Àlex Seguí (La Gossa Sorda) estrena ‘Paradigma Mort’

També participa Joan Marc Pérez, teclista de La Gossa Sorda.

Àlex Seguí presenta “Paradigma Mort“, un avançament del seu nou projecte que “anirà mostrant-se amb calma”. En paraules de Seguí, “una reflexió musicada, una de tantes que publicaré a partir d’ara”. A la cançó també participa altre membre de La Gossa Sorda, Joan Marc Pérez, als teclats.

El cantant dedica “Paradigma Mort” als qui no deixen mai de buscar respostes i introdueix la cançó amb unes frases colpidores: “Quan el sistema d’idees sobre el que t’havies construit, comença a fer aigües. Quan la màscara que t’havies fabricat per a enfrontar la realitat, comença a clevillar-se.”

El videoclip de “Paradigma Mort” ha estat realitzat per Marc Mayor, conegut per dirigir videoclips com “Diga-li” d’Auxili, “Líquid” d’Smoking Souls o “En busca del fuego” de Ciudad Jara entre d’altres.

LLETRA “PARADIGMA DE MORT” D’ÀLEX SEGUÍ

Hem caigut al parany,
com pot ser mai això?
Algú ha canviat les guies,
ens hem torbat jugant.

Hem caigut al parany,
la gàbia encara es mou,
ànimes lliures lluiten,
volen alçar el vol.

Vàreu assenyalar les dianes possibles,
vàrem seguir el rastre que deixaven les molles,
les normes del joc podien ser transformades,
un camí complex però sincer, si apostes.

Contingència i foc al cor,
contingència i foc al cor.

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiració en un paradigma mort.
Faig foc,
jugue i al clot,
això què val?

Inspiracions en l’engany filantrop,
inspiracions en l’engany.

Hem caigut al parany
d’un art equidistant,
d’un món que es desmorona
però tu vols el teu tros.

Vàreu senyalar les dianes possibles,
vàrem mitificar el que llegíem als llibres,
les normes del joc podien ser transformades,
un galimaties del que mai t’escapes.

Contingència i foc al cor,
contingència i foc al cor

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiració en un paradigma mort.
Faig foc,
jugue i al clot,
això què val?

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiracions en l’engany filantrop.
Faig foc,
jugue i al clot,
posa-li el preu.

Xavi Sarrià ens convida a un sarau valencià amb “Balansiya”

0

Participen algunes de les veus més destacades de la cançó tradicional valenciana com La Maria, Botifarra, Noelia Llorens Titana, Xiomara Abello i Rafel Arnal.

Xavi Sarrià sorprèn amb un autèntic sarau valencià envoltat de les millors veus de la música tradicional valenciana al seu nou videoclip. “Balansiya” és una festa reivindicativa on ressonen algunes de les melodies més emblemàtiques de la nostra tradició musical. És un tribut a la vitalitat de la música popular valenciana, a la riquesa mestissa i diversa que ens defineix, però també és una resposta sonora als intents de silenciament i als discursos d’odi que encara ens amenacen com a poble.

I si d’alguna cosa entenem les valencianes i valencians és de música. Som la terra amb més músics per metre quadrat del planeta. La música no és només el so que ens fa bategar el cor, sinó també el testimoni dels nostres orígens, festes i identitat. La nostra música narra les històries d’opressió i marginació, així com de resistència i lluita. I malgrat els esforços per esborrar els nostres records, “pintarem les penes d’alegria i cantarem cançons de mil colors“.

El videoclip ha estat realitzat per Icònic Films, sota la direcció de Pam Bondia i enregistrat en una alqueria pròxima a l’antic camí de Benimaclet, que malgrat el pas del temps i l’urbanisme depredador, manté la seva essència. Aquesta obra es veurà acompanyada d’un documental del mateix nom dirigit per David Segarra i produït per Tourmalet, previst per aquesta tardor. En aquest documental, s’explorarà més profundament el llegat de Balansiya, amb entrevistes a personalitats destacades com Vicent Torrent, la Maria, Noèlia Llorens la Titana i Xavi Sarrià.

