La Colla l’Aljub de Bocairent interpreta l’obra «Herbero de Mariola» de José Rafael Pascual Vilaplana. Una obra on es barregen melodies populars com El Maseret o Serra de Mariola, entre altres.
La revista de DIÀNIA.TV – número 3 – de l’1 al 15 d’octubre de 2014
El 3 número de La Revista de Diània aplega amb força: Pep Gimeno i l’Agrupació Musical d’Agullent desborden Carrícola, Pau Alabajos diu «Mural del País Valencià» d’Estellés a Alcoi, Especial 9 d’octubre, Navegant pels Mercats de Diània: El Mercat de la Terra de Margarida i El Mercat de la Foradà de Benissivà… i molt més!
Si vols col·laborar amb un article d’opinió o amb qualsevol cosa que consideres interessant, posa’t en contacte amb nosaltres a contacte@diania.tv
Pep Gimeno Botifarra i l’AM d’Agullent – Granaïna del Tio Palero (del poble de Montaverner)
Pep Gimeno Botifarra i l’Agrupació Musical d’Agullent interpreten la popular «Granaïna del Tio Palero (del poble de Montaverner») , amb un toc de marxa mora. Amb aquesta cançó acabaren l’actuació a Carrícola el passat 27 de setembre.
El Sogall – Dolç Cinema: Aventures (Antonio de la Asunción Andrés)
«Dolç Cinema» és una suite d’Antoni de la Asunción Andrés on es recullen moltes de les cançons clàssiques del cinema de tots els gèneres i de tots els temps. En aquest fragment, El Sogall interpreta una barreja de les millors temes dels films d’aventures, com Back to the Future, ET, Indiana Jones o Star Wars.
www.whiterecorder.es
Els Rolling Bessons celebren 23 anys de Rock en valencià sense interrupció a Ibi
Els germans Miquel i Àngel, que es coneixen des de 9 mesos abans de nàixer i porten 23 anys fent música en valencià de forma ininterrompuda, feren un espectacle de rock contundent al Teatre Río d’Ibi el passat 11 d’octubre.
La peça amb què començaren, «Rock al teu Costat» fou tota una declaració de principis, tant per la lletra, com pel Hard Rock que abanderen amb la seua música. La més pausada «Saps qui sóc?» també desprenia rock clàssic dels anys 70 i 80, totes dues acompanyades dels puntejos d’Àngel a la guitarra.
Amb «Uneix-te a mi» continuà la canya amb una peça molt zeppeliana, que per moments sonava com si els londinencs Led Zeppelin s’hagueren passat per la Foia, amb un potent final de la mà de l’ espectacular bateria, Àngel Suárez. Per complicades que siguen les coses, «Sempre em quedaràs tu«, una peça d’amor que ens recorda que sempre hi ha gent que et fa costat, malgrat les adversitats.
«Volava la vida» fou un homenatge als seus 23 anys de carrera i els records de quan començaren a fer música en valencià amb 17 anys, allà per l’any 1992, mentre que «Rollling Bessons» fou un cant al mateix grup amb una lletra relacionada amb els moments previs a sortir a l’escenari.
Començaren amb la part més acústica amb «L’última Conversa» i «Pare el Temps«, un tema en record al seu pare, amb un preciós acompanyament de teclat de Rubén Sarabia. Un dels moments més divertits de la nit fou la interpretació de «6 Raons» on Maria, la filla d’Àngel Asensi, pujà a cantar a l’escenari en companyia del seu oncle i el seu pare.
Les notes inconfusibles del baix d’Àngel anunciaven el mític «Another One Bites the Dust«, on feien palés la seua predilecció pel grup britànic Queen. Aquesta versió féu cantar al públic, modificant la tornada per a reconvertir-la al crit de»Som els Rolling Bessons«.
Canviaren la guitarra elèctrica per l’acústica per cantar-nos «T’estime (María)» , dedicada a les dues filles d’Àngel , «Per Sempre» que interpretaren amb els ulls faixats, i «El Sitio de Mi Recreo«, versió d’Antonio Vega on els acompanyaren els germans del grup Indi.
Tornaren a les cançons més mogudes amb «Mire sense pressa» , però especialment amb la versió «Eye of the Tiguer» de Survivor, on es col·locaren el barret de cowboy, i amb la que finalitzaren el concert.
