El vídeoclip, que tracta sobre l’expulsió dels moriscos al nostre país, ha estat gravat a diferents indrets de Diània.
Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten un cant de batre al nou senzill de Xavi Sarrià. Una cançó que tracta sobre la neteja ètnica que van patir milers de nadius moriscos l’any 1609. Una ordre d’expulsió i neteja decretada per Felip III que es va trobar amb la resistència de la població en llocs com la Vall de Laguar o la Mola de Cortes. Les tropes de Felip III van capturar i deportar unes 300.000 persones, on 180.000 eren de Catalunya, País Valencià i l’Aragó.
El videoclip, dirigit per Pau Berga, ha estat enregistrat en indrets diànics com La Cova Tallada de Xàbia, la cova de Bolumini en Alfafara i les Covetes dels Moros en Bocairent.
La lletra conté fragments inspirats en diversos poetes andalusins comà Ibn Amira, del poeta tortosí Abu Bakr Al Turtuxí i del poeta xativí Ibn Jubayr.
LA NIT FERIDA LLETRA XAVI SARRIÀ
Furtiu recórrec el cel
amb els meus ulls
per si puc vore
l’estel que mires tu
als quatre vents
els demane insistent
si cap d’ells
no ha sentit el teu perfum
Ja no hi ha llars
a les nostres cases
ressonen prop
els tambors dels enemics
profetes d’odi
inquisidors i mercenaris
venen de lluny
i venen a per tu
Però tu eres l’aigua
la terra i les branques
la rama en flor
que mai es marcirà
supervivent
de sequeres i riuades
un mar de vida encara
ens brama les entranyes
I no hi ha nit
que no senta
els teus besos
i no hi ha matí
que no et porte
als meus llavis
amb les cançons
que tu em vas ensenyar
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar
Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu
Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius
Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant
Furtiu puc vore
el sol lluitant per nàixer
la nit ferida
que ja es vesteix de dol
llances trencades
en l’ocàs on resistim
València és una lluna
assetjada d’escorpins
Som perseguits
en la terra on vam nàixer
un poble nu
del mar a les muntanyes
ens ho han pres tot
i per tot persistirem
sobreviurem
a tirans, patrons i reis
I serem la pau
i el cel blau a les cares
una gran xarxa
de lluites germanes
tot el que estimes
ja no estarà en perill
la pàtria és la vida
que deixem els nostres fills
I no hi haurà nit
que no valga
la pena viure
no hi haurà matí
que no despertem lliures
amb les cançons
que seguirem cantant
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar
Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu
Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius
Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant
Autor
