«De Vermell i Blau«, marxa mora de la compositora castelluda Lusa Monllor, estrenada per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla al concert del Mig Any Fester de l’any 2014.

615 213 974
«De Vermell i Blau«, marxa mora de la compositora castelluda Lusa Monllor, estrenada per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla al concert del Mig Any Fester de l’any 2014.

A les cinc de la vesprada començava l’Entrada amb les hosts Cristianes encapçalades pels reis Pascual Barceló «Brillante» i la seua dona, asseguts als seus respectius trons, i la cavalleria templària amb els seus néts, capitans 2014 de la comparsa «Els Blanquets«.
Jordi, Jose Maria, Juan i Ricardo, capitans dels «Blavets«, obrien la desfilada d’aquesta comparsa cristiana, engalanats amb vestits reials i amb la Unió Musical Valladina d’escorta.
Amb soldats amb vestits d’armadura, arcabussos i llancers, prenien els carrers els Estudiants. Jaime, Rafael i Filiberto foren els representants de la comparsa i no faltaren tampoc les desfilades amb coreografia a ritme de pasdobles.
La dolçaina i el tabal prenien protagonisme per finalitzar aquesta primera part cristiana. Un bonic ballet amb llençols blancs, un pastor desfilant amb els seus ànecs, o l’esquadra de maseros ferotges armats amb la corbella, destacaren a l’entrada dels Maseros, amb Ramón, Laura, Alicia i Sandra com a capitans.

La temperatura encara va augmentar més a Biar amb l’inici de l’entrada Mora, amb una ballarina sensual efectuant la dansa del ventre . Camells, cavalls i unes espectaculars esquadres «de negres» composaren la capitania dels Moros Vells, amb dues famílies representant la comparsa.
Les 12 dones que formaven abans la directiva dels Tariks assumiren la capitania d’enguany d’aquesta comparsa. Amb motius àrabs, i ben acolorides, desfilaren al compàs de les notes de la marxa mora Aligeaba Spyors, interpretades per La Nova de Quatretonda.
També amb camells i enarborant la mitja lluna, Yolanda Cascales, José Francisco Cascales i María José Valdés, capitans dels Moros Nous, foren els encarregats de posar punt i final a l’Entrada de Moros i Cristians de Biar d’enguany.
El passat divendres 9 de maig van començar les Jornades d’Etnobotànica organitzades pel Centre Cultural Castellut a la Casa de Cultura de Castalla. La primera conferència, a càrrec de Daniel Climent, catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura, i Carles Martin, professor d’Ecologia i coordinador de l’Aula de la Ciència a la Universitat d’Alacant, tractava sobre la temàtica de “Les plantes tòxiques i estimulants”.
L’acte va sorprendre a tot un públic que, mitjançant les explicacions dels dos experts, descobrí que les substàncies tòxiques i estimulants estan molt presents al les rutines diàries: “Pot ser, per tindre-les tan a prop, no les considerem així”.
Crida l’atenció que plantes com el Romer, el Timonet, o aliments tan quotidians com els tramussos, les faves o els fesols continguen components relativament tòxics, ja que la toxicitat depèn de les circumstàncies, dels usos i de les dosis. Segons Climent i Martin, “la frontera entre el tòxic i la medicina és molt subtil. No són les substàncies les tòxiques, son les dosis i les circumstàncies, que poden salvar, o posar fi a les nostres vides”.
A la xerrada es feu referència a aspectes de tot tipus (artístics, científics, mitològics…), sempre relacionats amb explicacions etnobotàniques. Tot un recull d’usos, costums i símbols que van des de dites populars o llegendes del nostre imaginari col·lectiu, fins l’aparició d’algunes de les substàncies, com la “Ricina”, un dels verins més poderosos, en series de televisió actual.
En relació a les begudes, destaquen com a estimulants la Coca-Cola, que antigament contenia una petita dosi de Cocaïna, el Cola-Cao, amb “Cola”, una espècie de cafeïna més suau que l’habitual, per dirigir-se principalment a xiquets i, com no, l’absenta. La coneguda beguda verda indueix a la inspiració, a la creativitat. Grans artistes, com Van Gogh, Gaugin o Picasso, tots pintors en aquest cas, l’utilitzaven deliberadament a l’hora de crear quadres, de fer poemes o música. En excés, indueix a la bogeria, a perdre la raó. La planta principal amb que es fa l’absenta és el “Donzell”, en alemany “Vermut”, i en francès “Absent”. Va crear un vertader deliri social a finals del segle XIX i principis del XX: la Fada Verda es va convertir en la imatge principal del moviment bohemi. 
De fet, per finalitzar l’interessant vetllada “teòric- pràctica”, com la va definir Daniel Climent, tots els assistents quedaren convidats a un tast de les begudes “tòxiques” més rellevants: l’absenta, en concret, s’elaborà allí mateix segons el ritual seguit a l’època d’esplendor.
El Komando Bakora i la Comissió Txustera han posat en marxa un Verkami amb motiu de finançar tres dies de festes a la capital de l’Alacantí. Amb les vostres aportacions, a banda de col·laborar amb aquest esdeveniment reivindicatiu, podeu fer-se amb alguna de les diferents recompenses que s’ofereixen: des de les tradicionals samarretes foguereres, fins a un sopar romàntic amb la Bellea Trans.
El dia 20 es plantarà la foguera a l’Hort Comunitari de Carolines, i es cremarà el dia 23 a la platja de El Postiguet amb molt de «foc, festa i rebolcó«, com ells mateixos pregonen. Hi haurà activitats infantils, i «molta festa amb concerts i mascletaes infinites a ritme de palometa, dolçaina i tabalet«.
Podeu participar al Verkami de les Fogueres Populars i Combatives al següent enllaç.

