Joan Amèric – Parlant de Sirenes

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Parlant de Sirenes«, Joan Amèric en directe al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, el passat 4 d’abril.

Molt probablement va ser l’atzar
qui ens convidà en aquell Cafè
fa un any; i en el seu paper de Celestina
ens va posar en un temps i un decorat.
…el meu got està tan buit
i els teus llavis tan humits…

Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món no hàgem canviat
per aigua tanta sequera.

Ja veig com dibuixes un somriure compassiu
quan jo pare de parlar
i amb l’excusa que ja no et queda tabac
has marxat. Fins demà.
Sé que penses que és el vi
el que em fa parlar així.

(Ai!, quina pena que no puga creure
que ets una sirena,
perquè sé que les sirenes
se n’anaren, fugiren, nedaren
buscant el món de la humitat suprema.)*

Molt probablement va ser l’atzar
qui ens convidà en aquell Cafè…

Joan Amèric - Parlant de Sirenes

Sigues el crit dels qui no tenen veu: Nika

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Encetem aquesta iniciativa per a difondre les xicones i xicons d’ Asoka Castalla. Sigues tu també el crit dels qui no tenen veu, i col·labora posant la teua veu a un d’ells!

Hui li ha tocat a Nika, una xiqueta que busca família. La veu l’ha posada Rosario Pérez Ortega. Tu també pots posar la teua veu! Posa’t en contacte amb nosaltres. Podeu veure la fitxa de Nika a la web d’Asoka Castalla. Sigues el crit dels qui no tenen veu: Nika

Gala Luz y Vida d’Onil: Las Aventuras de Robot (fragment)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Fragment de l’espectacle «Las Aventuras de Robot» de Faula Teatre en la gala «Dia Internacional de las personas con discapacidad», organitzada  per  l’associació Luz y Vida d’Onil el passat 7 de desembre.

Gala Luz y Vida d'Onil: Las Aventuras de Robot (fragment)

<

Xavi Sarrià reviu els anys 90 amb «Totes les cançons parlen de tu»

0

Xavi Sarrià reviu els anys 90 amb

El passat divendres 4 d’abril, Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas i escriptor, presentà la seua primera novel·la “Totes les cançons parlen de tu” al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi. L’acompanyà Joan Carles Girbés, la cara visible de “Sembra llibres”, l’editorial, recentment creada, que ha llançat el llibre.

Ambientada al principi de la dècada dels 90, la història explica com es vivia a uns anys que semblaven definitius: tot pareixia perfecte i estable, res podia eixir malament. Hui dia, a 2014 i després d’haver passat 20 anys, sabem, realment, que aquest període tan sols era l’origen de la situació de crisi a la qual ens trobem.

El públic va gaudir de la presentaicóXavi Sarrià, amb “Totes les cançons parlen de tu”, ha volgut recordar amb molta estima l’adolescència de tots aquells que, durant l’època, jugaven i passaven vesprades senceres als recreatius, formaren part de les primeres línies en valencià a les escoles, i començaren la lluita per fer lloc a la música cantada en la nostra llengua. Sarrià lloà la resistència d’un poble que, malgrat tot, continua sent fort, i treballa per mantenir la seua identitat amb els recursos de què disposa.

Cal dir que, tot i estar protagonitzat pels respectius grups o “tribus urbanes” que hi existien a la València dels 90, (els punkis, makinetos, skins…), es recomana la seua lectura per a qualsevol edat, ja que el paper de pares, mares i de més personatges d’edat més madura, també és essencial.

L'acte va tindre molt bona acollida

La música, com ja es reflexa al títol, és un element central a tota la novel·la,  els temes musicals omplen situacions, moments i escenes del llibre, de fet, existeix una llista a Spotify, facilitada per la mateixa editorial, per sentir cadascuna de les cançons que han inspirat a l’autor, i han contribuït al què el resultat final siga immillorable. Cal escoltar-les segons avança la lectura, per endinsar-nos a la trama més intensament, i comprendre-la millor.

“Sembra llibres”, el nou model d’editorial independent arrelat al territori de parla catalana, ha apostat per aquesta novel·la per a presentar-se. També ho fa amb “Vertigen”, d’Esperança Camps i Empar Marco, dues experiodistes a Canal 9, que relaten com va ser el seu tancament, i que eixirà a la venda en breus.

Ambdós llibres, encara que puga semblar el contrari, pels contextos o trames argumentals, estan íntimament relacionats: quasi sempre, el passat esdevé explicació de moltes de les coses que succeeixen al present.

Joan Amèric enamora al públic en la presentació de l’espectacle DIRECTAment a Alcoi

0

Joan Amèric i

Com diu una de les seues cançons més celebrades, inclosa al darrer treball «DIRECTAment!«, la proposta musical de Joan Amèric enamorà els espectadors que  acudiren al Centre Ovidi Montllor, que pogueren escoltar cançons de tota la seua carrera i algunes de noves.