LLETRA BALANSIYA – XAVI SARRIÀ

Una alqueria

estreles i flors

abraça l’aurora

un país de cançons

els joves dansen

la lluna ha mudat

no plores mare

que el cel està albat

ha mort la innocència

ens l’han arrancat

ja no hem de mentir

per dir la veritat

la nostra alegria

no ens la dona el vi

és l’emoció pura

que ens batega al pit

La teua presència

és com una oració

pregue morir

si no visc no amb amor

tot l’univers està dins de tu

naveguen les barques

com rajos de llum

pels oceans

d’aigües sensorials

al centre de tot

on brolla qui soc

un camp magnètic

sense coordenades

melodies nues

de cançons sagrades

Palmes, postisses

guitarra i dolor

no et posem cara

però et sentim al cor

gemecs sense esquema

art de resistència

veus esguerrades

d’exili interior

negra és l’esperança

que es perd però se sent

verda és la mort

que no vol fer el dol

ara ho entenc i no puc callar

se m’eriça la pell

quan t’escolte cantar

Una sandinga,

una seguidilla

una malaguenya

una granaïna

la llavor germina

plora i s’extasia

quan s’obri en canal

la nostra ferida

redades, presons

expulsions i matances

no han pogut callar

l’emoció amb què cantes

et perseguiren

però tu et camuflares

prenyares per sempre

les nostres entranyes

A les nits de l’alqueria

hi ha llaüts i guitarrons

pintant les penes d’alegria

amb cançons de mil colors

Les cantarem tota la nit

no oblidarem

que ens van ferir

que la música és la sang

la festa i la tradició

del nostre País Valencià

A les nits de l’alqueria

a la lluna de Balansiya

Les nostres festes

seguirem cantant

amb la resiliència

que vam heretar

canviaren les lletres

per negar qui eren

i sobreviure

a les seues fogueres

memòria amputada

versos mutilats

queda un dolor íntim

que no hem oblidat

van cremar els llibres

però guardem al pit

la biblioteca

dels nostres sentits

No parle d’altres

parle de nosaltres

les arrels profundes

que ens van ocultar

negres jueves

morisques gitanes

filles prohibides

de Balansiya

els teus melismes

són recitacions

la pena perviu

a les nostres cançons

et perseguiren

però tu et camuflares

prenyares per sempre

les nostres entranyes

El Diluvi tanca una etapa amb ‘La Mentida’

‘La mentida’ formarà part de l’EP amb el que El Diluvi s’acomiadarà temporalment dels escenaris.

El Diluvi torna a sorprendre amb un nou senzill i videoclip, en aquest cas amb “La Mentida“, una cançó amb ritmes molt ballables i sons electrònics, però sense renunciar al seu so característic de “mestissatge mediterrani”. Una “Mentida” que reflexiona sobre qui som i com ens mostrem a la resta.

A banda de “La Mentida”, el nou EP, que sortirà durant l’últim trimestre de 2023, estarà format per ‘El primer ball’, ‘Espere’, ‘A fer la mà’, ‘Terra que no oblida’ i alguna sorpresa més.

“Ens queden tres mesos intensos de concerts i abans d’emprendre aquesta recta final prèvia a la nostra aturada, volíem regalar al nostre públic una nova peça que se suma als temes que hem llançat enguany i que donaran forma a un EP especial per nosaltres”, expliquen El Diluvi sobre aquesta nova cançó,

La mentida’ ha estat enregistrada als estudis Can Pardaler d’Artés, amb producció del seu incondicional David Rosell. Per aquest nou llançament, El Diluvi ha tornat a comptar amb el disseny gràfic d’Helga Ambak per la portada del senzill i la fotografia de Lluck Tomàs per les noves imatges del grup. El vídeo que acompanya a aquesta nova cançó i que s’estrena el dimarts 3 d’octubre a xarxes socials, es va rodar just abans de la parada temporal de la banda i ha estat dirigit per Cris Centeno i gravat junt a Borja V. Salom i Kaimer Dolmos a Moixent, a la comarca de la Costera, un indret que sovint s’anomena “la Toscana valenciana”. Al videoclip podem veure una ‘sobretaula’ on la gent del grup juga una partida de cartes on s’inicia una batalla de mentides col·lectiva en què s’eliminen mútuament, fins que un acaba sol i vençut. És en aquest moment quan s’adona que no és vencedor, sinó la víctima de la mentida.

