«Quin Fandango!» és una adaptació moderna i reivindicativa del popular Fandango d’Onil.
El Diluvi ha estrenat «Quin Fandango!«, una versió del popular Fandango d’Onil amb les veus de Pep Gimeno Botifarra i Hilari Alonso, dos referents de la música valenciana d’arrel tradicional. El grup de l’Alcoià experimenta amb l’autotune i les sonoritats electròniques, barrejades amb el seu so característic marcat per la bandúrria, l’acordió i el violí.
Les primeres referències al Fandango d’Onil les trobem a l’obra «Festes d’Abril», un teatre musical de l’any 1910 ambientat en les festes de localitat joguetera. Aquest eufòric fandango fou l’elegit per acabar l’Aplec dels Pobles de la Mariola l’any 2014, enregistrat per Diània Televisió enfront del Palau del Marqués de Dos Aigües d’Onil, amb balladors d’arreu de les comarques. Aquest lloc tan emblemàtic ha sigut l’escollit per Nil Pagès i Martí Colomer, de Futuro Estudios, per enregistrar aquest videoclip.
«Quin Fandango!» formarà part del pròxim disc d’El Diluvi. Esperem gaudir-lo ben aviat!
LLETRA de «QUIN FANDANGO!» d’El Diluvi
Marieta té un cosinet que el trau a ballar quan vol
Deixa estar a Marieta sense por, sense por, que ella gent té de sobra que la vol, que la vol.
Deixa estar a Marieta sense por, sense por, que ella gent té de sobra que la vol, que la vol.
Deixa estar a Marieta, no tinc por, no tinc por, tu no vingues a dir-me a qui vol el meu cor.
Deixa estar a Marieta, no tinc por, no tinc por, tu no vingues a dir-me a qui vol el meu cor.
Té la careta bonica que pareix un antifaç de rosers i clavellines, però no m’enganyaràs.
Són les onze tocaes, jo tinc son, jo tinc son, acabem el fandango i apaguem el cresol.
Són les onze tocaes, jo tinc son, jo tinc son, acabem el fandango i apaguem el cresol.
Andreu Valor ha publicat «Valencianes i Valencians«, una cançó divertida i combativa que dignifica la diversitat.
El cantant socarrat ha comptat amb la participació de Pep Gimeno Botifarra i Sergio Bisbal. La cançó ha estat produïda per Blai Vañó i Hèctor Tirado i la podeu esoltar a les plataformes digitals com Spotify o Youtube.
«Valencianes i valencians» dóna suport al moviment LGTBIQ, la riquesa lingüística i la defensa de la llengua i la saviesa popular, sempre amb el característic to reivindicatiu, reflexiu i alegre d’Andreu Valor.
El projecte ha superat el filtre de votacions ciutadanes en els Pressupostos Participatius de la Generalitat Valenciana.
Juntament amb altres iniciatives ben interessants, com la compra del despoblat morisc de l’Atzuvieta o l’adquisició del convent de Jesús Pobre, trobem el projecte «Diània, terra de castells«. Una iniciativa per posar en valor i protegir els castells de les Comarques Centrals Valencianes.
Aquesta proposta del CEIC Alfons el Vell de Gandia vol salvar de la ruïna i l’oblit els castells de Vilallonga, Borró, Montesa, Vallada, Moixent, Xiu, Carbonera, Rugat, Margarida, Seta, Travadell, Serrella, Gallinera, Alcalà, Alfofra, Relleu, Tàrbena, Penàguila, Serrella de Mariola i Benifallim. Una llista de fortaleses medievals que es pot anar ampliant a mesura que s’avancen les actuacions proposades. Aquestes actuacions inclouen la documentació de la fortalesa, restauració de l’edificació i el terreny circumdant i museïtzació. Tots els castells s’integrarien en un lloc web perquè el públic que estima el territori puga conéixer-los i visitar-los de forma segura i fàcil.
Castell de Palma (Alfauir). Foto Vicent Almar
Una iniciativa ben interessant per recuperar el patrimoni de les comarques de Diània que esperem que puga materialitzar-se. Podeu llegir aquesta proposta d’inversió en el lloc web de la Generalitat Valenciana.