Amàlia Garrigós i Joan AmèricL’encarregada de presentar el concert fou la periodista alcoiana Amàlia Garrigós, que definia l’acte com una «garantia de qualitat i d’emoció» . L’expresentadora de El Jardí de les Delícies de Ràdio Nou,  ressaltava l’honestedat d’Amèric, i feu un repàs per la història del cantautor, una història que va lligada a la seua pròpia com a comunicadora.

Amèric començava el concert «a capella«, amb la seua sensual veu recitant «L’inefable«, cançó del seu disc «Ànima. Diari de les hores blaves» de l’any 1995.  Seguint l’ordre del seu disc en viu «Directament»,  premi Barnasants 2012, la següent en sonar fou «Que més podria dir-te«, ja acompanyat de «la seua xica», la seua guitarra.

Joan Amèric

De la bellesa i la tendresa de «Paula«, passant per la cruesa de «Perquè sóc Poble«, un dels nous temes, o «La idea podria enamorar-te«, versionada per Lluís Llach, Joan Amèric repassava la seua trajectòria, mentre ens contava anècdotes d’aquest viatge musical que començava l’any 1989, amb el disc «Tornar a l’Aigua».

«Tres Històries«, amb la participació dels assistents i dedicada a Carmina Vayà, promotora cultural del Centre Ovidi Montllor, fou un dels punts culminants d’una actuació molt propera,  on inclús sortí a l’escenari el cantautor alcoià Jordi Gil, delectant-nos amb una de les seues cançons. «Parlant de sirenes«, amb la tornada cantada a l’uníson per totes i tots, fou la peça amb la que el cantant d’Alzira cloïa la nit.

Síntesi – Que no te hagan callar (Entelèkia)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Yo no soy ningún poeta
ni tiene nada que ver
cuando terminé la escuela
me metí en un taller

Yo no tuve un gran pasado
pero tampoco me puedo quejar
¿dinero?, no demasiado
pero por lo menos para jalar

Ahora estoy con una chica preciosa
que es con quien pienso pasar
el resto de mi vida
o por lo menos lo voy a intentar

No estoy de acuerdo casi con nada
las letras hablan mejor o peor
una cosa si está clara: me gusta el rocanrol

Supongo que te habrás dado cuenta
que soy un tipo mas o menos normal,
más grande, o más pequeña,
pero nada de especial.

A pesar de todo esto,
decir sólo una cosa más;
que nunca, nunca nunca
nadie me hará callar.

¡Grita!, ¡Que no te hagan callar!

Síntesi - Que no te hagan callar

Colla de Dolçaines i Percussió Mal Passet – Al Tall x Sempre

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Al Tall x Sempre«, rapsòdia de Saül Gómez i Soler en homenatge al grup de música valencià Al Tall, interpretada per la Colla de Dolçaines i Percussió «Mal Passet» al desè festival de Colles.  Amb més de 14 discs editats i 38 anys en directe, Al Tall són un dels grups més importants de la música valenciana, pioners en la reinterpretació de la música d’arrel tradicional i en la utilització de la dolçaina, un dels elements característics del conjunt.

A la peça sonaren, barrejats de forma molt artística i congruent, molts dels temes més emblemàtics del grup, com “Lladres”, “La cançó de la llum”, “El tio canya”, “A Miquel Grau”, “No en volem cap” o “El cant dels Maulets”, cançó amb la que pujà també a l’escenari La Colla “El Terròs”, per compartir totes dues colles juntes, i també amb tot el públic en peu, un moment fascinant.

“Mal Passet” i “El Terròs” dignifiquen el folklore valencià en la X edició del Festival de Colles

Colla de Dolçaines i Percussió Mal Passet - Al Tall x Sempre

Herbolari Diànic: El Panical

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Rafa Pérez, d’Herbolari Panical, ens ensenya les propietats de la planta que dóna nom a la seua botiga des de l’any 1994, el card Panical .

«El Panical és una de les plantes silvestres de més anomenada i mèrit entre les gents del camp valencià«, com diu també Joan Pellicer al seu Costumari Botànic.

Música: «Reconco» de Lino Pérez i Paco Mahora.

Herbolari Diànic: El Panical

Bostok Project ens apropen els sons més extrems a l’Escarabat d’Or de Castalla

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Bostok Project ens apropen els sons més extrems a l&apos;Escarabat d&apos;Or de Castalla

Bostok Project, el grup castellut de Thrash i Death Metal, oferiren el passat dissabte la seua primera actuació a l’Escarabat d’Or de Castalla.  Els seus membres, alguns d’ells anteriorment al grup Aigua Llimó,  presentaren cançons pròpies i algunes versions de grups mítics com Metallica, Drowning Pool o Limp Bizkit.

Unes veus guturals de por, una bateria atronadora, guitarra i baix esmolats i la peculiaritat del teclat i els sintetitzadors, tot es va unir amb una execució magistral i amb un so molt correcte. Bostok Project saben el que fan i, tot i ser una proposta gens comercial i molt diferent de l’habitual, els de Castalla feren un concert impecable, on la gent va gaudir de cada nota de l’espectacle.

Cançons pròpies com «Bother» o «Stop This«, on podíem escoltar l’original barreja dels sons més durs amb el teclat i els sintetitzadors, un tret diferenciador d’altres grups amb un estil semblant.  «Before I Forget» d’Slipknot o «Sonne» dels alemanys Rammstein foren algunes de les versions que interpretaren, també aportant el seu so característic i amb la dificultat afegida que suposava cantar una cançó en alemany.

Per finalitzar la nit, el públic entusiasmat va aconseguir que el grup repetira alguns dels temes del repertori, posant punt i final amb una emotiva «Bodies» del grup americà Drowning Pool, cançó amb certa polèmica, ja que es va utilitzar a Guantànamo per torturar als presoners per part de l’exèrcit estatunidenc.

“Lina Panxolina” obri la finestra dels somnis i la fantasia als xiquets de Castalla

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

“Lina Panxolina” obri la finestra dels somnis i la fantasia als xiquets de Castalla

Mercè Climent, l’autora alcoiana, va presentar el passat 28 de març la novel·la infantil “Lina Panxolina i el quadern màgic” a la Casa de Cultura de Castalla. L’acompanyaren moltes xiquetes i xiquets, el públic “més difícil de tots”, per passar una agradable vesprada, amb moltes sorpreses i regals per a tots. L’acte va posar punt i final a la campanya que s’ha estat desenvolupant durant tot el mes al municipi, per a fomentar la lectura entre els més joves.

 Mercè Client“Lina Panxolina”, com li diuen els seus companys de classe per tindre la panxa redoneta, és una xiqueta de 8 anys, molt intel·ligent i somniadora. Un bon dia se li apareix un ésser fantàstic per proporcionar-li un quadern màgic, on tot el que dibuixe es convertirà en realitat. Els lectors gaudiran amb els mons tan divertits que Lina crearà mitjançant la seua privilegiada imaginació, i també, aprendran molt amb ella i amb les seues innocents malifetes.

Tot i ser una novel·la infantil, pretén que els joves receptors reflexionen sobre un seguit de temes claus a la infància, com passar-ho bé i ser feliç a l’escola, tenir l’autoestima ben alta, i superar els propis obstacles poc a poc.

El llibre va estar escrit i il·lustrat, respectivament, per les germanes Mercè i Àgueda Climent de forma concurrent: les imatges es van crear al mateix ritme que les lletres i, per tant, estan compenetrades perfectament. L’obra es recomana a partir dels 8 anys d’edat, “fins a l’infinit” perquè, d’alguna manera, tots som un poc xiquets.

Podeu comprar el llibre al lloc web de l’editorial Bullent.

«Els retalls estan matant persones» Attac i Front Cívic denuncien el deute il·legítim a Castalla

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

"Els retalls estan matant persones" Attac i Front Cívic denuncien el deute il·legítim a Castalla

Membres d’Attac i Front Cívic, organitzacions que lluiten per buscar alternatives socials a les polítiques neoliberals, entre moltes altres coses, oferiren el passat divendres, la xerrada «El deute públic i l’estat del benestar» a la Casa de Cultura de Castalla, en un acte organitzat pel Centre Cultural Castellut.

La TroikaMª Vicenta Jiménez, activista del Front Cívic,  explicava als assistents com el nostre país està subfinançat i al servei de la Troika, amb una despesa diària de 105 milions d’euros a conseqüència del deute. Un deute que, segons Jiménez, té una part il·legítima que no deuríem pagar. «Cal fer una auditoria per diferenciar el deute il·legítim de l’estafa«.

Per la seua banda, Pep Fuster, membre d’Attac, va ser més contundent i va afirmar que «Els retalls tenen conseqüències criminals. Estan matant  persones«.  Fuster va fer èmfasi amb les conseqüències dramàtiques que estan tenint les retallades en la Llei de Dependència, i de com les dones són les més perjudicades amb totes aquestes mesures d’austeritat.

Hi ha alternatives diferents, segons Fuster, que encaminarien el país cap a un desenvolupament normal; però es necessita trobar partits polítics, persones amb voluntat de canvi,  i que no estiguen dirigides pel neoliberalisme.

Sheena, la princesa festera

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Sheena, la princesa festera» és un monòleg de Pep Jordà en clau d’humor,  sobre la integració de la dona a les festes d’Alcoi. Interpretat per Rosanna Espinós al Club d’Amics de la UNESCO,  en les «VI Jornades sobre la Dona en la Festa»  de l’associació Fonèvol.

A la seua intervenció, “Sheena”, guerrera i festera, ens contà la situació d’exclusió que pateixen totes aquelles persones que volen formar part de la festa dels Moros i Cristians a Alcoi, pel simple fet de pertànyer al sexe femení; això sí, ho fa d’una manera humorística, irònica i graciosa, encara que, malauradament, la realitat no siga cap acudit.

Sheena, la princesa festera