Lletra La mentida d’El Diluvi

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

Ho sé, ho vull i deixe que m’enganye.
Potser contar-ho tot, només espere alliberar-me.
Angoixa i fatiga, tinc por de la mentida.
No puc tornar enrere, mai diré la veritat.

Potser, potser ho vaig dir…
Ho vaig dir i era mentida
i ara busque noves frases
improvisades i falses.

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

Ho sé, ho vull i deixe que m’enganye.
Les cartes ja no lliguen però no sé retirar-me.
La sort ja està triada, perduda la jugada.
No puc tornar enrere, mai diré la veritat.

Captiu del meu silenci, ocultant tota evidència,
vaig creant realitats sense ninguna prudència.
Que senzilla si la tria fora no fer la comèdia…

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

La Maria canta l’himne antifranquista “Gall Roig, Gall Negre”

La cantant d’Oliva revisita l’himne antifranquista “Gall roig, gall negre” d’una forma terriblement actual al seu nou senzill i videoclip.

Després del seu brutal àlbum debut L’Assumpció, La Maria presentarà aquest dijous, el 28 de setembre, el seu “Gall roig, gall negre”, una antològica versió en valencià de la mítica peça de Chicho Sanchez Ferlosio, acompanyada d’un videoclip dels estudis Tourmalet. El “Gall roig, gall negre” de La Maria, amb nous arranjaments diferents dels que ja porta en directe, se’ns presenta terriblement actual -tant pel treball musical com pel contingut del vídeo- i ho fa en una adaptació al valencià de la mateixa artista “per sentir-la més encara”, com diu ella.

Gall roig, gall negre” és una versió del clàssic amb els músics que l’acompanyen al directe, ara a l’estudi, i sota la producció, altra volta, de Tono Hurtado per aconseguir encapsular tota la força, cruesa i potència que La Maria desplega en els seus concerts, en una nova versió, d’estudi, si es podia, encara més dura. La Maria, els músics i Tono Hurtado han facturat a temps, just a temps, un himne per la resistència on la veu de l’artista, les percussions i els instruments orgànics, la distorsió i la presència de sintetitzadors porten a un altre nivell el mític himne antifranquista.

La Maria continua la gira de presentació en directe de L’Assumpció amb una tardor farcida de dates que acabarà -ni més ni menys- amb un concert a València, al desembre, amb els detalls encara per descobrir-se. Abans, però, cantarà a Quart de Poblet, la Fira Mediterrània de Manresa, el Trovam, Ontinyent, i Pedreguer, entre d’altres.

(4) La Gestió dels Boscos i els Incendis – El clima i els incendis

“La climatologia s’extremitza”

En aquest quart i últim vídeo, Xavi Miró, doctor en geografia i expert en climatologia i canvi climàtic, ens parla de com afecta la climatologia extrema a la zona Mediterrània i les conseqüències per als incendis.

La intervenció forma part d’una taula redona organitzada per Natura i Gent el 30 de juny de 2023. Al web també podeu veure el vídeo de Lluís Serra Laliga, doctor en biologia i botànic, la intervenció de David Belda, enginyer tècnic forestal, i la intervenció d’Antonio Córdoba Mellado, suboficial Coordinador de la Secció Forestal del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant.

L’Albada d’Enric Valor 2023 homenatja també a Manolo Miralles d’Al Tall

S’han llegit fragments d’obres de l’escriptor de Castalla i s’han cantat les cançons “Lladres” i “Tio Canya” recordant Manolo Miralles.

L’albada del 22 d’agost, més d’un centenar de persones de totes les edats es van reunir a la Creu (en Castalla), a punt d’eixir cap a Catí, per a celebrar l’homenatge anual en el 112 aniversari del naixement d’Enric Valor. També des de l’Esplanada de Petrer es van agrupar en vehicles fins a arribar al Portell de Catí. Des d’aquest punt s’inicia cada any, i ja en van tretze, l’Albada de Valor.

