fins que la por se’n vagi del teu cos
Crida ben fort
Crida ben fort!

dius que avui t’han sentit plorar
els teus fills quan sorties de casa
quan creies que ningú et mirava

no vulguis ser un mes
per mi tu ets especial
recorda ningú ha dit que això fos fàcil
ningú ho ha dit
però abans de pensar

Crida!
Crida ben fort!
Fins que tothom et senti
Fins que la por se’n vagi del teu cos
Crida ben fort
Crida ben fort!

Mil espurnes de color alegren al cel
aquesta nit, aquesta nit
el mar reflexa un exercit d’estrelles
rodejant la lluna plena

Crida!
Crida ben fort!
Fins que tothom et senti
Fins que la por se’n vagi del teu cos
Crida ben fort
Crida ben fort!

Miquel Abras i Cesk Freixas - Crida (en viu al COM)