Biar és la capital de la subcomarca de les Valls de Biar, inclosa històricament a la comarca de l’Alcoià.

El seu nom té dos possibles significats: un, del llatí «apiarium», que significaria «lloc d’abelles», i l’altre, derivat de l’àrab, «lloc d’aigües o pous».

Situat en un entorn privilegiat, Biar és un municipi carregat d’història, tradicions i un paisatge natural envejable. Des del seu emblemàtic castell fins a les seues festivitats, Biar és un poble que ha sabut conservar la seua essència al llarg dels segles, convertint-lo en una destinació imprescindible per als amants de la cultura i la natura.

Compta amb un calendari festiu molt extens, amb una sèrie d’actes de gran valor, únics al País Valencià. Cal ressaltar les seues festes de Moros i Cristians, que inclouen el «Ball dels Espies» i també la seua particular festa de Sant Antoni, amb el Rei Pàixaro cavalcant entre fogueres i un seguici de torxes i acompanyat de les danses dels seus bufons.

Què visitar a Biar?

El Castell de Biar, declarat Bé d’Interés Cultural, és un dels principals atractius del municipi. Construït al segle XII pels musulmans, esta fortalesa oferix unes vistes espectaculars del poble i els voltants. A més, conserva elements originals com la torre de l’homenatge, que és un clar exemple de l’arquitectura islàmica defensiva. El castell és un recordatori constant de la importància estratègica que tenia Biar durant l’època medieval.

Un altre punt d’interés és el Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, situat a les afores del poble, envoltat de naturalesa i on els biaruts acudixen en romeria cada any al setembre per a honorar la seua patrona. L’església del segle XVIII és un bell exemple de l’arquitectura barroca valenciana.

Passejant pel centre històric de Biar, descobriràs carrers empedrats, cases amb portals de pedra i balcons de ferro forjat, que conserven el caràcter medieval del poble. A més, es poden visitar diferents ermites com l’Ermita de Sant Roc o l’Ermita del Roser.

Biar, la ratlla del món

Poques vegades un poble ha sigut, literalment, la frontera. El 1244, el Tractat d’Almirra —signat al veí Camp de Mirra— va repartir les terres entre la Corona d’Aragó i Castella, i el Llibre dels fets de Jaume I ho conta amb la sequedat d’un notari:

Aquest fo lo departiment de les terres: que l’infant que hagués Almansa e Sarafull, e el riu de Cabrivol, e nós que haguéssem Castalla e Biar e Relleu…

Biar quedava, doncs, del costat valencià de la ratlla. Però encara calia prendre’l, i el castell no es va rendir fàcilment: el mateix rei recorda que el setge va durar de mitjan setembre fins a l’entrada de febrer, i que qui li va lliurar la fortalesa va ser l’alcaid Musa Almoràvit. Acabat allò, escriu Jaume I, «quan veeren que nós havíem Xàtiva e Biar, renderen a nós tot lo regne, qui era de Xúquer tro en terra de Múrcia». Dit d’una altra manera: la caiguda de Biar va tancar la conquesta del sud del regne. El castell que hui es visita és el mateix que va aguantar aquells cinc mesos.

Senderisme a Biar

Per als amants de la natura, Biar oferix un ampli ventall de rutes de senderisme. El poble està envoltat de muntanyes i paratges naturals, incloent-hi la Serra de Mariola i la Font de Soriano, llocs ideals per a gaudir d’excursions a l’aire lliure. Ací tens algunes de les rutes més populars que pots seguir a través de Wikiloc:

• Ruta al Castell de Biar: una ruta fàcil que et porta des del centre del poble fins a dalt del castell, amb unes vistes impressionants.
• Camí dels Molins: este recorregut et portarà a través dels antics molins de la zona.
• Serra de Mariola: esta ruta t’endinsa en un dels paratges naturals més espectaculars del País Valencià, compartit amb Banyeres de Mariola i Bocairent.

Festes a Biar

Biar és conegut per tindre un dels calendaris festius més actius de tota la comarca. Les Festes de Maig, en honor a la Mare de Déu de Gràcia, són les més importants. Estes festes inclouen els espectaculars Moros i Cristians, una tradició de segles on les desfilades, les batalles simbòliques i la música omplin els carrers de color i alegria. A més, durant estes festes té lloc el Ball dels Espies, una representació única de la rendició dels moros davant els cristians que fa de Biar un referent dins d’estes celebracions.

Una altra festa destacada és la Festa de Sant Antoni, al gener, on el personatge del Rei Pàixaro pren protagonisme. Esta festivitat és una de les més antigues i singulars del poble, amb desfilades, benedicció d’animals i l’aparició del Rei Pàixaro, que representa una figura satírica de poder i autoritat. Esta festa és una de les més esperades per la comunitat local i atrau visitants de tot arreu.

A més de les grans festes, Biar compta amb altres celebracions al llarg de l’any, com la Romeria de la Mare de Déu de Gràcia al setembre, que és un acte de gran devoció, i la Festa de Sant Cristòfol, on es beneïxen els vehicles.

L’U de Biar

Hi ha pobles que donen nom a un ball, i Biar és un d’ells. L’U de Biar és una de les peces clàssiques dels repertoris de danses tradicionals de Diània: es balla lluny d’ací i tothom sap d’on ve. La podeu vore interpretada pel Grup de Danses i Cançons de Castalla, entre la Jota de Xixona i la Pedreguera de Benissa, i també —com a Ball de l’U— al repertori del Grup de Danses de Xixona.

La sàlvia, l’olor de la Mare de Déu de Gràcia

Hi ha una olor que a Biar va lligada a la festa: la de la sàlvia mariolenca. Per la Mare de Déu de Gràcia, la planta s’escampa per l’església i pel santuari, i el temple queda impregnat d’eixe perfum amarg i net de la serra. És el mateix ús ritual que a la Torre de les Maçanes fan amb les enramades de la Festa del Pa Beneït, i el va documentar l’etnobotànic Joan Pellicer, que a Biar també va arreplegar la dita del setge —«qui té setge, mai no necessita metge»—, comuna a bona part de la ruralia diànica.

La sàlvia és, a més, una de les herbes imprescindibles de l’herberet, i Diània Televisió li va dedicar un capítol sencer a la sèrie Herbero Diànic, junt amb l’orella de llebre i la santònica. Amb l’anís de les bodegues de la veïna Beneixama es tancava el cercle d’esta cultura de les herbes de la Mariola.

On menjar i dormir a Biar?

La gastronomia de Biar reflectix les arrels de la cuina de muntanya de les Valls de Biar, amb plats com l’arròs amb conill i caragols, l’olleta biaruda i la pericana. Si vols tastar la cuina local, el restaurant El Solet és una opció popular, així com altres establiments que oferixen cuina casolana amb productes de la zona.

Per als qui busquen allotjament, Biar oferix cases rurals encantadores i hotels tranquils amb vistes a la natura. Hotel Rural La Façana és un dels més recomanats per a gaudir d’una estada relaxada en un entorn amb història.