Amb l’aparició de les primeres llums del dia, la comitiva va arribar a l’Alt de Guisop, on va ser acollida amb melodies de la Colla El Terròs de Petrer. A la cita, representants del Centre Cultural Castellut i de l’Ateneu Republicà de Petrer van fer un repàs per la vida d’Enric Valor i la situació actual, fent un clam en defensa de la llengua i la cultura valenciana. A més, es van llegir textos valorians i es va comptar amb la intervenció d’Elvira Cambrils, guanyadora del Premi Enric Valor de narrativa. També acudí a l’aniversari l’expresident de les Corts Valencianes, Enric Morera i gent valenta i amb estima pel país, vinguda d’arreu de les comarques.

Un dels moments més emotius va ser la interpretació de “Lladres” i “El tio Canya” a càrrec de Xavi i Paco Guill, Toni Payà “Bibiana” i Carles Durà, en un record emocionant a Manolo Miralles d’Al Tall, que marxava per vacances el passat 29 de juliol. Podeu veure un fragment al vídeo.

Aquesta espectacular Albada de Valor 2023 va continuar amb una caminada pel mas de Planisses, lloc emblemàtic a la trilogia de “Cassana” i en “Contarelles de la Boira” i un esmorzar de forquilla per als assistents. L’acte va concloure amb esperança per al futur de la llengua valenciana i l’estima cap a la figura d’Enric Valor.

(3) La Gestió dels Boscos i els Incendis – Els boscos valencians amb Lluís Serra Laliga

“Sobren milions de pins”

En aquest tercer vídeo Lluís Serra Laliga, doctor en biologia i botànic, ens parla de les particularitats dels boscos valencians per fer front als incendis, així com dels “inconvenients” que tenim actualment amb el tipus de vegetació de les nostres serres.

La intervenció forma part d’una taula redona organitzada per Natura i Gent el 30 de juny de 2023. Al web també podeu veure la intervenció de David Belda, enginyer tècnic forestal, i la intervenció de Antonio Córdoba Mellado, suboficial Coordinador de la Secció Forestal del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant.

Lluci Juan exposa al CCCC amb la Vall d’Albaida com a protagonista

0

“València 4×4” és el títol d’aquesta mostra col·lectiva creada junt amb Domingo Mestre, Janice Martins Appel i Juan Carlos Rosa Casasola.

L’exposició “València 4×4“, que es podrà visitar fins al 29 d’octubre al Centre del Carme Cultura Contemporània, presenta a 4 artistes i 4 visions diferents des de diferents indrets. En el cas de Lluci Juan, exposa tres peces relacionades amb el sistema cultural i reivindica la producció d’art des de la perifèria, en el seu cas des d’Aielo de Malferit.

Lluci Juan ha presentat una exposició amb obres de diverses tècniques i fases de la seva carrera, totes vinculades a la Vall d’Albaida. El seu treball critica el sistema cultural dominant, reubicant-se des de la seva comarca per defensar la cultura que es realitza fora dels principals circuits culturals. Lluci Juan és plenament conscient de com el lloc i el temps en què vivim influencia la nostra vida i obra. Comenta que, malgrat la pressió per anar a l’estranger després dels estudis, ella va decidir tornar al seu poble i començar allà el seu projecte cultural, trobant molta gent amb interessos semblants.

Una de les seves obres destacades és “Registre Intangible I” (2012), que parla sobre com el nostre entorn ens defineix i la força transformadora de l’art. També ha creat “El Terra del Taller” (2022), una representació en vinil de més d’una dècada de treball en la seva comarca, i “Simulacre del Taller d’Art, assemblatge fotogràfic I” (2022), una imatge fotogràfica del seu taller que mostra l’espai de magatzem del seu arxiu amb guix i elements culturals populars. Durant la inauguració, Lluci Juan va subratllar que, encara que molts creuen que la cultura de qualitat només es troba a les grans ciutats, hi ha moltes persones treballant per la cultura fora d’aquests grans espais, actuant com a guardians de la diversitat cultural.