Des de fa 11 anys, gent d’arreu de les comarques de l’Alcoià, El Comtat i La Safor es concentren a l’Orxa i Vilallonga, per realitzar el mateix trajecte que el tren que unia les ciutats d’Alcoi i Gandia. El «Txitxarra» com era conegut el ferrocarril a causa del soroll que feia, va estar actiu des de l’any 1892 fins al 1969, i passava per les poblacions d’Alcoi, Cocentaina, Muro, Gaianes, Beniarrés, l’Orxa, Vilallonga, Potries, Beniarjó i Almoines fins aplegar al port de Gandia.

Després de la foto d’eixida als peus del Castell de Perputxent, al voltant de les 9 del matí, els caminants sortiren de l’Orxa a gaudir de les meravelloses vistes del Barranc de l’Infern, per on corren les aigües del riu Serpis. Durant la ruta travessarem túnels i ponts, l’antic depòsit d’aigua del tren o l’espectacular «Assut de l’Infern» (també anomenat de l’Orxa o del Molí) , fins aplegar a la Fàbrica de la Llum, lloc de trobada amb la gent vinguda des de Vilallonga.

Un simbòlic encontre entre les dues destinacions, amb dolçaina i tabal, marcà el final del trajecte i inicià un merescut esmorzar amb olives, tramussos, vi i mistela a càrrec de l’associació Tren Alcoi-Gandia. Durant l’esmorzar van sonar les dolçaines de les colles de La Safor, La Xafigà de Muro, el Mal Passet de Cocentaina o L’Enxancamallà d’Agres, amb balls a càrrec dels assistents.
Jordi Gil i i la banda Machaüsen i el cantautor Anselmo Martí, finalment no pogueren actuar per motius tècnics. Una Muixeranga en honor al dolçainer Miquel Ruíz , finalitzà aquesta onzena edició de la Ruta pel Barranc de l’Infern, amb ganes de repetir l’any que ve.
https://photos.google.com/share/AF1QipM69KUeb1tUyXnJ2CDXtXRbciDOcxa5tVQVGifGCk0r9JvDWng7oy6Y8GBQr6UIjA?key=c3B3YW1qYllfZnYtWXRPY1g1Sk13elc3cFlycUVR
«Tortugues Mutants i Ninja» cançó de la popular serie de televisió «Les Tortugues Ninja«, interpretada per Toni de l’Hostal al Festival Diània d’Ontinyent.