Les seguidilles són un tipus de cançó tradicional que van acompanyades de dansa. Es van començar a estendre per la península a partir del segle XVI i podem trobar-ne de dos tipus: les torrades o clàssiques que són típiques de les comarques del Nord, de La Marina i la Serrania d’Alcoi. I les ràpides o manxegues, que també s’anomenen corrilles, i són típiques de les comarques centrals.
Esta versió de les Seguidilles de la Foia de Castalla està cantada de forma bilingüe en valencià i amb fragments àrabs. Barreja la música tradicional valenciana amb la del nord d’Àfrica, d’on és procedent Ahmed Touzani. Podeu escoltar-la al disc de De Banda A Banda del Mediterrani.
Xavier de Bétera feu una versió de les Seguidilles de la Foia de Castalla amb una lletra adaptada a la Covid-19 durant el mes d’abril de 2020. La podeu escoltar al següent enllaç.
El “retor” de la Sarga té un burro pardo que li dóna garrofes per baix del rabo.
A la mar que te’n vages no em dónes pena, deixa’m farina i oli, diners i llenya.
Donem la benvinguda a juliol i les altes temperatures amb un vídeo simpàtic sobre l’ascens del «patxangeo underground» i reivindicatiu cantat en català.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó existeix tot un moviment musical que aglutina una varietat d’estils immensa, però que els darrers anys s’ha desacomplexat en tots els sentits. Música balladora, alegre i també combativa amb gust de «patxanga», «reggaeton», música electrònica, cúmbia i molt més se sumen a altres estils com el rock, pop o punk.
Orxata va començar el comboi i s’han apuntat moltes altres bandes a la festa: ZOO, Oques Grasses, La Fúmiga, Doctor Prats, Buhos, Cactus, Itaca Band… Un moviment musical que arriba a moltes orelles, però que no es veu representat a les ràdios i televisions generalistes de l’estat espanyol, tot i entrar a les llistes dels més venuts. Ni falta què fa.
I nosaltres continuem ballant, de festa pels nostres pobles. T’apuntes?
L’Herbero, herber o herberet és una de les begudes per excel·lència de Diània, juntament amb el Café Licor. Ambdúes formen part de les anomenades Begudes Espirituoses Tradicionals d’Alacant, juntament amb el Cantueso i l’Anís Paloma, més populars al territori lucèntic.
És una maceració d’herbes amb una barreja d’anís sec i dolç que se sol deixar reposar uns mesos. Hi ha qui la prepara entre juny i juliol i la deixa fins a finals de setembre-octubre. Convé anar provant-la de tant en tant fins a degustar el resultat esperat.
Vídeos elaboració Herbero Diànic
Diània Televisió hem produït 7 vídeos sobre l’Herbero que podeu descobrir a continuació.
Existeixen infinitat de receptes d’herbero. Algunes més cítriques, altres més anisades, i algunes amb un punt mentolat. A destacar la de Diego Pastor de Banyeres de Mariola amb un total de 27 herbes. Ací un recull d’algunes receptes d’herberet, arreplegades per Joan Pellicer al seu Costumari Botànic. Podeu comprar tota la col·lecció a Edicions del Bullent.
