Patricia Sanchis, de Castalla (l’Alcoià), es va traslladar a Manchester fa ja 4 mesos. A Anglaterra ha viscut intensament l’experiència Erasmus, el programa internacional més conegut en l’àmbit universitari. Patricia és estudiant de Filologia Anglesa i, tal com ens conta en l’entrevista, ha volgut endinsar-se en la cultura britànica per conéixer de primera mà, i també posar en pràctica els coneixements adquirits durant els darrers quatre anys.
Nom: Patricia
Cognoms: Sanchis Antón
Poble i Comarca: Castalla, l’Alcoià
Lloc de residencia actual: Manchester, Regne Unit
Treball: Estudiant (Erasmus)
Temps vivint fora: 4 mesos
P: Quines raons et fan traslladar-te a Manchester i quant de temps portes allà?
R: Em vaig traslladar a Manchester en Setembre d’aquest any per a començar el meu Erasmus. El motiu pel qual ho vaig fer era per tindre l’oportunitat de millorar el meu nivell d’anglés i per emportar-me aquesta experiència que tot el món assegurava que era única. També volia saber el que era viure fora durant una temporada, separada dels teus, amb una cultura, llengua, ciutat i gent diferent. Sabia que de tot açò anava a aprendre, a gaudir, i m’ajudaria a créixer com a persona; ara, puc assegurar que no m’equivocava.
P: Penses en la possibilitat de desenvolupar la teua vida allà en el futur?
R: La veritat és que sí que he pensat en aquesta possibilitat. Trobe molt a faltar el meu poble, a la meua gent, entre d’altres coses, però m’abelliria allargar més aquesta experiència. El més difícil és adaptar-se però, una vegada aconseguit, comences a gaudir de tot. De fet, m’he plantejat la idea d’anar-me’n un any a treballar i viure fora quan acabe la carrera.
Crec que a tots ens vindria bé passar una temporada a l’estranger i obrir un poc la ment. A més, el fet d’estar en contacte amb tantes cultures (els Erasmus ens ajuntem amb gent d’altres països més que en la gent del mateix país en què residim) fa que t’adones que és més el que ens uneix que allò que ens separa, i que, fins i tot, amb les diferències es pot aprendre.
“Crec que a tots ens vindria bé passar una temporada a l’estranger i obrir un poc la ment”
P: Realitzar l’Erasmus fou una decisió molt complicada?
R: No, la majoria de gent decideix fer l’Erasmus en el tercer curs de carrera, però jo ho vaig deixar córrer i no ho vaig demanar. Poc temps després em vaig penedir d’aquesta decisió i a l’any següent ho vaig sol·licitar sense pensar-ho. Em sentia preparada i trobava que era el moment ideal; si no ho feia ja, no podria mai tornar a viure l’experiència de ser Erasmus.
Sempre s’és a temps d’anar fora a treballar, a estudiar un màster o qualsevol cosa, però ser Erasmus és una experiència molt diferent. Així que quan em vaig decidir, em vaig informar dels requisits, l’ajuda econòmica i els destins, i ho vaig parlar amb els meus pares (ells eren els que tenien l’última paraula). El temps d’espera fins que t’assignen el destí va ser el pitjor, estava molt impacient i confusa perquè no sabia on anava i on estaria dins d’uns mesos. Però quan vaig veure a la llista “Manchester” em van entrar nervis i il·lusió a la vegada, i vaig començar a mirar coses.
P: Què hi ha del component del coratge a l’hora de decidir emigrar?
R: Molta gent es tira cap arrere perquè no es veu amb un bon nivell d’angles, o per por a què no li vaja bé. Però pense que per a superar-se i créixer en tot allò que ens proposem, cal arriscar-se.
P: Et fou fàcil integrar-te al teu nou destí?
R: Si sóc sincera, he de dir que no em va ser fàcil. Quan vaig arribar, vaig tindre certs problemes amb la casa. No vaig trobar una ”decent” fins que no van passar uns dies, i vaig haver d’anar d’hostal en hostal amb tot el meu equipatge, que no era poc. A més, quan ja per fi vaig trobar llar, vaig haver de netejar a fons perquè allí em vaig trobar coses que millor no comentar. També, anava prou perduda perquè era tot nou, no coneixia res, no tenia ni línia de telèfon ni Internet i això no facilitava les coses. Però és cert que, a poc a poc, preguntant, demanant ajuda a la universitat i a gent que també estava en la mateixa situació vaig eixir d’aquest pas.
“No vaig trobar una ‘decent’ fins que no van passar uns dies, i vaig haver d’anar d’hostal en hostal amb tot el meu equipatge, que no era poc’
Respecte a la ciutat, no va ser difícil d’adaptar-me. És una ciutat molt senzilla en alguns aspectes i que ho posa tot molt fàcil. Té un bon transport públic i una bona comunicació i, a més, sembla feta per a la vida universitària. Amb la gent tampoc vaig trobar gran problema, en general els anglesos són prou simpàtics i sempre hi ha gent que s’ofereix a ajudar-te.
