El municipi de la Vall d’Albaida commemora del 3 al 12 de juliol l’enfrontament que, segons el cronista Rafael Canet, va tindre lloc el 7 de juliol de 1276 i que va precedir la mort del rei conqueridor.
Llutxent es prepara per a recuperar de l’oblit un dels episodis més desconeguts del regnat de Jaume I: la batalla que va enfrontar les seues tropes amb les forces musulmanes d’Al-Azraq, just vint dies abans de la mort del monarca. El 750 aniversari d’eixe enfrontament se celebrarà amb una àmplia programació d’actes entre el 3 i el 12 de juliol.
Un enfrontament marcat per la venjança
Segons explica el cronista oficial de Llutxent, Rafael Canet, la localitat formava part del territori musulmà i va ser l’escenari d’una cruenta batalla entre les forces mores i cristianes el 7 de juliol de 1276. El context bèl·lic ve marcat per la mort poc abans, en abril, d’Al-Azraq —líder musulmà i enemic històric de Jaume I— a la batalla d’Alcoi, origen precisament de les festes de Moros i Cristians d’eixa localitat. Els seus seguidors, amb ànsies de venjança, van rebre el reforç de benimerins i tropes nord-africanes procedents dels territoris del sud.
Les forces musulmanes es van atrinxerar al voltant del Castell de Xio, i va ser allí on, el dimarts 7 de juliol de 1276, va tindre lloc la cruel contesa, especialment lesiva per als cristians, amb nombrosos efectius morts. Entre les víctimes destacades hi havia García Ortiz de Azagra i un fill de Guillem d’Entença, mentre que el Mestre del Temple va ser fet presoner pels musulmans, que després de la batalla es van refugiar a Montesa i Biar.
Aquell episodi va passar a la història com el «dimarts negre», a causa de la gran quantitat de cristians que hi van morir, encara que Canet remarca que hi va haver moltes víctimes en una banda i en l’altra.
Jaume I, traslladat en llitera fins al camp de batalla
Un dels detalls més singulars de l’episodi és la implicació personal del rei, malgrat el seu estat de salut. La batalla va sorprendre Jaume I a Xàtiva, on es trobava malalt i malferit, i el monarca va demanar anar a Llutxent per a animar les seues tropes. Segons les cròniques de l’època que cita el cronista, Jaume I va ser traslladat en llitera fins a Llutxent per a encoratjar els combatents.
L’episodi no va estar exempt de tensió familiar: el seu fill Pere es va enfadar perquè l’havien traslladat fins allí i va ordenar que el dugueren de nou a Xàtiva. Va ser ja en eixe punt quan Jaume I va demanar l’extremunció i el van portar a Alzira, on moriria el 27 de juliol de 1276, vint dies després de la batalla. Per a Canet, l’enfrontament de Llutxent és l’últim fet històric en el qual participa Jaume I.
Un episodi diferent del Miracle dels Corporals
El cronista local insisteix en un matís important que sovint genera confusió: la Batalla de Llutxent no s’ha de confondre amb el Miracle dels Corporals, un altre episodi històric de la localitat amb el qual alguns relats l’han vinculat erròniament. Canet aclareix que van ocórrer en anys diferents i els desvincula entre si: el Miracle dels Corporals va tindre lloc en 1239, durant una cavalcada de tropes aragoneses que ajudaven Jaume I en la conquesta de València, quan un capellà de Daroca va amagar sis hòsties consagrades davall una roca en ser sorpreses les tropes pels musulmans, i en recuperar-les van aparéixer tacades de sang, un fet considerat miraculós que va animar als cristians a recuperar el Castell de Xio.
Aquell miracle, de fet, va servir d’argument per a sol·licitar al Papa la restitució de la festa del Corpus Christi, restitució que el pontífex va declarar en 1264, dotze anys abans de la batalla de 1276 que ara es commemora.
Recuperar un episodi «oblidat»
L’alcaldessa de Llutxent, Xaro Boscà, ha posat en relleu la importància d’esta commemoració per a donar visibilitat a una batalla que està documentada, però que és bastant desconeguda. Segons l’edil, la celebració del 750 aniversari contribuirà a recuperar un fet històric que dona sentit a la festa de Moros i Cristians, a la Baronia de Llutxent i al Monestir del municipi.
El cronista Canet coincideix en este diagnòstic: lamenta que la batalla haja quedat «oblidada» i haja passat «una mica desapercebuda», malgrat que apareix documentada en l’Enciclopèdia Valenciana, en el Llibre dels Fets i en altres cròniques de l’època.
Programa d’actes Batalla Llutxent 2026
La commemoració s’estendrà des del cap de setmana del 3 al 5 de juliol fins al dia 12 del mateix mes, combinant divulgació històrica, recreació medieval i rutes patrimonials:
Divendres 3 de juliol — A les 20.00 hores, conferència del cronista Rafael Canet sobre la batalla, seguida de la projecció d’un audiovisual sobre la contesa.
Dissabte 4 de juliol — De 10.00 a 13.30 hores, cicle de conferències organitzat per l’IEVA amb la participació d’historiadors com Vicent Terol, Miguel Ángel Robledillo (Universitat de València), Josep David Garrido, Antoni López Alemany i Emili Casanova, centrades en la figura de Jaume I, els seus últims anys, la situació de la Vall d’Albaida en aquella època i fins i tot l’empremta del rei en noms i cognoms valldalbaidins.
A les 18.00 hores, jocs i tallers medievals a la Plaça Major per als més menuts, i a la nit, sopar popular i espectacle medieval amb foc, malabars i exhibicions de lluita.
Diumenge 5 de juliol — A les 08:00 hores, ruta guiada des del nucli urbà fins a un tossal situat entre Llutxent i Quatretonda, on segons les cròniques van acampar les tropes de Jaume I, i on l’ajuntament inaugurarà un monòlit commemoratiu.