Posar en aiguardent de pastes de rotllos, anisat. Anís sec Salas. Un mes o mes i mig de macerar
Herberet de Guadalest
Es fa amb 28 herbes quasi totes de la serra Aitana, la més important és el timó real, i després la menta, l’herba lluïsa, el poliol i el cantaueso. Els meus tios ja el feen però amb menys herbes i io he anat provant, provant fins que l’he tret perfecte. No n’hi ha cap a la regió valenciana com ell. Aixó és digestiu, es pren en dejú i després d’una bona paella o una menjà forta. (Rafel del Castell de Guadalest)
Herberet de Benissili (Maria Camps Massanet)
Alfàbega de pastor
Timó
Romer
Camamirla
Rabet de gat
Herberet de Penàguila
Rel de panical
Quatre cabotetes de camamirla
Rameta de Maria-Lluïsa
Mitja anou partida
Coronela
I, a voltes, rabet de gat
Herberet d’Abdet (Eduard Serralta Buades)
Timó Reial
Timó
Arraïl i troç d’aspanical
Fenoll
Rabet de gat
Sàlvia
Poliol d’Aitana
Maria-Lluïsa
Til·las
Ruda
Rompepiedras (Teucrium buxifolium)
Santònica
Camamirla
Romer, un poquet
Cantueso, a voltes
Amb aiguardent de Benilloba
Herberet de Bocairent (Joan Mestre Navarro)
Timó reial, una fulleta
Sàlvia vera, una rameta
Sàlvia mariolenca, un brotiu
Llimoner, una fulla. O una rameta de maria-lluïsa
Camamirla, tres o quatre boletes.
Te de monte, una rameta.
Timó, una rameta
Poliol blanc, una rameta
Poliol de riu, menta o herba-sana. Una rameta.
Rabet de gat, una rameta.
Timó mascle, una rameta
Romer. Un poquiu perquè fa amarg i fosc.
Herbero del Mas dels Congregats de Bocairent
Maria-lluïsa, rabet de gat, sálvia vera ( no posar-ne molta perquè ix negre i amarga ), timó real ( un trossingo a males penes), fulles de llimera i tarongina.
Herberet de 27 herbes de Banyeres de Diego Pastor Martínez
Timó real.Un ramet com el dit.
Canyeta d’or (Asperula aristata o A. cynanchica).
Poliol de riu.
Poliol blanc.
Àrnica (Jasonia glutinosa).
Sàlvia.Un poquiu, sense passar-se’n, com amb l’àrnica, i les restants herbes amargues.
Camamirla dolça.
Camamirla amarga.
Maria-Lluiïsa.
Panical.Un trossiu.
Fenoll.Una branqueta.
Donzell ver, blanc, dolç o de caseta (Artemisa arborescens)
Rabet de gat ver (Sideritis hirsuta).
Santònica (Stachis heraclea).
Timó.
Timó mascle (Teucrium capitatum).
Cantueso (Thymus moroderi)
Romer.Un trossiu.
Tarongina.
Sejolida.Un poquiu o gens.
Pericó groc.A voluntat.
Malva.Una branqueta florida.
Orella de llebre (Phlomis lichnitis)
Parauiera (Ferula hispanica).Una rameta de dalt amb fulletes i flors.
Orenga. Poquiu.
Espígol.Un poquiu.
Es considera que el timó real i la canyeta d’or són les mares de tot. L’ideal són les 27 herbes però pot fer-se amb 25, 23, 21 o qualsevol nombre impar. Les herbes han de ser totes de l’any. Sol començar la recollida a finals de Maig i acabar-la a Juliol,més o menys,ho ha de dir el temps. Per sant Antoni és un bon moment per a començar. Es recomana un 75% d’anís dolç i un 25% de cassalla però lo normal és meitat i meitat. Pot afegir-se sucre. Les proporcions poden canviar molt. Recomanable l’alcohol de les bodegues de Beneixama -B.Alonso i B.Molina-. Mai no Anís del Mono. La mixtura de les herbes i l’alcohol ha de posar-se a remulla durant 41 dies. Pot fer-se l’operació dos voltes i ix de categoría. Convé deixar mare en buidar la primera, i cal ara , en deixar la garrafa a reposar, girar-la.
Anís sec de 31º i de 37º. Anís dolç de 25º. La mixtura normal és la de l’anís sec de 37 graus i del dolç de 25 al 50%, i queda en 31 graus. Josep Vicent Alonso Valdés de Beneixama.
Jeroni es va alçar, posa la tauleta clàssica dels berenars- i moltes vegades de tots els àpats de les cases pobres- i els va traure un pa morenet, sobrassada, un plat de bacallà espencat en oli, i fruita seca. Al costat, la catalana plena de vi i una botella d’aiguardent d’herbes. Enric Valor. Sense la terra promesa.
