This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Videoresum dels concerts de La Fúmiga al seu pas per Castalla i l’Alqueria d’Asnar (Diània) amb «L’estiu que mai s’acaba».
El grup ens delectarà amb un nou disc el pròxim 4 de novembre amb 10 noves cançons, entre elles «Ja No Fa Mal», on col·labora Samantha i «Comèdia dramàtica». Ambdues han format part de la banda sonora d’aquest estiu, on hem passat de veure els concerts asseguts (Castalla) a poder ballar sense complexos (L’Alqueria d’Asnar). Havia de passar!
La televisió valenciana À Punt sorprèn amb la publicació d’una versió de «Mi Tierra» de Nino Bravo.
El cantant d’Aielo de Malferit i la beniarresina Samantha Gilabert ens delecten amb una espectacular versió de «Mi Tierra», cantada en castellà i en valencià, per celebrar la Diada del 9 d’Octubre de 2021.
Luis Manuel Ferri Llopis, conegut com Nino Bravo, fou un cantant valencià de balada romàntica que aconseguí un gran èxit durant la dècada dels anys 70 amb cançons com «Te quiero, te quiero», «Un beso y una flor» o «Noelia» entre moltes altres. Una carrera meteòrica que va acabar de forma inesperada amb un accident de cotxe que ens deixà sense la seua veu per sempre més. Malgrat tot, cançons póstumes com «América, América» continuaren engrandint la seua llegenda i els seus admiradors es conten per milions.
Podeu visitar el museu de Nino Bravo a la seua localitat natal, Aielo de Malferit, a la comarca diànica de La Vall d’Albaida.
MI TIERRA- NINO BRAVO I SAMANTHA – LLETRA
Mi tierra Tiene palmeras Como la tierra caliente Mi tierra
La terra d’on vinc sal i muntanyes i jardins de foc als núvols La terra
Mi tierra tiene su sol, el mismo sol que tu tierra Té una veu que és la de tots i sempre renaix de la cendra
Mi tierra, la terra Mi tierra, la terra
Dime de qué tierra vengo Dímelo tú, buen amigo Tierra de la que no tengo Más que el polvo del camino
La terra d’on vinc, Vent de la mar i perfum de tarongina La terra
La meua terra té una flor Per a qualsevol que la regue La flor de la llibertat Que creix al mig del seu ventre
Mi tierra tiene su sol, el mismo sol que tu tierra Té una veu que és la de tots i sempre renaix de la cendra
Mi tierra, la terra Mi tierra, la terra
Dime de qué tierra vengo Dímelo tú, buen amigo Tierra de la que no tengo Más que el polvo del camino
Jo tinc la veu d’una terra Terra d’iguals i distints Som un sol cor que batega
Vine i canta-la amb mi Ven y cántala conmigo Canta-la amb mi
La cultura al carrer avança imparable arreu del País Valencià mentre s’acaben les restriccions.
Diània es prepara per a celebrar la Diada de totes les valencianes i valencians amb festes, música al carrer, danses i cultura popular.
Aquest dia es commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes cristianes amb Jaume I al capdavant, l’any 1238. Segons alguns historiadors, aquesta fita seria el primer pas del naixement del poble valencià.
Enguany, aquesta festivitat arriba marcada per la fi de moltes restriccions que creaven un ambient enrarit, acostumats a festes al carrer multitudinàries. El 9 d’octubre se celebra també Sant Dionís, el dia dels enamorats valencians, on els homes regalen a les seues parelles un mocador (La mocadorà) per al coll amb dolços de massapà cru embolicats, de diferents formes i colors, que representen fruites i hortalisses. Aquestes, envolten dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
Per descomptat, cada poble inclòs a les comarques de Diània prepara la seua propia diada. Aquesta consta de la tradicional lectura del manifest o discurs institucional, la flama del Correllengua o diferents activitats que versen entre les tradicions valencianes més arrelades i la constant innovació que requereix la societat actual. Així les coses, és possible trobar propostes que van des dels populars concursos de paelles, fins a presentacions literàries, concerts, exposicions o representacions teatrals.
