Ovidi Montllor – M’aclame a Tu (Vicent Andrés Estellés)

4
2064
Ovidi Montllor - M'aclame a Tu (Vicent Andrés Estellés)
20 ANYS CARAMELLA Caramella celebra 20 anys

Hui fa 20 anys que Estellés ens deia a tots adéu. I ho feia mentre el seu gran amic Ovidi Montllor cantava a la Casa de Cultura de Castalla, i li donava veu a les seues poesies: Els amants, M’aclame a Tu, Una escala qualsevol, Les dones… aquest és el moment final de l’actuació, on Ovidi torna a cantar per segona vegada el M’aclame a Tu, després d’assabentar-se que Vicent Andrés Estellés havia marxat de vacances.

Ovidi Montllor - M'aclame a Tu (Vicent Andrés Estellés)

M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.