El timó reial i el panical són dos ingredients indestriables i essencials a les receptes tradicionals d’herbero, amb propietats contraposades.
El timó reial, el sant grial de l’herbero
L’Alfàbega de pastor, timó reial o tarraguillo és, sens dubte, la planta més buscada per a les receptes d’herbero. És escassa i difícil de trobar arreu del territori diànic. No únicament s’utilitza per a fer licors, també s’ha usat tradicionalment per a la bronquitis, la inflamació del ventre, el mal de panxa, les regles doloroses i per a ajudar a parir les cabres i ovelles.
Amb unes fulletes dins l’armari, guardades en saquets, s’utilitza per donar bona olor a la roba i preservar-la de l’arna.
«Fa una olor tan bona! Per als almaris, enrotllá en paper de seda, per a la roba. És una herba molt forta com la ruda. Quan era pastoret i la collia, me la posava dins de la bujaca del pantaló per portar-la a casa, i m’adormia la cam de la cama» ( Forna)
El timó reial, la planta que crema
Cal anar amb compte, ja que el timó reial és una herba «que crema». És una planta fotosensibilitzant, és a dir, que pot cremar o provocar una hiperpigmentació en les zones de contacte amb la pell si a aquesta li dóna la llum solar. El causant d’aquesta reacció és la dictamina, un alcaloide. Però també «crema» perquè quan està en plena floració, les flors desprenen un aroma que conté etilè, un gas que crema fàcilment.
«Alfábega de pastor no n’hi ha en tots els “puestos”, l’alfábega de pastor costa de trobar. Fa bona olor, quan tomava al poblé de pasturar io em posava uns brotets en la bujaca per a que digueren qué bona oloreta fa el tío Cosé el Blanco«
«Aixó és veneno. El gastaven per a afollar les cabres i ovelles, i les dones també però si en poses massa pot estirar el peu. La ruda fa la mateixa faena ( Vilallonga)«.
Timó Reial cultivat en un bancal del territori diànic
La màgia curativa del panical
El panical o card girgoler és una de les plantes més preuades pels valencians. No debades, el primer volum del «Costumari Botànic» de Joan Pellicer està il·lustrat amb una fotografia d’aquesta planta.
S’ha usat tradicionalment per als escaldats de la suor, elaborant penjolls o collarets amb trossets de canyeta de la planta (sempre un nombre imparell) o portant un trosset d’arrel dins la butxaca o damunt de la zona escaldada. També és ben efectiu contra el mal de queixal. Cal bullir les arrels i glopejar o elaborar una espècie de rosari amb trossets d’arrel panical. Amb l’arrel bullida es curen també ferides, llagues, tocats i grans. S’arreplega quan està verd.
El panical, un potent contraverí
Un dels usos més populars entre llauradors i caçadors és el relatiu a les seues propietats curatives i desintoxicants, usades contra les picades d’animals, especialment de sacre i altres bitxos verinosos. En Quatretonda diuen que les serps, abans d’engolir-se un gripau, es refreguen per les fulles punxoses del panical, per ser immunes al seu verí. Cavanilles descriu a les seues Observacions, un remei per a les picades de sacre amb una barreja de les pols de quatre plantes: bufalaga, panical, llengua de bou i poliol.
I a quina conclusió arribem? Malgrat el seu poc aroma i sabor, possiblement el panical s’usa a l’herbero per contrarestar la toxicitat del timó reial. Ho dubteu?
Dues plantes complicades de trobar que podem plantar a casa o al nostre hort.
La frescor del poliol o poriol blanc
El poliol blanc es pot trobar als rius i barrancs de les nostres comarques. Té bastant nomenada el poliol blanc del barranc de Malafí. És una herba digestiva que també es pot utilitzar com a condiment alimentari (per a fer amanides). Utilitzarem unes rametes de poriol blanc en el nostre herbero per donar-li un toc refrescant.
