Mugroman s’acomiada dels escenaris amb la seua última lluna a Xixona

Javi Ivànyez amb la guitarra en forma d'estrela
Visita la web de Caramella, revista de música i cultura popular

Mugroman s'acomiada dels escenaris amb la seua última lluna a Xixona

El grup repassà 12 anys de trajectòria al pati de l’escola Eloi Coloma de Xixona: del disc “Cendra” de l’any 2004, fins al més recent “Sol d’hivern” del passat any, amb un total de 31 temes i un concert de dues hores i mitja de duració.

Dolça Derrota” donava per iniciat un concert amb dues parts i sota el títol de “L’última lluna” . Durant la primera part caigueren les cançons més dolces, algunes d’elles impregnades de la nostàlgia i la tristesa del moment , com  “Érem tots” ,  dedicada als anys d’infantesa,  “Fracassat” i “No Puc Callar” del seu disc “Esclaus de la Nit“, o la balada dedicada als treballadors de Canal 9 “Com quan érem veu i so“, que cloïa aquesta part més melòdica i pausada, sota la llum de la primera de les tres superllunes d’aquest estiu.

Javi Ivànyez amb la guitarra en forma d'estrela

Armat amb la guitarra amb forma d’estrela i la samarreta de Reincidentes, la mateixa que vestia durant la seua primera actuació amb Mugroman, Javi Ivànyez s’apreparava per a l’esclat elèctric del segon “round” del concert. Invocaren al déu del metall amb “Cendra“, i continuaren amb  éxits com “Ja pots respirar” o el duel de guitarres de “Mai faran res” entre Paco Alemañ i Rubén Espinosa, un dels convidats i antic guitarrista del grup.

Sonaren també algunes de les mítiques versions “valencianitzades” pel grup, com l’opening de Bola de Drac, o “The Final Countdown“, amb les dolçaines de Pau Soler i David Sirvent tocant la famosa melodia d’Europe. També hi hagué temps per a recordar la Ruta Destroyer amb les cançons Flying Free i Cherokee, amb els assistents ballant com si fora la mateixa Pont Aeri.

Raju i Paco Alemañ

Esclaus de la Nit” comptà amb la col·laboració de Raju al saxo baríton i un intercanvi de papers entre cantant i bateria, amb Raül Carricondo posant la veu al tema.  No podia faltar “De la puça a l’infern” amb Carricondo i Ivànyez cantant a l’uníson o   “Moltes Veus“, cançó que utilitzaren per gravar el lipdub al centre històric de Xixona.

Finalment, amb el mític “Run to the Hills” d’Iron Maiden,  reconvertit com  “La Manta al Coll” i amb el baix galopant de Pasqual Sanchís, ens deien adéu un dels grups més destacats del Rock en majúscules de tot el país. Un concert carregat de passió i d’emocions difícil d’oblidar, a la llum de la seua última lluna. Esperem que les coses canvien i siguen moltes més!

 
Google has deprecated the Picasa API. Please consider switching over to Google Photos

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada