Un Carnestoltes prematur omplirà els pobles de Diània de desfilades, disfresses, música, i en alguns casos farina.
El Carnestoltes o Carnaval és una festa d’origen pagà, que enguany se celebrarà el cap de setmana del 10 de febrer. També hi ha poblacions que el celebraran el 17 de febrer, com és el cas d’Alcoi. A banda de la tradicional desfilada de Carnestoltes, alguns pobles celebren Pinyata i l’Enterro de la Sardina.
Però, quins pobles de Diània tenen o han tingut un carnestoltes destacat?
Carnestoltes destacats per municipi
A la Vall d’Albaida destaca el carnestoltes de Bèlgida, on es realitza juntament amb les celebracions a Ramon Nonat, pel fet d’haver protegit el poble contra una epidèmia a principis del segle XIX. La localitat celebra des de divendres aquesta festivitat amb danses, enfarinà, paelles i desfilada de disfresses.
A Quatretonda el carnestoltes se celebra des de la fundació mateixa del poble. Antigament, es feien balls de màscares, i ara es realitza la tradicional desfilada i concurs de disfresses.
A Ràfol de Salem el dissabte es fa el Dia de la Barraca: els quintos construeixen una barraca amb branques de pi a la plaça i reben donatius a canvi de vi i salmorra. Les veïnes i veïns solen menjar arrós al forn a la barraca.
Ontinyent també té un Carnestoltes ben interessant amb pregó i “enfarinà”, desfilada de disfresses i revetla.
A la comarca de la Costera destaquem el de Canals, on es fa un “Pregó del senyor carnal i la senyora Quarema”. La Font de la Figuera també celebra el Carnestoltes amb una “enfarinà”.
Enguany Pego celebra el Festival d’Arts Escèniques, una proposta per celebrar el Carnestoltes al municipi, amb l’eslògan “Les millors històries es conten en tres parts”, en referència als tres dies destacats: La Baixada del Riu Bullent, El Festival d’Arts Escèniques i La Pinyata, cadascun un cap de setmana diferent.
A Dénia s’elegeix la reina de carnestoltes i hi ha desfilades i cavalcades amb premis, actuacions musicals, enterrament de la sardina…
A Xàbia, a més de les tradicionals enfarinades, també destaquen les disfresses i, sobretot, les màscares d’argelaga.
A Castalla (l’Alcoià) antigament se celebrava la Fira del Blanch, amb torrons i altres llepolies. Destacaven uns galls de dolç amb el bec i la cresta rojos. També es feia porrat i tir al blanc.
En Agres els quintos celebren la Festa del Pi, que consisteix a plantar un pi, que serà l’eix de la foguera que es crema al mig de la plaça.
A Muro se celebrarà també el cap de setmana del 10 de febrer, amb la tradicional desfilada i discomòbil a la plaça del Matzem.
La desfilada de Carnestoltes a Alcoi serà el dissabte 17 de febrer a partir de les sis i mitja de la vesprada, des del Partidor.
D’on ve el Carnestoltes?
El Carnestoltes s’ha d’emmarcar dins del cicle de setmanes que precedeixen la Quaresma i se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Aquesta festivitat es caracteritza per una certa permissivitat, contraposada a la rígida formalitat litúrgica de la Quaresma.
La festa, com moltes altres del nostre calendari, deriva directament de les saturnals romanes. Aquestes festes paganes, que probablement ja derivaven d’altres més antigues, sovint celebraven fets astronòmics com l’arribada d’un nou any o, en aquest cas, la vinguda de la primavera i el renaixement de la mare natura.
Bernat Capó ens conta al seu ‘Costumari Valencià’ com aquesta festa durava tres dies, amb “divertiments públics i disfresses”, i com als nostres pobles, la gent jove es disfressava i “feien l’ase tot el que sabien i més per les cases”. L’últim dimarts (anterior al ‘Dimecres de Cendra’, primer dia de Quaresma) és el ‘Dia de l’Enfarinada’: un costum que consisteix a “agafar un grapat de farina i fregar-la per la cara de la xicota estimada o de qualsevol altre que es pose per davant”.
FONTS: El Carnestoltes, per Àlvar Monferrer i Monfort i Costumari Valencià, de Bernat Capó.
