Cinquanta anys després dels concerts que van marcar la Transició al Palau d’Esports, el Festival Barnasants porta al Comtat una producció única per a reivindicar la vigència d’un llegat immortal.
Cocentaina ja escalfa motors per a una de les cites culturals més potents i emotives de tot l’any. El pròxim 15 de maig, les portes del CC El Teular s’obriran per acollir l’espectacle “Llach – Gener 76”. Aquesta producció del Festival Barnasants no és només un concert, sinó un autèntic viatge en el temps cap a un dels moments més decisius de la nostra història recent: el 50é aniversari de les actuacions al Palau d’Esports que van transcendir la dimensió musical per a convertir-se en un clam de llibertat, compromís i esperança col·lectiva que va donar lloc al mític disc Barcelona Gener 76.
1976: El crit de llibertat que va canviar un país
Per a entendre la magnitud de la cita al Teular, cal viatjar fins al gener de 1976, un moment on la por i l’esperança lliuraven un pols directe als carrers. Amb el dictador Francisco Franco mort feia només uns mesos, Lluís Llach tornava als escenaris catalans després d’una quarantena de prohibicions durant l’any anterior. El Palau d’Esports de Barcelona es va convertir en l’escenari de tres recitals històrics —els dies 15, 16 i 17— que van transcendir la música per a esdevenir un acte de reafirmació col·lectiva en un futur encara ple d’incerteses.
Aquelles nits es respirava una tensió política absoluta. A la primera fila s’hi asseien els líders de l’oposició encara en la clandestinitat, mentre que a les grades, nou mil persones trencaven el silenci de dècades amb crits d’“Amnistia, llibertat!” i “Visca Catalunya lliure!”. Segons recordava el mateix Llach, hi havia una “urgència per dir al món que volíem ser lliures”, tot i saber que la muntanya del búnquer franquista encara els podia caure al damunt. La pressió era tal que el llavors ministre de Governació, Manuel Fraga, va arribar a ordenar la suspensió de la segona actuació, una prohibició que finalment no es va executar gràcies a les tenses negociacions del promotor Oriol Regàs.
Musicalment, el concert va ser el moment de retrobament amb cançons que havien estat silenciades durant anys. Per primera vegada, Llach va poder cantar dalt d’un escenari temes com “Cançó sense nom (on vas?)” o l’emblemàtica “L’estaca”, que el públic va entonar com un sol crit de resistència. En acabar el primer recital, l’emoció es va desbordar i centenars de persones van marxar en manifestació cap a la presó Model; allà, en plena nit i sota la vigilància policial, els manifestants cantaven mentre els presos responien picant amb els plats contra les reixes de les cel·les.
D’aquella commoció ciutadana en va néixer el disc ‘Barcelona: Gener de 1976’, un enregistrament en directe editat per Movieplay que recull deu peces clau com “Cal que neixin flors a cada instant”, “Silenci” o fragments d’ “Ítaca”. Com deia el mateix Llach a la carpeta del disc, el protagonisme d’aquelles nits no li corresponia a ell, sinó a totes les veus que es van convertir en una sola veu comunitària per a dir que el túnel de la dictadura començava a quedar enrere.
Fidelitat absoluta i veus de referència
L’espectacle, que forma part del cicle de cançó d’autor Barnasants, compta amb un segell d’autenticitat immillorable: la direcció musical i el piano de Manel Camp, autor dels arranjaments originals dels concerts del 1976. La seua presència assegura una connexió directa amb la sonoritat d’aquella època, acompanyat per Lluís Ribalta a la bateria, Borja Penalba a les guitarres, Jordi Gas al baix, Anna Bosch als teclats i Sofia Itriago a la flauta.
Les veus encarregades de reinterpretar amb respecte i sensibilitat el repertori històric són les de Gemma Humet i Joan Reig. Sota la direcció escènica d’Esther Lázaro i el guió de Fermí Puig, Carles Girbau i Xavier Pintanel, el concert promet ser una abraçada entre generacions i un recordatori que hi ha cançons que, per molts anys que passen, mai deixen de ser necessàries. Tota la informació sobre les entrades es pot consultar al web oficial barnasants.com.
