L’Auditori Municipal acollirà el pròxim 24 de maig l’obra basada en el guió original de Just I. Sellés i dirigida per César Monzonís, en el marc dels 750 anys de la mort del llibre cabdill andalusí.
a Marina Alta continua bolcada en els actes de l’Any al-Azraq, la commemoració que recorda els 750 anys de la desaparició d’una de les figures més transcendentals de la història medieval valenciana: el visir al-Azraq, conegut com “el Blau”. En aquest context, l’Auditori Municipal del Ràfol d’Almúnia serà l’escenari de la representació d’una obra teatral que promet traslladar els espectadors a l’època de les grans lluites territorials i polítiques del segle XIII.
La cita tindrà lloc el diumenge 24 de maig a les 18:30 hores, amb entrada lliure fins a completar l’aforament de la sala.
Una aliança de pes per a un text històric
El projecte compta amb un equip de garanties per a portar a l’escena el rigor i la força del relato històric. El guió original és obra de l’escriptor i investigador Just I. Sellés, un profund coneixedor de la figura del visir i de la topografia històrica de les nostres comarques. Per la seua banda, la direcció escènica recau en César Monzonís, qui ha coordinat el muntatge a càrrec de la companyia Farfullit Teatre.
L’espectacle planteja una metàfora visual i estratègica, tal com avança el cartell oficial, on les peces d’un tauler d’escacs simbolitzen la complexa partida geopolítica que van jugar el visir de la muntanya i el rei Jaume I. La combinació de documents antics, estratègia militar i el xoc de dues cultures centrarà l’argument de la producció.
El context clau: Què va ser el «Pacte del Pouet»?
L’eix central de la trama es fonamenta en la investigació històrica sobre el conegut com a Pacte del Pouet (o Conveni d’ al-Qal’a), un tractat de rendició firmat a mitjan abril de 1245 —concretament al voltant del Dissabte Sant o el Diumenge de Resurrecció—. El nom respon a la fórmula llatina utilitzada en el document, apud puteulum («vora el pouet»), un emplaçament situat previsiblement en els actuals termes de la Vall d’Alcalà o la Vall de Gallinera.
Aquest pacte, firmat entre el visir al-Azraq i l’infant Alfons d’Aragó (primogènit de Jaume I), es va plasmar en un únic pergamí bilingüe que alternava línies en castellà i àrab magrebí. L’acord establia unes condicions molt específiques de cessió territorial i repartiment de rendes:
- Lliurament immediat: Al-Azraq cedia de manera efectiva i immediata els castells de Pop i Tàrbena.
- Control temporal a tres anys: El visir mantenia la possessió i la meitat de la renda dels castells de Margarida, Churolas, Castell i Gallinera. Un colp complits els tres anys, aquestes fortaleses havien de passar completament a la sobirania aragonesa.
- Propietat perpètua per al seu llinatge: Al-Azraq es reservava per a ell i els seus descendents la propietat i els drets dels castells d’Alcalà i Perputxent. A més, rebia temporalment les rendes de les alqueries d’Ebo i Tollos.
L’anàlisi de Just I. Sellés destaca les asimetries entre les dues versions del pergamí: mentre el text feudal cristià recalca una submissió expressa de vassallatge, el text andalusí omet aquesta condició i es focalitza en la precisió minuciosa dels terminis i acords locals (com la concessió de les viles de Petracos i una localització identificada com Isbalam a l’alcaide de Qashtal).
Segons les conclusions documentals de l’autor, existeixen indicis per a interpretar que la posterior ruptura del pacte en 1247 i la consegüent revolta andalusí no van ser provocades originalment per al-Azraq, sinó per un incompliment previ dels cavallers cristians, que li haurien arrabassat el castell de Gallinera abans del termini acordat.
Des de l’organització es convida a tots els veïns de la rectoria i de la comarca a assistir a una representació que clou part dels actes centrals de la primavera al voltant de la memòria d’al-Azraq.
