Els xiquets de Cocentaina tornen a buscar a l’Home de les Orelles

0
255
Els xiquets de Cocentaina tornen a buscar a l'Home de les Orelles
20 ANYS CARAMELLA Caramella celebra 20 anys

La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, junt amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina, han recuperat amb molt d’èxit la tradició de l’Home de les Orelles. Així, tot un exèrcit de xiquetes i xiquets prengueren els carrers de la Vila Comtal a la seua recerca el passat 31 de desembre.

L’Home de les Orelles, també conegut com a l’Home dels Nassos a altres localitats de les comarques, com Ontinyent o Gandia, és un ésser d’aparença peculiar. Segons conten aquells que l’han vist a Cocentaina, té tantes orelles com dies l’any.

Antigament, era habitual trobar pels carrers un bon grapat de xiquetes i xiquets curiosos, enèrgics i il·lusionats investigant cada racó del poble per trobar-lo la darrera jornada de l’any. I qui no voldria veure amb els seus propis ulls tan extravagant criatura?

Per recuperar les tradicions, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, junt amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina, dedicaren el matí del passat dissabte a la recerca d’aquest personatge de la nostra cultura popular. Sens dubte, el costum ha reviscolat amb força, ja que més de 400 persones decidiren unir-se per recórrer junts els carrers de Cocentaina i donar amb ell.

Avisats per un pregó que ressonava al poble, acompanyat per les dolçaines i els tabals del Mal Passet, els més petits realitzaren una gimcana amb animació. Tots junts visitaren alguns comerços, i comprovaren si, potser, s’amagava a una perruqueria, una sabateria o, fins i tot, a una tintoreria… Qui sap si els veïns o els botiguers tindrien alguna pista!

Els xiquets de Cocentaina tornen a buscar a l'Home de les OrellesEl rastre d’orelles finalitzà a les portes de l’Hostalet on, malauradament, no trobaren l’Home de les Orelles, però sí la seua maleta repleta de llepolies que, per descomptat,  provocaren somriures contagiosos. I és que les rialles, l’entusiasme i la implicació de tot un poble per preservar part de la seua identitat són la motivació més poderosa per continuar treballant per la cultura en valencià.