Després vingué el torn per al grup Indi, un duet d’Ibi format pels germans Inma i Jose. Barrejaren diferents versions com «Ain’t no mountain high enough «, així com temes del seu primer disc «Bipolares».
Margarida esdevé la capital del turisme sostenible al Comtat amb el III Mercat de la Terra
El passat diumenge se celebrà la tercera edició del Mercat de la Terra a Margarida, una iniciativa que es duu a terme a El Comtat des del passat mes d’agost.
Al mercat trobarem diverses paradetes on productors d’arreu de les comarques ofereixen el seu treball a tots els assistents. La condició de “productor” és indispensable per tal de formar part del projecte.
Formatges i verdures ecològiques, ornamentació i bijuteria, dolços i postres, quadres i pintures d’artistes locals, embotits o cerveses ecològiques d’arreu del País Valencià feren acte de presència, com ja ve sent habitual, a la jornada del diumenge. Com a incorporacions singulars destacaren, entre altres, els taulells hidràulics i les innovadores Cupcakes internacionals.
A més, El Grup de Danses de la Baronia de Planes amenitzà el matí amb la seua actuació, reflex dels trets identitaris de la cultura popular valenciana.
Els mercats amb productes de la terra es consoliden a poc a poc pel nostre territori: l’Alqueria d’Asnar, La Vall de Gallinera, Orba, Xaló o Benissa són algunes localitzacions on és possible trobar-los mensualment, o es celebren edicions puntuals. A La Marina Alta, per exemple, ja existeix una ruta amb els mercats disponibles.
Aquest projecte naix de l’estima per la terra, i amb l’objectiu de potenciar els productes propis, malauradament desaprofitats o infravalorats en moltes ocasions. Tot i això, els mercats no es limiten al simple intercanvi d’articles. Les organitzacions, a banda, solen afegir activitats de tipus cultural, com ara teatres, xarrades o presentacions de llibres. També es pretén incentivar el turisme als petits municipis acollidors: Margarida, en aquest cas, compta amb aproximadament 60 habitants, segons dades referents de l’any 2009.
Alcoi celebra la diada del 9 d’octubre amb un cap de setmana d’activitats populars
La ciutat d’Alcoi va organitzar tot un cap de setmana ple d’activitats i actes commemoratius per a la diada del 9 d’octubre, data simbòlica per a la reivindicació de la cultura i la llengua pròpies al País Valencià.
La jornada de dijous va constar d’una Fira d’Artesania i Gastronòmica a la Glorieta de la localitat, la qual romangué oberta durant tot el cap de setmana. Poguérem trobar paradetes amb gran varietat de productes manufacturats, roba, complements, accessoris…, així com llocs on realitzar una picadeta.
Associacions com la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de l’Alcoià-Comtat, associacions contra el càncer o en suport al poble palestí també es trobaven a la Glorieta, on desenvoluparen tasques informatives o recol·lectores d’ajudes per continuar lluitant.
A més, s’exposà una Fira del Llibre en valencià, amb la presència d’autors del territori com l’alcoiana Mercè Climent, o el beniarresí Just I. Sellés entre altres. Tots ells signaren exemplars de les seues respectives obres.
A banda, també es realitzaren actes relacionats amb la cultura popular, com danses, tallers infantils, jocs tradicionals, o cercaviles acompanyats amb la música de dolçaines i tabals. Cal destacar les col·laboracions de la Colla local “La Degollà”, i dels Grups de Ganses Carrascal i Sant Jordi, tant al cercavila com als concerts i tallers.
A les 12 del migdia tingué lloc la lectura del manifest del 9 d’octubre. Seguidament, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi oferí un concert a la Plaça Ferrándiz i Carbonell, sota la batuta del director, compositor i musicòleg alcoià Àngel Lluís Ferrando.
Al concert sonaren peces tan mítiques com “Tabal i Saragüells”, del compositor albaidí Mario Roig Vila, o “El Pardalot”, extensa obra del també alcoià Juan Cantó Francés, on el grup de danses “Carrascal” col·laborà amb els balls. Com no podia ser d’altra manera, La Muixeranga esdevingué himne a la diada: sonà dues vegades, al principi i al final de la representació musical. El primer arranjament pertany a Vicent López Gurrea, i el segon, tots dos amb la participació de la «Colla La Cordeta» a les dolçaines, a Juan Carlos Sempere Bomboi.
Enguany, a causa de la predisposició del calendari, la festa s’ha allargat durant 4 dies, fet poc habitual que s’ha aprofitat a tot arreu per tal de realitzar més activitats. El divendres a la vesprada, el cantautor torrentí Pau Alabajos, junt amb el pianista Vicent Colom, oferí el recital “Mural del País Valencià” al Centre Cultural d’Alcoi (podeu llegir la notícia al següent enllaç) . Aquest espectacle, íntim i molt personal, és un homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. Dissabte i diumenge diferents entitats esportives i culturals posaren el punt final als actes pel 9 d’octubre.
Pau Alabajos dibuixa el Mural del País Valencià d’Estellés a Alcoi
El cantautor de Torrent, juntament amb el pianista Vicent Colom, ens delectaren amb un recull de l’obra «Mural del País Valencià» de Vicent Andrés Estellés al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi.
Com a una pissarra de suro farcida de xinxetes amb retalls de tota mena, aquest «Mural del País Valencià», que consta de 27 llibres distribuïts en 3 volums i vora a dues mil pàgines, és un homenatge a la nostra terra: els nostres rius, muntanyes, sants, pintors, herbes, flors, etcètera. Fins i tot els qui «han traït al nostre poble» es veuen reflectits en aquesta obra pòstuma de l’escriptor de Burjassot.
L’espectacle estigué estructurat com al disc, seguint l’ordre cronològic amb el que els escrigué Estellés. Començant amb «A la meua dona» ,una declaració d’amor a la seua companya Isabel Lorente, i continuant per les tres «Declaració de principis«, on l’autor exposa els motius pels que escriu el Mural, mentre fa un homenatge als nostres pobles, la nostra gent.
res no em pot complaure tant com acabar la meua vida,
el meu obscur treball,
enllestint el cant general del meu País,
el seu extens mural unànime de corbelles i veles,
de taronges i de magranes.
Després d’un inici trist i fosc, «Consideracions Murals» esdevé un cant a l’optimisme i l’alegria. «Retaule del Centenar de la Ploma, vist des de Londres» narra l’estima a la terra des de Londres, després de veure el retaule sobre el batalló de ballesters encarregats de protegir la senyera de la ciutat de València, al museu d’Albert i Victòria.
Amb la novena simfonia sonant de fons de la mà de Vicent Colomer, el «Llibre del dret a l’alegria» esdevé un homenatge a la música clàssica i a Beethoven en particular. Inevitablement, també hi hagué lloc per a la crítica, i «Valencians que han traït el nostre poble» anigué amb dedicatoria inclosa a Juan Cotino per la seua nefasta gestió amb les víctimes de l’accident de metro de València del 3 de juliol de 2006. No pogué faltar tampoc «Assumiràs la veu d’un poble» recitada en nombroses ocasions arreu del país, en la versió escrita per a aquest Mural del País Valencià.
Els següents dos fragments foren en record al metge i polític valencià afusellat durant el franquisme, Joan Baptista Peset, del que Estellés escrigué el llibre «Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941«. La tenebrosa «Vora el barranc del Carraixet» continua en la línia trista de l’autor, narrant l’afusellament dels condemnats a mort durant la Guerra Civil en aquest indret als voltants de València.
Vora el barranc del Carraixet.
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits
tenebroses, els assassinats de
la terra. La llum puja com la
bandera, puja la bandera del
sol, puja com un puny, com una
sang, vora el barranc del Carraixet.
«Homenatge, indignament precipitat, fet en vers i en prosa, a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor» fou un bonic record al cantautor alcoià i a la seu poble, Alcoi, amb variacions de la melodia «Homenatge a Teresa» acompanyant la narració de Pau Alabajos.
Les acaballes de la vida d’Estellés aplegaven amb el seu «Testament» i altre homenatge al far de la seua vida, a la seua màxima inspiració: la seua dona Isabel. Tot comença i acaba amb ella i «Sonata a Isabel» fou la darrera a sonar a l’espectacle abans del bis.
Sonaren tres poemes més d’Estellés, deixant a banda el Mural del País Valencià: «Exili d’Ovidi» on descriu un possible segrest polític durant la dictadura, un fragment de «Coral Romput» i «M’aclame a Tu», ambdues interpretades també per Ovidi Montllor, fent Alabajos un homenatge als dos immortals artistes alhora.
Atupa – L’Estel (en viu al Festiniu 2014)
«L’Estel«, cançó inclosa al disc debut del grup de València Atupa, Quatribarrap. En directe al Festiniu de l’Alqueria d’Asnar el passat 13 de setembre.
