L’any de la guitarra: A propòsit del We Will Rock You en Marxa Mora

0

Amb el temps passat des de festes i vist el rebombori que ha provocat la interpretació de We will rock you en l’Entrada de Castalla, crec que podem dir que el 2013 passarà a la nostra història festera com “l’any de la guitarra”. L’any en què un grapat de karesdures es van atrevir a saltar-se les normes bàsiques dels Moros i Cristians. Perquè si atenem als comentaris i notícies aparegudes, sobretot a les xarxes socials, sembla que les nostres festes tinguen un programari definit que no es pot modificar. Sembla que, per a alguns, els acords d’una guitarra elèctrica poden fer saltar els fonaments de la festa. Per a la majoria, vull pensar que no deixa de ser una anècdota que no afecta a les nostres festes majors. Com l’any de la pluja d’El Chap, l’any del vaixell dels mariners o tantes altres denominacions que el nostre poble, amant fervorós dels malnoms, ha atorgat a diferents anys festers.

Internet ens connecta en temps real i, minuts després d’acabar la desfilada de l’Entrada, ja corrien per la xarxa comentaris i vídeos amb el denominador comú de la sorpresa generalitzada. Una sorpresa positiva per a uns i negativa per a altres. La meua sorpresa va ser comprovar com la gent pot defensar de manera furibunda l’adequació o no del We will rock you sense haver presenciat el fet en directe. Em sorprén perquè, si haguera viscut en primera persona tot el que va succeir la vesprada de l’1 de setembre, no s’haguera quedat només amb “que la peça no era adequada”. Segurament hagueren destacat l’emoció dels Karesdures i de la seua gent, la valentia d’aquest grup d’amics que han fet front a la crisi i a una allau de sentiments encontrats per eixir a desfilar davant del seu poble. Molt probablement, la gent que opina sense estar, hauria destacat que, entre la incredulitat del públic, sonava una guitarra per damunt de les mil sensacions que despertava la capitania perquè, si alguna cosa té aquest poble, és que sap fer costat quan és necessari i vam omplir un buit enorme amb els seus aplaudiments.

Altra cosa que em sorprén dels diferents articles i comentaris és la defensa a ultrança de les tradicions que planteja tocar un tema de Queen con una transgressió. Us anime a plantejar-vos què és una tradició i des de quan un fet passa a ser tradició. Fa dos setmanes que em faig el café amb llet del matí a les 8’30, això és ja una tradició? Brometes a banda, eixa és la millor part de tota la polèmica generada: com que fer una marxa mora basada en un tema de Queen va en contra de les tradicions i la història? Com que això atempta contra l’essència dels Moros i Cristians? Com que no s’hauria de permetre i com que fins i tot s’hauria de castigar? A tots aquells i aquelles que no ha tingut objeccions a carregar les escopetes per disparar tot aquest tipus de comentaris, els convide des d’ací a la reflexió. Tot el que hui en dia veiem en els Moros i Cristians és fidel a la història? Tot segueix les tradicions heretades? Si així fóra no estem parlant de les mateixes festes perquè, en les festes del meu poble hem convertit en festa la recreació d’una batalla i, si no recorde malament, a les batalles solen haver-hi baixes. Ens divertim amb motiu de la guerra entre dos bàndols. Com s’entén això? Quina classe de gent celebra un conflicte? I eixe seria només el principi de tot un llistat que inclouria coses com el vestuari i complements, l’emplaçament, els “boatos”, els instruments musicals, la participació de la dona i dels xiquets, la creació d’actes que res tenen a veure amb una recreació teatral d’un fet històric, etc, etc, etc. Podríem fer un llibre sencer al voltant d’aquesta polèmica, però no serà necessari. Aquest text només respon a la necessita d’expressar una opinió, com ho han fet tots aquells que han opinat abans sobre el ja famós We will rock you fester. Una opinió que defensa a ultrança que la festa ha de ser festa i s’ha d’adaptar als nous temps des del respecte i l’estima. Hauríem d’aprendre i enriquir-nos de les noves experiències, admirar les diferents formes de fer festa i comprendre que no n’hi ha només una vàlida perquè cada poble, cada comparsa i cada fester, tenen la seua personalitat. I, sens dubte, els Karesdures porten la festa i el rock al cor.

Sonsoles Luna

Les danses de Castalla, més vives que mai al 30è aniversari de la seua recuperació

0

La Plaça Major de gom a gom, balladores i balladors vinguts de tots els pobles de La Foia, i un final de festa el diumenge amb les reines i els reis dels darrers 30 anys, així com xiquetes i xiquets de totes les edats al 30è aniversari de la recuperació de les Danses de Castalla, ens mostren unes danses ben vives i amb molta continuitat de cara al futur d’aquesta tradició ben nostra.

No en va, des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.

