El passat divendres 21 de febrer, Joan Ramón Sanchís Palacios, doctor en Economia d’Empresa, i director de l’Institut Universitari d’Economia Social i Corporativa de la Universitat de València, donà la primera de les xerrades inclosa a les Jornades de Sostenibilitat, organitzades pel Centre Cultural Castellut: “De la crisi bancària a la banca ètica. Una alternativa socialment sostenible”. Aquests actes, que estan pensats per aportar solucions alternatives al moment de crisi al qual ens trobem, es desenvoluparan entre els mesos de febrer i abril a la Casa de Cultura de Castalla.
Sanchís Palacios ens parlà sobre la importància de potenciar i mantenir l’alternativa de la “Banca socialment responsable”, on s’inclouen les modalitats dels Bancs Cooperatius de crèdits, i les Caixes Rurals o d’estalvis, que van desapareixent vertiginosament. Aquest tipus de banca social realitza un treball molt important per a la sostenibilitat del territori des de fa més de 100 anys, fet que apunta que no parlem de projectes experimentals, si no de models ja consolidats i amb tradició al territori espanyol i valencià, donada la seua solvència econòmica i tècnica, si es troben ben gestionats.
Des dels anys 90 fins ara, aquestes entitats van sofrir un procés de “bancarització” que ha desembocat en una crisi financera molt greu, és a dir, van evolucionar en la mateixa direcció que els grans bancs privats: les seues estructures es van polititzar notablement i, a més, invertiren en sectors de l’economia especulativa, com l’immobiliari.
Segons apuntà l’expert, davant el pèssim panorama financer actual, és necessària una reforma integral del sistema financer, que centre els seus objectius en la bona gestió dels bancs, i que no es limite a capitalitzar-los quan tinguen necessitat. No es tracta de donar recursos, si no d’aprendre a gestionar-los correctament.
La banca socialment responsable, caracteritzada per la transparència, les inversions en projectes socials i mediambientals, el caràcter democràtic i participatiu, la igualtat entre els treballadors pertanyents a les entitats, i la proximitat real, esdevé una alternativa realment interessant davant la realitat que ens ofereixen els bancs tradicionals. Aquests es caracteritzen per tot lo contrari: opacitat en les seues inversions, especulació amb elements de primera necessitat, com els aliments o l’habitatge, i per la nul·la voluntat per tindre cura amb el territori o amb la població (inversió en armament, en empreses contaminants…).
Sanchís Palacios finalitzà la seua intervenció amb una interessant i necessària reflexió: volem, nosaltres els ciutadans, fomentar tots els aspectes negatius en que es basen els bancs tradicionals privats, i convertir en ordinària la precarització? O seria més coherent dipositar la nostra confiança a la banca ètica?
[avatar user=”patri” /]