Un rocksteady per a sortir de la pandèmia amb un somriure.
The Dance Crashers tornen amb un nou videoclip. Una mirada barrejada d’optimisme i tristesa pels temps que ens ha tocat viure, però mirant amb esperança el que ve ara.
«What a time (to be alive)» és un rocksteady cantat en anglés i composat per Òscar Roig i Anna Millo, amb un solo de saxo tenor a càrrec de Kike Suay. El videoclip ha estat realitzat per Suau Studio.
«Després de la tempesta, mirem cap endavant i agafem el que vinga«. El grup ja està preparat per a tornar als escenaris i aquesta és la millor carta de presentació per a un futur carregat de bones cançons i festa arreu de les comarques.
«Descobrim la Marina Alta» és el nou Wikiloc comarcal amb un total de 160 rutes senderistes.
La MACMA a través de la seua àrea de treball de patrimoni i cultura, presenta el nou wikiloc comarcal en el que es recullen les rutes senderistes que podem trobar arreu de la comarca. Totes elles senyalitzades i esperant als i a les visitants per gaudir dels nostres pobles.
Amb un total de 160 rutes, que recorren de nord a sud i d’est a oest tota la nostra comarca amb l’objectiu de descobrir el ric patrimoni natural i cultura de la Marina. Trobarem rutes pels bells i encisadors paratges de La Vall de Gallinera, rutes pels dolços Riuraus, castells enlairats als penya-segats o passejades a la vora de la mar.
Aquest és el primer pas d’un pla de treball que tingué el seu precedent el 2019, amb el Mapa de la Marina Alta, i que arribarà fins a 2022, quan la Mancomunitat estrenarà un espai web amb tota la informació sobre museus, patrimoni cultural visitable, rutes aquàtiques, zones d’escalada, i com no, el rovell de l’ou de la comarca: les seues rutes senderistes i culturals.
Una visita al Castell de Benissili o Al-Azraq en una de les rutes de «Descobrim la Marina Alta»
«Entre l’equip tècnic que ha format part de la posada en marxa del wikiloc comarcal, trobem els diferents estudiants de pràctiques, així com salaris joves que han passat per la MACMA durant aquests 2021 i que han fet seu aquest projecte», ha destacat la tècnica de patrimoni i cultura de l’entitat. A més a més, ha volgut insistir en l’estreta col·laboració amb els ajuntaments, ja que aquest projecte compta amb el suport del personal tècnic i regidories de patrimoni, cultura i turisme dels ajuntaments de la comarca, que han ajudat en tot moment en facilitar la informació necessària que nodreix aquesta APP.
Per la seua banda, José Ramiro Pastor, president de la Mancomunitat, ha destacat la importància d’apostar per un i una visitant de proximitat, respectuosa amb el medi ambient i la cultura dels nostres pobles i dels seus habitants. «La intenció de la MACMA –ha continuat explicant Ramiro– és que la marca que ara comença a veure la llum, a la qual hem anomenat ‘Descobrim la Marina Alta’, a poc a poc vaja relacionant-se amb una destinació i un producte de qualitat humana, ambiental i cultural, única per la seua idiosincràsia».
La Mancomunitat, dins d’aquest pla de treball plurianual, preveu també el llançament d’un nou llibre de la col·lecció editorial pròpia, dedicat al territori i a descobrir els pobles a través del seu paisatge i les seues sendes, anomenat «L’Atles de la Marina Alta«.
El grup de l’Alcoià i El Comtat ens sorprén amb un tema que es mou entre el «grunge» i la cançó d’autor.
Marco Pompero estrena «Res», senzill que formarà part del seu pròxim disc, «Tres». Serà el seu segon treball aquest 2021, després de l’anterior «Quatre» a finals de març.
«Res» ens porta un so cru i rosegat que per moments ens recorda als grups grunge de principis dels anys noranta o, més aprop, als amics d’Arthur Caravan. Les guitarres esmolades de Marco Pompero i Blai Vanyó es barregen amb unes notes de baix imparables d’Andreu Vidal i la bateria retronant de Dani Serra. Tot al crit angoixant de «i si és ahí on sempre ha estat?»
