Agres, entre el castell i la Mariola

Al peu del massís de la Serra de Mariola, on el poble es fon amb la muntanya, Agres guarda una llegenda de pastors i aparicions dins del seu castell, i una cava de neu que encara recorda com es feia arribar el fred a la comarca abans dels frigorífics. Poble menut i tranquil de la comarca del Comtat, Agres és també, cada estiu, terra de festival musical i de romeries.

Què visitar en Agres?

El Castell d’Agres, d’origen medieval, és l’escenari de la llegenda més estimada del poble (vore la secció següent) i, al seu costat, l’Església de Sant Miquel completa el nucli històric del poble. Als afores, dins de la Serra de Mariola, es conserva la Cava Gran, un pou de neu que testimonia el vell comerç del gel: hi ha rutes guiades (a concertar amb l’oficina de turisme) que permeten baixar-hi i conéixer com es fabricava i es conservava el gel abans de l’arribada dels frigorífics.

El pastor manco i el lledoner del castell

L’últim dia d’agost de 1484, la parròquia de Santa Maria d’Alacant va cremar de dalt a baix i la imatge de la Mare de Déu va desaparéixer entre les cendres. L’endemà de matí, a huitanta quilòmetres d’allí, un pastor d’Agres anomenat Gaspar Tomàs la va trobar dalt d’un lledoner, entre les ruïnes del castell musulmà. La tradició conta que allí mateix la Verge li va donar al pastor el braç que no tenia, i que eixe braç nou va ser la prova que va convéncer el poble.

Encara hi ha un segon capítol, i és el que explica per què el santuari està on està: la imatge es va baixar a l’església del poble, però l’endemà havia tornat a desaparéixer i es va trobar exactament al lloc de l’aparició. Els veïns ho van entendre com una voluntat i allí li van alçar una ermita humil. Al final de 1577 s’autoritzava la fundació del Convent de la Mare de Déu del Castell, habitat per franciscans fins ben entrat el segle XX; l’església, d’una sola nau i d’un renaixentisme auster, respon a la pobresa que professaven els frares, que vivien de l’almoina. En principi només podien demanar-ne a Agres i a Alfafara, però la fama del santuari va créixer tant que en 1586, a petició de Felip II, el papa Sixt V els va concedir per butla el dret de demanar almoina per tots els regnes d’Espanya —privilegi confirmat de nou en 1756.

Com que els peregrins venien de massa lluny per a tornar-se’n el mateix dia i pernoctaven dins del convent, els frares van acabar alçant en 1649 un edifici a banda que feia d’hostatgeria. Va estar en ús fins a l’exclaustració de 1835 i hui se’n visiten les ruïnes, a tocar del santuari. Ho conta tot amb detall la fitxa del Santuari a la web de l’Ajuntament d’Agres.

La Serra de Mariola, una de les Meravelles de Diània

Agres és porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Mariola, un dels grans pulmons verds del País Valencià i una de les Meravelles de Diània que Joan Pellicer va reunir al seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes: una muntanya d’herbes remeieres —el timó, la salvia, la pebrella— que va inspirar bona part de l’obra etnobotànica del metge de Bellreguard.

Senderisme a Agres

La Ruta de les Caves, també coneguda com la Senda dels Nevaters, ix del Convent-Santuari de la Mare de Déu del Castell i recorre les gelaries i pous de neu escampats per la serra, l’antic eix del comerç del fred. Este comerç es pot completar amb una visita als pous de neu i la cova de les Finestres del veí poble d’Alfafara, combinable en una mateixa eixida per la falda nord de la Mariola. La Ruta Urbana de les Fonts d’Agres permet descobrir les fonts del poble sense allunyar-se’n gaire, i la Valleta d’Agres, entre esta serra i la de Serrella, completa un entorn privilegiat per a caminar. L’excursionista Rafael Cebrián, un dels grans documentalistes del senderisme valencià, va dedicar a esta muntanya bona part del volum V de la seua col·lecció Montañas Valencianas (1994), centrat en la Serra de Mariola, el Carrascar de la Font Roja, la Serreta i la Carrasqueta — el mateix volum que documenta també la Carrasqueta xixonenca.

Festes a Agres

La festa més entranyable d’Agres és la de la Mare de Déu d’Agres, que posa en escena l’aparició de 1484 al pastor Gaspar Tomàs. Des de 2016 es representa a l’aire lliure, a la plaça de l’Assut, l’última setmana d’agost, amb més d’un centenar de veïns i veïnes com a actors —vos ho vam contar a Diània Televisió. El 3 de setembre té lloc l’emotiva «Ambaixada del Pastoret», i les Festes Patronals pròpiament dites se celebren el primer cap de setmana de setembre, amb pregó, cercavila del fanalet i romeries que apleguen milers de peregrins de tota la comarca. Els diumenges de setembre continuen les peregrinacions al santuari.

Cultura a Agres

Cada estiu, Agres es transforma amb el Poma Rock, un festival autogestionat de rock, ska i punk que porta ja més d’una dècada omplint la Plaça de l’Assut de bandes vingudes de tot l’estat. El poble manté també viva la tradició pastoral amb el Concurs de Gossos de Ramat, on gossos i pastors demostren les seues habilitats per a conduir el bestiar, i celebra una Fira de l’Oli que reivindica un dels productes de la terra.

Curiositats a Agres

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi doctoral sobre el territori diànic, va entrevistar l’agrenc Antoni Pons Reig, que resumia així la seua vida de pastor:

De xiquet a voltes anava a pasturar les cabres de mon pare. He fet de tot menys anar en globus.

El mateix catàleg etnobotànic de Pellicer arreplega remeis casolans d’Agres: contra el mal de queixal es glopejava una infusió d’herba profitosa, i antigament els hòmens pujaven a la serra a arrancar rails de porrassa per a fer-ne medecina. Al barranc del Teix, ja dins la mateixa Mariola, Pellicer hi documenta també un parell d’aurons que descriu com, possiblement, els més grans de tota Diània — un motiu més per a allargar qualsevol eixida per la falda de la serra. I no és casualitat que la Mare de Déu aparega dalt d’un lledoner: en tot el territori diànic el lledoner és l’arbre de la plaça i de l’ermita, el que Pellicer troba una vegada i una altra fent de símbol als pobles de la muntanya.

I a la cuina, el poble té recepta pròpia: la borreta d’Agres, que Pellicer també va arreplegar de la gent del poble:

Sofregir les nyoretes, bacallà espencat, alls tendres i espinacs. Afegir un poc de brou i, quan bull, posar-hi uns trossets de queradilla i un ou per persona, trencat o deixat caure, quan ja estiga tot cuit.

On dormir i menjar a Agres

El Restaurant Pensió Mariola ix a la carretera Muro-Agres i naixia l’any 1938 per a oferir gastronomia als seus clients; hui gestiona també diverses cases rurals al poble (Casa Rural Assut, Estudis Montcabrer). Agres compta amb altres allotjaments rurals, com l’Alberg Rural Riera d’Agres, la Casa Rural Antoli o la Masia Sant Joaquim, una antiga masia del segle XVIII reconstruïda.

Més informació a la web de l’Ajuntament d’Agres.