Callosa d’en Sarrià, l’aigua i el nespro de la Marina

Callosa d’en Sarrià és, per damunt de tot, un poble d’aigua: ací naixen les Fonts de l’Algar, un dels paratges naturals més visitats de tota la Marina, i ací es cultiva el nespro amb Denominació d’Origen Protegida que dona nom a la comarca en els mercats de tot Europa. Entre l’aigua que baixa de Bèrnia i els bancals de nesprers, el poble ha fet de la natura el seu principal reclam.

D’on ve el nom: l’almirall Bernat de Sarrià

El nom del poble ve de lluny. Callosa —probablement del llatí, «terra dura, eixuta»— era una alqueria andalusina que, després de la conquesta de Jaume I, va passar el 1290 a mans de l’almirall Bernat de Sarrià, home de confiança de Jaume II i un dels personatges més poderosos del Regne de València del seu temps. Ell en va ser el primer senyor feudal i va impulsar-ne la repoblació cap al 1300; des d’aleshores el lloc es diu Callosa «d’en Sarrià», és a dir, del senyor Sarrià. El mateix noble va rebre també Castell de Castells i bona part de l’actual Marina Baixa.

Les Fonts de l’Algar

Les Fonts de l’Algar són un recorregut d’aigua d’uns 1,5 quilòmetres al llarg del riu Algar, alimentat pels aqüífers de les serres de Bèrnia i el Ferrer, amb una successió de cascades i tolls d’aigua transparent on és tradició banyar-se en ple estiu. És un dels espais naturals més coneguts del sud valencià —Zona Humida Protegida des del 2002—, a pocs quilòmetres de Benidorm i a tres del centre de Callosa, i compta amb àrea d’esplai i uns quants restaurants tradicionals a l’entrada.

Senderisme: de l’aigua al Fort de Bèrnia

Les Fonts no són només un lloc per a remullar-se: són el peu d’una de les millors escales de Diània. Des d’allí ix el PR-CV 48, que puja en ziga-zaga per la solana de la serra de Bèrnia —passant pel Corral de Roig i entrant després en pinada— fins a enllaçar, al Fort de Bèrnia, amb el PR-CV 7, la circular clàssica de la serra, d’uns 8,7 quilòmetres, que du també al famós Forat de Bèrnia.

Qui vulga travessa llarga té la carena de la serra del Ferrer, unes sis hores llargues amb vista a les dues Marines alhora; i qui preferisca camí de llarg recorregut pot enllaçar, des de les mateixes Fonts de l’Algar, l’etapa del sender GR que puja fins a Parcent, ja a l’altra banda de la serra. Els termes veïns de Bolulla, Tàrbena i Altea comparteixen esta mateixa muntanya.

El nespro amb DOP

Callosa d’en Sarrià és la capital del nespro valencià: la fruita, protegida per una Denominació d’Origen Protegida pròpia, es recull entre març i maig i ha convertit la comarca en la principal zona productora d’Europa. Cada primavera els bancals que envolten el poble es cobrixen d’esta fruita menuda i dolça que és ja senyal d’identitat de la Marina. Ací a l’arbre li diuen nyesprer o nyesprera, i Joan Pellicer hi va documentar un ús que poca gent coneix: les fulles de nyesprer bullides, deien, servien per a baixar el sucre.

Museu Ambiental i Cactus d’Algar

Vora les fonts, el Museu Ambiental oferix una aproximació didàctica a l’ecosistema del riu Algar, mentre que el jardí botànic de Cactus d’Algar, amb més de 50.000 metres quadrats, reunix una de les col·leccions de cactus i plantes suculentes més grans d’Espanya.

Festes: els Moros i Cristians de les Injúries

Les festes de Moros i Cristians de Callosa se celebren al voltant del segon diumenge d’octubre en honor de la Mare de Déu de les Injúries —el nom popular que ha pres ací l’advocació de la Mare de Déu del Remei— i duren quatre dies d’entrades, ambaixades, ofrena, processó i Ball Moro.

Van nàixer el 1860, a imitació de les d’Alcoi —una dada que explica bé com es va escampar el model fester per tota la Muntanya— i estan declarades d’Interés Turístic Nacional des del 1985. A l’estiu, l’agost du les festes de la Mare de Déu de la Salut.

Curiositats: la veu de Callosa

Joan Pellicer, en les seues recerques etnobotàniques al territori diànic, va replegar el testimoni de Salvador Saval Mayor, nascut el 15 de maig de 1933, un informant de Callosa que resumix bé la vida d’un poble on els oficis es multiplicaven per necessitat:

Panader, llaurador, espardenyer de cànem i músic (clarinet i requinto).

Del mateix treball ix un grapat de paraules que només s’expliquen ací:

• Aixorca: un bancal estret, «d’una o dos camaes». La mateixa paraula que en altres llocs vol dir estèril.
• Espellucar: espigolar. «Espellucar mel·les», anar arreplegant les ametles que han quedat.
• Xofes i fallanques: les rosetes de dacsa, un nom que Callosa compartix a mitges amb els seus veïns de muntanya —a el Castell de Guadalest són xofes i uelets; a Benimantell, xofes i torrons; a Famorca, xofes i esclafitons.
• I dos plantes amb nom propi de Callosa: la murtolera (la murtera) i la pebrella, la reina de les herbes d’olivar.

Una cançó de batre

A les eres de Callosa, el mateix Joan Pellicer encara va sentir cantar una vella i resignada cançó de batre, d’eixes que acompanyaven les hores llargues de separar el gra de la palla sota el sol de juliol:

La tortuga està que plora
a la vora d’un mallol
i el llaurador la consola
amb una fulla de col.

Quatre versos que, amb la imatge tendra i una mica absurda de la tortuga consolada amb una fulla de col, diuen molt de l’humor pacient de la gent del camp.

Més informació turística, a la web oficial de l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià.