Vinyòtix és el druida fumeta que ens canta Sva-ters al seu disc «Berlanga Style» de 2006. Gravació en directe durant el Festiniu 2015 de l’Alqueria d’Asnar.

Vinyòtix era un vell druida, alquimista de somnis, rei del benestar.
Perduda en el terme, la seua caseta era el cau d’una herba singular.
Ell tenia el poder de l’últim rastafari en actiu, la recepta de la llibertat,
la sabiduria del més vell fumeta: el creador d’un nou estat mental.
I rodejada de camps de mampeixet tenia una brossa especial,
una planta amb resina divina que et feia somriure i volar.
Oblidar els problemes, les guerres i els informatius, i les lleis nacionals,
i convertir el caos i el mal rotllo en ganes de riure i ballar!

Vinyòtix! Vell druida fumeta
Vinyòtix! L’últim rastafari de la terra
Vinyòtix! Mira com juga amb les resines
Dosis de vida en cada cogoll!
Vinyòtix, vell druida fumeta, l’últim rastafari que habita la terra.
Vinyòtix, vell druida fumeta, l’últim rastafari que habita la terra.
Vinyòtix, vell druida fumeta, l’últim rastafari que habita la terra,
fumant i sembrant, cultivant una brossa anormalment genial,
simplement especial.
Una mescla de llavor selecta
tractada amb substàncies que sols ell pot manipular.
Una pòcima màgica d’acció directa
dels seus avantpassats.

¿Estabas cansao de porros? Pues toma unos pocos más
porque lo aborrecerás, tanto fumar, quemar, mezclar.
Traigo en mi bolsillo algo muy guay acabao de recolectar.
¿QUE COÑO ES ESO? Un cogollo del tamaño de un tobogán.
Legalízala, liberalízala, ponla en tu mano y sin dudarlo
venga fúmala, fúmala, fúmala!
Chúpale fuerte, ¿te quema el humo caliente?
El clan de los fumetas cada dia tiene más gente!

Sva-ters en directe al Festiniu 2015 interpretant un dels seus grans clàssics, «Rumba d’Amore» del disc «Berlangastyle» de l’any 2006.

Si em pose a comparar, compararia el nostre amor
a dos cavalls del tiovivo, tu davant i després jo.
Amunt i avall, avall i amunt, xè quin gustet llepar-te el cul,
però per més que rode no arribem a estar mai junts.
Si em pose metafòric, diria que sóc jo
un voltor que busca amb ànsia les restes del teu amor.
Ai! carronyeta meua, putrefacta, sac de cucs,
recorde que un bon dia vaig estar molt boig per tu.

Vinc per dir-te nena que hui ja t’he oblidat
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m’alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.

Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.

Vinc per dir-te nena que avui ja t’he oblidat,
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m’alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.

No faces com si plores per mi, amor.
I no et sentes mal, no et guarde rancor.
Si, jo et desitge el millor…
Què te xafe un tractor!
Que m’has caigut de puta mare
però jo no vull ser pare dels teus fills.
Que em dones agonia, que damunt t’arrojaria,
i a demés claves les dents.
Bruta!

Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.