Lluci Juan Exposicio Carme
Imatges cortesia de Lluci Juan

Art en espais poc habituals del Carme

L’exposició al Centre del Carme es caracteritza per ubicar-se en llocs poc convencionals dins del museu. José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, ha subratllat la importància de suportar artistes que transformen cada espai en una expressió artística en moviment i interactuen amb el museu mitjançant un joc de cartografia conceptual. El comissari Domingo Mestre ha descrit l’exposició com un projecte “tot terreny” que se situa en espais no tradicionals, creant una ona expansiva de creativitat.

L’exposició, que va obrir el 27 de juliol, estarà disponible fins al 29 d’octubre. Les obres es poden veure en diferents zones del museu, incloent-hi l’escala barroca, la sala D, el corredor del sobreclaustre i l’escala reformada. Està oberta al públic de dimarts a diumenge, de 11 a 21 hores, i, segons informa el centre d’art, no tanca per vacances.

(2) La Gestió dels Boscos i els Incendis – Pla Prevenció d’Incendis de Castalla amb David Belda

En aquest segon vídeo David Belda, enginyer tècnic forestal, ens explica la gestió que es fa en Castalla de les muntanyes i les peculiaritats d’aquest municipi pel que fa a les possibilitats a l’hora de prevenir incendis forestals.

La intervenció forma part d’una taula redona organitzada per Natura i Gent el 30 de juny de 2023. A l’anterior vídeo podeu veure la intervenció de Antonio Córdoba Mellado, suboficial Coordinador de la Secció Forestal del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant.

Entrevista a Just Sellés: 10 aniversari de la Gira d’Estiu

0

Una entrevista simpàtica a Just Sellés, per celebrar el desé aniversari de la gira d’estiu, que encetà en 2014. 10 anys recorrent els pobles petits de la ruralia diànica, amb més de 300 presentacions de llibres, algunes anècdotes i molta estima per la terra.

(1) La Gestió dels Boscos i els Incendis – Incendis de Sexta Generació amb Antonio Córdoba Mellado

L’associació Natura i Gent de Castalla organitzà una taula redona sobre els incendis i la gestió dels boscos on escoltàrem veus expertes en aquesta problemàtica.

En aquest primer vídeo analitzem els incendis de sexta generació de la mà d’Antonio Córdoba Mellado, suboficial de la secció Forestal del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant.

Pellikana, Mugroman, Kontaminació i Tinc Ladilles tornen per la Fireta de Sant Jaume del Campello

0

Una “remember” de música en valencià que completen, com a caps de cartell, El Diluvi.

Els fanàtics de la música en valencià estan d’enhorabona, especialment aquells que ja cantaven, cridaven, botaven i ballaven fa més d’una dècada amb els grups que estimen la nostra llengua. I es que els organitzadors de la Fireta de Sant Jaume del Campello han aconseguit que tornen Pellikana, Mugroman, Tinc Ladilles i Kontaminació Akústika, 3 grups que no es troben en actiu, però que enguany actuaran a la plaça de l’església del municipi. En el cas de Mugroman, han aprofitat per fer una mini-gira estiuenca, amb la formació tradicional amb dolçainers.

El pròxim divendres 21 de juliol veurem “moltes llums” escoltarem “mil melodies” i hi haurà bona cosa de “germanor”, sens dubte. Una autèntica “nit de koncert” per al record. Pellikana no actuaven des de gener de l’any 2018, mentre que Mugroman van deixar de tocar en 2014 amb la formació clàssica (amb els dolçainers). Tinc Ladilles fa prou més de 10 anys que no actuen en directe, segons el seu guitarrista. Kontaminació Akústika feren l’últim concert en Alcosser l’agost de 2019. La Fireta de Sant Jaume és una oportunitat única de veure alguns dels grups més mítics de Diània, en un concert únic al Campello.

El Diluvi continua amb ‘A fer la mà tour’

I no s’oblidem dels caps de cartell. El Diluvi continuen amb el seu exitós “A fer la mà tour”, presentant nous senzills com “A fer la mà”, “L’últim Ball” o “Espere”, cançons que anuncien un nou disc imminent de cara al mes de setembre. Els de l’Alcoià ens delectaran amb un grapat d’èxits i de segur que col·laboraran amb altres bandes d’aquesta gran vetllada que serà la Fireta de Sant Jaume de Campello.

Rematarà aquesta nit de records i festa Macondo Punxa Discos, que de segur ens posarà encara més nostàlgics amb cançons de La Gossa Sorda, Aspencat, Obrint Pas o Orxata.

Qui són els grups que actuen a la Fireta de Sant Jaume 2023 de Campello ?

Si acabes d’arribar al món de la música cantada en valencià, potser no coneixes alguns dels grups que toquen al festival. Així que li hem preguntat a una “intel·ligència” artificial a veure què ens diu. Ens ha tocat arreglar-ho prou, però ací teniu el que ens ha dit:

Pellikana

Pellikana és un grup de música valencià que va nàixer a Castalla l’any ̶2̶0̶0̶8̶ (en realitat va nàixer l’any 2007). La seua música barreja elements de rock, ska, reggae i folk amb lletres en català que parlen de la realitat social i cultural del País Valencià.

Bé, jo afegiria més. Després d‘una maqueta publicada l’any 2008, amb un so més agressiu, continuen el seu camí musical incorporant a Flora (El Diluvi) i creant un so propi marcat pels instruments de vent, teclat i violí i la combinació de les veus de David i Flora. Han publicat 4 discos: “Titelles“, “Tardor“, “Desperta!” i “Moltes Llums“. L’any 2017 publicaren un EP anomenat “Viure’t” que fou l’última publicació de la banda abans de la seva dissolució el gener de 2018.

Podeu veure algunes cançons en directe al nostre lloc web.

Kontaminació Akústika

Kontaminacio Akustika

Millor ho fem nosaltres! Oblidem-nos de la suposada intel·ligència artificial.

Kontaminació Akústika (també anomenats Kontaminació) és un grup de Biar, pertanyent a la fornada de música en valencià d’ska-mestissatge amb vents i dolçaina tan característica dels anys 2000 i principis de 2010. El grup va traure dos discos: “Vestits amb paraules noves” i “Voraviu“, a més d’una maqueta anomenada “I això per què?

Actuaren a festivals prestigiosos com el Feslloch, el Marearock o a l’Iboga Summer Festival. Ens deixen grans cançons com “Germanor”, “Somriu” o “No puc dir el teu nom”. Esperem que tornen per sempre més!

Mugroman

Fins i tot Samantha (Cactus, OT) n’és fan i s’anima a cantar un fragment de “Ja pots Respirar”. Els de Xixona nasqueren a principis de l’any 2000, amb un so influenciat per bandes de hard rock i punk-pop, i abanderant la dolçaina. Publicaren 6 discos entre l’any 2004 i 2014, entre els que volem destacar aquell impressionant “Esclaus de la Nit“, una xicoteta joia de la nostra música des de la primera cançó fins a l’última, amb cançons ben canyeres com “Mai faran res” (on col·labora La Gossa Sorda) o “Dolents contra Dolents” (amb Tinc Ladilles) .

Després vingueren els discos “Volem més” i “Sol d’Hivern” amb un so més accessible, però amb temes de gran qualitat com “Moltes veus” o “Mil Melodies”. Cançons ben optimistes que et fan carregar ràpidament les piles.

La formació clàssica de Mugroman s’acomiadà l’any 2014, tot i que sempre han realitzat algun concert de Nadal i l’any 2021 llançaren un EP anomenat Diagrama de Venn, on alguns membres del grup exploraren noves sonoritats.

Per molts anys més de Mugroman i moltes sorpreses més. I qui sap… potser algun dia ens regalen un nou disc.

Tinc Ladilles

Finalment, els també xixonencs Tinc Ladilles. Es formaren a mitjan anys noranta. Uns autèntics pioners del rock cantat en valencià. Publicaren tres discos: “Atrapats en l’Atollader”, “A ningú que li passe” i “Puzzle Ancestral” abans de separar-se l’any 2007. Rock cru amb lletres sense censura. L’any 2020 publicaren “Encara existim” després de 17 anys de silenci, tot i que no arribaren a actuar en directe. Teniu l’oportunitat de fer-ho a la Fireta de Sant Jaume de Campello. Ens veiem allí!