Quant al tema de la llengua… No comments! L’accent mancunià és conegut com un dels més difícils d’Anglaterra (per no dir el que més). Tenen moltes paraules diferents i, a més, una pronunciació molt complicada. Encara que l’haja estudiat a la universitat (ja que estudie Estudis Anglesos i hem vist els diferents accents de l’anglés), al principi ens costava un poc entendre’l. Ens donava la sensació que parlaven molt ràpid i que es menjaven la meitat de les paraules. Però l’oïda prompte s’acostuma i, fins i tot, acabes utilitzant paraules pròpies d’aquesta variant.
“L’accent mancunià és conegut com un dels més difícils d’Anglaterra (per no dir el que més). Tenen moltes paraules diferents i, a més, una pronunciació molt complicada”
P: A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?
R: Els que em coneixen ja saben que trobe molt a faltar el meu poble. Crec que tots els meus amics d’ací ja coneixen Castalla de tant que he parlat d’ella. El que més trobe a faltar és l’ambient tan diferent que té si el comparem amb una ciutat com aquesta: les festes, alguns costums que evidentment ací no tenen, menjar-me un bon plat de gaspatxos o de paella, les festes de Moros i Cristians, i detalls tan senzills com anar pel carrer i saludar a la gent.
P: Com és un dia de la teua vida en Manchester?
R: He intentat agafar una rutina un poc pareguda a la que tenia en Espanya, però ha sigut un poc impossible, perquè has d’adaptar-te a l’horari d’ací. No faig moltes hores en la universitat perquè el sistema educatiu d’ací és una mica diferent i prefereixen no fer tantes hores presencials i que treballem més en casa. Al matí, vaig a la universitat, i de vegades dine allí perquè a la vesprada tinc classe, o perquè aprofite per a avançar. Sí, els Erasmus de vegades també xapem una biblioteca! A la vesprada vaig alguns dies a classes de ball o a fer esport.
Alguna nit que altra anem a festes organitzades per la universitat, o algunes discoteques per als Erasmus. Manchester és una ciutat universitària i que mai descansa a la nit, sempre té un pla per oferir-te.
Bàsicament passe el temps lliure amb els amics (som una gran mescla de cultures). M’agrada anar amb ells a bars com el Sinclairs per a fer-nos una cervesa, fer plans diferents per a conéixer la ciutat i els voltants, anar a alguns actes que organitza la universitat com BBQ o Tea Parties, anar a veure el Christmas Market, que van inaugurar a principis de Novembre, i on pots menjar i comprar coses de diferents cultures, o beure Mulled Wine, entre altres coses.
A més, com tots els Erasmus fan, hem aprofitat per a viatjar i conéixer un poc el país. He anat a Liverpool, Edimburg, Londres o Sheffield, entre d’altres. És una experiència única i cal aprofitar-la al màxim.
P: T’adaptes al 100% a l’estil de vida britànic, o hi ha certes coses que mai canvien siga quin siga el lloc on vius?
Jo crec que al final acabes adaptant-te en general a tot. L’horari, el temps, les hores de sol, el menjar, la universitat, l’estil de vida… és diferent. Evidentment no aniràs al supermercat i trobaràs pernil del bo, o ingredients per a fer una bona paella, o coses tan senzilles com sopa de sobre. Però, no adaptar-se seria com no encaixar al lloc, i això pot suposar-te un problema.
Encara que és cert que, per a adaptar-se del tot, ha de passar molt temps, i és inevitable trobar a faltar certes coses del teu país.
P: La gent aprofita el temps lliure de manera diferent a Manchester?
R: Més o menys sí… Sempre tenint en compte els horaris i els seus hàbits. Als anglesos els agrada molt dedicar el temps lliure a fer esport, eixir de festa, anar a fer-se cerveses amb els amics… La universitat, a més, ofereix molts plans gratuïts per a fer en el temps lliure: sessions de cine, partits de futbol, anar a jugar al tenis de taula, al billar, unir-te a certs clubs… El futbol en concret en aquesta ciutat és un dels majors entreteniments. Sempre hi ha partits molt importants i la gent acudeix a veure’ls.
Les compres i el consumisme també és un dels majors entreteniments d’aquesta ciutat. Manchester viu bàsicament d’açò.
“El futbol en concret en aquesta ciutat és un dels majors entreteniments. Sempre hi ha partits molt importants”
P: Què és allò que més t’agrada d’aquesta ciutat, el més característic?
R: El que més m’agrada, i crec que per això la vaig triar com a lloc de destí Erasmus, és l’oci i l’ambient universitari. Mai descansa i sempre té alguna cosa per oferir-te. No hi ha hagut cap moment en què no tinguérem res a fer.
Pots des d’anar a museus i a visitar llocs, fins a anar a veure un partit, esquiar en pistes de neu artificial, patinar sobre gel, anar al cinema, jugar als bolos, concerts, musicals, viatges i excursions.
També m’agrada perquè és una ciutat gran, i açò fa que siga més difícil de cansar-te d’ella. Hi ha gent que diu que és una ciutat una mica lletja, però sincerament no entenc el perquè. Potser siga perquè és d’estil industrial i perquè han volgut conservar part de la seua història i importància que va tenir en la Revolució Industrial. També, té molta cultura i és més assequible que al nostre país. Per exemple, els museus són gratuïts i els llibres, les pel·lícules i els discos són molt barats, i això ajuda a potenciar la cultura.
