La localitat celebra el pròxim 22 de març el I Aplec d’Almisrà, una jornada que serveix de colofó a la commemoració de la mort de Jaume I i als 50 anys de la seua emblemàtica recreació històrica.
El Camp de Mirra no s’entén sense el seu Tractat, però sobretot no s’entén sense la gent que, any rere any, ha mantingut viva la flama de la memòria. El pròxim diumenge 22 de març, el municipi viurà una jornada històrica amb la celebració del I Aplec d’Almisrà per la llengua, la terra i la memòria. Una cita que naix per a aglutinar el passat medieval, el compromís civil i l’estima per les nostres arrels.
Un matí d’Aplec: el batec de la terra
La programació començarà a les 10:00 h amb una visita explicativa al Centre d’Interpretació Casa Museu del Tractat, el lloc on es custodia l’essència d’aquell pacte de 1244. A les 11:15 h, la memòria es posarà en marxa amb la pujada a peu fins a l’ermita, preludi de l’acte central de la jornada.
A les 12:00 h, sota el cel del Camp de Mirra, tindrà lloc el I Aplec, un espai de reivindicació que comptarà amb veus de referència com Josep Lluís Albinyana (primer president del Consell Preautonòmic), Rosanna Martínez Ferrándiz (Escola Valenciana) i el cronista i fundador del Tractat, Romà Francés Berbegal. A més, el teixit territorial es farà present amb la lectura del manifest del Correllengua Agermanat 2026, lligant la història amb la defensa de la llengua.
Cultura i reflexió a l’Auditori
La vesprada es traslladarà a l’Auditori Municipal José Albero Francés a les 18:00 h. Els assistents podran gaudir de la projecció d’un extracte audiovisual de l’obra «El naixement de Jaume I», un treball que va marcar una fita en la producció teatral del poble el 2008. Seguidament, una taula redona amb els professors David Garrido, Vicent Brotons i Maria Conca posarà el contrapunt acadèmic a una jornada de celebració popular.
750 anys de Jaume I i 50 anys de «fer el Tractat»
Aquesta commemoració té una càrrega emocional doble. D’una banda, el 2026 marca els 750 anys de la mort del Rei Jaume I (1276-2026). El monarca, que va saber tancar fronteres amb el diàleg a Almisrà, és la figura central d’aquest aniversari que busca reflexionar sobre el nostre origen com a poble valencià.
Però, en l’àmbit local, la fita que fa bategar el cor dels veïns és una altra: els 50 anys de la primera recreació històrica. El 1976, el Camp de Mirra va decidir que la seua història no podia quedar-se només en els llibres. Des d’aleshores, de forma ininterrompuda, els actors i actrius del municipi han pujat a l’escenari per a donar vida a Jaume I, a l’Infant Alfons i als cavallers que van signar la pau.
Són cinc dècades de teatre popular, on generacions senceres de famílies del poble s’han transmès els papers de pares a fills. Aquesta recreació, feta amb el rigor de la memòria i la passió de la interpretació amateur, ha convertit el Camp de Mirra en un referent de com un poble pot apoderar-se de la seua història per a projectar-la cap al futur.