Més de 1.200 persones assistiren al Festiniu organitzat pels joves de l’Alqueria d’Asnar

0

La primera edició del Festiniu, organtizat per l’Associació de Joves «El Niu» de l’Alqueria d’Asnar, va reunir més de 1.200 persones el passat 20 de setembre amb l’actuació dels albaidins Odi, el grup de mestissatge Sva-ters, els Txarango i Orxata Sound System com a plats forts de la nit, i el grup de versions de rock i punk Insershow.

El festival autogestionat ha complert les expectatives amb uns bons resultats i tornarà l’any vinent al voltant de les festes patronals de l’Alqueria d’Asnar.

EN BREUS, el resum amb entrevistes a Sva-ters, Insershow i a l’Associació de Joves «El Niu».

Andreu Valor – El Progrés (En Viu a Beniarrés)

0

Tot ha passat ràpidament mentre cantava, he compost una cançó.
En un instant, un bell record, mirar enrere i observar perquè sóc jo.

He caminat «Passeig» avall, i pel «Palau» buscava el meu «Pla de la Font».
I m’he adormit sota el «castell» mentre mirava tendrament aquest bell món.

Evitar caducitats, la nostra estima musical, barrejar talent amb ganes de canviar.
Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat «Tu i jo per molt que diguen, som iguals»

Analitzaré la causa de la personalitat
com un vell pneumàtic que té mil pegats.
Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar.
Pot ser això faça créixer la humanitat.

Vaig agafant cada compàs que «Tata i Carbonell» regalen al tocar,
Cada cuidat detall de «Joan», la veu de «Berta» enriquint el meu cantar.

És especial veuré el progrés quan sols desitge il·lusionar-me a cada pas
Entendre perquè faig açò, aconseguir obtenir el significat.

Trencaré tots els presagis d’una mala relació
perquè no m’estime sols d’on he nascut.
Cada dia m’encisa més la unió dels pobles trepitjats
que treballen per tot el que ens han furtat.

Des de «Muro» fins a «Dénia», «d’Alcoi» cap a «Vinaròs»
i amb ganes de descobrir «El Principat».

A «L’Olleria» cantava amb «Cesk» allò que «Llach» ens va ensenyar,
Compartint amb Robe aquest vell caminar.

A «Simat» la referència em resumeix la veritat
Des dels «Setze Jutges» buscant un demà!

A la tènue llum dels ciris que «Agullent» ha preparat
cantaré amb «Contrí» tot el que estem pensant!.

«Alabajos», «Miquel Gil», «Feliu Ventura» i «Batà»
«Botifarra», «Al Tall», «Muñoz» i altres companys…

Han obert la caixa de pandora amb la justa intenció
de canviar aquest País amb la cançó.

Jonathan Esteve – Capricho Árabe

0

Jonathan Esteve ens interpreta el famós «Capricho Árabe» del compositor i guitarrista Francisco Tárrega, dins del I Festival de Guitarra «Ciutat de Castalla» organitzat per la Colla de Dolçaines i Percussió «El Sogall«.

Txarango – En Caravana / Tant de Bo (en viu Meruts 2013)

Txarango ens canten i ens ballen «En Caravana» i «Tant de Bo» al Meruts Festival d’Ontineynt.

 

Tant de Bo

I tant de bo sigui llarg el viatge
Tant de bo que l’equipatge cada passa pesi més
Tant de bo que quan tornis a casa no t’atrapi la llàgrima als ulls; passis full!
Tant de bo la mentida no vagi mai vestida i que et porti el vent quan vingui el llop,
Tant de bo que la por no s’abraci a la pena. Oh, no, no!

Saltimbanki!

Tant de bo ens sedueixi el paisatge,
Tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
Que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguit.
Tant de bo et donin fil i no et tallin les ales, caure sobre vellut, que no et donis per vençut!
Tant de bo un dia el nord sigui sud. Oh! I que t’envolti la gent de mirada transparent.

Saltimbanki!

Tant de bo sigui llarg el viatge,
Tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge
Tant de bo acabi en taules la partida, que la vida fos més innocent; això tan és!
Tant de bo passi un tren cada dia, que la fi del món no tingui final de via
Tant de bo quedi pres qui empresona, que coneguis la felicitat en persona.

Tant de bo 2 i 2 sumin 4, tan de bo creure en la màgia no sigui cosa de 3
Tant de bo que la sang fos germana i no l’arma dels impotents, caiguin panys.
Tant de bo s’obrin totes les portes i et rebin amb un “benvinguts”,
Tant de bo que la vida no fos batalla, i que et tregui a ballar quan balla.

Saltimbanki!
Saltimbanki!

Tot preparat per al 30è aniversari de la recuperació de les Danses de Castalla

0

Anit es va fer el darrer assaig a la Plaça del Carreter del que serà un cap de setmana commemorant el 30è aniversari de la recuperació de les danses de Castalla. Hui, a partir de les huit del vespre, tindrem ja passacarrers i ball a la Plaça Major amb carasses, el dissabte un Aplec Comarcal amb la participació d’Onil, Ibi i Tibi, i per finalitzar aquest aniversari, el diumenge hi haurà Dansa amb Rascat en la que ballaran els reis dels últims 30 anys.