L’edifici, en un bon estat de conservació, va ser adquirit per l’ajuntament de Castalla el passat mes de gener. Abans de passar a ser un edifici administratiu, es millorarà l’accessibilitat, intentant no modificar l’estructura i la decoració original de la casa, i es construirà una passarel·la que unirà aquesta amb l’ajuntament.

Destaca el vestit d’armadura de l’entrada, o la seua capella, beneïda pel Papa Pius XI i construïda al taller del pis de dalt de la casa: aquesta s’utilitzava quan no es podia anar a missa . També el seu celler, amb taverna , rostidor i un habitacle amb referència al déu del vi i l’èxtasi, Baco, o els murals i mosaics que decoren les parets i el sòl.
Degut a la gran acollida, properament es faran més jornades com aquesta, per a que ningú es quede sense veure la bellesa de la llar dels Torró.

La Plaça de l’Ajuntament de la població de Biar va viure un matí de reivindicacions, el passat dissabte 3 de maig, amb la presentació de la formació política Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Dos dels seus membres locals, Eduard García i Ester Ferriz, juntament amb Jesús Frare, membre de la CUP d’Almàssera, i el diputat del Parlament de Catalunya, David Fernàndez, explicaren als assistents què són les CUP i quines són les seues tasques i objectius.
Després d’una introducció d’Eduard García, explicant el treball fet per l’assemblea local els darrers mesos, Jesús Frare explicà la situació de la CUP a Almàssera, on s’està tenint una acollida millor de l’esperada, intentant aportar llum a l’obscuritat del seu consistori local.

Aquesta formació política neix per treballar des de la municipalitat i amb esperit de «Codi Obert», ens contava David Fernàndez, fent un símil amb el programari lliure. Aixó vol dir que qualsevol pot participar-hi, independentment de la seua ideologia, sempre que siga per a treballar per un bé comú per a tots els habitants del poble.
«La CUP és un instrument. Hi haurà CUP on la gent vulga que hi haja CUP«, com digué Fernàndez, i és que aquest partit assembleari busca treballar des dels moviments populars, fer aplegar la veu del carrer als ajuntaments, i apropar la política a totes i tots, entre moltes altres feines.
El Centre Cultural Castellut ens porta «Plantes Tòxiques i estimulants«, «Begudes tradicionals valencianes» i «Art i Natura«, tres conferències sobre etnobotànica, on podrem gaudir d’una part de la riquesa cultural, social i natural que ens ofereix la nostra natura.
Seran els dies 9 i 23 de maig, i 6 de juny a partir de les 19:45 hores a la Casa de Cultura de Castalla.
La comparsa Cristians, amb un boato inspirat en el llegendari Cid, foren els primers en desfilar pels carrers de la població de La Foia, a mans de la capitania «Hijas del Cid«. Preparats per a la guerra amb arquers i llanceres, els Biscaïns i la seua capitania «Guernikas» delectaren al públic vingut d’arreu de les comarques . Finalment, la cavalleria dels Estudiants, amb uns elegants vestits de la família Vidal Mira, capitans 2014, tancaren la primera meitat a mans de les tropes del bàndol cristià.
Les hostes del bàndol moro començaren a avançar cap a la batalla amb la capitania Abú Zeit dels Moros d’Onil, amb un senzill boato i els carrers de la Vila plens de gom a gom. L’elegància de l’esquadra Tetuán, capitanes dels Marrocs, aportà més vistositat encara a una desfilada caracteritzada per la bellesa dels vestits dels festers del bàndol de la mitja lluna . Les cabrioles dels cavalls dels califes d’ Abú-Zayd, capitans 2014 dels Moros Artistes, sorprengueren al públic i posaren punt i final a la primera desfilada de les festes majors de la Vila d’Onil.
