L’antiga Plaça del Mercat es converteix en el gran escenari de la tradició el pròxim 29 de març, unint la veterania de les danses de la Marina amb el repte vertical de les muixerangues.
Hi ha espais que semblen dissenyats per a guardar el temps, i l’antiga Plaça del Mercat del Verger és un d’ells. El pròxim diumenge 29 de març, a partir de les 10:30 h, aquest racó emblemàtic deixarà de ser un record del comerç d’antany per a transformar-se en una clariana de cultura viva. Sota el marc de la Fira del Comerç 2026, el municipi acollirà la II Trobada de Danses Comarcal de la Marina Alta, una cita que enguany creix cap al cel amb la celebració de la seua I Trobada de Muixerangues.
Vint anys de música i set pobles agermanats
L’aire de la plaça s’omplirà amb el metall de les dolçaines i el cuir dels tabals, marcant el compàs de dues generacions de músics. La jornada tindrà un caràcter de celebració especial: la Colla L’Esclat bufarà les espelmes del seu 20è aniversari, tota una vida posant banda sonora al poble, mentre que la Colla El Trapig demostrarà que el relleu és ben present celebrant el seu segon any d’història.
Al voltant d’aquesta música, la polseguera de la dansa l’alçaran grups arribats d’arreu de la comarca. Els colors de les faldes de La Llata (Gata), La Murta (Xaló) i La Muntanyeta (La Xara) es barrejaran amb els passos de Dianium Dansa (Dénia), el grup Ocell (Ondara) i el Morro Falquí del Poble Nou de Benitatxell. Com a amfitrions, els balladors de Trapidanses seran els encarregats de guiar aquesta trena de braços i castanyoles que dibuixa la identitat de la Marina sobre el paviment.
L’esforç col·lectiu: el repte de la Muixeranga
Però si la dansa és el fil que cus la terra, la muixeranga és l’intent de tocar el sostre del món. La gran novetat d’aquesta edició serà la presència de la Muixeranga d’Alacant i la Muixeranga de Xàtiva, que portaran al Verger la seua arquitectura humana. Entre silencis respectuosos i l’esclat final dels xiquets coronant les figures, el públic podrà sentir eixa tensió compartida on la força de l’un és el suport de l’altre.
La trobada no és només una exhibició; és la prova que la tradició, quan es comparteix, deixa de ser una peça de museu per a ser una eina de futur. El Verger ens espera amb les mans obertes, allà on la cultura no només s’observa, sinó que es viu de peus a terra i de cara al cel.
