En el marc del 750 aniversari de la mort de Jaume I i Al-Azraq, l’escriptor Just I. Sellés arriba a la Casa de Cultura per a desvelar els secrets de “El fet de Rugat”, la nit en què el Visir va intentar matar el Rei.
Diuen que la història l’escriuen els vencedors, però hi ha capítols foscos que fins i tot les cròniques reals intenten passar de puntetes. Aquest 2026, l’any en què commemorem els 750 anys sense “el Blau” (i també sense el Conqueridor), Callosa d’en Sarrià es submergeix en un dels episodis més trepidants i desconeguts de la nostra memòria: el dia que la història del Regne de València va estar a punt de trencar-se en mil bocins.
La cita serà el pròxim dijous 5 de febrer, a les 19:00 h, a la Casa de Cultura. Sota el títol “El fet de Rugat: quan al-Azraq emboscà Jaume I”, l’investigador i escriptor Just I. Sellés —una de les veus que millor coneix les entranyes de la Muntanya— ens guiarà per una nit de traïcions, promeses falses i acer.
Dos enemics, una mateixa terra
Enguany recordem la mort de dos gegants, Jaume I i Al-Azraq, dos personatges antagònics que, paradoxalment, estimaven la mateixa terra amb ferocitat. La conferència de Sellés promet transportar-nos a un moment clau, molt abans del final de tots dos, quan la guerra era bruta i les paraules amagaven dagues. Va ser realment una traïció? Com va aconseguir el Rei escapar d’una mort segura? Dijous, a Callosa, les respostes eixiran a la llum.
Lo feyt de Rogat
Si no pots esperar a dijous, ací tens les claus per a entendre la magnitud del que s’explicarà, basant-nos en les investigacions de Just I. Sellés:
- El Gran Engany: Al-Azraq va jugar fort. Va prometre a Jaume I que volia fer-se cristià i casar-se amb una parenta del noble Carroz. El rei, confiat (o potser necessitat de tancar la guerra ràpidament), s’ho va creure.
- La Trampa: Jaume I va acudir a la cita al castell de Rugat de nit, acompanyat només per 35 cavallers. El que havia de ser una reunió secreta es va convertir en un infern: Al-Azraq l’esperava amb set emboscades, ballesters i un gran estrèpit de corns i anafils per a sembrar el pànic.
- L’Escapada: El rei ho va descriure al seu Llibre dels Fets com una traïció vil. Si no fóra per “l’ajuda de Nostre Senyor” (i segurament per l’habilitat de la seua escorta), el Conqueridor hauria mort allí mateix.
- Quan va passar? Tot i que la data és difusa, les investigacions apunten a la primavera de 1244, possiblement una nit de lluna plena de maig, quan la llum permetia cavalcar de nit pels camins de la Vall d’Albaida.
Dijous, la resta de la història a Callosa. No falteu!
