Participen algunes de les veus més destacades de la cançó tradicional valenciana com La Maria, Botifarra, Noelia Llorens Titana, Xiomara Abello i Rafel Arnal.
Xavi Sarrià sorprèn amb un autèntic sarau valencià envoltat de les millors veus de la música tradicional valenciana al seu nou videoclip. “Balansiya” és una festa reivindicativa on ressonen algunes de les melodies més emblemàtiques de la nostra tradició musical. És un tribut a la vitalitat de la música popular valenciana, a la riquesa mestissa i diversa que ens defineix, però també és una resposta sonora als intents de silenciament i als discursos d’odi que encara ens amenacen com a poble.
I si d’alguna cosa entenem les valencianes i valencians és de música. Som la terra amb més músics per metre quadrat del planeta. La música no és només el so que ens fa bategar el cor, sinó també el testimoni dels nostres orígens, festes i identitat. La nostra música narra les històries d’opressió i marginació, així com de resistència i lluita. I malgrat els esforços per esborrar els nostres records, “pintarem les penes d’alegria i cantarem cançons de mil colors“.
El videoclip ha estat realitzat per Icònic Films, sota la direcció de Pam Bondia i enregistrat en una alqueria pròxima a l’antic camí de Benimaclet, que malgrat el pas del temps i l’urbanisme depredador, manté la seva essència. Aquesta obra es veurà acompanyada d’un documental del mateix nom dirigit per David Segarra i produït per Tourmalet, previst per aquesta tardor. En aquest documental, s’explorarà més profundament el llegat de Balansiya, amb entrevistes a personalitats destacades com Vicent Torrent, la Maria, Noèlia Llorens la Titana i Xavi Sarrià.
LLETRA BALANSIYA – XAVI SARRIÀ
Una alqueria
estreles i flors
abraça l’aurora
un país de cançons
els joves dansen
la lluna ha mudat
no plores mare
que el cel està albat
ha mort la innocència
ens l’han arrancat
ja no hem de mentir
per dir la veritat
la nostra alegria
no ens la dona el vi
és l’emoció pura
que ens batega al pit
La teua presència
és com una oració
pregue morir
si no visc no amb amor
tot l’univers està dins de tu
naveguen les barques
com rajos de llum
pels oceans
d’aigües sensorials
al centre de tot
on brolla qui soc
un camp magnètic
sense coordenades
melodies nues
de cançons sagrades
Palmes, postisses
guitarra i dolor
no et posem cara
però et sentim al cor
gemecs sense esquema
art de resistència
veus esguerrades
d’exili interior
negra és l’esperança
que es perd però se sent
verda és la mort
que no vol fer el dol
ara ho entenc i no puc callar
se m’eriça la pell
quan t’escolte cantar
Una sandinga,
una seguidilla
una malaguenya
una granaïna
la llavor germina
plora i s’extasia
quan s’obri en canal
la nostra ferida
redades, presons
expulsions i matances
no han pogut callar
l’emoció amb què cantes
et perseguiren
però tu et camuflares
prenyares per sempre
les nostres entranyes
A les nits de l’alqueria
hi ha llaüts i guitarrons
pintant les penes d’alegria
amb cançons de mil colors
Les cantarem tota la nit
no oblidarem
que ens van ferir
que la música és la sang
la festa i la tradició
del nostre País Valencià
A les nits de l’alqueria
a la lluna de Balansiya
Les nostres festes
seguirem cantant
amb la resiliència
que vam heretar
canviaren les lletres
per negar qui eren
i sobreviure
a les seues fogueres
memòria amputada
versos mutilats
queda un dolor íntim
que no hem oblidat
van cremar els llibres
però guardem al pit
la biblioteca
dels nostres sentits
No parle d’altres
parle de nosaltres
les arrels profundes
que ens van ocultar
negres jueves
morisques gitanes
filles prohibides
de Balansiya
els teus melismes
són recitacions
la pena perviu
a les nostres cançons
et perseguiren
però tu et camuflares
prenyares per sempre
les nostres entranyes
Autor
