Moros i Cristians d’Alcoi 2026: 750 anys de fe, pólvora i identitat per a un abril que farà història

Fa set segles i mig, un guerrer moro va caure a les portes d’Alcoi, un rei cristià es va apagar a València i una ciutat sencera va començar a creure en Sant Jordi. El 2026, amb un Any Jubilar del Vaticà i actes mai vistos, Alcoi escriu el capítol més gran de la seua festa.

Hi ha anys que no caben en un calendari. El 2026 és un d’eixos per a Alcoi, per al País Valencià i per a qualsevol que alguna vegada s’haja emocionat amb el so d’un pasdoble o amb l’olor de la pólvora un matí d’abril. Perquè el que commemorem enguany no és una efemèride qualsevol: és el punt exacte on tres línies de la història es van creuar fa 750 anys i van dibuixar el mapa de tot el que som.

L’any 1276, en pocs mesos, van passar tres coses que ho van canviar tot: Al-Azraq, el cabdill que durant dècades va resistir la conquesta cristiana, va caure mort a les portes d’Alcoi. Jaume I el Conqueridor, el rei que havia forjat un regne amb la seua espasa, es va apagar a València. I entre les dues morts, una batalla a la Canal on la tradició diu que Sant Jordi va baixar del cel per salvar la ciutat. Tres finals que van obrir un principi. El principi de tot el que celebrem.

Al-Azraq: «el Blau», el guerrer que va morir lluitant per la seua terra

Pocs personatges de la història valenciana tenen la força èpica d’Abu Abdallah Muhammad ibn Hudayl, conegut com Al-Azraq, «el Blau». El seu sobrenom —de l’àrab azraq, que vol dir blau— és encara avui motiu de debat: la tradició popular li ha atribuït uns ulls blaus, però el Llibre dels Fets de Jaume I no diu res sobre el seu aspecte físic. Potser era pel color d’un turbant, potser per alguna altra raó que s’ha perdut en la boira dels segles. El que sí sabem és que el blau és, en l’islam, el color del dol. I que el seu nom, set segles i mig després, encara ressona com el d’un guerrer que no es va rendir mai.

Nascut cap al 1208 a les muntanyes de la Marina, Al-Azraq va ser senyor del castell de l’Alcalà i va protagonitzar tres revoltes contra la Corona d’Aragó al llarg de mig segle de resistència. La seua relació amb Jaume I va ser de les que marquen èpoques. El 1245, al Pouet de l’Alcalà, ambdós van signar un tractat de pau bilingüe —el famós Pacte del Pouet— pel qual Al-Azraq cedia alguns castells a canvi de conservar Alcalà i Perpunxent. Però la pau no va durar. Al-Azraq va liderar la primera gran revolta mudèjar i, segons el propi Llibre dels Fets, va estar a punt de matar el Conqueridor en una emboscada nocturna camí del castell de Rugat. Jaume I el reconeix en la seua crònica com el seu enemic més valent i temible.

Després de díhuit anys d’exili al nord d’Àfrica, Al-Azraq va tornar la primavera del 1276 amb cavallers del Magrib per encapçalar la tercera i última revolta. Amb prop de setanta anys i tota la determinació del que sab que juga la seua última carta, va posar setge a Alcoi. Era el mes de maig. Un projectil li va impactar al cap durant la batalla. Va caure del cavall i va morir al camp de batalla, lluitant per la terra que sempre va considerar seua.

La seua derrota va certificar el domini cristià definitiu sobre aquestes comarques. Però la seua memòria no va morir amb ell: cada abril, quan la filà que porta el seu nom desfila pels carrers d’Alcoi, Al-Azraq torna a cavalcar.

Enguany, la Coordinadora Cultural «750 anys sense el Blau» organitza un any sencer d’activitats per a dignificar la seua figura: dotze rutes mensuals pels castells i camins que ell va defensar —des de l’Alcalà fins a Rugat—, recitals de poesia amb música, representacions teatrals de El Pacte del Pouet, concerts de música medieval i conferències acadèmiques per tot el territori de Diània. El logotip de la commemoració, dissenyat per Daniel Olmo en un sol traç blau, s’ha convertit ja en un símbol d’aquesta recuperació de la memòria compartida.