El rosat cantueso
Joan Pellicer descriu aquest endemisme alacantí així: «d’abril a juny fa les flors, aplegades en una sort d’espigues terminals, d’esvelta i tubulosa corol·la d’un tendral rosat, a voltes purpuri, abraçades per unes bràctees membranoses ovades, amples i imbricades de color vinós-violaci».
Amb el Thymus moroderi es prepara el licor alacantí de cantueso, especialment a les ciutats d’Elx i Monóver. No ha de confondre’s amb el tomaní. Està legalment protegida des de 1986.
El cantueso o «cantahueso» és un licor anisat envellit en barricots de roure, de consum prou habitual als pobles del territori lucèntic. En Petrer i Mutxamel també preparen una tisana digestiva i per als constipats.
“Vine. Rondarem junts el silenci i la vida i a la pell tornarme a sentir com s’estén l’oratge fi del vespre per olivars i vinyes, pels horts de tarongers les files de palmes, per pobles i comarques que el Vinalopó creua des de la Mariola al mar de Santa Pola per cims de trencaolla, raboigat i cantahueso, assedegats barrancs, baladres i atzavares”.
Sergi i Pere ens parlen aquesta volta de la cammamirla, l’orenga i el timó mascle, tres de les herbes que podem introduir en la recepta del nostre herbero.
La daurada camamil·la
Aquesta planta daurada i radiant és fàcil trobar-la a la vora dels camins i sendes o als bancals abandonats ben assolellats. A Beniaia diuen que cal collir-la el matí de Sant Joan, abans que isca el sol. La camamilla amarga té propietats digestives i desinfectants, i s’usa amb freqüència per a netejar els ulls i per al mal de panxa.
La sabrosa orenga
Molt popular arreu d’Europa, l’orenga creix en herbats espessos i ombriencs. S’usa per a les afonies i el mal de gola, així com per adobar embotits i aromar els guisats. També per adobar les olives juntament amb el timó. Hi ha nombrosos llocs que porten el seu nom, com el Racó de l’Orenga al barranc de Malafí, el Morro del Penyal de l’Orenga a la serra de Bèrnia, la cova l’Orenga de Llocnou de Sant Jeroni o la Font de l’Orenga d’Alpatró.
El timó o frígola mascle
Planta mediterrània amb una olor característica. Es pren per a les indigestions i la inflamació del ronyó i la panxa, sovint acompanyada d’altres plantes com la cammamirla o el rabet de gat. Un ramellet de timó mascle per cada tassa d’infusió. «Millor que el timó per a la inflamació» diuen a Forna.
De nou, Sergi Gallego, catedràtic de la Universitat d’Alacant i Pere, muntanyer diànic i expert en herbes medicinals, ens parlen d’algunes de les plantes que poden formar part del nostre herbero. En aquest vídeo, parlem de tres plantes que també formen part de l’herberet de vint-i-set herbes de Banyeres de Mariola: la sàlvia, la santònica i l’orella de llebre. Algunes amb funció únicament ornamental.
La sàlvia mariolenca, un aroma fester
La sàlvia mariolenca fa unes escampadisses formidables a les ombries de l’Aitana, Mariola o Serrella. S’usa per a prendre després dels menjars i millorar la digestió. També per als marejos i el malestar general. Amb unes rametes de menta per al constipat. Existeix una tisana calenta per al mal de panxa amb sàlvia, timó, santònica, romer, poliol blanc i negre i camamirla. També s’elabora un licor de sàlvia amb tres quarts d’anís dolç i un de cassalla, dues rametes de sàlvia i tres rametes de poliol blanc.
La sàlvia s’usa també en nombroses festes com la Mare de Déu de Gràcia de Biar, on podem veure-la escampada per l’esglèsia i el santuari o enramada a la Festa del Pa Beneït de La Torre de les Maçanes. El seu aroma ha inspirat escriptors com Enric Valor i Vives.
…olien més penetrantment les plantes aromàtiques, abundantíssimes (em sembla percebre singularment forta la flaire de la sàlvia)…
La Santònica o herba de Sant Blai
La Santònica la trobarem a matollars eixuts i sendes de muntanya, com la del cim del Montgó. S’usa per a ferides de difícil curació, bullida per a la inflamació, per a rebaixar la sang i per a la gola i la bronquitis.
