Cada nit de Nadal els carrers d’Onil s’omplin de foc amb la festivitat pagana de La Nit dels Fatxos, on els veïns de la Vila roden una espècie de torxes fetes d’espart arreplegat de la Serra d’Onil, anomenats «Fatxos«. Aquesta tradició és hereva de mil·lenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal, i són molts els pobles on el foc és protagonista per commemorar el solstici d’hivern.

Fatxos, atxes, aixames, maixameles… són diversos els noms que se li donen arreu de les comarques a aquests singulars artefactes. A la Torre de maçanes i a Xixona (l’Alacantí) i a Relleu (la Marina Baixa) la nit de Nadal es fan rodar les “aixames”: els infants surten al carrer i les encenen movent-les cap per avall i de forma circular. A Onil (la Foia de Castalla), la nit del 24 de desembre se celebra la “Nit dels fatxos”. Dies abans, els colivencs organitzats en colles d’amics o familiars surten a la Serra d’Onil a cercar l’espart sec anomenat “totxa” i el verd amb què elaboren artesanalment els fatxos. Els fatxos s’encenen per un extrem de l’espart sec i es fan moure amb el braç de forma veloç, un moviment que s’anomena “rodar”.  Aquella nit la Plaça Major d’Onil és l’escenari d’un concurs que premia el fatxo més gran, el més petit, el més artístic, a la persona de més edat que rode fatxos i al xiquet o xiqueta més menut que rode fatxos per si mateix, etc. Els xiquets i els seus faxtos encesos acompanyen pels carrers de la població als que surten a demanar les estrenes i canten «Les aixames de maitines, si no tiren anous que tiren figues«.

fonts: 

• www.onil.es
• www.festes.org