Gandia, la ciutat dels Borja

Gandia és, amb prop de 75.000 habitants, la capital de la Safor i una de les ciutats amb més pes de tot Diània: bressol dels Borja, seu d’un palau ducal que va donar dos papes a l’Església, primera ciutat de l’Estat amb universitat de jesuïtes i una de les millors platges de tota la costa valenciana.

El castell de Bairén, l’origen de tot

Abans que hi haguera ciutat hi havia un castell. El castell de Bairén, dalt del tossal que encara vigila la plana entre Gandia i el Grau, era el cap d’una vall d’alqueries, i quan Jaume I va arribar a la Safor va entendre de seguida que era la peça clau. Ho conta al seu Llibre dels fets: després de setmanes de tractes, l’alcaid Avencedrell li va posar les cartes damunt de la taula amb un argument que valia per tot un mapa militar:

Quan aquest haurets haüt, haurets tota aquesta vall, que castell algun no us gosarà contrastar ne rebel·lar contra vós.

L’endemà de matí, després d’oir missa, el rei va fer pujar el seu penó al castell i els sarraïns el van lliurar «en bé i en pau». Amb Bairén queien també, per pura gravetat, els castells de la contornada que el rei anomena a la mateixa pàgina: Vilallonga, Borró, Vilella i Palma, «que eren castells de roques grans e forts». De la vila que va créixer als peus d’aquell castell n’ha eixit tota la resta.

El Palau Ducal dels Borja

Alçat entre els segles XIV i XV sobre les restes d’un edifici d’origen àrab, el Palau Ducal dels Borja va ser la residència de la família que va donar dos papes al món i innombrables figures històriques. Hui es pot visitar el Pati d’Armes, el Saló de Corones i la barroca Galeria Daurada, última gran obra dels Borja al palau. Ací va nàixer, en 1510, Francesc de Borja, quart duc de Gandia, que després d’una vida entre la noblesa i la política va fer-se jesuïta i acabaria sent proclamat sant.

La primera universitat dels jesuïtes

Poca gent sap que Gandia va tindre universitat pròpia durant més de dos segles. La va fundar el mateix duc Francesc de Borja el 1549, amb la butla del papa Pau III, i va ser la primera universitat de la Companyia de Jesús de tot l’Estat espanyol. Va funcionar fins a l’expulsió dels jesuïtes, en 1767, i el seu edifici —les actuals Escoles Pies, alçades sobre l’antiga ermita de Sant Sebastià— continua sent, des de 1806, un centre docent en actiu al cor del casc antic.

El nucli històric i la Col·legiata

La Col·legiata de Santa Maria, gòtica i al cor del casc antic, és un altre dels grans monuments de la ciutat. Gandia es reparteix entre dos nuclis a uns quatre quilòmetres de distància: la ciutat històrica, amb el palau, la Col·legiata i l’antiga universitat, i el Grau, amb el port i la platja.

La Cova del Parpalló: art de fa vint mil anys

Amagada a la Serra del Mondúver, dins del terme de Gandia, la Cova del Parpalló és un dels grans jaciments del Paleolític superior de tot Europa. D’ella van eixir més de sis mil plaquetes de pedra gravades i pintades —una de les majors col·leccions d’art moble de la prehistòria europea—, excavades entre 1929 i 1931 sota la direcció de Lluís Pericot. Bona part d’aquell tresor es pot vore hui al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), al mateix casc antic.

Gandia i la paraula: Ausiàs March i el cunyat que va escriure el Tirant

A tir de pedra de la ciutat, al veí Beniarjó, va tindre la seua senyoria Ausiàs March (1400-1459), falconer major del rei Alfons el Magnànim i un dels poetes més grans del Segle d’Or valencià. Els seus versos, escrits fa més de cinc segles, encara ressonen gràcies a la veu de Raimon, que en 1969 va musicar el seu poema més famós:

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.

La literatura valenciana d’aquell segle és, en bona part, un afer de família saforenca. Ausiàs March es va casar en segones núpcies amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc, d’un llinatge de la mitjana noblesa originari de Gandia. La relació entre els dos escriptors, però, no va ser precisament plàcida: en 1438 els germans Martorell van adreçar lletres de batalla al poeta per no complir el que s’havia pactat en el contracte matrimonial. Del millor del gènere cavalleresc europeu i del millor de la poesia amorosa en valencià, doncs, se n’encarregaven dos homes que es reptaven per escrit.

De Gandia al món: la veu d’ara

La ciutat no ha deixat de posar veu al país. En 2014 hi va nàixer ZOO, la banda de Toni Sánchez «Panxo» —abans a Orxata Sound System— que va barrejar hip-hop, breakbeat, rock i ska amb lletres polítiques i socials i que va fer del valencià la seua bandera. El grup va anunciar el final el gener de 2024, i la gira de comiat va acabar, com no podia ser d’una altra manera, en un festival de la platja de Gandia.

La platja i el Grau

La platja de Gandia, amb bandera blava, oferix set quilòmetres de sorra, un dels trams costaners més populars de tot el País Valencià. Al Grau, l’antic barri portuari, va nàixer als anys 20 del segle passat la fideuà: la llegenda diu que un cuiner del vaixell Santa Isabel, sense arròs per a fer una paella de marisc, va improvisar-la amb fideus trencats, donant lloc a un dels plats més coneguts de tota la gastronomia valenciana.

Senderisme: la marjal, el Mondúver i la Ruta dels Monestirs

Entre la ciutat i el mar s’estén la Marjal de la Safor, una zona humida protegida ideal per a l’observació d’aus i els passejos a peu o en bici. Cap a l’interior, la Serra del Mondúver oferix rutes exigents amb vistes sobre tota la plana de la Safor —Joan Pellicer hi situava la Font del Garrofer, que brolla dins d’una gruta de la solana llevantina de la muntanya—, mentre que la Ruta dels Monestirs —un GR que enllaça el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, al terme veí d’Alfauir, amb el de Santa Maria de la Valldigna a Simat de la Valldigna— passa per pobles de l’entorn com el Real de Gandia, Beniarjó i Palma de Gandia. El castell de Bairén, amb el seu mirador sobre la plana, es pot pujar també a peu des de la mateixa ciutat.

Fira i Festes de Sant Francesc de Borja

Cada any a finals de setembre, al voltant del 3 d’octubre —diada de Sant Francesc de Borja—, Gandia celebra la seua Fira i Festes, amb més d’un centenar d’activitats culturals i lúdiques que, junt amb les Falles i la Setmana Santa, marquen el calendari festiu més important de la ciutat.

Més informació turística, a la web oficial de Turisme de Gandia.