Sofia moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo – Canvi de Llengua (Joan Valls)

Visita la web de Caramella, revista de música i cultura popular

Com els millors donen aires
de folgances displicents,
Pep, dels companys canonaires
ja no se’n recorda gens.

Abans era tot salut
i rebossava alegria,
i ara té ple el mig almud
d’una estranya hipocondria.

Té abranor, molt bé no dorm
i està més sord que un cantal,
encara que en Benidorm
tinga pins, calla i casal.

La muller, que era ordidora
per a telerets a mà,
com vol fer-se la senyora
ara parla castellà.

I el sabateja tan bé
dins del seu típic estil,
que ni el paper d’esmeril
pot llimar l’aspror que té.

I diu: “camás” i “carnito”,
“olorita”, “fojo”, “mueies”,
“pebreja”, “Plaza de Bueyes”
i “joge el nene al bracito”.

Tan foll és el frenesí
de la seua convicció,
que creu que la distinció
en castellà “fa més fi”.

La sort, tornant-se desaire,
a Pep ha omplit de rovell.
¡Ai, quan era canonaire
tenia més bon pansell!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada