Plantà de l’Arbret d’Altea – 21 de juny de 2019

0
202
Compra Ulleres de Sol de Madera Serrella

Altea celebra pel solstici d’estiu una de les festes més peculiars del territori diànic, “La plantà de l’Arbret“. Un acte on els llauradors mostren el seu fervor i agraïment a Sant Joan per les collites recollides i per les que vindran, plantant un xop en la Plaça de l’Església, símbol de l’activitat agrícola. A Millena (El Comtat) també celebren la Plantà del Xop. Tot i que tradicionalment se celebrava per l’equinocci de primavera, actualment la festa té lloc en estiu.

En paraules del folklorista i escriptor alteà, Francesc Martínez i Martínez: “Els llauradors tenen per patró a Sant Joan i li fan festa, que consistix anar els majorals la vespra del seu dia per la vesprada i tallar un xop, el més alt i dret que troben en el terme, siga de qui siga, sense més formalitat que dir-li a l’amo que l’han tallat. Al so del tabalet i la dolçaina el porten, acompanyats per tota la “xicalla” del poble, a la plaça de l’Església, on el planten després d’haver-lo netejat de rames fins al caramull, el que sols deixen. L’arbret de Sant Joan, com se l’anomena, permaneix allí plantat fins a primer d’agost, en que’l tomben i avisen a l’amo per a que vinga a per ell i se l’emporte” .

Els actes comencen a les 8 del matí el divendres anterior a la Nit de Sant Joan, amb la Tallà i el trasllat de l’arbret. A les 6 i mitja s’inicia una processó cívicofestiva: centenars de joves amb el tors nu traslladen el xop, a ritme de dolçaina i tabal, fins a la plaça de l’església. “En passar per les cases, són refrescats amb aigua i reconfortats amb vi i sangria”, en paraules de Ramón Lloréns Barber al llibre “Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana“. Durant el trasllat sonaran peces com ‘Portar l’Arbret’ de Francesc Martínez , “Les Cucanyes” o la popular “No en volem cap”.

Finalment, a poqueta nit, es realitzarà la Plantà de l’Arbret en la plaça de l’Església d’Altea. Quedarà dreçat i plantat fins a principis d’agost, “símbol de la vida agrícola i rústica de l’home del terreny, com a símbol de la fe i acció de gràcies al patró Sant Joan Baptista“, tot i que altres fonts apunten a un passat més pagà, “una al·lusió fàl·lica a la virilitat i fertilitat tant de l’home com de la naturalesa, una demostració de vigor i esforç comunal en honra a la naturalesa“, tal i com apunta El Socarraet al seu blog.