no comments

Plantà de l’Arbret d’Altea – 21 de juny de 2019

Altea celebra pel solstici d’estiu una de les festes més peculiars del territori diànic, “La plantà de l’Arbret“. Un acte on els llauradors mostren el seu fervor i agraïment a Sant Joan per les collites recollides i per les que vindran, plantant un xop en la Plaça de l’Església, símbol de l’activitat agrícola. A Millena (El Comtat) també celebren la Plantà del Xop. Tot i que tradicionalment se celebrava per l’equinocci de primavera, actualment la festa té lloc en estiu.

En paraules del folklorista i escriptor alteà, Francesc Martínez i Martínez: “Els llauradors tenen per patró a Sant Joan i li fan festa, que consistix anar els majorals la vespra del seu dia per la vesprada i tallar un xop, el més alt i dret que troben en el terme, siga de qui siga, sense més formalitat que dir-li a l’amo que l’han tallat. Al so del tabalet i la dolçaina el porten, acompanyats per tota la “xicalla” del poble, a la plaça de l’Església, on el planten després d’haver-lo netejat de rames fins al caramull, el que sols deixen. L’arbret de Sant Joan, com se l’anomena, permaneix allí plantat fins a primer d’agost, en que’l tomben i avisen a l’amo per a que vinga a per ell i se l’emporte” .

Els actes comencen a les 8 del matí el divendres anterior a la Nit de Sant Joan, amb la Tallà i el trasllat de l’arbret. A les 6 i mitja s’inicia una processó cívicofestiva: centenars de joves amb el tors nu traslladen el xop, a ritme de dolçaina i tabal, fins a la plaça de l’església. “En passar per les cases, són refrescats amb aigua i reconfortats amb vi i sangria”, en paraules de Ramón Lloréns Barber al llibre “Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana“. Durant el trasllat sonaran peces com ‘Portar l’Arbret’ de Francesc Martínez , “Les Cucanyes” o la popular “No en volem cap”.

Finalment, a poqueta nit, es realitzarà la Plantà de l’Arbret en la plaça de l’Església d’Altea. Quedarà dreçat i plantat fins a principis d’agost, “símbol de la vida agrícola i rústica de l’home del terreny, com a símbol de la fe i acció de gràcies al patró Sant Joan Baptista“, tot i que altres fonts apunten a un passat més pagà, “una al·lusió fàl·lica a la virilitat i fertilitat tant de l’home com de la naturalesa, una demostració de vigor i esforç comunal en honra a la naturalesa“, tal i com apunta El Socarraet al seu blog.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada