Agullent, el poble de la Nit de les Fogueretes

Hi ha pobles que es reconeixen per l’aigua dels seus molins, i Agullent és un d’ells: la Font Jordana encara mou la memòria del vell Molí Fariner, i el poble sencer es vestix de llum una nit de setembre per a recordar un miracle de fa més de quatre segles. Agullent, a la Vall d’Albaida, és també terra on l’escriptor Enric Valor va viure i va escriure dotze anys de la seua vida.

Què visitar en Agullent?

El Molí Fariner, del segle XV, movia les seues moles amb l’aigua de la Font Jordana; hui és allotjament rural i alberga un museu que es pot visitar. Al centre del poble, l’Església de Sant Bartomeu (segles XV-XVIII) sorprén per la seua façana sòbria i el retaule major d’estil xurrigueresc que presidix l’interior. El Convent de Sant Jaume (segles XVI-XVIII), amb un gran claustre i pintures atribuïdes a Josep Renau, va servir de refugi durant la Guerra Civil. També mereix visita l’Ermita de Sant Vicent Ferrer, alçada en 1748, on cada any arriba la romeria nocturna més antiga del País Valencià (vore Festes), i el Fornet de la Neu, un menut pou de neu del segle XVIII que recorda l’antic comerç del gel. El Parc de la Font Jordana, amb la seua font de cinc canelles, és el racó preferit dels veïns per a passejar; l’etnobotànic Joan Pellicer hi documenta, a més, que a Agullent i Albaida al gessamí se li diu tradicionalment jesminer o jesmí.

Un fundus romà que es diu Agullent

El nom del poble ve de molt arrere i no ha canviat tant com sembla. Segons el fascicle Toponímia dels pobles valencians: Agullent de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2014), amb text del filòleg Emili Casanova i Ramon Haro, Agullent naix com un fundus romà —una gran propietat agrícola— anomenat ACULIANUS. En boca àrab va sonar Agullén o Gullén, i en boca cristiana Agullén i Agullent: el mateix nom, rodant de llengua en llengua durant vint segles.

El poble entra en la història escrita amb la conquesta de Jaume I, cap a 1248, però durant més de tres segles no va ser un poble: era una alqueria —després lloc, després carrer— d’Ontinyent, i no se’n va segregar fins a 1585. La primera vegada que apareix documentat és en una donació de 1260 a Pere Díeç; en 1343 se’n coneixen ja set famílies. Del segle XV són l’església parroquial, el molí fariner i el reg de la Font Jordana; el convent dels dominicans és de 1595. La corba de població explica bé el que ha sigut Agullent: 411 habitants al segle XV, 1.200 a les primeries del XVI, 780 al cens de 1626 —la sagnia de l’expulsió i les pestes— i un creixement continuat al segle XX fins als prop de 2.500 d’ara. Un poble industrial de mantes, gènere de punt, confecció i cera, on el secà va ser l’única font de riquesa fins a 1950 i hui es treballa a temps parcial.

Senderisme a Agullent

Agullent viu als peus de la seua pròpia serra, continuació del Benicadell, i té dos senders homologats per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. El PR-CV 134 ix de la Font Jordana i enllaça amb la Font de Baix d’Agres i el Montcabrer. Més curta i assequible és la ruta circular a la Font Maciana i la Cava de la Pedrera, que passa també per l’Ermita de Sant Vicent Ferrer — el mateix camí que Enric Valor recorria a peu cap a la muntanya (vore més avall).

El terme és menut —16,53 km²— però té 420 metres de desnivell entre els seus dos extrems: dels 270 metres de la ratlla amb Aielo de Malferit als 690 de la Filosa i la Mollonera, els punts més alts de la serra d’Agullent. I el mapa toponímic del terme, arreplegat per l’AVL, és per si mateix un motiu per a eixir a caminar: el Rogle de les Agüeles, el Recés de la Xenna, el Cau de l’Albelatge, el Clot dels Cullerots, les Penyes Roges, l’Esgoladoret, les Dotze Oliveres o la Casa dels Quinze Bollos. Pel terme encara passen el Camí Real d’Ontinyent a Gandia i el traçat del vell ferrocarril Alcoi-Xàtiva, dos maneres antigues de travessar la Vall.

Festes a Agullent

La Nit de les Fogueretes, declarada d’Interés Turístic Provincial, és possiblement la romeria nocturna més antiga del País Valencià: cada 7 de setembre recorda el miracle amb què Sant Vicent Ferrer va guarir el poble de la pesta l’any 1600, i s’inicia a la Plaça Major a ritme de pasdoble. En tenim el videoresum d’una d’estes nits màgiques. Agullent celebra també les seues festes de Moros i Cristians en honor de Sant Vicent Ferrer, a l’abril, amb un extens programa d’actes festius, culturals i religiosos.

Cultura a Agullent

L’Agrupació Musical d’Agullent porta la música tradicional als carrers del poble i més enllà, com quan va acompanyar Pep Gimeno «Botifarra» en un recital a Carrícola. El poble organitza cada any el Concurs de Microrelats «Molí Fariner», en un municipi que ha viscut de prop, durant dotze anys, la millor narrativa valenciana del segle XX (vore més avall).

Enric Valor, dotze anys a Agullent

Entre les dècades de 1970 i 1980, l’escriptor Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000) va viure a Agullent de manera intermitent: era el sogre del metge del poble, Lluís Gea, i s’allotjava amb la família al número 1 del carrer Regidor R. Albert, hui convertit en centre de salut. Allí va anar enllestint bona part del seu Cicle de Cassana: a Agullent va acabar la novel·la Sense la terra promesa (1977) i hi va escriure Temps de batuda (1982).

Resultava fàcil trobar-se el gran Enric Valor per Agullent; de vegades passava pel carrer Major amb el seu impecable Seat 850 Especial de color granat, amb el barret al cap lleument inclinat, saludant a penes amb un gest; d’altres, es dirigia a peu cap a la muntanya, acompanyat sovint per alguns dels seus amics lletraferits.

Ho recordava així el periodista Vicent E. Belda (Vilaweb, 2005). Els paisatges d’Agullent —la seua serra, les seues plantes, els seus ocells— van inspirar més d’una de les descripcions paisatgístiques que esquitxen l’obra de l’autor de les Rondalles valencianes. Hui, la ruta «Les passes d’Enric Valor» permet recórrer, motxilla i llibre de rondalles a la mà, els mateixos indrets de la Font Jordana i la Font Maciana que ell trepitjava (més detalls a la web de Turisme Agullent).

On dormir i menjar a Agullent

El propi Molí Fariner ofereix allotjament rural al costat del museu que porta el seu nom. Per a menjar, el poble compta amb bars i restaurants com El Roglet, a l’Avinguda de la Diputació, o el Bar la Plaça, on es pot prendre l’almorzar o un bon plat del dia.

Més informació a la web de l’Ajuntament d’Agullent.