Jaume I: la mort del Conqueridor que ho va canviar tot

L’any 1276 no es va endur només Al-Azraq. Dos mesos després de la batalla d’Alcoi, el 27 de juliol, moria Jaume I el Conqueridor, el rei que havia forjat el Regne de València, Mallorca i bona part de la Corona d’Aragó amb la seua ambició i la seua espasa. Tenia seixanta-vuit anys i deixava enrere un regne sacsejat per les revoltes mudèjars que amenaçaven de desfer-ho tot.

Els seus últims dies els va passar a la Casa Reial d’Alzira, cada cop més greu. El 9 de juliol va traspassar el comandament militar al seu fill Pere. El 21 de juliol, sabent que el final era imminent, va fer cridar l’Infant Pere, li va donar els seus darrers consells i va abdicar de tots els seus regnes en favor dels seus hereus: Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. Sis dies després, el 27 de juliol, moria el rei que havia canviat per sempre la història d’aquestes terres. Les seues despulles van reposar primer a la catedral de València i, el 1278, van ser traslladades amb grans honors al monestir de Poblet.

En un sol any, la història es va endur els dos titans que durant dècades s’havien disputat cada pam d’aquesta terra. El guerrer moro va caure a Alcoi; el rei cristià, a la seua capital. I entre les dues morts, una batalla que donaria sentit a set segles i mig de festa.

El Consell de la Generalitat Valenciana ha declarat el 2026 com a Any Jaume I, amb un ampli programa d’activitats de difusió, promoció del patrimoni documental vinculat al Conqueridor, materials educatius per als centres escolars i exposicions com «Jaume I, el naixement d’un poble», inaugurada al Palau dels Scala per la Diputació de València. Municipis com Alzira i Xàtiva ja s’hi han adherit.

L’Any Jubilar de Sant Jordi: quan el Vaticà mira Alcoi

Per tot això —per la batalla, per la mort dels dos rivals, per 750 anys de devoció ininterrompuda—, Roma ha concedit a Alcoi un Any Jubilar que s’estendrà del 23 d’abril de 2026 al 23 d’abril de 2027. L’obertura serà el vespre del 23 d’abril amb una missa solemne a la parròquia de Santa Maria, presidida per Monsenyor José Vilaplana, bisbe emèrit de Huelva, per designació expressa de l’Arquebisbe de València.

Durant 365 dies, l’església de Sant Jordi —recentment remodelada i convertida en temple jubilar, amb audioguies accessibles per codi QR— esperarà els pelegrins. Qualsevol persona, individualment o en grup, podrà completar el pelegrinatge: la recepció serà cada dia a Santa Maria, des d’on es processarà fins a Sant Jordi, amb missa de pelegrins a les 11:00 h. Els qui completen la visita rebran la «Georgina», la credencial que acredita el pelegrinatge, tot sota el lema «Victoriós per la Fe».

Per als creients, la indulgència plenària. Per a tothom, l’oportunitat de viure Alcoi com mai s’havia viscut. Tota la informació a 750sanjorge.org.

L’últim traç d’Abel Flores: un cartell que és abraçada

La descoberta d’enguany ha tingut un component de tristesa inevitable. L’obra naix de La Taula Hub Coop, un projecte col·laboratiu que ha sumat la visió de huit creatius locals. Però entre ells faltava una mirada: la d’Abel Flores, dissenyador de 34 anys i soci de l’estudi Brantz, qui va faltar de manera sobtada el passat 25 de març, només tres dies abans de veure el seu treball penjat.

Abel, conegut també per la seua petjada en el disseny de la tercera equipació del CD Alcoyano, ha deixat el seu esperit impregnat en cada detall. Com diuen els seus companys, se n’ha anat en un moment de plenitud professional brutal. Ara, quan Alcoi mira el cartell, no sols mira la festa; mira l’homenatge a un dels seus creadors que s’ha convertit en record viu a la Plaça d’Espanya.