T’ho dic sense acritud: Eugeni Alemany a Beniarrés

0

Eugeni Alemany, guionista, reporter i presentador, conegut per programes com Trau la Llengua, com a reporter a Caiga Quien Caiga o recentment amb els seus espectacles en format monòleg com aquest «T’ho dic sense acritud«, on ens presenta un show àcid i divertit que repassa temes com la crisi, els mitjans de comunicació i la societat en general, barrejats amb la seua vida personal.

Txarango – Un pam de nas

0

Vinguts des del Prepirineu, elsTxarango ens canten «Un pam de nas» al Meruts Festival d’Ontinyent.

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalçaMolt dins meu
freda com la neu
et penso i se’m glaça la son
en mi perdura com un glaçó que mai es fon

Et respiro molt, molt fort
ara no crec en la sort
visc en un somni ras i senzill
però la por sòl viure sempre dins de mi

Els teus ulls
de colors de tardor
ara em diuen que no, que no estic sol
que el vell mussol ja pot arrencar el vol

Ets tant dolça, tan bonica
m’eixuplugo entre els teus pits
de nit, a les estrelles i d’amagat
i pujaré per llançar-me de cap

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalça

Érem tant bons amics
i jo m’abraçaré a un arbre
perquè ara mateix no sé on caure
i tu, agafes i te’n vas i jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams de nas

La mentida i la farsa l’he fugit en comparsa
i ara, ja no sé on dar-la
vestit dels colors d’una garlanda
perquè al cap d’avall la vida és un ball

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue’m si tu te’n vas
la vida balla descalça

 

Festes a Diània: Moros i Cristians a Cocentaina 2013

0

Diània.tv ens acostem a Cocentaina, la capital de El Comtat, i vivim una espectacular Entrada de Moros i Cristians amb un repertori musical d’infart de la mà dels grans de la música festera com Mario Roig o Francisco Valor Llorens, i una posada en escena amb alacrans, rèptils i balls tribals que van fer gaudir a tots els assistents al dia gran de les socarrades i els socarrats.

Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cocentaina. Es té constància d’elles des de l’any 1586. (font)

Síntesi – Con las alas rotas (Vídeoclip Oficial)

 

Atrapado entre tus dientes
enterrado vivo sin poder salir
Ningún día es suficiente,
y las noches ruedan en un ciclo sin fin.

Y no sé cómo escapar de ti,
si necesito tu calor para vivir
Si la tormenta nunca llega al fin,
me subo a las estrellas y te espero allí…
…y te espero allí.

Volando contracorriente,
con las alas rotas y sin saber por qué.
Tu mirada indiferente,
empaña mis pestañas y encharca mi piel.
Y no puedo apartarte de mí,
sigo encerrado en una cárcel sin pared.
Si la tormenta nunca llega al fin,
me subo a las estrellas y te espero allí…
…y te espero allí.

Y no sé ver, ni respirar
Soy un adicto de tus besos sin sabor.
Quema tu piel, mi libertad
y me condena a ser esclavo de tu voz.

Y no sé cómo escapar de ti,
si necesito tu calor para vivir
Si la tormenta nunca llega al fin,
me subo a las estrellas y te espero allí…
…y te espero allí.

 

Sense La Terra Promesa: La Processó de ‘La Baixà’

0

«Les festes de Moros i Cristians encara van ser animades aquell tercer any de la Guerra Europea…»

Vídeo de la «Processó de la Baixà«, acte de les festes de Moros i Cristians de Castalla, amb fragments del llibre»Sense la Terra Promesa» (Capítol XI), d’Enric Valor, on es descriu aquesta processó, embrió de les festes castelludes, sobre l’any 1916, des del cim del castell.

– Què li sembla, don Joan? Quin espectacle presenta la nostra gent!

Text:

«(…) se’n solia pujar al peu de les torres ruïnoses del castell que corona el puig de Cassana, i , d’allà dalt estant, tot sol o només acompanyat d’algun amic del seu mateix pensament, contemplava com a formigues (…) els festers, les desfilades, els simulacres de les guerrilles i fins les processons. Aquestes, des d’allà amunt, al fer-se de nit, oferien una fantasmagòrica bellesa: en els carrers visibles, llumenetes dels ciris en llargues tireres, la resplendor de la imatge de la Mare de Déu damunt la seua peanya, les fogonades constants dels arcabussos i el seu estrèpit; de sobte, silencis que no duraven gaire i que permetien per uns moments distingir ben clar alguns compassos de la marxa que tocava la música darrere la imatge de la Patrona.

L’espectacle de conjunt, meravellós com sempre: (…) la tronada dels arcabussos, les harmonies intermitentment ofegades de la música, i , de tard en tard, una disminució increïble del rebombori, que es diria que deixava sentir fins la fressa sorda de les petjades de la multitud.