L’artista Pau Sellés ofereix la seua visió al voltant del paisatge de muntanya des de l’experimentació pictòrica. L’exposició mostra un ferm compromís amb la naturalesa i intenta captar la seua essència des d’un punt de vista subjectiu.
L’artista plàstic Pau Sellés Alòs (Cocentaina, 1987) presenta l’exposició “Idea de paisatge”, que estarà allotjada al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi fins al 28 de gener. La inauguració, però, tindrà lloc el pròxim dimarts 29 de novembre a partir de les 20h.
El treball de Pau gira al voltant del seu entorn, ofereix la seua visió del paisatge de muntanya des de l’experimentació pictòrica. Aquest projecte plàstic parteix d’un ferm compromís per la naturalesa, i d’una voluntat per comprendre-la. Sellés no pretén pintar el paisatge que veu, sinó interpretar-lo i captar la seua essència. L’objectiu final de l’exposició és evocar el paisatge, però també la sensació sublim que produeix estar davant d’ell. Aquesta pintura no busca l’anècdota ni els detalls, naix per suscitar les sensacions pròpies del desbordament i la grandiositat de l’entorn natural.
Així doncs, la mirada actua com a transformadora de la naturalesa en paisatge, i aquest té un paper important com a formador del nostre caràcter. És, per tant, aliment de l’esperit i estímul de creativitat. L’ésser humà és un perceptor del paisatge desprevingut, que no s’adona de la gran varietat d’estímuls que li ofereix el seu entorn, i són precisament aquests estímuls els que penetren a l’esperit sense passar per la part racional, unint i relacionat l’individu amb l’espai per donar forma a la identitat. El paisatge es considera com una projecció cultural d’una societat en un espai determinat, és un concepte impregnat de connotacions culturals i quan parlem d’ell, s’està parlant d’una realitat física i de la seua percepció, és a dir, d’un tangible geogràfic i una interpretació intangible.
Pintar paisatge és com fer una introspecció per conèixer-se a un mateix, un procés de tipus espiritual per connectar amb el subconscient, amb el nostre jo més primari i reflexionar sobre allò que ens rodeja. A més a més, quan pintem estem donant-li un valor extra allò que estem representant, per tant, la pintura de paisatge enalteix el nostre territori i patrimoni paisatgístic.