P: Has trobat diferències entre la seguretat que hi ha al nostre país i la que hi ha en Regne unit?
R: Crec que Manchester (i Regne Unit en general) ha de millorar prou en aquest aspecte. És molt trist que no siga recomanable que una xica no vaja soles pel carrer a partir de les 20.00h, o assabentar-te de què han hagut violacions en enfront d’una biblioteca mentre que la gent estudiava, o un atracament en el teu supermercat habitual.
“És molt trist que no siga recomanable que una xica no vaja soles pel carrer a partir de les 20.00h”
P: Quines són les principals diferències entre el caràcter de la gent d’allí i la de les nostres comarques?
R: Jo crec que el que més m’ha cridat l’atenció del seu caràcter és que són molt educats. Qualsevol persona que haja viscut a Anglaterra pot afirmar-te que la paraula que més se sent al carrer és “sorry”, ja que demanen disculpes per tot. També són molt agraïts i si, per exemple, baixes del bus sense donar les gràcies, ho entenen com una falta de respecte.
En general són molt simpàtics i agradables, encara que és cert que nosaltres tenim una forma de ser més sociable. A més, som més animats i tenim un humor molt diferent de l’anglés. El que més m’agrada de la gent valenciana és que se’ns nota que som valencians, portem la nostra cultura molt endins i la trobem molt a faltar. Sempre ens és inevitable soltar alguna paraula en valencià, o parlar dels nostres costums i tradicions.
P: Eres l’únic valencià, o coneixes a gent del nostre territori?
R: La veritat és que he trobat a pocs valencians, esperava trobar-ne a més. No sé bé el perquè, però la majoria de gent espanyola venia des de Sevilla o de Múrcia.
P: Eres estudiant de Filologia Anglesa, diries que és quasi obligatori fer una estada Erasmus en aquesta titulació?
R: Definitivament sí. Des del primer dia de carrera, els professors et diuen que on anem a aprendre de veritat és a l’estranger, i tenen tota la raó. És ací on parles i on aprens el vertader anglés amb les seues expressions, la seua pronunciació i la gramàtica més utilitzada. A més, ací practiques i t’obligues a parlar en anglés perquè no et queda altra i, conseqüentment, guanyes desimboltura amb l’idioma.
Però no sols per l’idioma, sinó també per la cultura. Crec que tot filòleg ha de conéixer la cultura britànica per a tindre millors coneixements, i per a entendre millor el que ha estat estudiant.
No som conscients del nivell tan baix que tenim en l’anglés fins que no eixim i ens comparem amb altres cultures. L’anglés hui en dia és el vincle que ens permet comunicar-nos i que ens obri portes i ens ajuda a descobrir coses noves.
Tot i això, hi ha gent que no s’ho pot permetre, amb la beca no et dóna per a pagar-ho tot. A més, els dines s’ingressen a meitat Eramus o al final. Dit d’altra manera, o tens estalvis o no pots anar-te’n. És molt trist comparar-ho amb altres països que anteposen l’educació i que donen grans quantitats de diners perquè els universitaris puguen tenir aquesta oportunitat.
Amb la beca no et dóna per a pagar-ho tot. Els diners s’ingressen a meitat Eramus o al final. Dit d’altra manera, o tens estalvis o no pots anar-te’n
P: Creus que a Espanya, o al País Valencià podràs desenvolupar satisfactòriament una feina relacionada amb allò que estudies?
R: Espere que sí, encara que ara mateixa ho veig molt llunyà i un poc difícil. Supose que aquesta mala època haurà de passar i que el tema de la feina anirà millor, no?
P: Trobes diferències entre el sistema educatiu universitari espanyol i l’anglés?
R: Si, prou diferència. Les carreres son més curtes però el màster són més anys. Les carreres d’idiomes duren 4 anys, però un d’ells és obligatori anar-se’n a l’estranger per a practicar un idioma nou. Em pareix una mesura prou encertada. També es nota que inverteixen prou en biblioteques i tecnologia per a estudiar, perquè les universitats tenen els últims avanços.
Però, el que més em va cridar l’atenció, és que no hi ha massificació a les aules, com a molt, som 20 persones. Tracten de crear un ambient de confiança i proximitat que es considera millor per a aprendre.
Respecte a l’aprenentatge d’idiomes també és prou diferent. He estat estudiant italià a la universitat i he aprés el que en Espanya haguera fet en més temps. Les classes són molt dinàmiques i des del primer dia ja ens feien parlar.
“No hi ha massificació a les aules, com a molt, som 20 persones. Tracten de crear un ambient de confiança i proximitat, ja que es considera millor per a aprendre”
P: Com t’assabentes d’allò que passa al poble o als voltants de la zona?
R: Supose que com estic d’Erasmus, estic un poc desconnectada, però tampoc em desagrada perquè la família, els amics i les xarxes socials m’informen d’allò més important.