Un deliri rock sobre el pas del temps que convida a la reflexió. Hi ha destí? És ahí on sempre ha estat? Un «No Future» a la valenciana en clau alcoiana, de la mà de Marco Pompero. La cançó s’estrenà fa uns dies a la popular revista Enderrock. A continuació el podeu escoltar:
RES – MARCO POMPERO
Si mire a dalt no hi ha cap Déu, si mire a baix no hi ha ningú si mire arrere no hi ha res si mire avant sols estic jo
Si cada dia és el mateix Si cada nit és una mort Si cada mort és un camí I al camí no hi ha destí
I si és ahí on estarà? I si és ahí on sempre ha estat?
I quan s’acaba el sol d’estiu És quan arriba la tardor Després arribarà l’hivern Ahí és quan ens trobem sols.
Necessitem la redenció La primavera no ha arribat Ahí és quan estem de dol Ahí és quan pensem la mort.
I si és ahí on estarà? I si és ahí on sempre ha estat?
I si és ahí on estarà? I si és ahí on sempre ha estat?
«Espais Valorians» pretèn completar l’obra d’Enric Valor a la Viquipèdia.
La Viquipèdia, la Càtedra Enric Valor, el Centre Cultural Castellut, l’Ajuntament de Castalla, l’Agrupació Fotogràfica de Castalla i el Museu Valencià d’Etnografia convoquen aquest concurs fotogràfic per millorar la informació que existeix sobre l’escriptor castellut en l’enciclopèdia més popular del món.
«Espais Valorians» arrancà el proppassat 10 de setembre i fins al 10 d’octubre. Wikimedia Commons convida a participar a qualsevol persona, independentment de la seua residència.
Les fotografies hauran de ser úniques, amb llicència Creative Commons, i pujades al lloc web de Wikimedia Commons. Aquestes mostraran llocs vinculats a Enric Valor i la seua obra i poden haver estat realitzades anteriorment. Únicament cal pujar-les fins al 10 d’octubre.
L’entrega dels premis serà el 23 d’octubre i es realitzarà durant la Fira de la Fantasia de Castalla. El premi serà un sopar per a dos a un restaurant de Castalla i un lot de llibres.
Al lloc de Wikimedia podeu fer una ullada a tots els requeriments, així com els llocs on es poden fer fotografies i pujar-les.
Pots participar del 15 de setembre al 15 d’octubre de 2021.
El Museu del Molí Fariner d’Agullent (València) proposa, per quart any consecutiu, que actives les neurones i el talent, per guanyar 100€ en metàl·lic i una sessió de massatge i balneari per a dues persones a les instal·lacions annexes al Molí.
Per a aconseguir-ho, cal que escrigues un relat breu, de 1.400 caràcters com a màxim. Això sí, cal que incloga la frase «hi havia molta feina per davant«.
Podeu enviar els vostres textos fins al 15 d’octubre, tant en castellà com en valencià.
PREMIS CONCURS MICRORELATS MOLÍ FARINER AGULLENT
Primer premi: 100 € i una sessió de massatge i balneari per a dues persones Segon premi: una nit per a dos a l’allotjament del Molí Fariner Tercer, quart i quint premi: una sessió de balneari per a dues persones.
El nou àlbum tracta de la persecució de les dones al llarg de la història.
Owix, el mític grup de rock en valencià de Callosa d’en Sarrià, tornen amb «Bruixes». Un nou disc que gira entorn dels atacs a les dones al llarg dels segles: episodis històrics on la dona ha sigut discriminada per ser matrones, herbolàries o simplement voler ser lliures.
El nou disc arriba dos anys després de «Salut», de l’any 2019, sota el segell de Maldito Records. També s’han realitzat 3 videoclips:»Fugint de la Santa Inquisició«, «Hanna» i «Estranyes«, que contenen imatges de l’animadora Nina Paley.
Podeu escoltar el disc a totes les plataformes digitals.
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
El grup presentà el seu nou disc en dues sessions «de gom a gom».