No és una de les herbes més usades en les receptes de l’herbero. S’usa sobretot a la zona de la serra de Mariola.
Orella de llebra o llebre
Aquesta planta que neix als matollars i pasturatges secs s’anomena tam´be candelera o clavellet de pastor, i fins i tot «rabet de gat» en Gorga, Pedreguer o La Vall de Laguar.
S’usa, a banda d’ingredient de l’herbero, per a la inflamació i les pedres del renyó, per a les hemorroides amb les fulles seques i fetes pols o per a la diarrea, colitis o l’acidesa d’estómac, tal com recull Josep Mascarell al seu llibre «Amics de la muntanya».
Sergi Gallego, catedràtic de la Universitat d’Alacant i Pere, muntanyer diànic i expert en herbes medicinals, ens parlen d’algunes de les plantes que poden formar part del nostre herbero. En aquest cas, parlem de dues plantes amb un toc cítric i dolç, el te de roca i la tarongina o melissa.
La dolçor del te de roca
El te de roca, te de penya, te de monte o àrnica (Jasonia glutinosa) , és una planta que podem trobar sovint als badalls i clivells de les penyes i roques. S’utilitza per al mal de ventre i també per a curar ferides i colps.
A Cocentaina preparen una solució alcohòlica amb aquesta herba per a les ferides. Es posen a remulla un grapat o dos de te de roca en un litre d’alcohol. S’utilitza per a llavar ferides, colps i peus unflats. En Castells de la Serrella maceren amb alcohol de 95 graus durant una o dues setmanes. En Catamarruc asseguren que cal collir-lo la setmana de Sant Joan.
També forma part d’una tissana de catorze herbes digestiva i saludable, molt bona per als mals de ventre, estrenyiments i per a netejar l’estómac, que Joan Pellicer arreplegà a Castells de la Serrella. Aquesta tissana s’elabora amb àrnica, camamirla, espígol, romer, timó, orenga, rabet de gat, orella de rata, arrel d’arítjol, santaula, poliol, sàlvia i canya d’oro. Es posa tot a parts iguals. Fulles i flors, menys l’arítjol tallat a trocets menuts, tot ben mesclat. Es prepara un pessic per a cada tassa i es bull dos minuts. Després ho colem i ho prenem.
«Molt bona pper a curar ferides: es pica i es fa un micapament i es posa damunt. La ferida es llava amb l’aigua de l’àrnica bullida (Castalla)».
La cítrica tarongina
La Tarongina, anomenada així a Beniaia, Alcoi, Almudaina, Benimassot, Benilloba o Penàguila o Melissa en Concentaina, és una planta que creix en ombries humides i orles de bosc. Es pot veure en llocs com els barrancs d’ombria de la serra Foradada de la Vall de Gallinera, la font de la mata de Benirrama, font del Molí de l’Encantada o en les clotades humides de la Llacuna de la Safor.
Es gasta per adobar llentilles i per als guisats i per als nervis, entre moltes altres propietats.
Arranquen els actes simbòlics de la festa de Moros i Cristians de Pego 2021 amb el lema “Quan tornem farem història!”, centrats en el teatre, la música i la història.
Enguany els Moros i Cristians de Pego tindran forma de programació cultural i aplegaran tres aspectes claus dins la festa pegolina: el teatre, la música i la història. Començaran dilluns 14 de juny amb un seguit de representacions teatrals per a les escoles i continuaran amb la presentació dels Gegants de la Vila i els concerts de música tradicional, amb Aljub, i de música festera, amb l’Agrupació Musical de Pego, per acabar amb l’entrega de premis del concurs escolar del cartell fester.