Com és el cartell de 2026?

El cartell del 750 aniversari del patronatge és una peça trencadora i plena de capes. Aparentment, només veiem el bust d’un Sant Jordi guerrer, d’estil romà i faccions marcades, sobre un fons negre de gran força visual. Però l’obra és un joc visual proposat per l’estudi:

• La mirada al cel: Sant Jordi mira cap amunt, un gest que el destí ha convertit en un honor a Abel.

• Confeti CMYK: En primer pla, el confeti de la festa es presenta amb els colors cian, magenta, groc i negre, una picada d’ullet al món del disseny gràfic que Abel tant estimava.

• Capes de festa: Dins del bust del Sant Jordi s’amaguen detalls minuciosos; homenatges als músics, als qui confeccionen els vestits, als “mirons” i als “retratadors”. Una obra per a observar amb calma i descobrir tota la gent que fa possible la trilogia.

La Glòria sona el Diumenge de Resurrecció

La Glòria ressonarà el diumenge 5 d’abril, Diumenge de Pasqua, com mana la tradició. Quan els pregoners de cada filà isquen al carrer a proclamar que les festes arriben, Alcoi ja serà un altre lloc: un lloc on l’aire oldrà a pólvora i l’emoció s’enganxarà a la pell.

Actes extraordinaris: el 750 aniversari desborda el calendari

Perquè un aniversari com este no cap en quatre dies, l’Associació de Sant Jordi ha preparat actes sense precedents:

L’arcabusseria commemorativa del 18 d’abril reunirà representants de 19 celebracions festeres de tot l’Estat juntament amb les 28 filaes alcoianes —prop de 200 participants— en un homenatge mai vist a una de les manifestacions més identitàries de la festa.

I perquè l’emoció no acabe en abril, el 24 d’octubre, coincidint amb el Mig Any, se celebrarà una Diana extraordinària amb vestits oficials, de 8:00 a 12:00 h, pel recorregut habitual. Un quart dia de Festes en tota regla. Una cosa mai vista a Alcoi.

A tot això cal sumar-hi les rutes georgianes, les exposicions, les peregrinacions jubilars, les retransmissions radiofòniques per a tot el planeta i les activitats de les tres commemoracions paral·leles: l’Any Jubilar de Sant Jordi, l’Any Al-Azraq i l’Any Jaume I. Tres mirades sobre un mateix moment de la història que, juntes, dibuixen el retrat complet del que va passar el 1276.

La Trilogia Festera: quatre dies que paren el món

24 d’abril · Dia dels Músics — El primer calfred. Festival de Pasdobles per la vesprada. L’Himne de Festes a l’uníson a les 21:00 h a la Plaça d’Espanya. Després, la Nit de l’Olla: sopar de festers i músics amb desfilada nocturna pels carrers.

25 d’abril · Dia de les Entrades — L’espectacle total. Diana a les 05:45 h. Diana Infantil a les 09:00 h. Entrada Cristiana a les 10:30 h. Entrada Mora a les 17:00 h. Un riu de color, música i somriures que inunda els carrers.

26 d’abril · Dia de Sant Jordi — El cor de la celebració. Processó de la Relíquia a les 11:00 h. Missa Major a les 12:00 h a Santa Maria. Processó General a la vesprada. La jornada central del 750 aniversari del Patronatge.

27 d’abril · Dia de l’Alardo — La pólvora, el fum, el Contraban, les Guerrilles, l’Ambaixada Mora al matí. L’Ambaixada Cristiana, l’Alardo i l’Aparició del Sant Jordiet al Castell a la vesprada. I les llàgrimes, que sempre arriben.

Programació Festes Moros i Cristians Alcoi 2026

Actes previs

Trilogia Festera

Acte extraordinari del Mig Any

Enllaços de les tres commemoracions

750 Sant Jordi – Any Jubilar | El Blau 750 – Any Al-Azraq | Any Jaume I – Generalitat Valenciana