Beneixama, entre vinyes i la Torre Atalaia

Als peus de la Serra de la Solana, envoltat de vinyes i oliveres, Beneixama guarda una torre almohade del 1254 que hui fa de museu arqueològic i que domina tot el nucli urbà.

Què visitar en Beneixama?

La Torre Atalaia, del 1254 i de factura almohade clara, alberga hui el museu arqueològic del poble. Entre el patrimoni religiós destaquen l’església de Sant Joan Baptista, la capella de Sant Vicent Ferrer i l’ermita de la Divina Aurora. El poble compta també amb un Museu Etnogràfic i el Museu Navarro Ferrero, dedicat a l’obra de l’artista local José Navarro Ferrero. Val la pena passejar pels antics cellers, testimonis d’una llarga tradició vinícola i oliera.

Senderisme a Beneixama

Beneixama és bon punt de partida per a caminar per la Serra de la Solana, compartida amb Bocairent, Camp de Mirra, Fontanars dels Alforins i la Canyada, i travessada pel PR-CV 52. Pel camí es troba una antiga nevera i paratges com la Talaeta o la Font de la Duenya.

Festes a Beneixama

La gran festa del poble són els Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora, que se celebren a principis de setembre i han sigut declarats d’Interés Turístic Autonòmic des de 2019. Cinc comparses —Cristians, Estudiants, Llauradors, Moros i Pirates— desfilen per les rues del nucli amb desenes de bandes de música, en unes festes que arreplegen milers de visitants. Acabats els dies festers, el programa es completa amb diverses firetes i amb l’actuació de danses que donen la cloenda a la temporada festiva. Més informació a la web de la Comissió de Festes.

Al llarg de l’any el poble celebra també Sant Vicent Ferrer el 28 d’abril, Sant Joan el 24 de juny i l’Assumpció el 15 d’agost.

Què menjar a Beneixama: els figatells i la coca de creïlla

El plat de bandera del poble és el figatell. La base és senzilla i sempre la mateixa: fetge i magre de porc a parts iguals, amb mantega, sal i espècies —pebre, clau o clavell i canyella—, tot amassat, deixat reposar i fet boletes que s’emboliquen amb la mantellina, la tela finíssima de greix que envolta els budells del porc. Es torren a la planxa a foc lent uns quinze minuts, perquè es facen bé per dins i per fora.

La diferència de Beneixama està en el ganivet. Ací el fetge i el magre encara es piquen a ganivet, a trossets menudets, com es feia sempre, mentres que en altres comarques on també són típics —a la Safor, per exemple— es piquen a màquina, i el resultat s’assembla més a una hamburguesa que a un figatell. És una fidelitat a la recepta ancestral que es nota en la textura i en el gust.

A partir d’ahí, com passa amb la paella, no hi ha una recepta única: cada casa té la seua. Hi ha qui hi afig julivert, i alguns receptaris incorporen pinyons o nou moscada; en canvi, la fórmula que es reconeix al poble no sol dur ronyons, a diferència d’altres versions que circulen per Diània.

L’altra especialitat és la coca de creïlla, i com a plat de cullera destaca l’arròs amb conill. La Fira Xe que bo, a l’octubre, és una bona ocasió per a tastar-ho tot junt amb l’herbero del poble.

Cultura a Beneixama

Cada estiu el poble s’ompli de música amb el Beneixama Rock, un festival dedicat al rock i el punk amb segell autòcton. Beneixama participa també cada any en l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola, junt amb Banyeres de Mariola, Agres, Alcoi i altres pobles de la serra.

L’anís per als herberets de la Mariola

Si la salvia guardava la salut, l’anís de Beneixama feia possible un dels rituals col·lectius més estimats de la Mariola: l’herberet. Joan Pellicer, en documentar les receptes dels herberets de Bocairent i Banyeres de Mariola —les dues fórmules més elaborades de la comarca—, recull que l’anís de base havia de ser de les bodegues de Beneixama, i ho diu sense embuts:

Recomanable l’alcohol de les bodegues de Beneixama —B. Alonso i B. Molina—. Mai no l’anís del Mono.

— Joan Pellicer, Recerques Etnobotàniques al Territori Diànic

L’informant Josep Vicent Alonso Valdés de Beneixama és també qui dona a Pellicer la ràtio definitiva de la barreja: un 50% d’anís sec de 37° i un 50% d’anís dolç de 25°, que combinats queden en 31°. Beneixama, en definitiva, era el proveïdor d’excel·lència de la beguda ritual de tota la serra de la Mariola.

Diània Televisió va dedicar una sèrie sencera a l’Herbero Diànic: des del timonet, pericó i rabo de gat fins a la recepta definitiva de l’herberet, passant per la salvia i les herbes de la Mariola.

La salvia de la Solana

La Serra de la Solana és terra fèrtil de plantes medicinals, i cap com el setge —la salvia (Salvia officinalis)— no ha tingut tanta presència en la saviesa popular del poble. Joan Pellicer va arreplegar entre els llauradors de Beneixama la variant local d’una dita que ressona arreu del territori diànic:

Qui té setge, mai no necessita metge.

— dita popular recollida per Joan Pellicer a Beneixama

El setge s’usava com a digestiu, diürètic depuratiu i protector hepàtic —se’n prenia una tassa en dejú o després de les menjades—, i la convicció que qui el coneixia no necessitava cap metge es transmetia en variants molt semblants per tota la ruralia diànica: Salem, Biar, Xixona, Agres o Cocentaina feien circular dites gairebé idèntiques. La de Beneixama, però, té el retall definitiu: breu i rotunda com la gent de la Solana. I si la salvia protegia la salut, la carabassa alimentava la taula: Pellicer recorda l’olleta de carabassa de Beneixama, plat casolà de tardor que formava part de la memòria gastronòmica dels pobles de la Mariola, com el putxero amb carabassa morisca de Benissa o els pastissets nadalencs de Quatretondeta.

Curiositats a Beneixama

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, va entrevistar diversos veïns de Beneixama que retraten bé els vells oficis del poble: Joan Pérez Paya, descrit com «llaurador assenyat i entenimentat», i Vicent Luna Camús, mestre d’aixa, rovellaire i caragoler, que arribà a ser secretari de la Llar del Pensionista.

D’aquelles converses en va eixir també la saviesa de les herbes de la Solana. La centaura —una herbeta amarga de flor rosada que cobreix els matollars secs cap a Sant Joan— es collia ací com a remei contra la diabetis, i un dels informants recordava haver-ne repartit durant anys entre els veïns:

És molt bona per a la inflamació i per al sucre. Ací n’hi han unes quantes persones que han patit del sucre i jo els en portava de centaura molts anys.

Més informació al web de l’Ajuntament de Beneixama.