La Vall d’Ebo, la cova que va descobrir un gos caçant conills

La Vall d’Ebo és un poble agrícola d’origen musulmà, de poc més de 200 habitants, una de les quatre valls que formen el rovellet de l’ou de Diània —junt amb Alcalà, Gallinera i Laguar—, que guarda restes humanes des del Paleolític superior i una de les coves més espectaculars del País Valencià: la Cova del Rull.

La Cova del Rull

A només 1,5 km del poble, la Cova del Rull deu el seu descobriment a una anècdota: en 1919, José Vicente Mengual, «el tio Rull», caçava amb el seu gos quan l’animal va seguir un conill fins a un forat; l’endemà, Mengual va apartar unes pedres i va trobar la cavitat que hui porta el seu malnom. El recorregut, circular, té 220 metres de llarg i 19 metres de desnivell, ple d’estalactites i estalagmites que creen un paisatge subterrani gairebé màgic. Les visites es fan amb horari establert per l’Ajuntament; és recomanable consultar l’horari vigent abans d’anar-hi.

Art rupestre patrimoni de la humanitat

Al terme de la Vall d’Ebo hi ha testimonis d’ocupació humana des de fa 15.000 anys: les pintures rupestres de la Cova de Reinós i la Cova Fosca, i les de l’Abric de les Torrunades -amb art llevantí i esquemàtic-, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998 i Bé d’Interés Cultural. El nucli urbà actual naix de la fusió de tres antigues alqueries andalusines: Villars, Benissuai i Serra.

Senderisme: el Barranc de l’Infern i el Passet de Benirrama

Un recorregut senderista travessa el barranc de Cocons, els Tolls i el barranc de Turrubanes, ple de bassots naturals d’aigua. El poble és també punt de pas del Sender GR de la Muntanya d’Alacant, en el tram que enllaça amb Murla, i el famós Barranc de l’Infern —el «barranc dels mil escalons»— comunica el terme amb la veïna Vall de Laguar. Cap al nord, el Passet de Benirrama puja fins a la Vall de Gallinera, i cap a l’oest els camins porten a la Vall d’Alcalà. Des de 2025, una nova ruta urbana senyalitzada permet descobrir a peu la història i el patrimoni del mateix nucli de la Vall d’Ebo.

La Vall d’Ebo segons Joan Pellicer

El metge i etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar a la Vall d’Ebo remeis i sabers de la muntanya de la Carrasca, la serra que abriga el poble. Un dels més pràctics per a la vida del camp era la cataplasma d’ungla de gat per a curar ferides i fins i tot fractures: «Falcaet ben picat d’ungla de gat per a posar en pegat sobre les ferides i fractures.» Però potser la nota més bonica és la que dedica a una herba aromàtica del terme, plantada a casa només pel gust dels sentits:

«Fa bo de tindre-la a casa, encara que siga per a només mirar-la i olorar-la.»

La llengua de cérvol, la falguera dels avencs

Ebo no amaga els seus tresors només davall de la Cova del Rull. Als avencs Estret i Ample del terme —un dels pocs racons de tot Diània on es fa— creix la llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium), una falguera rara i amenaçada que Pellicer descrivia com «enamorada de l’ombra com cap altra», amiga dels roquissars calcaris més ombrívols i humits. També li deien herba melsera, perquè antany en feien bullidures per a les afeccions de la melsa. Al poble recordaven encara un ofici desaparegut lligat a esta planta:

«A Ebo recorden encara la seua recol·lecció per part d’un pastor fadrí del poble que baixava als avencs a fer-ne per a vendre-la a un herbolari de València que passava tots els anys, sense saber-nos dir el seu ús.»

Una estampa que lliga el món subterrani d’Ebo —el mateix dels espeleòlegs i de la Cova del Rull— amb la memòria viva dels seus veïns.

Què visitar al poble

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, de 1576, guarda una talla de la Mare de Déu dels Desemparats. Les neveres de la Carrasca recorden l’antic comerç del gel, i el Museu Etnològic reunix una col·lecció d’utensilis i curiositats donades pels mateixos veïns del poble.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de La Vall d’Ebo.