L’autor ens explicarà com la figura de Sant Vicent Ferrer continua ben viva entre la societat valenciana.
L’acte començarà a les set de la vesprada i amb aforament limitat per la Covid-19. Es podrà seguir online al següent enllaç.
Joan Borja explica, amb aquestes paraules, el fenomen universal del pare Vicent, ben arrelat al patrimoni etnopoètic valencià:
L’ànima –la de les persones, i la dels pobles– és feta de paraules. I de fantasies. Per això, ençà i enllà dels 873 miracles reconeguts en el procés de canonització, un dels fenòmens més portentosos de sant Vicent Ferrer consisteix en el fet que, sis-cents setanta anys després del naixement, la seua figura no solament continua ocupant un lloc nuclear en l’imaginari col·lectiu valencià, sinó que reflecteix, d’alguna manera, una part essencial de la pròpia, singular, original i fantàstica personalitat.
Amb independència de la projecció pública, política i religiosa –i també del sensacional interés filològic, teològic i literari dels sermons conservats–, la percepció popular del pare Vicent respon, actualment, més que no a l’estricta i dogmàtica figura històrica del predicador medieval apocalíptic, al tarannà alegre, sensual, vital, festiu, humorístic, extremat, palpitant, jocós i joiós que, segons el tòpic, caracteritza el poble valencià. I és que la figura d’aquest influent dominic de fama universal sembla haver atret i aglutinat, al llarg del temps, la sensibilitat i l’emotivitat –els gustos, les preferències, les inclinacions, les dèries i les quimeres– que es troben en la base de no pocs elements idiosincràtics del patrimoni etnopoètic valencià.
