Tot acaba i torna a començar quan aplega el 5 de setembre a Castalla. Després d’acompanyar a la dama i als capitans, una sensació estranya s’apodera de cada fester. Un buit interior. Alguns intenten allargar-ho i acaben fent-se l’última en el darrer bar valent que encara queda obert. No és estrany, ja que acaben les vacances, comença de nou la feina, l’escola, l’institut, la nit va allargant-se, ja et poses “la rebequeta”… les festes de Moros i Cristians són el colofó a un estiu inoblidable de festa i germanor.
Dia de l’Olleta i ja són tot nervis. Les botes preparades, els saragüells penjant a l’armari, els bombatxos estesos al llit de convidats… La casa es converteix en el backstage d’una peli de la (re)conquesta de Jaume I i nosaltres som els actors que demà eixirem a escena. Terrassetes i bars comencen a omplir-se d’esquadres, de capitanies i d’amics que tenen eixe nuc a l’estomac i no poden estar-se a casa. I comença a tocar la banda. I ja tot és imparable.
Eixa sensació agradosa i indescriptible quan per primer cop es forma l’esquadra amb els companys de festes i es para el temps, com si es tractara d’un somni. Eixa alegria incontrolable baixant a la Plaça Major després de sopar a la comparsa: possiblement la nit més emocionant de l’any a Castalla.
Dilluns 1 de setembre. Entrada de Moros i Cristians. Calor insuportable. Comença l’Arranc. Els més valents suporten les altes temperatures a l’ombra de les cases del carrer major. Altres escolten els pasdobles des de dins de l’Ajuntament. Sona una composició de la castelluda Lusa Monllor i Mollà, “Pedro Francés Mira”, un pasdoble “bonico i sentat” . Aleshores els carrers del poble es converteixen en un anar i venir de festers preparant-se per al gran acte de la vesprada: maquillatges, boatos, barbes, vestits…
Comença l’Entrada i les mirades d’il·lusió ho diuen tot. L’acte principal d’aquest somni de setembre comença. S’allargarà fins al dia 4 a mitjanit. Desperteu-me el dia 5.
Wake me up when september ends
Amb aquesta cançó del grup californià Green Day es resumeixen els dies de festa major a Castalla. Tot i que apostem per fomentar les creacions en Creative Commons, no vam poder llevar-nos aquesta melodia del cap per a fer el vídeo de Moros i Cristians d’enguany.
Si bé la cançó relata una història trista d’un dels membres del grup, la lletra, com tots els bons himnes, està oberta a diferents interpretacions.
Així que ens hem pres la llibertat d’utilitzar aquest preciós tema per a narrar les nostres festes. Les festes de les il·lusions, de l’emoció, de la germanor i l’alegria. Les festes dels somnis. Perquè el dia 5 despertem, però ho fem per a viure el somni de les properes festes.
Autor