Segons expliquen des de la Junta Coordinadora, hi havia la necessitat de reemprendre l’activitat festera, encara que fos en una dinàmica distinta, més estàtica i contemplativa, però reivindicant la cultura de Pego a través de les seues diverses expressions artístiques. Per a portar a cap totes les activitats, tant a l’hora del seu disseny com de la posada en escena, s’ha comptat amb la participació de diversos agents i professionals de la localitat, tot per fomentar l’economia circular i solidària i buscant la reactivació específica per a lluitar contra la crisi econòmica esdevinguda per la COVID-19. Les quatre escoles del poble, l’Escola de Teatre de Pego, l’Agrupació Musical de Pego, distintes costureres, artistes gràfics i artesans en diverses disciplines, junt a la col·laboració inestimable de les festers i festers de distintes filades, han fet possible que enguany es pogueren oferir unes festes alternatives però igualment participatives. Amb tot, la programació festera ha pogut portar-se a cap gràcies al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Pego i a la subvenció de Participació i Cultura de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Les activitats començaren el 8 de juny, amb la inauguració de l’exposició del concurs escolar del castell fester, en el qual han participat més de 400 alumnes de primària de les quatre escoles del poble, i dividits en tres categories que representen tres espectres d’edat. Després de 12 dies de votació popular i de la votació festera, el 19 de juny el jurat de joves artistes de Pego triarà els 3 dibuixos guanyadors, que seran penjats en gran format als balcons de l’Ajuntament durant els dies de festes. Les obres podran visitar-se al pati de la Casa de Cultura fins el 27 de juny, dia de l’entrega de premis.
Amb el títol “Els Gegants de la Vila i el passadís secret del temps” l’Escola de Teatre de Pego inicia la campanya de teatre històric a les escoles. Durant 4 dies, del 14 fins al 17 de juny, els alumnes de primària de les escoles de Pego tindran l’oportunitat d’aprendre les històries de Jaume I el Conqueridor, Na Violant d’Hongria, Al-Azraq el Blau i Zoraida de les Atzavares. La premissa -asseguren des de la Junta Coordinadora- era que la canalla del poble pogués conèixer de primera mà i amb un to desenfadat i divertit la història que hi ha darrere dels personatges representats en els Gegants de la Vila. Tots els xiquets i xiquetes rebran material didàctic de l’obra dissenyat específicament per La Rous Productions, artista gràfica de Pego.
I és que el plat fort de les festes simbòliques serà la presentació en societat dels Gegants de la Vila. La Junta Central de Moros i Cristians ha volgut recuperar la tradició dels gegants, que antigament obrien les desfilades de Moros i Cristians a Pego i que es van perdre fa molts anys enrere. El disseny de les figures ha corregut a càrrec d’El Trencat, d’Alcoi, i el seu modelat per l’artista faller pegolí Dani Bertó. A més a més, les robes han sigut un magnífic treball de diverses costureres de les filades del poble i des de la Junta Coordinadora expliquen que hi ha dipositada una esperança molt gran perquè els gegants acaben formant part de la tradició festera a la vila. L’acte comptarà amb el concert del grup valencià de música d’arrel i influències medievals, Aljub, de reconeguda trajectòria.
Els Gegants de la Vila seran plantats a l’endemà, dia 25, a la Plaça de l’Ajuntament i romandran en exposició pública fins el 27 de juny, perquè així les famílies, xiquets i població en general puga visitar-los i conèixer els personatges de primera mà.
El divendres 25 de juny serà el torn de l’Agrupació Musical de Pego, en el concert especial de de festes simbòliques, en el qual la banda del poble interpretarà un programa de música festera elaborat expressament per a l’ocasió. L’acte pretén ser un recordatori de les festes i el patrimoni musical valencià.
Ambdós concerts tindran lloc al Passeig Cervantes seguint totes les limitacions d’aforament i seguretat Covid-19. Caldrà retirar invitacions prèvies a la Casa de Cultura i en cap cas el col·lectiu fester tindrà preferència ni tracte de favor per aconseguir entrades, ja que l’aforament és molt limitat. Garantint, així, l’accés democràtic a tot el públic general i facilitant-ne l’accés.
Per tancar la programació de festes, el 27 de juny, a les 12:00 H, es farà entrega a la Casa de Cultura dels premis als millors cartells de concurs escolar.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