Avui he eixit al carrer, he vist com és en realitat el món:
és on tothom lluita per aconseguir un nom.
On l’avarícia i la cobdícia ens recobrixen de brutícia.
Jo escape d’ aquesta injustícia escrivint cançons.Si vols, doncs podem ballar tots junts.
Ressuciten els difunts si escolten els nostres sons.
Parlem amb senyals de fum, avuí farem soroll.
Vens amb mi? Si dius que sí, veurem sortir el sol.M’agrada molt, sentir calor, tenir valor, guanyar la por.
Pujar a l’escenari per a mi es necessari.
Tu amb el cor en un puny, si em veus vindre des de lluny
i t’agovies, t’enrojoles com amb massa roba en juny.Lleva’t la samarreta que si no et poden matar.
No et preocupes, jo m’ocupe per quan vulgues passejar.
Resumint en una frase una infància per recordar:
vesprades de bicicleta, amb orxata per berenar.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.Mira com va Adrià pels carrers.
Borratxo, perdut de whisky, què li anem a fer!
Pare no vull ser ni advocat, ni tindre un banc,
ni metge ni jutge, jo el que vull fer és rap.Ràpidament com el vent, et tire al fem, puto polític que va de valent,
pels bitllets vens barat els teus sentiments.
I és una vergonya, la gent ignorant s’ho pren a conya.
Però a l’atur i amb dos xiquets, a veure qui s’apanya.Pose la cara al vent i em donen bofetades.
Em cague en els teus camps de golf, en Marina d’Or i els camps de pàdel.
Les gents ho saben, de moda està fer pintades blaves.
A les façanes punyalades a arrels valencianes.Mare mare, així està el carrer.
Els menjaren el cap creant-los por cap als demés.
Pare, pare. No ha valgut res.
Se n’ha oblidat la gent del sentiment sota els seus peus.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.I és el moment, d’oblidar el passat i mirar el present.
El futur ja arribarà, què li passa a la gent?
el món superficial, guiat sempre per modes
i el que necessitem és gent combatint per idees noves.València no va bè, ja tots ho sabem:
cultures que a la fi del temps poc a poc es van perdent.
La corrupció segueix anant en línia ascendent
mentre que els ciutadans seguim apretant-se les dents.Un poble unit, per a esta gran revelació.
Un poble en moviment per a portar sensació
i dis-me: tu què faràs, cap a on aniràs, per quin camí voldràs anar,
quin és el lloc en el qual combatràs!Jo estime la música per damunt de tot.
Pujant escalons per aconseguir la nostra missió.
No poden innovar, tots sonen igual i la novetat
la portem nosaltres sempre amb decisió.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.
Pep Gimeno Botifarra i l’Agrupació Musical d’Agullent – Malaguenya de Barxeta
Pep Gimeno Botifarra i l’Agrupació Musical d’Agullent ens canten la Malaguenya de Barxeta al poble de Carrícola el passat 27 de setembre.
Vinc del cor de la Costera
del poble dels socarrats
d’allà on renaix de les cendres
el meu País Valencià
Andreu Valor i Berta Iñíguez – Que tinguem sort (en viu al Festival Diània)
Andreu Valor i Berta Íñiguez ens regalen la cançó «Que tinguem sort» de Lluís Llach, al Festival Diània d’Ontinyent.
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.Si em dius «et vull»,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Mugroman – De La Puça a l’Infern (en viu al Festival Diània)
Mugroman fan una brillant interpretació del seu tema «De la puça a l’Infern«, cançó del disc «Esclaus de la nit» de l’any 2006, dedicada al mític pub «La Puça» de Xixona.
Com cada nit a la Puça has de quedar.
Has de sorit, Mugroman hi tocarà.
No ho penses més, no hi pots faltar.
De “La Puça” a l’infern.Sons maleïts se t’han ficat dins del cap.
I aquell xiulit que no saps molt bé com parar.
No ho penses més, ja vas baixant.
De “La Puça” a l’infern.Una gota de suor crema i baixa com l’alcohol.
Una nit aniré de “La Puça” a l’infern.A l’infern.
Cada matí t’has d’aixecar per treballar.
Tan sols al llit la cendra del cremat hi haurà.
No ho penses més, ahir vas anar
De “La Puça” a l’infern.Una gota de suor crema i puja com el foc.
Una nit aniré de “La Puça” a l’infern.A l’infern.
