Moltes localitats recuperen els Carnestoltes aquest 2022, mentre uns pocs municipis ajornen o suspenen la festivitat.
Diània celebra els carnestoltes amb desfilades, festa, música i disfresses. Algunes localitats com Pego, Bèlgida, Muro o Alcoi han esdevingut “capitals” d’aquesta festivitat, i cada any s’apleguen centenars o milers de persones als seus carrers per passar un dia màgic i divertit.
Tanmateix, per motius pandèmics, enguany la seua celebració es realitza amb mesures de seguretat o en algunes localitats s’ajorna o se suspèn.
Carnestoltes a Pego 2022: Baixà del Riu Bullent
Carnestoltes a Alcoi 2022
Alcoi celebrarà la desfilada de Carnestoltes 2022 el pròxim 6 de març, però amb mascareta obligada per als participants i públic. La cercavila finalitzarà en la plaça Pintor Gisbert i no hi haurà premis ni discomòbil en la Plaça de Dins.
La desfilada començarà a les 19.30 hores des del Partidor i els premis s’entregaran posteriorment mitjançant un vídeo a Facebook. Els Premis són de 300, 200 i 100 euros per als guanyadors.
Carnestoltes a Muro 2022
El Carnestoltes de Muro aplega nombrosos visitants de l’Alcoià, El Comtat i més enllà. Enguany el Carnestoltes se celebrarà amb normalitat, amb discomòbil a la Plaça del Matzem i al Pàrquing del Parc del Batà.
La desfilada del Carnestoltes de Muro 2022 començarà el pròxim 26 de febrer a les set de la vesprada des de l’avinguda de València fins a la Plaça del Matzem.
Carnestoltes a Bèlgida 2022
Bèlgida celebrarà els Carnestoltes 2022 amb sopar i dinar amenitzat amb música.
Carnestoltes a Diània 2022
Altres poblacions de Diània celebraran Carnestoltes amb mesures de seguretat i altres poblacions han decidit suspendre la celebració o ajornar-la.
Carnestoltes és una paraula que prové del llatí i que vol dir, si fa no fa, que no podem menjar carn durant els quaranta dies que dura la Quaresma. La festa, com tantes altres del nostre calendari, deriva directament de les saturnals romanes. Aquestes festes paganes, que probablement ja derivaven d’altres més antigues, sovint celebraven fets astronòmics com l’arribada d’un nou any o com en aquest cas, la vinguda de la primavera i el renaixement de la mare natura.
Bernat Capó ens conta al seu ‘Costumari Valencià‘ com aquesta festa durava tres dies, amb “divertiments públics i disfresses“, i què als nostres pobles, la gent jove es disfressava i “feien l’ase tot el que sabien i més per les cases” . El darrer dimarts (anterior al ‘Dimecres de Cendra’, primer dia de Quaresma) és el ‘Dia de l’Enfarinada‘: un costum que consisteix en “agafar un grapat de farina i refregar-la per la cara de la xicota benvolguda o a qualsevulla altra que es pose per davant”.
Autor