ZOO, un dels grups valencians actuals més populars (no és el més popular?) , presentà ahir el seu disc «Llepolies» a la capital de la Vall d’Albaida. I nosaltres cap allà que anàrem a tastar-les! Un xic de La Canyà (allí estan molt locos i diuen «siet» i «dieu») i altre de Castalla. Què pot eixir mal?
Després d’un sopar a la fresca pels carrers d’Ontinyent, que es troba en plenes no-festes patronals, ens dirigirem a la Plaça de Baix. No sense abans veure la processó del Crist de l’Agonia, només faltaria! La Plaça de Baix és un bonic enclavament al costat del Riu Clariano, perfecte per a fer espectacles a l’estiu. I també a l’hivern! Si no recorde mal, alguns pre-Meruts es feren ben a prop d’ací. Alguns pre-meruts on actuaren uns jovençols Auxili, per exemple.
ZOO foren ben puntuals. Tant, que «Avant» l’escoltarem fent cua. El grup començà a repartir dolços ací i allà: «Tir al Ninot«, «La Del Futbol» o la mateixa «Llepolies» es barrejaren amb cançons habituals del seu repertori com «Estiu«, «Corbelles» o «El cap per avall«. El públic, tot i seguir les normes de seguretat per la Covid-19, no pogué evitar alguna explosió d’alegria i adrenalina en algunes cançons, com «Faena«, «Impresentables» o «Esbarzers«. El públic i nosaltres mateixa. Que no! Cal tenir clar que no es pot estar assegut en un concert de ZOO.
Arnau canta «Diània» a Ontinyent
Menció especial per a «Diània«. Una cançó que reivindica el món rural i el territori diànic. La lletra, que fa referència a llocs com El Pou Clar, La Foradà, El Barranc de Malafí i tants altres paratges de les nostres comarques, fou àmpliament corejada per tots els assistents. Una cançó ben emocionant, composada possiblement a Carrícola, als peus del Benicadell.
Paz para el sereno! També hi hagué moments de calma amb «Sereno» o «Correfoc«, dues cançons que el públic cantà asseguts amb els braços en alt. La seguretat era prou estricta, per això el vídeo que podeu veure a Diània Televisió està gravat exclusivament des del nostre seient. Però indubtablement, un concert va més enllà de la música. Un concert és relacionar-se amb la gent de les comarques, retrobar-se amb amistats d’altres pobles. Tot aixó es trobà a faltar des de la primera cançó.
ZOO s’acomiadà de nosaltres amb «Tobogan«. Un ska-màquina frenètic que ja s’ha convertit en tot un himne. No sense abans demanar un desig: retrobar-nos ben prompte, en un concert normal. El concert que anit somiarem tots asseguts amb mascareta. Sens dubte.
Ens veiem al pròxim concert, i esperem fer-nos una gran abraçada. País Diània!
El mític grup de Xixona estrenaren anit al seu concert de retorn ‘La Por’, el primer senzill d’un EP que veurà la llum durant 2021.
«Diagrama de Venn» és la carta de presentació de Mugroman després d’uns anys de silenci discogràfic. Aquest EP inclourà 3 temes, un de cada membre del grup. Com si fos un Diagrama de Venn, aquestes cançons tenen la personalitat de cada músic, però una vegada s’interpreten en grup, creen noves característiques que fan a Mugroman un grup de rock amb personalitat pròpia.
Mugroman tornen als escenaris i ho fan amb nou so, però amb tota l’essència hard-rock que els ha caracteritzat sempre. Prompte més novetats!
El vídeo compta amb imatges d’arxiu des de l’any 1926 fins a l’actualitat.
«Moros i Cristians» és un reportatge d’Anmorsígol amb guió i narració de Sílvia Urenya, que ens conta tots els detalls sobre les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
Al vídeo podem veure imatges festeres de l’any 1926, dels anys seixanta fins als huitanta i també de l’actualitat. Aquestes imatges en vídeo han estat extretes de l’arxiu de Vicente Tortosa, Rafael Nadal, Leonardo (Foto Flash 2), Jordi Torró (Summit Produccions), En Viu Mèdia, Pomelo Televisió i el matex Anmorsígol.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.