Tavernes de la Valldigna, 350.000 anys de fondejador humà

Tavernes de la Valldigna és un poble gran de la Safor amb una de les seqüències d’ocupació humana més llargues d’Europa: la Cova del Bolomor guarda restes d’assentaments neandertals de fa més de 350.000 anys, incloent-hi la llar de foc controlada més antiga documentada al continent.

De la prehistòria a la torre de guaita

Ibers, romans i musulmans es van succeir després a estes terres, sempre a redós de la vall que dona nom a tota la comarca. La Torre de la Guaita de Tavernes, prop de la platja, és una de les millor conservades del País Valencià i està declarada Bé d’Interés Cultural (Monument) des de 2002.

Els Castellets, el castell d’Alfàndec sobre Tavernes

Dalt del massís de les Tres Encreuaments, a uns 250 metres d’altitud i amb un ampli domini visual sobre tot el litoral, es conserven les ruïnes d'»Els Castellets», el castell d’origen andalusí (segles X-XI) declarat Bé d’Interés Cultural el 1998 amb el nom oficial de «Castillo de Tavernes o de Alcalá de Alfàndec». Als seus peus s’estenia l’antiga alqueria de Gebalcobra o Algeba Alhora, l’origen de l’actual Tavernes: així ho recull una donació del Llibre del Repartiment a «quaranta ballesters de Tortosa» de l’alqueria «que és a la vall de Marinyén, en la part baixa del castell d’Alfàndec». Encara s’hi distingixen una torre cúbica de tapial, un aljub rectangular amb capacitat per a 17.700 litres i grafits en àrab gravats sobre el morter fresc de les torres. Compte de no confondre’l amb el veí castell de Marinyén, en terme de Benifairó de la Valldigna, conegut popularment com el castell de la Reina Mora: la documentació antiga parla de dos castells diferents de la vall, sovint confosos entre si als reculls turístics.

Les Festes Majors: el Crist de la Sang i deu dies de setembre

Les Festes Majors de Tavernes s’estenen deu dies llargs de setembre -del 10 al 20, en l’edició de 2026- i són de les que barregen sense complexos la devoció més antiga amb el programa més contemporani.

Del costat tradicional en són els actes que el poble no es perd: la baixada i la pujada del Crist de la Sang, la processó de la Divina Aurora i l’ofrena a la Mare de Déu de Lourdes. Del costat festiu, el Concurs de Xarangues -que en 2026 va arribar a la vintena edició i s’ha convertit en la marca de la casa-, el concurs de decoració de carrers, la Nit de la Paella i el Ball de Disfresses. Cada any, l’Ajuntament edita el Llibre de Festes, que sol dedicar-se a una entitat del poble.

Senderisme: de l’Alt de les Creus al Pic de la Ratlla

La ruta de l’Alt de les Creus al Pic de la Ratlla, coneguda també com la Senda dels Amoladors, recorre la muntanya que envolta Tavernes -incloent-hi l’entorn d’Els Castellets- amb vistes sobre tota la vall i el litoral. El terreny també permet la ferrata, el ràpel i l’espeleologia, a banda de rutes a peu, en bicicleta o a cavall. Vall endins, el mateix paisatge continua cap a Simat i, per damunt de la serra, cap a Barx.

Els traginers de gerres i el camí de la Manxa

Abans que Tavernes fora poble de festival, va ser poble de traginers. L’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller hi va recollir el testimoni de Vicent Ordinyana Moreno sobre son agüelo, que es guanyava la vida venent gerreria per terres de Castella:

Mon agüelo Ordinyana va tindre 14 fills i no sabia ni firmar ni escriure i va fer una casa per a cadaú. Tenia dos ramats d’animals, tres matxos i dos burros, i anaven a vendre gerres a la Manxa; i quan pujava dalt del port d’Almansa, enviava a casa a un matxo, i tornava l’animalet sol a casa.

Un retrat en poques línies d’una vida sencera de comerç ambulant, entre l’analfabetisme i l’enginy pràctic d’uns matxos ensinistrats per a tornar sols al corral de Tavernes.

Platges i vall

El litoral de Tavernes s’estén uns 6 quilòmetres, dividits entre la platja de Tavernes -la més extensa, amb més de 2 km de sorra fina i daurada i bandera blava des de 2013- i la Goleta.

Tavernes, capital del Festivern

Des de fa més de tres lustres, Tavernes acull cada cap d’any el Festivern, el festival d’hivern de referència de les Comarques Centrals Valencianes, amb noms com La Gossa Sorda, El Diluvi o Oques Grasses. El poble ha donat també grups propis com la Fístula Vallkànika, banda de ska balcànic cantada en valencià.

Més informació, a la web de Visita Tavernes.