Recordant Gaza, Andreu Valor començava el concert de presentació del seu tercer disc a la vila d’Onil, “Malgrat la pluja”. L’acompanyava, amb una dolça veu i amb la flauta travessera, la també contestana Berta Íñiguez. Els dos junts crearen una fusió de sons perfecta.
“Malgrat la pluja”, i també tots els altres treballs d’Andreu Valor, giren al voltant de “La Cançó proposta”, tots i cadascun dels temes tenen alguna cosa a aportar: amor, lluita, coratge i, per descomptat, optimisme. Al concert, mitjançant la música, es tractaren temes que requereixen un posicionament actiu, d’opinions, per tal d’aconseguir justícia i no l’afavoriment d’interessos opressors. Amb “Tornarem a caure” es parlà de les retallades que patim en l’actualitat, concretament sobre les que es fan al col·lectiu dependent, un dels casos més greus i incomprensibles; també, amb “Nascut d’aquesta llengua”, sobre la defensa de la cultura i la llengua pròpies, per tal de situar la nostra identitat en igualtat i amb plens drets, com qualsevol altres. El cantautor contestà, sens dubte, sap transformar en cançons millor que ningú els sentiments més sincers.
L’ambient a la Comparsa Cristians era molt íntim, un concert on tots estàvem al mateix nivell, sense grans i voluminosos escenaris, cantants i públic units per tal d’enfortir els llaços que n’uneixen la societat.
El públic, en principi seriós, educat i expectant, acabà amb un gran somriure, amb els aplaudiments al ritme dels batecs del cor, acompanyant cada cançó. Les dues últimes, “Que tinguem sort” i “l’Estaca”, corejades a l’uníson per tots els assistents, foren un homenatge a Lluís Llach, el cantautor gironés que ha deixat tants i tants himnes que, hui dia, continuen estant presents i tenint sentit.
Autor
