Xàtiva, la ciutat dels dos papes

Xàtiva va ser un dels centres culturals més importants del regne de València durant l’edat mitjana, i bressol de la Casa de Borja -coneguda internacionalment com els Borgia-, que va donar dos papes a l’esglèsia: Calixt III i Alexandre VI.

El castell que ho ha vist tot

El perfil de Xàtiva està presidit pel seu castell, format en realitat per dos castells units -el «menor» i el «major», declarats Monument Nacional en 1931-, des d’on es domina tota la plana de la Costera. Als seus peus, el nucli antic, declarat Conjunt Historicoartístic en 1982, conserva un patrimoni excepcional malgrat l’incendi que les tropes borbòniques del marqués d’Asfeld hi van provocar el 19 de juny de 1707, com a represàlia per haver donat suport al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió: un foc que va durar deu dies i que va suposar el desterrament d’unes 2.000 famílies de la ciutat i del regne.

El rei penjat cap per avall

D’aquell incendi ve el malnom que els xativins porten amb orgull –socarrats– i també la venjança més elegant i més duradora que ha inventat cap ciutat valenciana. Al Museu de l’Almodí es conserva un retrat de Felip V, el rei que va ordenar cremar la ciutat, i està penjat cap per avall. No és una anècdota de fullet: és una declaració, i porta segles fent-la. Pocs llocs poden dir que la seua memòria històrica es llig d’una sola ullada, sense cap cartell explicatiu.

La Seu i el bressol del paper europeu

La Colegiata de Santa Maria, popularment coneguda com «la Seu», és junt amb el castell el monument més emblemàtic de la ciutat, amb una arquitectura gòtica, classicista i barroca fruit de segles de construcció, també declarada Monument Nacional en 1931. Poc després de la conquesta de 1238, Xàtiva es va convertir en un dels primers llocs d’Europa on es va fabricar paper, continuant una tècnica que ja dominaven els musulmans de la ciutat. Del patrimoni monumental destaquen també la Font Reial dels Vint-i-cinc Xorros (neoclàssica, 1808), el Museu Municipal de l’Almodí, instal·lat des de 1918 en un edifici del segle XVI, i el Museu de Belles Arts.

L’Estret de les Aigües, una de les Meravelles de Diània

Durant segles, Xàtiva va ser el centre d’un ampli territori del qual depenien pobles com Torrella, Llanera de Ranes o Vallada, i amb qui encara hui comparteix paisatge i patrimoni. L’Estret de les Aigües, a tocar de Bellús, n’és el millor exemple: un congost excavat pel riu Albaida entre els dos termes que Joan Pellicer va incloure entre les Meravelles de Diània, el seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes.

Feliu Ventura i la Jota de Xàtiva

Xàtiva és també la ciutat del cantautor Feliu Ventura, veu compromesa de la cançó en valencià, i de la popular «Jota de Xàtiva», que Pep Gimeno «Botifarra» i Hilari Alonso interpreten cada any durant la Ruta pel Barranc de l’Infern.

L’Albereda, la ciutat sota els plàtans

Entre els «arbres vells i venerables» que l’etnobotànic Joan Pellicer va documentar per tot el territori diànic, hi va incloure els plataners de l’Albereda de Xàtiva, comparant-los amb els d’Oliva, els de les Germanies de Gandia o els del carrer del Marqués de Campo de Dénia. El novel·lista Toni Cucarella, nascut a Xàtiva el 1959 i, anys després, veí de Rotglà i Corberà, hi va situar una escena de la seua novel·la El lledoner de Thome morí, que Pellicer mateix arreplega al seu catàleg:

…entràrem a dinar en un restaurant de l’Albereda, el llarg passeig ombrat per dues muralles de gegantescos plàtans que creua la ciutat de Xàtiva ben bé de cap a cap.

Cucarella, a qui Pellicer també cita per la novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts -ambientada a l’assut de Vallés-, tanca així un mateix fil literari entre l’Albereda de Xàtiva i els pobles veïns de la Costera.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Xàtiva.