Daniel Climent i Carles Martin mostren l’estreta línia entre el tòxic i la medicina a Castalla

Daniel Climent i Carles Martin mostren l'estreta línia entre el tòxic i la medicina a Castalla
Visita la web de Caramella, revista de música i cultura popular

Daniel Climent i Carles Martin mostren l'estreta línia entre el tòxic i la medicina a Castalla

El passat divendres 9 de maig van començar les Jornades d’Etnobotànica organitzades pel Centre Cultural Castellut a la Casa de Cultura de Castalla. La primera conferència, a càrrec de Daniel Climent, catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura, i Carles Martin, professor d’Ecologia i coordinador de l’Aula de la Ciència a la Universitat d’Alacant, tractava sobre la temàtica de “Les plantes tòxiques i estimulants”.

L’acte va sorprendre a tot un públic que, mitjançant les explicacions dels dos experts, descobrí que les substàncies tòxiques i estimulants estan molt presents al les rutines diàries: “Pot ser, per tindre-les tan a prop, no les considerem així”.

L'absenta

Crida l’atenció que plantes com el Romer, el Timonet, o aliments tan quotidians com els tramussos, les faves o els fesols continguen components relativament tòxics, ja que la toxicitat depèn de les circumstàncies, dels usos i de les dosis. Segons Climent i Martin, “la frontera entre el tòxic i la medicina és molt subtil. No són les substàncies les tòxiques, son les dosis i les circumstàncies, que poden salvar, o posar fi a les nostres vides”.

A la xerrada es feu referència a aspectes de tot tipus (artístics, científics, mitològics…), sempre relacionats amb explicacions etnobotàniques. Tot un recull d’usos, costums i símbols que van des de dites populars o llegendes del nostre imaginari col·lectiu, fins l’aparició d’algunes de les substàncies, com la “Ricina”, un dels verins més poderosos, en series de televisió actual.

En relació a les begudes, destaquen com a estimulants la Coca-Cola, que antigament contenia una petita dosi de Cocaïna, el Cola-Cao, amb “Cola”, una espècie de cafeïna més suau que l’habitual, per dirigir-se principalment a xiquets i, com no, l’absenta. La coneguda beguda verda indueix a la inspiració, a la creativitat. Grans artistes, com Van Gogh, Gaugin o Picasso, tots pintors en aquest cas, l’utilitzaven deliberadament a l’hora de crear quadres, de fer poemes o música. En excés, indueix a la bogeria, a perdre la raó. La planta principal amb que es fa l’absenta és el “Donzell”, en alemany “Vermut”, i en francès “Absent”. Va crear un vertader deliri social a finals del segle XIX i principis del XX: la Fada Verda es va convertir en la imatge principal del moviment bohemi. Entrada2

De fet, per finalitzar l’interessant vetllada “teòric- pràctica”, com la va definir Daniel Climent, tots els assistents quedaren convidats a un tast de les begudes “tòxiques” més rellevants: l’absenta, en concret, s’elaborà allí mateix segons el ritual seguit a l’època d’esplendor.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada