El dissabte 30 de maig, el barri del Poble Nou reprèn el pols d’una cita que, després de l’èxit de l’última edició, torna a la capital de la Vall d’Albaida per a reivindicar la llibertat de la plaça.
Balla qui vol, no qui en sap. Sota aquesta premissa, que sembla extreta d’una memòria antiga, però més viva que mai, arriba a Ontinyent una nova edició de la Trobada de Ball Tradicional a l’Estil Lliure. No és una exhibició, ni un festival de grups amb mudances mil·limetrades; és una invitació a recuperar el carrer i la plaça com a espais de trobada on el temps marcat per la rondalla i el repic de les postisses són l’únic guió necessari.
L’estil lliure: el ball que no es mira, es viu
Què és això de l’estil lliure? En una època on el folklore ha passat sovint de la plaça a l’escenari, col·lectius com Saraus a la Mariola lluiten per retornar al ball la seua funció social primigènia. L’estil lliure és el ball on la improvisació marca el camí. És el diàleg visual entre balladors, la interpretació lliure de la melodia i eixa llibertat de moviments que fa que cada “u”, cada fandango o cada jota siga una peça única i irrepetible. És, en definitiva, la litúrgia profana de sentir-se part d’una col·lectivitat sense l’obligació de seguir una coreografia tancada.
Una jornada amb estrena: el toc de guitarra
La jornada del 30 de maig començarà amb el rigor de l’aprenentatge a la Casa del Delme i ho farà amb una novetat important: serà la primera trobada amb un taller de guitarra. A les 18:00 h, Joan Antoni Cerdà ensenyarà els secrets d’eixe rascar que sosté tota la festa. Tot seguit, a les 19:00 h, un dels grans mestres de la nostra terra, Joanvi Mengual, conduirà el taller de ball centrat en la “de l’u”, una de les joies del nostre patrimoni sonor que demana peus lleugers i ganes de comboi.
Quan el sol comence a baixar per les teulades del Poble Nou, la festa es farà carrer. La ronda pel barri (20:15 h) serà el preludi de la gran trobada a la Plaça de Sant Domingo, on el ball popular esclatarà de forma espontània. Es prega als assistents que porten els seus instruments, menjar per al sopar de pa i porta i, sobretot, moltes ganes de ballar. Per a tancar la nit, el sopar de germanor segellarà eixa unió que només el ball lliure sap teixir entre veïns i visitants vinguts d’arreu de les comarques centrals.
