Amb el temps passat des de festes i vist el rebombori que ha provocat la interpretació de We will rock you en l’Entrada de Castalla, crec que podem dir que el 2013 passarà a la nostra història festera com “l’any de la guitarra”. L’any en què un grapat de karesdures es van atrevir a saltar-se les normes bàsiques dels Moros i Cristians. Perquè si atenem als comentaris i notícies aparegudes, sobretot a les xarxes socials, sembla que les nostres festes tinguen un programari definit que no es pot modificar. Sembla que, per a alguns, els acords d’una guitarra elèctrica poden fer saltar els fonaments de la festa. Per a la majoria, vull pensar que no deixa de ser una anècdota que no afecta a les nostres festes majors. Com l’any de la pluja d’El Chap, l’any del vaixell dels mariners o tantes altres denominacions que el nostre poble, amant fervorós dels malnoms, ha atorgat a diferents anys festers.
Internet ens connecta en temps real i, minuts després d’acabar la desfilada de l’Entrada, ja corrien per la xarxa comentaris i vídeos amb el denominador comú de la sorpresa generalitzada. Una sorpresa positiva per a uns i negativa per a altres. La meua sorpresa va ser comprovar com la gent pot defensar de manera furibunda l’adequació o no del We will rock you sense haver presenciat el fet en directe. Em sorprén perquè, si haguera viscut en primera persona tot el que va succeir la vesprada de l’1 de setembre, no s’haguera quedat només amb “que la peça no era adequada”. Segurament hagueren destacat l’emoció dels Karesdures i de la seua gent, la valentia d’aquest grup d’amics que han fet front a la crisi i a una allau de sentiments encontrats per eixir a desfilar davant del seu poble. Molt probablement, la gent que opina sense estar, hauria destacat que, entre la incredulitat del públic, sonava una guitarra per damunt de les mil sensacions que despertava la capitania perquè, si alguna cosa té aquest poble, és que sap fer costat quan és necessari i vam omplir un buit enorme amb els seus aplaudiments.
Altra cosa que em sorprén dels diferents articles i comentaris és la defensa a ultrança de les tradicions que planteja tocar un tema de Queen con una transgressió. Us anime a plantejar-vos què és una tradició i des de quan un fet passa a ser tradició. Fa dos setmanes que em faig el café amb llet del matí a les 8’30, això és ja una tradició? Brometes a banda, eixa és la millor part de tota la polèmica generada: com que fer una marxa mora basada en un tema de Queen va en contra de les tradicions i la història? Com que això atempta contra l’essència dels Moros i Cristians? Com que no s’hauria de permetre i com que fins i tot s’hauria de castigar? A tots aquells i aquelles que no ha tingut objeccions a carregar les escopetes per disparar tot aquest tipus de comentaris, els convide des d’ací a la reflexió. Tot el que hui en dia veiem en els Moros i Cristians és fidel a la història? Tot segueix les tradicions heretades? Si així fóra no estem parlant de les mateixes festes perquè, en les festes del meu poble hem convertit en festa la recreació d’una batalla i, si no recorde malament, a les batalles solen haver-hi baixes. Ens divertim amb motiu de la guerra entre dos bàndols. Com s’entén això? Quina classe de gent celebra un conflicte? I eixe seria només el principi de tot un llistat que inclouria coses com el vestuari i complements, l’emplaçament, els “boatos”, els instruments musicals, la participació de la dona i dels xiquets, la creació d’actes que res tenen a veure amb una recreació teatral d’un fet històric, etc, etc, etc. Podríem fer un llibre sencer al voltant d’aquesta polèmica, però no serà necessari. Aquest text només respon a la necessita d’expressar una opinió, com ho han fet tots aquells que han opinat abans sobre el ja famós We will rock you fester. Una opinió que defensa a ultrança que la festa ha de ser festa i s’ha d’adaptar als nous temps des del respecte i l’estima. Hauríem d’aprendre i enriquir-nos de les noves experiències, admirar les diferents formes de fer festa i comprendre que no n’hi ha només una vàlida perquè cada poble, cada comparsa i cada fester, tenen la seua personalitat. I, sens dubte, els Karesdures porten la festa i el rock al cor.
Sonsoles Luna
